Quina nevada més espectacular que ha caigut avui dia 8 de març. Feia dies que semblava que s’acostava la primavera i tots estàvem ben convençuts que ja havíem acomiadat l’hivern, però ell ben trapella ha volgut fer de les seves i fer una traca final perquè tots ens recordem d’ell. Avui he viscut un munt d’emocions i sensacions i estic convençuda que tothom ha viscut noves vivències molt especials que vol compartir amb els companys. Us animo a que expliqueu tot el que us ha passat en un dia tan màgic com avui. Segur que hi haurà grans anècdotes i estic quasi convençuda que més d’un heu fet un ninot de neu, m’equivoco?
La nevada va ser la bomba tot nevat nevava de bat a bat
EL DILLUNS QUAN VAIG ARRIVAR A L’ESCOLA QUEVIA AIGUA-NEU I A MITJA CLASSE D’ANGLES LA PILAR ENS VA CRIDAR VOLEU ANAR A VEURE LA NEU I TOTHOM VA ANAR A LA CLASSE A BUSCAR LA JAQUETA I DESPRÈS VA QUEDAR TOT BLANC. L’AVI ENS VA VENIR A BUSCAR I VAM ANAR A CASA L’AVIA PERQUÈ LA MAMA ES VA QUEDAR SITIADA A LLUFRIU .
Ho veus Laia! Molt bé, et felicito per l’esforç fet, ara només falta que ens acabis aquesta frase, que ens has deixat amb la intriga.
Tot va continuar molt bé fins…
Fins què Laia?
D’acord tot va continuar aixi:La meva mare va venir a buscar-me. La carretera estava alucinant ,tenies de vigilar perquè relliscava molt.La meva mare anava l’ho més a poc a poc que podia,perquè si frenavas relliscavas encara més.Peró en una vaixada va tenir que frenar perquè si no xocava i es va sortir de la carretera.Vam intentar estirar el cotxe cap a fora peró no vam poder.Aixir que no ens quedar més remei que esperar que vingues el meu pare.El meu pare també havia sortit de casa per anar a buscar a la Mar la Clara i en Julio les meves 2 germanes i el meu germa,que també tornaven de l’institut.Peró el meu pare terdava molt i nosaltres alla gelanos de fret.Però de cop la meva mare sen va enrecordar que portava el movil i el meu pare també.Aixi que la meva mare el va trucar i li va dir el que ens havia passat.Al cap de una estona ens va venir a recollir.També van intentar treure el cotxe peró no van poder aixi que vam seguir amb el cotxe del meu pare.Tot va continuar molt bé fins
Laia, a mi em sembla que si t’esforces una mica pots recordar perfectament el que ens volies acabar d’explicar d’aquell dia! Per mi va ser un dia únic i molt especial i no l’oblido, i estic convençuda que tu tampoc l’has oblidat. Només cal que tinguis ganes de pensar una estoneta i compartir-ho amb nosaltres. Vinga!
Lídia
El que us he dit a dalt em sembla que no podra ser perqué ja no m’en recordo de com va anar i continuar.
Tot va començar aixi: Era dia 8/03/2010 quan jo estava a l’escola, aquell mati erem a la classe d’angles. A mitja classe la Pilar ens va dir que si voliem podiem sortir a fora que nevava.Tothom va sortir corrents per la porta, (la veritat és que vam sortir una mica esverats.) Quan vaig sortir em vaig quedar molt amocionada,. tothom corria i saltava molt i molt content,la veritat és que a Bordils feia temps que no nevava. Hi havia nens i nenes que posaven el peraigua del reves per recollir flocs.D’altres posaven la llengua esperant que els i caies neu i sels i desfes com aigua.Jo saltava com boja era veritat, no era un somni. Al final les professores ens van cridar diguent què anesim cap a classe. Però llevors van dir que tots els que anessin en autocar s’en anaven, jo vaig preguntar per què,el professor em va respondre:els que vivim a Bordils tenim molt aprop la casa,peró els que estan lluny no tenen la casa tan aprop.I despres a 2/4 de 5 (que és a l’hora que sortim de l’escola) no podrien tornar cap a casa perquè la carretera estaria o plena de neu o plena de gel i podriem tenir un accident. Però jo vaig pensar:avui el meu pare m’havia dit que no tornes amb transport, per això si hi tornava el meu pare no mespareria a la perada. Aixi que van trucar a la meva mare perquè va sortir del trevall per venirme a buscar. Be us deixo que els meus pares em fan anar de presa i ja os ho explicare un altre dia.ADDDDDEEEEUUUU!!!!!!!!!!!
És ben veritat que va fer una nevada excepcional, que no passa quasi mai, i a mi, em va agradar molt, (excepte quan no hi havia llum), i trobo que ha sigut una gran experiència que hagués fet aquesta nevada tant impressionant, que no neva gaire sovint però el 8 de març encara menys,… I amb la neu que hi havia,… Molta!!! Avui s’ha fos l’última neu que quedava al jardí de casa, però hi ha molts de llocs on encara al jardí n’hi queda molta. Espero que quan torni a l’escola el dilluns encara en quedi (encara que sigui una miqueta de res).
Bon cap de setmana.
Marta 6è