Els alumnes de 3r juntament amb els de 6è vam anar a observar el cel amb l’ajuda d’uns astrònoms i tres telescopis. Va ser una experiència molt interessant, tant pels petits com pels grans que us acompanyàvem. De ben segur que la gent que mira el bloc estarà molt encuriosida per saber què vam veure i què vam aprendre. Compartiu la vostra experiència amb tothom, però sobretot, expliqueu-nos què sentíeu quan observàveu pel telescopi i vèieu amb tanta claredat aquests astres tan llunyans.
A mi la plantada de telescopis em va agradar molt perque jo no havia vist mai els craters de la lluna. Vaig passar a miraro 1 o 2 o 3 vegades, no man racordo. Pero vaig quedar boca badada, semblava com si estigues a l’espai, mirantu tot sense parar. Una exparencia genial, en genaral em va agradar molt la Lluna.
El planeta Jupiter em va agradar molt perque era el primer planeta que havia vist per fora. Quan el vaig veure no volia parar de mirarlo pero llastima que em van dir que ja s’havia acabat el meu torn, jo no volia sortir pero el final vaig sortir. Quan i vaig tornar es veien les 4 llunes, eren les primeres llunes que havia vist en tota la meva vida a part de la de la Terra. Em vaig quedar marabellada. Espero que hi hagi una altre plantada de telescopis.
A la plantada de telescopis estavem molt exitats i nerviosos. Em vaig quedar boca-badada quan vaig veure la lluna, els craters semblaven forats grans i la lloentor no semblava que vingues del sol. Em va impresionar molt veure Júpiter i encara que es veies petit era igual d’espectecular. El que també em va agradar molt va ser quan ens van ensenyar les constel·lacions
FINS UNA ALTRA NIT DE LLUNA PLENA!!!
Un altre cosa que recordo era que quan vam arribar a la plantada avans de que ens expliquesin res ens vam estàr una estona mirant els conills de les seves cases.
( A PER CERT, EL COMENTARI DE DALT D’EN MARC, ÉS DEL MARC DE 6È)
adeuuu!!! Dani
A mi la sortida a la plantada de tel·lescopis em va agradar molt, llastima que Jùpiter és veia molt malament i és també és veia molt petitó aiá al fons.
adeu!!!
Mentras esperaven a la cua jugabem a jocs i estabem molt exitats.
A mi també em va agradar molt la plantada, veure astres llunyans no és fàcil, a simple vista, és clar, però ens ensenyaven quina estrella era cada una… El que em va sorprendre més va ser que ens diguessin: -Aquell astre del costat de aquella estrella tan brillant és Júpiter. Al principi no sabia ven bé quina era, però llavors quan ho vam mirar pel telescopi ho vaig tenir molt més clar, tot i que em va sorprendre de que es veies tan petit perquè en realitat hi caben 1000 Terres dintre seu i això és molt,… Imagineu la massa de la Terra multiplicada per mil… Quin número més gros, la Terra fa més o menys 12.756 km o sigui que per mil dona 12.756.000 km,… Molt difícil d’imaginar.
La Lluna era molt bonica, es podia veure perfectament,…
Espero que a vosaltres i a tothom us hagi agradat tant com a mi, s’hi hauria de tornar per poder veure més astres.
Mira per el telescopi va ser molt divertit… la lluna semblava farina i Jupiter tenia 4 llueas al seu voltant, hi havia molta cua per veure Jupiter.
Dijous vaig poder disfrutar d’una experiència realment fantàstica. Els de 3r ja sabeu que era la primera vegada que mirava a través d’un telescopi i, sincerament, és una activitat que m’agradarà molt poder repetir algun dia. La sensació que vaig tenir al observar la Lluna va ser ben bé com si la tingués allà davant, com si fos irreal, de joguina. Talment com si li hagués de donar un com i em quedés esmicolada als dits, com unt ros de guix.
Em va sorprendre el seu color tan uniforme, la precisió amb què es podien veure els seus cràters i les restes que han deixat els meteòrits… Llàstima que només la podíem mirar i no arribàvem a tocar-la.
Estic segura que els altres també vau tenir sensacions boniques i especials. Espero que les compartiu amb tots nosaltres. Penseu que no cada dia es pot dir que hem estat a un pas de tocar la lluna… però, desafortunadament, només era una il·lusió òptica!