Cada dia és una nova aventura i sempre ens passen coses. Algunes més interessants, altres més emocionants, però totes elles importants. En aquest espai us convidem a compartir les vostres vivències més especials, així podrem conèixer-nos una mica més i descobrir boniques històries.
Ahir vaig anar a fer un campionat de patinatge a Palafrugell. El meu pare i el meu germà eren a un torneig de hambol, però la meva mare ja ho va filmar. Jo com que vaig fer el ball molt bé vaig quedar segona del meu grup, vaig haver de pujar el podium, també em van donar una medalla i un trofeu. Quan em van cridar per pujar el podium no m’ho esparava, em vaig sentir molt contenta. El trofeu és de vidre amb un pati petit i una inscripció.
Tot va començar avui DIA: 15/02/10: aquell dia no vaig poder anar a l’escola i tot perqué estic malalta, peró aquesta vegada no tinc mal de panxa si no mal de cap,a casa ja som dos malaltes perqué la meva mare si qué te mal de panxa.Li feia tant de mal la panxa qué fins i tot per la nit va tenir qué anar a l’Hospital.Un cop alla li van fer una radiografia i analisis de sang, per veure qué tenia.Al final la van diagnusticar qué tenia un problema intestinal.Espero poder tornar dema.fins aviat.
El dissabte a la nit vaig anar al magma. Amb vaig banyar a les piscines menys una d’aigua congelada n’hi havia una de tebia, m’hi vaig banyar-hi, una de calenta que sortia a l’exterio, a dintre d’una piscina hi havia una dutxa i tambe una piscina mitjana unes tombones que ficaves el cos a dintre de l’aigua i el cap a fora, davant d’aquesta piscina una de nens petits que estava calenta havia un tobogant, la piscina d’aigua tebia era per nadar.Vaig anar al restaurant del magma, es deia magnatum era buffet lliure
adéu Emma et va agradar el magma??
Rita,
nosaltres també hem notat que no hi eres… ningú llegia quan no tocava! És broma!
És veritat que hem notat que no hi eres i espero que demà puguis tornar. I recupera forces que dijous ens toca caminar!!
Cuida’t!
Lídia
Avui, dilluns 8 de febrer no he pugut anar a l’escola. A el matí he vomitat peró despres he millorat i he dinat molt bé, peró a la tarda he tornat a empitjorar. Ara estic millor i espero tornar aviat perqué trobo a faltar a tots els nens i nenes de 3r., a la Lidia i a la Pilar. Adeu, fins aviat!!!
L’altre dia jo dormia, de cop la meva mare em va llevar més aviat del compte del llit diguent:corre corre despertat Laia.Jo em vaig aixecar d’un bot i li vaig dir:què passa .La meva mare em va dir:mira a fora, Ha nevat !!Jo vaig mirar a fora, era veritat havia nevat.Era inpresionant estava tot blanc Jo li vaig preguntar si podriem anar a fora a tocar la neu. La meva mare em va respondre que ja hi aniriem després d’esmorzar. Jo enfadada m’en vaig anar a canviar, quan ja m’havia canviat vaig anar a esmorzar tant rapid com una bomba per poder anar a fora a jugar amb la neu, llavors em vaig anar a rentar les dents i a ferme el llit,després li vaig torrnar a preguntar: mama quan anirem a fora? Ella em va dir ja hi anirem. Al cap d’una estonade molt esperar vam sortir a fora (sort que vaig insistir que hi anesim ja perqué si no encara estariam a casa).Quan vam sortir em vaig quedar alucinada per el que vaig veure. Caminava contenta sense aturarme ni un segon l’herba cruixia de tant en tant, despres d’un rato de caminar la meva mare em va avisar de qué ja era cassi hora de marxar a l’escola, jo trista de tenir que deixar la casa vaig anar cap al cotxe, peró deprés em vaig adonar qué no i havia motiu per estar trista per qué a l’escola també m’ho passaria molt bé estudiant(era broma) i jugant amb els amics(aixo ja si qué és veritat),TOT PLEGAT HAVIA SIGUT UN DIA GENIAL !!!.
Vall de Nuria.
A l’hotel de Vall de Nuria hi havia 4 llits. La meva mare i la marta dormien a dalt i jo i el meu para a baix. A la matinada vaig anar a esquiar i vaig pujar a una tirolina, jo i el meu para feiem guerra de neu, ens u vam passar molt bé.
A mi magrada mol jugar a futbol i basquet. Quan sigi gran m’agradaria se jugado de futbol al Madrit, perque es el meu equip preferit. I vosaltres que sumieu am ser de grans?
El dilluns 14 de desembre em van portar la meva habitació nova feia ja un mes llarg que l’haviem encarragat i efectivement, que l’estavem esperant. La van portar a el matí, a la tarda quant la meva mare em va donar la noticia em vaig alegrar molt, per mi va ser un dia molt feliç i ara ja fa més d’una setmana que dormo a l’habitació nova.
Aquest estiu he anat a Sallagouse que està passat la frontera de espanya i frança que està al costat de Puigcerdà. Perque els pares de la M.Àngels ens havien convidat. Més o menys de Bordils a Sallagouse hi havien 200 Km. El germa de la M,Àngels, en Cinto, la Margarita, en Ferran i l’Annia estaven de camping a Puigcerdà en un Boungalouw. La casa que tenien els pares de la M.Àngels era de lloguer, que estava amb un grup de cases de lloguer. Quan varem arribar era hora de dinar. I les cases que estaven de lloguer tenien una piscina al final de la carretera per totes les cases. A la tarda ens hi varem banyar. I després vam anar a comprar pa per sopar, pero com que estavem a frança teniem que parlar frances. A l’hora de sopar van venir en Cinto, la Margarita, en Ferran i l’Annia a sopar (Varem sopar arros i de postres platan). Quan vam acabar de sopar en Cinto, la Margarita, l’Annia i en Ferran se’n varen anar al camping a Puigcerda, i nosaltres ens vam quedar allar a dormir. El papa i la M.Àngels van dormir en un llit i jo i en Pau en un sofa-llit al menjador. Quan ens vam despertar vam menjar per esmorzar croisants. Ens vam vestir i vam anar a buscar en Ferran al camping de Puigcerda. Perque els seus pares tenien que anar a Andorra a un torneix de golf. Despres vam anar al llac de Puigcerda. Quant vam acabar de donar la volta al llac vam anar a un bar que hi habia alla. Quant vam acabar de menjar vam tornar a Sallagouse. Quant vam arribar era hora de dinar. A la tarda vam tornar a Bordils. Quan van arribar a Bordils era de nit.
Emma ta va agradar que ta ragalesin una paixera am 4 peixos? (a mi magues agradat molt)
Emma, quina llàstima que s’hagin mort els peixos. Jo recordo que de petita, quan tenia més o menys la vostra edat sempre demanava que volia algun animal, un gat o un gos. Els meus pares no es posaven d’acord perquè un volia el gat i l’altre el gos. Al final pel meu aniversari em van regalar una tortuga d’aigua petita. La vaig rebre amb il·lusió. No era ni un gat ni un gos però tenia la responsabilitat de cuidar-la i m’omplia de satisfacció. Crec que l’aigua que li posava a la peixera no li va agradar gens perquè crec recordar que només dos mesos després vaig arribar un dia a casa i estava panxa amunt. No vaig trigar ni un moment a adonar-me del que havia passat… em va fer molta llàstima. Vaig tenir la sensació de no saber-la cuidar. Curiosament, des de llavors, de moment, no he tingut cap més animal, però algun dia això canviarà…
Ara tinc 2 peixos perquè sa ma van morir en negret i la coral. La coral la vam veura que nedava dunan voltes. El final és va quedar quieta girade cap a un canto i el final es va morir.
En negret va ser el primer que es va morir, però jo no ho vaig veura.
Un dia vaig anar a pescar i mentres el meu pare era amb els amics jo vaig anar amb el meu germa i la meva mare vam a buscar lapas que son uns musclus de mar. Anem a dinar sota uns arbres i jugem a fotbol i tornem anar pascar uns minuts mes i anem capa casa. i cumensut a resca i resca passa un dia i vaig a l’escola i amb toca el sol. i despres vaig al metge i amb diu tens una alerga de l’aiga del mar. – Aina, pendent de ser revisat –
Fa un any, pel meu aniversari em van regalar una peixera amb 4 peixos. Ni havia 2 de petits i 2 de més grans. Els petits no van durar gaire,i aquest estiu passat es va morir 1 dels grans. Avui hem anat a Girona a comprar roba, i abans de marxar hem anat a una botiga d’animals. Hem comprat 3 peixos, i ja en torno a tenir com abans. Un és de color negre i es diu Negret, l’altre és blanc amb una taca vermella i es diu Perla ,el tercer és ple de taques de color negres i taronges i es diu Taquetes. M’agrada contemplarlos com neden a sota l’aigua.