Agermanament d’escoles
El dijous 8 d’abril, arribaren els alumnes de sisè de l’escola Mestre Morera. Van arribar amb tren des de Girona, a les cinc. Nosaltres els varem anar a esperar a l’estació. Quan érem a l’escola els hi vam ensenyar. Desprès va arribar l’hora de muntar les tendes i de sopar (abans de sopar vam tenir un temps per conèixer-nos). L’endemà en acabat d’esmorzar i de fer els entrepans de dinar, varem desfer el campament. Tot seguit marxarem a fer una caminada que va acabar a l’església, tothom va pujar a dalt del campanar. Vam tornar a l’escola a agafar les bicis, i… a veure el poble i els voltants!(el dinar al parc de davant del pavelló). Després de tornar a l’escola vam estar parlant de cinema en curs i desprès els nens i nenes del Mestre Morera havien de marxar. En general crec que tothom s’ho va passar molt bé nosaltres per haver-los conegut i ells perquè ens explicaren que “aquest ambient” els hi agradava molt.
Ens van regalar dos llibres: un que es deia “El Àrbol Rojo” i un que es deia “Els colors Oblidats” i uns ous de xocolata boníssims!
El llibre dels colors oblidats ens l’estem llegint a la classe, de moment a tothom li està agradant moltíssim. 😆
Hola!!
Sóc la Valentina de l’ escola Mestre Morera.
Ja recordo quan vam anar a la vostra escola, la veritat és que va ser una passada.
Vaig gaudir molt i m’ ho vaig passar molt bé.
Al principi em feia molta vergonya parlar ja que no ens coneixien de res, però després ja no, vam començar a parlar.
Muntar les tendes era molt divertit, però una mica pesat.
Jo no em pensava que m’ ho passaria tant bé.
I em va agradar molt anar-hi.
Anar a Bordils va estar una experiència única i va ser una oportinutat única ja que teniem l’oportunitat de fer amics i de tenir el cap ple de bons records.
Després de tot tots vam fer nous amics.
Sopar espaguetis amb salsitxes va ser molt divertit, veurel’s a tots com menjaven era molt divertit, i posar-nos a taula amb altres nois que no eren els nostres companys de sempre era una manera de relacionar-nos una mica més.
Quan era cap vespre va haver-hi un paisatge molt bonic, hi havia molts colors i, molt bonics. Jo ho estava fotografiant ja que era molt especial. Alguns nens de Bordils em deien que perquè feia fotos a una cosa com aquella, però era molt bonic.
Dormir en tendes va ser molt divertit, em sembla que ningú volia dormir però en sembla que els mestres sí.
A la nit vam fer molt de soroll i no vam deixar dormir als mestres.
La nit es va fer molt llarga, i crec que pels mestres es va fer llarga quant ens havien de vigilar i curta quan havien de dormir.
Hi havia una sala de refugiats on dormien els mestres i on anava la gent que es comportava malament, algunes persones hi van anar perquè feia molt de fred.
A la matinada feia molt de fred.
El dia següent ens vam aixecar(ningú volia).
Ens vam aixecar i havirm de desmuntar les tendes i no vam acabar i vam a anar a esmorzar, i ens vam fer els nostres entrepans per dinar.
Desprès d’acabar les coses que haviem de fer, vam anar a la classe de sisè i ens van ensenyar un petit curt o ens mostràvem les coses que hi ha a Bordils, i en va agradar molt.
Desprès vam sortir a fer una volta per Bordils ja que desprès aniriem a fer una volta en bici.
Van fer dos grups i vam quedar a l’ església.
Després vam arribar a l’ església i vam pujar, i vam veure una vista molt maca.
Després vam anar cap l’ escola, vam agafar les bicis i vam anar a un parc a dinar.
Després vam agafar les bicis i vam començar el nostre camí.
Ens ho van passar molt bé anant en bici.
Després de fer la passejada en bici vam anar a l’ escola, ja era l’ hora de acomiadar-se.
Vam arribar, vam compartir coses i ens va acomiadar.
Va ser molt guay anar cap a Bordils i conèixer-vos.
Gràcies per tot!!!!
Sou magnífics.!!!!
Valentina
de l’Eescola Mestre Morera
AGERMANAMENT – ACAMPADA AMB L’ESCOLA MESTRE MORERA
Quan van vam anar a l’estació de tren a buscar-los, ja eren allà i ens els vam trobar per primer cop. Durant el camí no vam parlar gaire, però tot i això tenia interès per anar a conèixer alguns noms, cosa que vaig fer mentre els hi ensenyàvem l’escola. Ja anava relacionant alguns noms que havia vist en el bloc amb les persones.
Una hora de les que em van agradar més va ser l’hora de muntar les tendes. Després d’haver decidit que es podien muntar vam començar de seguida. Vaig estar molt nerviosa. La tenda que dormia, amb la Júlia i la Judith, era de la Mar i era una tenda d’aquelles de 2 segons. La vaig agafar, la volíem tirar les tres, però no va poder ser perquè no vam tenir temps d’agafar-la i ja va estar muntada, només quedava posar les piquetes, i vam ser la tenda que va estar muntada primer, però estava en espera de poder anar a buscar les maletes i muntar-ho per dintre, preparats per dormir.
Vaig haver d’esperar molt a l’hora de sopar i quan em vaig trobar un plat d’espaguetis vermellosos al davant em vaig sentir molt bé i encara més quan vaig començar a menjar-los perquè eren molt bons i tenia molta gana. Llavors uns alumnes del mestra Morera ens van regalar dos llibres, uns ous de xocolata i unes xapes de la seva escola, i ens van donar les gràcies per acollir-los. En Ramon ens va dir que ho féssim nosaltres també, i l’Elena, la Mar i jo vam donar les gràcies per haver vingut en nom de tota la classe.
Jo volia anar a dormir, igual que la Júlia i la Judith. Primer ho vam haver de demanar, per assegurar-nos que quan dormissin no fessin cap joc de nit, però ens van dir que sí i ens vam posar a la tenda amb moltes ganes.
No em va costar gaire, d’adormir-me, però a mitja nit em vaig haver de despertar perquè portava un coixí inflable i s’havia desinflat. Ho vaig haver de fer dos o tres cops. I cada cop em costava més de poder-me adormir, fins que a les sis del matí,… QUIQUIRIQUÍC, QUIQUIRIQUÍC!! Els galls del galliner van cantar durant dos hores i a les 8, quan ens van despertar i ens vam començar a aixecar, estava gairebé adormida, tenia son. Quina mandra em feia vestir-me!!
Però com que tenia moooolta gana, em vaig espavilar per anar a esmorzar i no quedar-me sense.
Volia fer-me dos entrepans de pernil dolç per dinar, però no va poder ser, i en vaig fer un altre de salsitxa. Quan van portar el material, em sentia accelerada, perquè no parava, intentava anar el més de pressa possible.
Després de desmuntar les tendes, cosa que va costar molt, vam anar a caminar.
Els alumnes i sobretot la mestra que es deia Isabel, els hi encantava, no se’n sabien avenir, no estaven gens acostumats als entorns verds i camps, ni arbres,… Jo anava explicant coses a la Isabel, que ella era la que li interessava més de tots, i la que ho gaudia més perquè era una de les que estava més acostumades a la ciutat, i no a tants arbres, i tot això. Quan vam anar a l’església, vam pujar al campanar, jo portava la càmera de vídeo, i vaig gravar des de dalt. Em van agradar les vistes, i em va fer riure quan la gent cridava pels coloms morts. És una mica inútil cridar per una cosa així, els nens de ciutat, d’acord, ja que no en deuen haver vist gaires de morts,… Però aquí,… No ho trobo normal. Perquè representa que som de pagès i les persones de pagès estan acostumades a aquest tipus de coses,… O no?
Després vam anar a fer un volt amb bici, i va anar molt bé, els nens de Barcelona, no sabien anar gaire amb bici i queien bastant (per no dir molt). Segurament allà on viuen no hi poden anar tant com nosaltres.
A l’hora de l’acomiadament ens vam donar algun correu.
Trobo que aquesta experiència m’ha servit per conèixer nous nens i amb uns costums diferents dels d’aquí, que els hi va agradar molt el nostre poble, tant sols perquè és verd, hi ha aigua, i hi ha molts arbres. Tots hem estat capaços de relacionar-nos amb gent que no coneixíem. 🙂
Una bona experiència!
Marta
Hola! Us explicaré com em va anar l’agermanament:
Uff… és dijous a la tarda, jo no suporto aquest dia a aquesta hora, fem mecanografia!!! El pitjor extraescolar que pots tenir. De cop vaig sentir: -Júlia el teu pare és aquí!!! I em va dir que podia anar amb els que anaven a rebre els alumnes de l’escola Mestre Morera i alegrament vaig anar cap a l’estació amb la resta del grup.
Quan vam arribar al cole i els hi vam presentar tot molt ben presentat (en alguns els hi feien por les gallines, tothom sap que les gallines són extremadament inofensives, o almenys aquí). Molta gent va anar a fer un partit de futbol.
Al final vam anar a muntar les tendes. La nostra va ser molt i molt fàcil i ens vam repartir les piquetes molt ben repartides. Vam acabar de les primeres (o les primeres).
El sopar va ser bastant bo . Els nens de Barcelona ens van regalar uns llibres que la Marta i jo ens vam llegir “El Arbol Rojo” i la Judith es va fascinar amb el llibre de “Els Colors Oblidats”. Tant que només quedava ella al menjador llegint i els profes li van dir que li deixaven emportar el llibre. Han tingut molt d’èxit aquest llibres!
Un cop a la tenda, la Judit L. i la Cristina em volien espantar però és notava de mil hores lluny la comèdia, imitava plorar però jo li deia que es notava molt.
Vam obrir la seva tenda on, suposadament, hi havia d’haver vampirs i monstres i la Marta, la Ju i en Chris transformats en vampirs, vam sentir un “grrrroar”, no distingia a ningú i no em vaig creure res però vaig reconèixer de seguida de qui era aquell grrroar: -És en Chris! Noto que és la seva veu!- I també sentia rialles Martinitzades (és a dir de la Marta) i un altre grrrroar de la Ju que també vaig distingir en un segon. La broma era tant falsa que aquell dinar de paraules que em van dur la Cristina i la Judit L. era de plàstic.
Bé, un cop amb la Ju vam continuar el llibre “Els Colors Oblidats” fins a més de la meitat, llavors vam anar a dormir i vam xerrar una miqueta sobre Hipo i Desdentado (que vol dir de la pel•licula “Cómo entrenar a tu dragón”).
L’endemà vam desmuntar les tendes, la nostra era molt i molt fàcil de ferr, però si no entens els passos és més difícil que trobar-te un drac pel jardí. Sort que ens ho van explicar i ara sabem que és molt i molt fàcil. Vam intentar ajudar a desmuntar alguna tenda i després endreçar la bossa i dur-la a la classe amb la tenda. Vaig acabar el llibre dels Colors Oblidats, molt xulo per cert.
Llavors vam mirar el vídeo dels recorreguts pel poble i vam anar a fer un vol a peu explicant-ho tot. L’església va ser el millor però el coloms feien un pèl de llàstima… pobrets, mira que morir a un lloc on poden ser aixafats fàcilment… sort que ningú els va aixafar … no feien fàstic però aixafats segur que sí. Les vistes de dalt de tot de l’església eren molt maques.
No entenc per què això de cridar com nenes petites i allò altre de ser el primer a les escales a l’església, si tots fem el mateix recorregut, i aquells crits no m’agraden gens ni mica, no els suporto.
Vam fer la volta amb bici, va ser molt divertida però llàstima del refugi (em vaig mullar una mica els peus). L’altre era més “xulo” però molts anaven per la dreta i els altres en contra direcció, estàvem molt apretats … Vam tornar al cole, on ens vam acomiadar i vam marxar
En general em va agradar molt i molt (i també massa) tot.
Adéu!!!
El dijous com sempre, mecanografia. Quan ja anava per l’últim exercici, la Judith i jo li vam dir en el profe, que teníem molts nervis! I ell ens va respondre perquè? I tot darrera li vam explicar que era per l’acampada que fèiem! I per això ens va deixar sortir abans (quina sort) (en aquell moment em vaig sentir molt bé).
Després de muntar les tendes en el pati gran, “vam fer l’habitació” (ja la teníem feta però hi vam afegir gent de l’altre escola). Tot seguit ens van deixar temps lliure jo i algunes nenes de l’altre escola, ens vam anar el banc a veure com jugaven a futbol.
Un cop ens vam assentar-nos a taula, vam veure que el sopar era molt bo, es notava que els cuiners i cuineres s’havien esforçat molt. De primer plat espaguetis, i de segon 3 salsitxes. Després de sopar, els de l’escola del Mestre Morera, ens van regalar 2 llibres, unes xapes que les fan ells i una cartolina on hi surten totes les cares dels alumnes.
A mitja nit la gent de la meva tenda tenia molta fred i son. Un dels moments que no em va agradar, va ser les oques, que a la matinada van començar a cridar, igual que les gallines i el gall. Un altre moment que no em va agradar, va ser el matí que els mestres ens van venir a despertar molt aviat.
Vam dinar al parc, amb la Valentina, en Sergi, l’Àlex, la Vi, en Ferran, en Mahamadou, en Marco, la Elena, la Carolina i en Guillem. Va estar molt bé.
A l’hora d’acomiadar-nos ens vam donar-nos adreces de correus.
Vaig passar un dia genial.
Hola sóc la Samira i segurament no us a sono perquè no vaig poder venir a l’acampada, estava malalta. M’han explicat que us va agradar l’excursió per Bordils que vàreu fer amb bici i que vàreu trobar que Bordils era molt petit.
Espero poder conèixer als nens de l’escola Mestra Morera un altre dia.
Mentre els estàvem esperant a l’estació del tren, jo estava molt nerviosa
Quan vam acabar d’ensenyar la escola vam fer un gran partit de futbol, va ser “guai”. La cosa més difícil va ser muntar les tendes, per mi va ser cansat però alhora va ser divertir.
El sopar més bo del món, no m’ho esperava.
A l’hora de dormir hi havia nens que no paraven de xerrar i vaig dormir molt poc.
Ens vam desperta aviat, l’esmorzar boníssim.
L’acampada va ser “molt guai”.
A mi em va agradar molt ensenyar el galliner perquè volia veure la cara que feien a dintre el galliner.
Em va agradar molt muntar les tendes perquè era la segona vegada que ho feia.
A l’estona lliure va ser molt divertida perquè vaig jugar amb la Sara.
Els espaguetis eren molt però molt bons. A la taula vaig estar amb dos nenes de l’altre escola i tres de la meva.
Abans de anar a dormi l’Estel em va cridar per anar a dormir amb ella i em vaig posar molt contenta. No podíem dormir perquè els nens i les nens feien greca. A les sis del del matí els nens ens van despertar i ja no podia dormir més perquè la llum del dia em molestava.
Quan vam pujar al campanar, les escales cada cop es feien més petites, més estretes i era més fosc, feia una cosa pujar. A dalt del campanar vaig veure dos o tres coloms morts i feien molt de fàstic, però es veien unes vistes del poble molt maques.
Anant en bicicleta va ser molt divertit i als nens i nenes del Mestre Morera els hi va agradar molt.
Espero tornar-los a veure el dia de les projeccions a Barcelona.
Em va fer molta il•lusió poder fer una nit d’acampada a l’escola, perquè jo no ho havia fet mai, i segur que ells tampoc.
Va ser tota una aventura, entrar al galliner! Com que ells segurament no hi havia entrat mai, els vam convidar a veure’l i els va fer molta il•lusió.
Quan vam anar a les tendes, no hi havia manera d’adormir-se perquè hi havia gent que roncava molt.
Això sí, quan la cremallera no se’m tancava… quin enrenou!
Una cosa que em va semblar molt estranya, va ser quan en Ramon, per mirar si dormíem, ens il•luminés amb la llum del mòbil.
El dia següent, em feia molta mandra anar a caminar pel poble, però no cal exagerar per què al capdavall només era ensenyar-los-hi perquè el coneguessin una mica.
Això sí, la pujada al campanar no se la volia perdre ningú, va ser una passada veure un paisatge tan bonic!
El passeig en bici de la tarda, se’m va fer etern: ens vam parar molts cops, i ens equivocàvem de camí.
Com he dit al començament, aquesta acampada va valdre la pena per nosaltres i pels alumnes de l’escola Mestre Morera.
Martina
Aquest agermanament va ser gràcies a què les dues escoles fem el taller de cinema en curs i volíem parlar del tema i fer-nos preguntes relacionades amb el cinema.
Tothom s’ho va passar molt i molt bé i van fer molts amics i ens van relacionar ràpidament. Amb l’ambient de la nostra escola, s’hi van adaptar molt bé i, com que les dues escoles ens agradava el futbol podien jugar junts i així anar-nos fent més amics.
El pitjor moment de tots, va ser a la nit, perquè a les persones que els hi agradava molt dormir, no podien i, encara menys si hi havia gent que roncava.
El que em va agradar menys de l’agermanament, va ser la excursió a peu i pujar les escales de l’església de Bordils fins el cim del campanar. Sort que després vam agafar la bicicleta i vam anar molt millor i menys cansats. Pel matí, els entrepans que ens vam preparar, pensava que no me’ls acabaria, però a l’hora de dinar encara n’hagués menjar un altre.
Aquell dia, va ser molt estrany, perquè vaig dormir com a molt vint minuts, i em vaig quedar igual i no estava gaire cansat. Quan em vaig posar més histèric va ser quan vam muntar la tenda, perquè ens va quedar fatal, igual que quan la desmuntaven.
Marc Suñer
El dijous a la tarda, quan estava entrenant , ja tenia ganes d’anar a l’escola. Un moment que vaig sortir del pavelló, vaig anar a veure com muntaven i jugaven a futbol.
Quan vaig acabar i em dirigia cap a l’escola amb en Sergi ja tenia ganes de fer-me amic d’aquells nens.
Al començament em va estranyar que cap nen parlés en català, pensava que no ens faríem amics, però al cap d’una estona ja ens vam fer amics.
L’Àlex i en Marc, van muntar molt malament la tenda i amb l’ajuda d’algunes nenes com l’Elena i la Irene la vaig poder muntar bé i fer la tenda que volíem fer, amb en Marc, en Sergi, en Guillem i jo.
A l’hora de sopar quan buscàvem taula, vaig haver d’anar en una taula amb 2 nenes, la Caroline i la Diana. Així les vaig conèixer.
A la nit al lavabo vaig conèixer a en Jesús que hi anava quan nosaltres sortíem. A la nit no vaig poder dormir i després ens van portar a l’aula d’anglès on vaig dormir tota la nit.
Al matí vaig esmorzar amb en Cristian, que em va caure molt bé, i ens va explicar d’on era i coses així. Jo vaig guardar els entrepans a en Nico.
A l’hora de desmuntar les tendes nosaltres vam ser dels primers de desmuntar,però després s’havia de plegar i no ens hi cabia en el sac.
Mentre caminàvem pel recorregut pel poble, que vam fer, em vaig fer amic d’altres nens, com l’Àlex.
Quan vam pujar a l’església em va agradar molt sobretot els talls foscos.
A l’hora de dinar vaig dinar amb la Valentina, en Marcos i la Caroline del Mestre Morera, i de Bordils amb en Sergi, l’Àlex, l’Ariadna, en Mahamadou, en Guillem ,la Violeta i l’Elena. Ja érem tots amics.
En la volta amb bicicleta em va servir encara per fer nous amics.
A l’hora de l’acomiadament em va fer una mica de pena que ja marxessin.
A mi em va agradar molt ensenyar-los l’escola, perquè volia saber que dirien del galliner.
Al muntar les tendes vaig ajudar a la Judit i també una mica a muntar la tenda que ens havia deixat la Guasi.
A l’hora de sopar ens vam barrejar nens i nenes de les dues escoles, per coneixe’ns millor.
Abans d’anar a dormir vam jugar i xerrar, els nens i nenes no callaven mai i en Ramon va tenir molta feina. A les 6 del matí ens va despertar el gall que cantava fins que es cansava. Vam desmuntar les tendes, que a nosaltres ens va costar molt.
Em va agradar molt coneix-se’ls i fer nous amics, i és una experiència que mall oblidaré. M’agradaria anar algun cop a la seva escola.
I AL FINAL ADÉU ESCOLA MESTRE MORERA.
Anamaria Iuliana Paiu
AGERMANAMENT CEIP MESTRE MORERA
Abans d’acabar el segon trimestre vam rebre la notícia que faríem una agermanament amb el CEIP Mestre Morera de Barcelona, em va semblar una bona idea, perquè així podríem conèixer altres nens de la nostra edat que van en una escola i viuen en un indret molt diferent al nostre.
Uns quants dies més tard ens van informar que l’agermanament constaria d’una acampada a l’escola i que estaríem 2 dies amb els altres nens. La idea em va semblar perfecta, perquè així tindríem més temps per poder-nos conèixer.
Passades les vacances de Setmana Santa vam començar a planificar: vam pensar què faríem mentre els del Mestre Morera estiguessin a l’escola, vam comptar les tendes que tindríem i també les bicicletes per poder fer el recorregut que havíem planificat.
Llavors vam portar el material que havíem acordat a l’escola, cada cop ho teníem tot més apunt perquè arribés el gran moment: l’arribada dels nens i nenes de l’escola Mestre Morera.
El dijous 8 a les 5 de la tarda van arribar amb tren els alumnes de sisè del Mestre Morera a Bordils. Malauradament no hi vaig poder assistir perquè vaig haver d’anar a entrenament de futbol.
Vaig arribar a l’escola a tres quarts d enou del vespre, i vam acabar de muntar la tenda d’en Ferran que era on jo dormiria. Durant l’estona que vaig estar muntant la tenda abans de sopar, no vaig parlar amb cap alumne del Mestre Morera.
Quan va arribar l’hora de sopar ja vaig començar a conèixer-los.
Llavors, ben sopat, ens van donar una sèrie de regals: un ou de xocolata per a cada nen, un parell de contes que a ells els hi agraden molt i unes xapes que fan a la seva escola. Quan ens van donar els obsequis em vaig sentir molt feliç.
Acabat de tot això vam anar al pati i els vaig poder conèixer una mica millor.
Cap allà a la una de la matinada vam anar a dormir, però ens va costar agafar el son, perquè estàvem xerrant i sentíem el xivarri d’altres tendes.
Poc després d’agafar el son em vaig tornar a despertar, perquè l’Ire, la Martina, la Joana i companyia no paraven de fer fressa, dintre meu hi havia ràbia, i el meu cervell pensava: perquè no callen d’una vegada! M’estic morint de son!
Llavors em vaig tornar a adormir, però cap allà a dos quarts de sis de la matinada em va despertar un altre xivarri, aquest cop provocat per la Lua i gent de l’altra escola, i també per uns forts roncs, que venien de la tenda on dormia en Ramon.
Com que ja no em podria tornar a adormir per culpa del fort xivarri, vaig decidir aixecar-me i anar a fora les tendes a mirar que hi passava.
Llavors va venir en Ferran i vam fer llum a totes les tendes, però ningú es despertava.
Tot seguit vam tornar a dins la tenda a fer-la petar, però malauradament en Ramon es va despertar i ens va venir a avisar, nosaltres vam callar, i vam seguir en silenci.
Tot seguit va tornar i ens va dir que havíem d’anar a dormir a l’aula d’anglès, sense protestar el vam haver d’obeir, i ens en vam anar cap anglès a dormir.
Quan vaig entrar a l’aula, vaig pronunciar: – Això sembla un camp de refugiats, de tanta gent que hi havia, com que no quedava lloc al terra, em vaig asseure en una cadira, em vaig abrigar amb el sac i vaig començar a dormir assentat, això va provocar-me un fort dolor a les cervicals quan em vaig aixecar.
Llavors vam anar a desmuntar les tendes i a plegar els sacs de dormir.
Encara no havíem acabat la feina que vam anar a esmorzar, per menjar. Hi havia llet amb cola-cao i galetes, com que a la taula hi tenia un nen de l’altra escola que es deia Cristian vaig aprofitar per conèixer-lo millor, em va explicar que havia repetit cinquè, perquè era el seu primer any d’escola, tan aquí com el seu país d’origen. Llavors vam preparar el dinar: un parell d’entrepans i un plàtan per persona.
Acabat d’esmorzar i preparar el dinar, vam anar a acabar de desmuntar la tenda, i al primer intent no ens va entrar tota a l’interior del sac, en Ramon ens va dir que estàvem adormits i que no hi posàvem ganes, que per això no ens hi entrava,. També va dir que ell i les altres tendes les havia plegat amb tota la roba ajuntada, però nosaltres li vam dir que no entraria, quan ens va dir això vaig sentir ràbia i el meu cap va pensar: -ja veuràs quan ho aconseguim et quedaràs amb un pam de nas.
Llavors ho vam tornar a intentar de la nostra manera, i aquest cop l’intent no va ser fallit, és per això que li vam anar a mostrar les poques ganes i la son que ens havia dit que teníem.
Quan tothom va acabar la feina vam començar l’itinerari a peu per Bordils, el que més em va agradar i em va sorprendre va ser la pujada a dalt del campanar, però els coloms morts feien molta angunia. Des de dalt es veia una vista preciosa de Bordils.
Llavors vam tornar cap a l’escola i vam agafar les bicicletes per anar cap a dinar. La primera idea era anar a dinar al riu Ter, però com que algunes nenes de l’altre escola no sabien anar amb bicis, i tampoc hi havia prous bicicletes, vam anar al parc del pavelló Blanc i Verd.
Ben dinat vam començar el recorregut per Bordils, primer a la Palanca on volíem travessar amb bicicleta, i en Ramon no ens va deixar, perquè va dir que hi havia massa aigua, em vaig enfadar perquè ja era la segona vegada que ens deia que no la podíem travessar.
Llavors vam anar a molts altres llocs de Bordils: refugis, on vam poder-hi entrar,…
Després vam tornar cap a l’escola, i ens vam acomiadar dels altres nens, ens vam donar els seus correus, etc.
Em vaig sentir feliç, perquè el matí no en coneixia pràcticament cap, i a la tarda, gairebé ja els ja coneixia tots.
Llavors va arribar l’hora de tornar a casa ben carregats.
Guillem
Hola!
ara ús explicarè com va anar l’acampada de l’escola!
El dijous, 8 d’abril, va ser plegar del cole, i començar a parlar de l’agermanament. Tots estàvem nerviosos, però quan els vam veure per primer cop ens van semblar genials, però tot s’ha de dir, teníem una mica de vergonya, però també ens va fer molta il•lusió!
Quan ells van entrar per primer cop a la nostra escola van quedar bocabadats! Els hi vam ensenyar l’escola i els va agradar molt!
Acabat d’ensenyar-los l’escola, vam anar a jugar un partidet de futbol, Bordils vs Ceip Mestre Morera! “jeje” la Lua, la Joana i jo ens va fer molta il•lusió marcar els tres primer gols! Ells van quedar sorpresos amb nosaltres tres!
Després ja no hi va haver tanta emoció perquè vam haver de muntar les tendes. Ningú tenia paciència perquè a tothom li va costar muntar-les!, menys els que tenien les tendes d’aquelles que fan: XAAAF!! I s’obren soles.
Acabat de muntar les tendes vam anar a sopar. Mm,… el sopar era boníssim! Crec que els de l’escola Mestre Morera es van quedar sense paraules.
Bé, la nit crec que seria millor no explicar-la, apart que ens vam morir de fred.
Al matí, ningú es podia aixecar, s’hi estava molt bé a la tenda. L’esmorzar també era molt bo, tot s’ha de dir no? Acabat d’esmorzar vam fer els entrepans. També em va fer una mica de vergonya, perquè em vaig asseure amb unes nenes del Morera. Després vam haver de desmuntar les tendes. A ningú li va agradar.
Tot seguit vam anar a fer la caminada, vam fer dos grups i cada un d’ells va anar per un lloc. Al final tots ens vam trobar a l’església i vam pujar a dalt del campanar.
Llavors vam anar a l’escola, vam agafar les bicis i vam anar a dinar. I els hi vam ensenyar els llocs importants de Bordils, com ara la Palanca, l’Alzina,…
L’hora de l’acomiadament, va ser un moment trist perquè ens havíem de dir adéu.
*MaR*
Hola!!!
No vaig poder anar a recollir els nens i nenes del Mestre Morera perquè havia d’anar a handbol i estava una mica desil•lusionat. Al mig de l’entrenament, en Ferran em crida per anar a veure les tendes que estaven ja muntades. En aquell moment em van venir encara més ganes de que s’acabés l’entrenament.
El primer alumne del Mestre Morera que vaig conèixer va ser en Marco i a l’hora de sopar vaig anar amb la Fuentsanta, l’Àlex, la Valentina i en Marco.
Em va encantar conèixer aquets nens i nenes del Mestre Morera, crec que a ells els hi va agrada molt conèixer el poble, l’escola i a nosaltres.
Sergi
Abans d’anar a l’estació la gent que es vam quedar a endreçar la classe estàvem esvarats perquè tot estava fet un caos, les taules mal posades, els diccionaris igual, i ho vam haver de posar tot bé. Mentrestant hi havia 3 nenes jugant a futbol totalment despreocupades.
Després d’ensenyar-los l’escola, vam jugar un partit de futbol. Segur que s’han emportat un bon record de les nenes jugant a futbol.
A l’hora de muntar les tendes, jo vaig ensenyar a muntar-la tot i que jo no en sabia gaire, ens va quedar perfecte, no estava torta.
A l’hora de sopar vam tenir una sorpresa, ens vam regalar uns ous de xocolata, unes xapes que fan ells a allà a l’escola i dos llibres que parlaven d’emocions que són molt bonics i emocionants, em va agradar tant que me l’he comprat. No ens esperàvem que ens regalessin aquestes coses ens varem cada bocabadats.
A l’endemà vam pujar al campanar on hi havia uns quants coloms morts, feien molt de fàstic però es veia tot Bordils. El Ban amb els seus arbres es veia molt bé, segur que la vista els hi va agradar perquè es podia veure tot el poble i els voltants se’ls veia molt contents.
A l’hora de l’acomiadament no volia que se n’anessin perquè començàvem a conèixer millor, tot just estàvem fent amistats, no em vaig atrevir a parlar gaire amb ells però quan em vaig decidir ja era quasi hora de marxar i hauria d’haver-ho fet abans per tenir encara un més bon record d’ells.
L’acampada va anar molt bé per fer amistats.
EL DIJOUS A LA TARDA,……. QUINS 2 DIES MÉS ESTUPENDUS
el dijous a la tarda,…. Vaig ser de les que em vaig quedar a l’escola per anar a rebre a l’estació, els nens i nenes de l’escola Mestre Morera. A l’arribar a l’escola la seva primera impressió va ser: Quina escola i quin patí més gran! Es pensaven que era el pavelló nou!
La Valentina va ser la primera nena em que amb vaig relacionar, després ja em vaig relacionar em més nenes però ella va ser la primera en que vaig sentir mes confiança.
En muntar la tenda, vaig pensar que necessitava ajuda . Sort que van venir la Fuensanta i la Sara, que mai havien muntat cap tenda i per ser la primera vegada ens va quedar prou bé. Nosaltres vàrem ser de les primeres d’acabar.
A l’hora de sopar em vaig assentar a la taula d’en Ferrran, en Marc, en Guillem, la Caroline i la Diana. Va anar bé per anar coneixent a altres nenes. Començàvem a fer amics i amigues.
Quan els de l’escola del Mestre Morera, ens vàren fer un discurs i tot seguit ens van regalar un ou de xocolata, 2 llibres i una xapa, em vaig sentir una mica incomoda perquè ells havien preparat moltes coses per nosaltres i nosaltres no els hi havien fet res. Aleshores ràpid ràpid vàrem muntar un discurs “que no ens va quedar gaire bé” vaig sentir una mica de vergonya quan els que varen dir el discucurs .
Amb la Valentina vaig anar en els tubs del pati petit, em vaig sentir molt ben acompanyada, de seguida ens vàrem començar a explicar coses íntimes i vaig sentir que em ella es pot confiar molt bé i jo crec que ella també va pensar el mateix de mi.
L’endemà al matí, em pensava que seria un pal caminar, però al final m’ho vaig passar bé,..
Acomiadament 🙁 va ser el meu pitjor moment, em va fer molta pena acomiadar-me de tota la gent perquè em van caure molt bé, em van donar alguns emails, i ara estic tota l’estona parlant amb ells pel Messenger.
Hola!
Quan vam anar a buscar els nens i nenes del C.E.I.P. Mestre Morera a l’estació em pensava que parlarien català com nosaltres i en veritat parlaven quasi tots castellà, però entenien molt bé el català.
A mi em va agradar molt quan els hi vam ensenyar l’escola perquè es van espantar en galliner, teníem molta por i no volia entrar-hi ningú.
Per muntar les tendes va ser 2 segons i per clavar les piquetes i vam estar mitja hora.
El sopar em va agradar molt perquè hi havia espaguetis amb molta tomata i de postres iogurt, el que m’agrada més.
Els nens i nenes de l’escola de Mestra Morera ens va regalar un ou de xocolata, xapes de la seva escola i dos llibres.
Jo no m’esperava que ens portessin regals, nosaltres també els hi hauríem d’haver fet algun.
A mi em va agradar molt que anéssim a dalt del campanar de la esglèsia de Bordils, perquè penso que ells no hi havia estat mai i era una bona manera de conèixer tot el poble.
Vaig fer tres amigues que es deien Sara, Yara i Olívia.
M’hagués agradat anar amb bicicleta al riu Ter i a la palanca perquè son llocs per relaxen i dieferents dels llocs que tenen ells a Barcelona.
Em va encantar que féssim l’acampada amb els nens i nenes de l’escola Mestra Morera !!!
Un dia, com altres, va entrar la Carme a la classe de 6è, i ens va dir, que havien pensat de fer una trobada amb l’escola Mestra Morera, i que plantaríem tendes al pati de l’escola. Al principi, jo no m’ho acabava de creure, estava molt contenta, emocionada i sobre tot molt sorpresa, no m’ho esperava. Al cap d’uns dies, aquell somni, s’havia fet realitat, ens van confirmar que la nit del dia 8 d’abril, acamparíem al pati de l’escola amb els nens i nenes de l’escola de Barcelona.
Va arribar el dia 8, al matí, arribàvem tots a l’escola ben carregats amb la màrfega, el sac de dormir, la maleta… Estava molt nerviosa, tenia moltes ganes de que arribés ja la tarda. Eren dos quarts de cinc, era hora de plegar, però, jo, aquell dia tenia màquina. Em feia molta mandra, volia anar a esperar aquells nens a l’estació, com molts altres. Però, al final vaig haver d’anar a màquina. Des de la finestra, vaig veure que els ,meus companys estaven ensenyant l’escola als del Mestre Morera.
Aquell dia a màquina hi havia un altre professor, i quan vam haver acabat la feina, ens va deixar marxar abans. Ara sí, que estava molt nerviosa, tenia ganes de conèixer aquells nens i nenes d’una vegada.
A l’hora de muntar les tendes va arribar un dels moments esperats, perquè, jo no havia acampat mai, era la primera vegada. En Ramon, ens va ensenyar com es feia i un cop hi vam haver agafar pràctica ja era molt fàcil.
Va ser una nit llarga i divertida, en què no vaig poder dormir.
L’endemà passejada i relaxar la vista a dalt del campanar.
Ha estat una idea genial fer aquest agermanament amb acampada i gràcies a l’activitat de Cinema en Curs, l’hem pogut fer.
Quan vam anar a buscar els nens i nenes del C.E.I.P. Mestre Morera a l’estació em pensava que parlarien català com nosaltres i en veritat parlaven quasi tots castellà, però entenien molt bé el català.
A mi em va agradar molt quan els hi vam ensenyar l’escola perquè es van espantar en el galliner, teníem molta por i no volia entrar-hi ningú.
Per muntar les tendes va ser 2 segons i per clavar les piquetes i vam estar mitja hora.
El sopar em va agradar molt perquè hi havia espaguetis amb molta tomata i de postres iogurt, el que m’agrada més.
Els nens i nenes de l’escola de Mestra Morera ens va regalar un ou de xocolata, xapes de la seva escola i dos llibres.
Jo no m’esperava que ens portessin regals, nosaltres també els hi hauríem d’haver fet algun.
A mi em va agradar molt que anéssim a dalt del campanar de la església de Bordils, perquè penso que ells no hi havien estat mai i era una bona manera de conèixer tot el poble.
Vaig fer tres amigues que es deien Sara, Yara i Olívia. M’hagués agradat poder parlar més amb elles i anar amb bicicleta al riu Ter i a la palanca perquè son llocs per relaxar-se i deferents dels llocs que tenen ells a Barcelona.
Em va encantar que féssim l’acampada amb els nens i nenes de l’escola Mestra Morera !!!
A l’acabar les classes, uns quants alumnes ens vàrem quedar per donar la benvinguda als nens i nenes de l’escola Mestre Morera, els vam anar a rebre a l’estació.
A l’arribar al cole, en Ramon ens vam començar a conèixer mentre anàvem jugant un partit de futbol i parlant.
Vàrem començar a muntar el campament mentre ens anàvem coneixen.
Després vam anar a sopar espaguetis amb salsitxes.
Vam anar a dormir, però no vam poder dormir fins cap a les 3 o quarts de 4.
L’endemà a la pujada al campanar(vam patir una mica) però, les vistes eren precioses.
Per mala sort va arribar l’hora de acomiadar-nos.
Adéu
El dijous a la tarda era la acampada a l’escola. A les cinc de la tarda van arribar els nens del Mestre Morera. Una mica més tard van muntar les tendes, jugar a futbol i sopar.
A la nit quan vàrem anar al menjador, vam menjar espaguetis i els nens del Mestre Morera ens va fer un regal. Ens va donar dos llibres que parlen de les emocions, un cartell amb tots els noms dels nens, unes xapes que cada any fan i uns ous de xocolata. A la nit vam fer unes bromes a dins la tenda de la Judit L. Jo em vaig amagar per espantar les persones que passaven i va ser molt divertit. Molts nens no van poder dormir perquè altres parlaven.
Aquells espaguetis van ser molt bons!!!
A les vuit del matí en Ramon ens va despertar a tots i després d’una estona vam esmorzar. Després vam fer uns entrepans amb salsitxa i pernil dolç i fruita i vam començar la passejada per Bordils. Quan vam anar a l’església a dins feia molta fred i a dalt hi havia molts coloms morts però va ser molt interessant. També vam fer un vol amb bici i vam dinar al parc del cementiri, vam menjar els entrepans que ens havíem fet nosaltres al matí. entrepans. Van ser molt bons!!!!!
Quan vam arribar a l’escola ens va posar a fer comentaris de com havia anat. Abans de marxar, en Ramon ens va deixar preguntar adreces de mail dels nens o el número de telèfon. A dos quarts de cinc vam anar tots cap a casa. Aquests dos dies m’ho vaig passar molt bé!!
Durant tot el dia estava una mica impacient per conèixer els nens de l’altre escola. Vaig marxar amb el transport a 2/4 de 5 i no em van portar a l’escola fins a les 6h, durant tota aquesta estona estava una mica nerviosa perquè sabia que les nenes i nens del Mestre Morera ja eren a l’escola i tenia ganes de conèixer.
Quan vaig arribar a l’escola vaig trobar a l’Ari, l’Elena, l’Anna i la Vi que ja sabien ajuntat amb un grupet de nenes de l’altre escola: la Valentina i la Sara i de seguida vaig anar cap allà i ens vam conèixer. Em van caure molt simpàtiques. Va arribar l’hora de muntar les tendes, la Mar, l’Anna i jo vam tenir unes miques de problemes, se’ns desmuntaven aquells pals contínuament i quan ja vam tenir el problema solucionat ens vam haver de traslladar perquè allà no hi cabíem. Va ser una moment una mica estressant, però al l’hora divertit.
A l’hora de sopar tenia força gana i quan vam entrar al menjador, vaig veure que als fogons hi havia la Carmeta i la Dolors i vaig tenir el pressentiment que el sopar seria molt bo! I dit i fet, els espaguetis eren boníssims!
Després de sopar, els nens i nenes de l’escola Mestre Morera ens van regalar uns ous de xocolata, xapes de la seva escola, llibres que en ells els hi agraden molt i una mena de pòster amb totes les seves cares.
Quan vam sortir de sopar, era fosc i en una tenda que tenia els fils negres hi ensopegàvem contínuament. No vam tenir més remei que posar-hi una paperets com unes banderoles de fira per veure-ho i no trencar-nos la crisma.
Amb els nens i les nenes de l’altre escola estava a gust perquè cada vegada ens anàvem coneixent més.
Va arribar l’hora d’anar a dormir i no callàvem ni a sota aigua, però quan més o menys hi va haver silenci em vaig adormir de seguida. Allà a les 3 de la matinada, dormia com un soc i les veïnes em van venir a despertar, concretament eren la Joana, la Martina i la Vi.
Se’ls hi havia espatllat la cremallera de la tenda i les senyoretes van venir a demanar ajuda picant-me darrera al cap fins que van aconseguir despertar-me. La Joana i la Martina estaven molt esvarades i no callaven, ho havien de comentar tot i riure tota l’estona, estava una mica angoixada perquè tenia el pressentiment de que si continuaven així despertarien en Ramon. No els hi parava de dir que callessin i m’estaven estressant, fins que vaig sentir que en Ramon va parar de roncar i vaig disparar l’ ”alarma”. Vaig sentir la veu d’en Ramon i em va entrar com una por al cos, perquè jo volia anar a la meva tenda però com que en Ramon va cridar, ens va venir a picar la tenda i semblava que portava molta mala sombra no em vaig atrevir a sortir fins que no vaig sentir que tornava roncar. Aquell moment el recordaré com una anècdota més, però no gaire bona perquè vaig passar un mal moment.
A les 6 de la matinada vaig començar a sentir unes veus per fora que eren les dels nostres veïns, els nens de la nostra classe i no ens paraven d’il•luminar amb una llanterna i semblava que hi hagués un far. Em van despertar i no vaig tornar a dormir més, però vaig escoltar totes les converses, fins i tot la del càstig d’en Ramon quan va castigar els nens a dormir a l’aula d’anglès.
Quan van arribar les 8, vaig sortir de la tenda i em va entrar com una alegria perquè vaig veure que feia sol i que segurament tindríem un bon dia per anar amb bici, estava contenta. Vam desmuntar les tendes, aquest cop no vam tenir cap problema i vam acabar en un plis plas.
Després d’esmorzar vam marxar a fer el recorregut pel poble a peu i ensenya’ls-hi una mica la zona.
El pitjor moment va ser quan jo i l’Ari teníem pipi i en Ramon no ens deixava anar al “lavabo” i ja ens veiem fent tot el recorregut d’aquella manera, per sort es va resoldre i vaig estar més tranquil•la.
Va arribar el moment que esperava, pujar dalt el campanar de l’església! Em va venir una mica d’esgarrifança quan vaig sentir volar un colom i després vaig veure que n’hi havia de morts per allà a terra…
M’ho vaig passar molt bé, perquè mentre caminàvem doncs també parlaven amb ells i em va semblar que estiguessin una mica parats, perquè deu ser molt diferent d’on viuen ells, aquí casi tot són cases i segurament tots ells viuen en pisos, semblava que els hi estava agradant, i a mi també.
Vam anar a fer el recorregut amb bici i després vam tornar cap a l’escola per acomiadar-nos d’ells.
Aquest moment no em va agradar gaire perquè ara que ens havíem començat a conèixer, havien de marxar, però to i això en tindré un molt bon record d’aquest agermanament perquè m’ho he passat molt bé, m’ha agradat molt i he conegut altres nenes i nenes.