Els que vam poder anar a la plantada de telescopis vam gaudir d’una nit especial, poder veure la Lluna, observar les constel.lacions, comprovar que Júpiter té satèl.lits… experiències que recordarem sempre.Us animo que expliqueu les sensacions, impressions, sentiments… que us va despertar aquesta nit.
M’ha agradat molt la plantada de telescopis.
La lluna es veia perfectament, tots els cràters, fins i tot, quan ho han ampliat més es veien 2 cràters a dintre un cràter, i perfectament la línia en que s’acabava la lluna i començava l’espai buit i completament sense res.
Júpiter es veia molt i molt petit, tot i que és gegantí, però, està molt lluny, i el telescopi en que ho he vist era petit, però es veien 4 satèl•lits, però com a punts petitíssims que m’ha semblat quasi impossible que estes veient allò, segurament a uns 80.000 milions de km de distància…
M’ha agradat molt com ha explicat l’explicació del principi, era molt entenedora, era una manera de trobar les constel•lacions, m’ha sorprès que aquell punt petit fos Júpiter, des del telescopi em pensava que seria més gran, però a ull més petit.
M’agradaria tornar-hi un dia que no hi hagués tanta boira per poder veure la galàxia d’Andròmena i tot això, m’encantaria!
Aquesta plantada va ser molt xula!!! llàstima que no duia les ulleres quan ensenyaven la situació i li demanava a l’Estel.
Sort que, per mirar pel telescopi, les feien treure.
Júpiter i els seus satél·lits em van agradar però jo volía veure l’ull de Jupiter (bé, cosa impossible ). La lluna em va encantar , era impressionant quan es veia bé totes les muntanyes, craters, esquerdes, etc.
ara la lluna “mola” molt més.
Bé, adèu i per cert demà vaig a Holanda!!!!!!!!! (Yesyesyesyesyesyesyesyesyesyesyesyes…)
L’anada a la trobada del telescopi va estar molt bé, però el que passava era que no es veien gaire bé els planetes, menys la lluna, el rotllo de tot això era fer la cua… -MaRc-
Sé que ja he escrit a aquest lloc, però em queden coses a explicar,… Potser algunes es repeteixen!
A mi també em va agradar molt la plantada, veure astres llunyans no és fàcil, a simple vista, és clar, però ens ensenyaven quina estrella era cada una… El que em va sorprendre més va ser que ens diguessin: -Aquell astre del costat de aquella estrella tan brillant és Júpiter. Al principi no sabia ven bé quina era, però llavors quan ho vam mirar pel telescopi ho vaig tenir molt més clar, tot i que em va sorprendre de que es veies tan petit perquè en realitat hi caben 1000 Terres dintre seu i això és molt,… Imagineu la massa de la Terra multiplicada per mil… Quin número més gros, la Terra fa més o menys 12.756 km o sigui que per mil dona 12.756.000 km,… Molt difícil d’imaginar.
La Lluna era molt bonica, es podia veure perfectament,…
Espero que a vosaltres i a tothom us hagi agradat tant com a mi, s’hi hauria de tornar per poder veure més astres.
Classe!!!
A mi la plantada de “telescopis” em va agradar molt!
Em va encantar veure la “Lluna” de tan aprop,… veure els craters,…!=XULÍSSIM!
També em va agradar veure “Júpiter” el principi només es veia “Júpiter” però més tard es van vere 4 llunes seves! Va ser ESPECTACULAR!
A part d’això també em va agradar jugar per allà,..! “jeje”!
Apa classe!
Un petó.
*MaR*
Que consti que en aquesta foto jo estava darrera i no hi he sortit bé!!!
Jo personalment m’ho vaig passar molt bé.
Amb els amics bem estar de (cachondeo) pero al final, no paràvem d’anar amunt i a vall a veure els telescopis.
Jo vaig veure Júpiter am les quatre llunes al voltant i també vaig veure la lluna perfectaement .
adéu Lua
Em va sorprendre que vam poder veure Júpiter, veure els craters de la Lluna també vam veure l’ Estrella Polar .
Júpiter es veia molt petit al principi no sabia perquè es veia tan petit, ara ja ho se perquè es perquè estàvem molt lluny.
La Lluna es veia molt bé els craters i em van sorprendre veure’ls de veritat.
La estrella Polar em va sorprendre veure-la perquè vaig veure unes quants fotos i em van encantar i per això em va sorprendre veure-la.
Es a dir que me va ECANTAR TOT
*Anamaria*