Ei 6è! En aquest article hi podeu escriure tot el que feu el cap de setmana.
A la classe no hi ha gaire temps per explicar-nos-ho.
En aquest apartat tenim l’oportunitat de compartir les experiències que vivim el cap de setmana estrany, divertit, normal,…
Aquell cap de setmana que vas anar el cinema amb el xicot/ta a les tantes de la nit, i també aquell cap de setmana que vas anar esquiar a la Molina amb les teves amigues, i aquell,….
El diumenge passat, el 18 d’octubre vaig anar a la 33a Cursa del Carrer Nou que es va disputar a Girona.
Aquesta cursa consistia en dos recorreguts, un de 2 km i l’altre de 10 km que es recorrien per dintre el casc antic de Girona.
Jo vaig fer la de 10 km tot i que encara no em tocava perquè és a partir del segon any d’Infantil i jo tot just sóc del primer.
De bon matí, quan vam arribar feia una fred que no es podia aguantar, tenia les mans congelades, en canvi quan em vaig posar a córrer, al cap d’una estona ja em moria de calor.
Totes vam sortir cap a la cua, i al davant nostre, al començament es veien una pila de colors que pujaven de tanta i tanta gent que hi havia.
Primer vam començar corrent pel casc antic i després vam girar allà a la Plaça Catalunya i vam arribar fins al Dechatlon i vam tornar, als últims dos km em va agafar una mica de “flatu” de l’aigua que anteriorment ens havien donat. Tot i així vaig arribar bé, amb un temps de 55 minuts i algun segon.
En el dorsal, hi portàvem un xip incorporat que al arribar ens el detectaven i així sabien quin temps havíem fet, però alhora de retornar-lo va ser un merder.
És el primer any que hi he anat i m’ha agradat molt, però m’hagués agradat més que haguessin donat els premis per categories, perquè només separen tres coses, les categories femenines, les masculines i el corredors de més de 60 anys. Tampoc trobo que sigui el més important perquè el que m’ha satisfet és haver acabat bé sense haver d’abandonar (que hi van haver algunes nenes que els hi va passar).
Vaig al•lucinar amb el nombre de participants que hi arribava a haver, era bestial, jo només vaig veure el dorsal fins el 2.000 però ja us asseguro que n’hi havia molts més….
Era una cursa popular, o sigui que hi pot anar tothom qui vulgui.
Tinc moltes ganes que comencin els “crosos” aquesta setmana que ve, el dia 1 de novembre, ja us en aniré explicant més coses.
Adéu classe i a veure si l’any que ve us hi animeu!
Aquest diumenge, dia 25 d’octubre vam anar a penjar pancartes de reivindicació del POUM, pel poble, amb més gent del poble. Perquè era el dia de la inauguració del “Centre Cívic” i per tant vindrien molts de polítics i molta gent.
El “Centre Cívic” és un local que han construït i que ens van dir que hi posarien una pantalla gran per anar a veure partits de futbol, ordinadors per anar a consultar coses, una taula per si hem de fer deures o ens hi volem trobar un dia que no tinguem res a fer, màquines de refrescos, un sofà, jocs…però al final, per l’únic que ha servit ha sigut per fer-hi una guarderia, i així que ens hem hagut de quedar amb les ganes.
Abans, i durant la inauguració, els manifestants vam fer una trobada silenciosa amb pancartes de reivindicació.
Va ser un matí que vam passar molta calor.
Hola:):)
Tot just és el primer dia d’aquesta setmana tant llarga i ja tinc coses a explicar!
Aquest matí ja hem anat a les fires amb uns amics, però només he pujat al tren de la bruixa amb els Luney Toons, no us penseu que m’agrada! però aquests amics tenen un fill de tres anys i no volia pujar sol:)
Desprès hem anat a la plaça Catalunya a veure el pare de la Violeta i a comprar-li olives, que per cert us les recomano, estan boníssimes i n’hi han moltes…
Per acabar, com que el nen ja estava cansat, hem vingut a casa i hem dinat tot junts. Desprès hem mirat Crepúsculo i hem reposat.
Aquesta tarda torno a baixar a barraques perquè toca una amiga de la Maria…
Fins una altre!! 🙂
El dissabte, a la tarda, vaig anar a jugar un partit de futbol a Sta. Coloma de Gramanet, contra la Grama.
El partit començava a les 6h de la tarda, per això vam sortir de Girona dues hores i quart abans del partit, per poder arribar allà una hora abans de començar a jugar. Mentre ens esperàvem per agafar l’autocar que ens havia de portar fins a Sta. Coloma anàven arribant molts aficionats del Betis, per veure el partit Girona-Betis que es jugava a les sis de la tarda.
Quan vam arribar a Sta. Coloma i vam veure el camp, tots els jugadors vam quedar ven sorpresos per la grandària d’aquell camp, un company de l’equip que s’havia informat va comentar que feia 102 metres de llarg i 68 metres d’ample, quan vam ser a l’interior del camp, dins del vestidor, també vam quedar bocabadats de les dimensions d’aquest.
Llavors, quan ja ens havíem vestit, havíem repassat les tàctiques i l’entrenador havia fet la xerrada, vam sortir a escalfar, però no vam poder acabar l’escalfament, perquè l’àrbitre del matx ens va venir a dir que ja havíem de començar el partit.
Al cap de 5 minuts ja passàvem la revisió dels números i tot seguit sortíem al camp.
A mi em va tocar jugar a la banda on hi tocava el sol: aquell de mitja tarda que tant molesta quan es va ponent.
Cap el minut 25 de la primera part va arribar el primer gol de la Grama gràcies a un rebot en un córner. Amb el resultat d’1-0 en contra vam arribar a la mitja part, l’entrenador ens va dir quatre coses que havíem de corregir i vam sortir a jugar la segona part. A tots ens va sorprendre el canvi de llum que hi havia hagut des que havíem entrat al vestidor fins que l’havíem sortit.
Llavors, nosaltres vam marcar l’1-1 de falta, tot seguit arribava el segon de la Grama i una estona més tard el 2-2 definitiu per part nostre, d’un mal refús del porter.
Quan ens estàvem esperant perquè ens vingués a buscar l’autocar per anar cap a Girona, vam saber una mala notícia: el primer equip del Girona havia perdut 0-2 contra el
Betis.
Durant el viatge de tornada el conductor va posar el Madrid per la ràdio, com que hi havia nens que s’avorrien van agafar els coixins del cap dels seients de l’autobús i els van començar a tirar a els altres.
Demà al matí, juguem contra l’Espanyol a Girona, també serà un partit molt disputat, igual que el de la Grama.
Aquest cap de setmana, més ben dit aquest cap de setmana dos dies més llarg, que a més a més, és el cap de setmana “firal” he fet moltes coses (suposo que com tothom, no?)
Ja va començar tot el dimecres, que vam anar a les fires de Girona tot sortint de música i l’Olga de volei, em va agradar molt (normal, a qui no li agraden les fires?) Va ser genial i vam pujar a forces coses, vam anar a sopar en una pizzeria d’allà, (només amb el papa, la mama tenia un sopar) i llavors vam pujar a una atracció més i vam marxar.
El dia després, (dijous) no vam tenir ganes d’aixecar-nos molt aviat, però quan ens vam aixecar vam anar ràpid a vestir-nos, esmorzar, … perquè ens en anàvem a Viladrau a buscar aigua (al lloc on vam anar quan fèiem 1r) i vam fer un volt pel “sender del castanyer de les nou branques” i vam dinar de menú en un restaurant de Viladrau. A la tarda, quan vam arribar, (cap allà a les quatre) vam quedar amb la Judith i a l’hora de sopar la vam tornar a casa seva.
El divendres al matí, no vam fer gran cosa, però a la tarda, vam trucar a amigues per anar a fires. Hi vam anar amb la Judith, també amb la Carla de la classe de l’Olga i ens vam trobar a l’Elena, l’Ariadna i la Mar. L’Elena ja marxava, l’Ariadna estava comprant entrades per una atracció i la Mar baixava d’aquella atracció tan alta que roda (no és la noria) quan vam acabar de fer un volt els pares de la Judith eren a les fires i, tal com havíem planejat abans, ens vam trobar i vam deixar a la Judith.
A la tornada, ens vam aturar a comprar una pizza, vam deixar a la Carla i vam anar cap a casa a menjar-la. Llavors vam mirar una estona la tele i vam anar a dormir.
Avui (dissabte) hem estat fent feines de casa.
Estic esperant a ser demà per anar a Girona a veure els focs artificials.
Marta 🙂 😀
El Dissabte he anat a les fires de Girona amb el meu tiu,la meva mare,el meu pare,l’Alba, Monica,la seva germna gran i jo. M’ho vaig passar SUPER BÉ!!!!
Vaig montar a forces fires un de elles el A La Delta que m’he va ecantar:D
P.D:ja hos explicare més coses.
Un pertó a tots i a totes
ANAMARIA
El dissabte 31 d’octubre, a la tarda vaig anar a les fires de Girona amb en Ferri, en Sergi, la Mar, la Vi i la Ire.
Només d’arribar en Sergi i la Mar van pujar al GigantXXL, jo vaig pensar que estaven bojos pujant allà dalt, per això no hi vaig pujar.
Tot seguit, quan aquells dos ja havien baixat de l’atracció, vam anar a l’Ala Delta, aquesta atracció va ser la que més em va agradar, tot i que deien que si pitjaves el botó blau et mullaves, jo gairebé no em vaig mullar.
Llavors, quan ja havíem baixat de l’Ala Delta, vam anar a pujar al Bomerang, aquesta atracció no vaig mirar ni com era i vaig dir que hi volia pujar de seguida, al cap d’una estona, quan ja tenia l’entrada, no hi volia pujar, però hi vaig haver de pujar, hi vaig haver de pujar i quan vaig baixar estava ben marejat, la meva mare, que també era allà, am va dir que l’endemà al matí, que jugàvem contra l’Espanyol, veuria la pilota quadrada i em va fer anar a comprar una Coca-Cola.
El diumenge el matí ja estava al 100% per anar a jugar contra l’Espanyol la 6ena jornada de lliga.
Com que jugàvem a les 10h, havíem de ser al camp una hora abans, a les 9h, per això em vaig aixecar a 2/4 de 8.
Quan vam arribar al camp, els de l’Espanyol ja havien arribat, i com que tenien el porter i un altre seu jugador, tots dos africans, eren tan alts, entre tots els de l’equip vam començar a parlar sobre això. Cinc minuts més tard van arribar els entrenadors i ens van dir que ens anéssim cap al vestidor a canviar-nos.
Després ens va dir quatre coses del partit, vam repassar les tàctiques i vam sortir a escalfar. Quan vam acabar l’escalfament vam anar al vestidor a posar-nos les samarretes per jugar i seguidament vam sortir al camp a jugar el partit.
El minut 6 de la primera part ja anàvem 1-0 a favor nostre, gràcies a una falta indirecte dins l’àrea. Llavors al cap de 10 minuts va arribar el segon gol per part nostre, aquest el vaig fer jo, gràcies a un mal refús del porter, ja és el tercer gol que marco aquest any, sóc el pitxitxi de l’equip empatat amb un company que es diu Sergi.
Llavors, l’Espanyol va sacar de centre i tot seguit va marcar el 2-1, al cap d’una estona va arribar el 2-2 definitiu.
Acabat del partit, l’entrenador ens va dir que estava molt orgullós del partit que havíem fet, perquè començar guanyant a l’Espanyol no hi havia cap equip que ho hagués fet aquesta temporada.
A la tarda, a casa, estava rebentat, però no vaig poder fer la migdiada perquè no havia acabat els deures.
Aquest diumenge fem el desplaçament més llarg de la temporada i el fem a Lleida per jugar contra l’Atlètic Segre.
La setmana passada, el dia 1 de novembre vaig anar al cros d’Olot, el primer de la temporada.
L’any passat, plovia, llampava, tronava i estava tot ben enfangat i relliscós, per sort aquest any feia sol i no plovia ni feia vent.
L’Infantil Femení, o sigui jo, vam fer un recorregut de 1.500 metres, 1 km i mig, al final vaig acabar setena, per darrera d’una meva companya del GEIEG que té un any més que jo.
Aquesta setmana, el 8 de novembre he anat al segon cros de la temporada, el de St. Hilari Sacalm.
Aquest cros l’any passat es va recórrer en un camp on hi havien hagut patates, i aquest any hi havia naps, i com que em sembla que encara no estaven collits no hi havia tants de bonys. Però feia molta i molta fred, i no exagero perquè jo tenia més fred de quan vaig anar a Vall Ter aquest hivern passat, feia molt de vent i era glaçat. Per culpa d’això vaig acabar amb molt mal de cap.
Vam fer 20 metres més que el cros anterior, o sigui, 1.520 metres. Vaig acabar en la cinquena posició.
La setmana que ve hi ha el cros de Sta. Coloma de Farnés, on hauré de fer 2.000 metres, 2 km.
Ja us explicaré com ha anat!!
Hola classe!!!!!
Sabeu on sóc?… a Holanda!!!
En aquest teclat no hi ha ni accents oberts, ni la C trencada així que corregiu el que falti.
Ahir ens vam quedar el matí a casa perquè no teníem les motxilles preparades.
Un cop preparades vaig dinar i marxar. El primer dia només vam conduir fins a Franca i allà vam parar a un hotel. Avui hem conduit moltes hores i hem passat Franca, Luxemburg i Bèlgica. Ara acabem d’arribar a casa de la meva avia. Fa menys d’un quart d’hora que hem fet el sopar-dinar (perquè a Holanda no dinen i sopen a les 5h) i ara estic escrivint aquí, al bloc de Sisè.
Adéu, ja explicaré més i per cert escric al cap de setmana perquè per a mi això és com un cap de setmana molt llarg.
Eiii!!! d’aquí uns dies torno…
Us explico el dia més especial a Holanda:
Dissabte 5:
Vam passar el dia a casa, jo estava amb la curiositat al maxim perque a les 7h (que és quan es va a dormir alla) venia el Sinterclaas!!!! el Sinterclaas aquí seria Sant Nicolau i és com els reis pero d’allà. Es fa així: Cada dia (a partir del 20 de Novembre) és canta una cançó fins al 5 de desembre. El cinc és quan ve Sinterclaas i porta molts regals. No cal preparar pas res només és tracta de cantar. Pero aquest any no hem cantat (Quina sort…)!! I ens han dut regals igualment! Van dur 4 sacs de regals i grans, no eren tots per nosaltres, eh… Jo he emplenat una bossa de l’Amsterdam (Nom de la botiga de la mama) amb els meus regals, pero els altres també, eh… Bé, em va agradar moltíssim!
Per cert, sabeu que els holandesos diuen que el Sinterclaas ve d’ESPANYA!! I nosaltres ni idea… fins i tot hi han cançons que només entenc una paraula, Espanya!!!! Ah, i esclar que el Sinterclaas és del Barça 😀 (uuufff).
Fins aviat!!!!!
El diumenge 6 de desembre vaig anar al cros de Riudellots de la Selva, i com que és en aquests dies de festa no hi havia tanta gent. Però per mi millor perquè si no quan hi ha tanta gent és un rotllo a la sortida i tot, perquè normalment són aquestes nenes que quan han fet 100 metres ja van caminant, i així almenys si no hi són hi ha pista lliure. Vaig quedar 2a.
Al cap de dos dies, o sigui el dia 8 vaig anar al cros de Malgrat, un cros que encara no havia anat mai. Es va fer allà en una mena de bosc que estava tot ple d’arrels i el recorregut era molt estret però estava super vent marcat i senyalitzat. Vaig quedar 1a.
El dia 13 de desembre vaig anar al Cros de Caldes, un cros que l’any passat estava tot ben enfangat, i com que jo no portava claus em quedaven els peus enganxats a terra. Aquest any per sort estava molt millor i feia sol. Vaig quedar 1a.
El diumenge següent, o sigui el dia 20 de desembre vaig anar al cros de Ventalló, es feia al la vora d’un llac, per dintre un parc d’aventura. Feia una mica de vent però el circuit estava bé. Vaig quedar 1a.
Tornant de vacances, el dia 10 de gener aniré al cros de Banyoles i espero poder-lo còrrer, no com l’ant passat que de tants torrons em va venir mal de panxa.
El dissabte 2 de gener vaig anar a jugar un torneig de futbol-7 aleví, juntament amb els meus companys d’equip a Sant Vicenç de Montalt.
Al torneig hi havia representació de totes les províncies de Catalunya: el Barça, l’Espanyol, el St. Andreu, el Badalona i el Santvicentí, l’equip local, tots ells de Barcelona. El Lleida de Lleida, el Nàstic de Tarragona i el Girona, nosaltres, de Girona.
El primer partit començava a les 10h, però hi havíem de ser a les 9h , per fer la cerimònia inaugural, que constava en presentar els equips que participaven en el torneig. Per això havíem de marxar de Girona a 2/4 de 8 amb autobús, però no tot va anar tal i com esperàvem, el conductor que en havia de portar va venir amb un autocar de tan sols 22 places, lògicament, no hi cabíem pas tots els pares ni tots els jugadors, per això, va haver d’anar a buscar un autobús més gran, i va tardar mitja hora en tornar amb l’autocar. Per fi vam poder posar rumb cap el torneig, però primer ens vam haver de parar a Sils a recollir altres jugador de l’equip.
Quan vam arribar a St. Vicenç, el conductor no trobava el camp; ens va passar el mateix que l’últim desplaçament a Vilassar de Mar;, però poc desprès el va trobar.
Llavors, quan ja érem dins el camp, van començar la cerimònia inaugural, quan es va acabar vam anar a canviar-nos, perquè poc desprès jugàvem el primer partit, contra el Barça. Tot seguit, l’entrenador ens va dir els números que portaríem durant tot el torneig, seguidament va explicar quatre coses sobre el torneig: que jugaríem amb pilotes més petites, del nº 4 en comptes del nº 5, que són amb les que juguem a futbol-11, que a futbol-7 és més important la tècnica que el físic, …
Desprès de tot això, vam anar a escalfar i tot seguit vam començar el partit, la primera part la vam dominar clarament i vam guanyar 3-1, per això l’entrenador va canviar tot l’equip i vam acabar el partit 3-3, llavors vam fer penals per saber qui tenia el gol average en cas d’empat a la classificació, i desgraciadament els vam perdre.
El segon partit era contra el Nàstic de Tarragona, era un partit molt complicat, però vam guanyar 3-1.
E tercer era contra el Santvicentí, l’amfitrió i l’equip de categoria més baixa, la primera part vam empatar a 0 i al final vam guanyar 4-0.
Amb aquests resultats vam quedar primers de grup i vam jugar contra el Lleida la semifinal, el partit va acabar 5-1 a favor nostre. Per tant ja estàvem a la final i vam jugar contra el Barça del matí, ells ja estaven més cansats i no es va imposar la tècnica sinó el físic, el resultat va ser de 6-1 a favor nostre.
Per tant vam ser campions del torneig i vam aixecar la copa, a més a més dos companys de l’equip es van emportar el pixixi.
Sento no haver pogut escriure al bloc abas però, he estat a València amb uns amics de la meva tia que han tingut una filla.
Ens ho hem passat molt bé amb companyia i el dia 4 els amics de la tia van venir a Bordisl i vam celebrar els “REIS” JEJEJEJ
pEtOnS Àlex
Dissabte 9 de gener:
Tornant de vacances, per fi es va fer la primera jornada de pista que va ser a Palafrugell. (que conta com a coberta però en realitat no ho és). Vaig competir a llargada que vaig quedar primera i a 600mll que corríem IF i CF barrejades vaig quedar quarta i segona de la meva categoria. Volia fer els 2.000mll però al final vaig decidir no fer-los perquè l’endemà m’esperava un cros força important.
Diumenge 10 de gener:
Vaig anar amb el meu pare a córrer el Cros de Banyoles. Si guanyava aquest cros ja tenia el campionat a la butxaca. Era un cros que el GEIEG no hi anava però tot i així van venir forces atletes. Allà vaig trobar a l’Anna i vam escalfar juntes; no sabíem si posar-nos claus o no perquè hi havia talls de moqueta, però al final vam decidir posar-nos-els perquè hi havia llocs on relliscava i llocs que estava molt enfangat. Vaig guanyar la cursa, però vaig acabar amb les cames i els peus ben enfangats. A darrera meu hi va quedar la Lídia del C.A.V. i la Lluïsa del C.A.F.
Diumenge 17 de gener:
Vaig anar amb el meu pare a córrer el Cros de Sta. Cristina d’Aro. Aquest cros era el primer any que es feia i no tenia res a veure amb tots els altres perquè aquest era cros cros: ens feien passar pel mig d’un riu d’aigua, pujar i baixar marges, passar per una mena de bosc que el terra estava tot ple de fulles i troncs que costava molt de córrer i per si no n’hi havia prou, van llaurar un cap de futbol que era de terra i hi van tirar aigua… El circuit feia 2.300m aprox. Vaig quedar primera i la meva companya Anna segona. L’Anna, la Nanusica i jo ens vam emportar la copa de clubs d’IF.
Dissabte 23 de gener:
Es va disputar a Palafrugell la segona jornada de pista (que conta com a coberta però en realitat tampoc ho és). Vaig fer els 60mll i vaig quedar tercera de la meva sèrie i després vaig fer els 1.000mll que era IF i CF barrejades i vaig guanyar.
Diumenge 24 de gener:
Vaig anar amb el meu pare, la meu mare i el meu germà pesat(en realitat pesadíssim, de vegades casi inaguantable) al campionat de Catalunya de cros individual i de clubs que es feia a Mataró. Allà vaig trobar a l’Anna, la Nausica, la Berta i la Laura del GEIEG, la Claudia i la Núria del C.N.O., la Lluïsa del C.A.F. i la Lidia del C.A.V. Era un cros força curt en comparació al altres, només vam fer 1.600m. A la prova érem 205 nenes. Jo vaig quedar quarta, però la primera 98. Les nens del GEIEG IF vam quedar quartes de clubs.
Diumenge 7 de febrer:
Un equip de 4 nenes I i un equip de 4 nens I vam anar a les eliminatòries de relleus 4×200 a Vilafranca del Penedès. El meu equip estava format per la Cristina, la Berta, l’Anna i jo i el dels nens per en Mahamadou, l’Aleix, en Pep i en Torrecillas. La pista de Vilafranca és coberta, només fa 200m cada volta, hi ha un carril de cada color i hi fa més fred que a fora.
Només d’arribar allà ens van canviar els plans, ens van dir que només tenia carril propi el primer, i per tant tots els altres tenien carril lliure i a l’hora d’entregar els testimonis era molt liós. Vam quedar 16 i ens els nens els van desqualificar perquè els hi va caure el testimoni a terra.
Diumenge 14 de febrer:
Vaig anar a l’últim cros de la temporada, el de Vidreres. Allà hi vaig trobar la de l’ISS l’Hospitalet que té un any més que jo i és la campiona de Catalunya.
Vaig quedar segona, no cal dir per darrera de qui.
A darrera meu hi va quedar la Lidia del C.A.V.
Em van donar la copa de campiona gironina de cros infantil.
Dissabte 27 de febrer:
Com que tot i les poques jornades de pistes que vam fer em vaig classificar 9a dels 1000mll i 2a suplent dels 600mll per el campionat de Catalunya, vaig anar amb el meu pare, la meu mare i el pesat del meu germà a Vilafranca del Penedès. També hi van anar l’Anna i l’Aleix que també s’havien classificat.
L’Anna, va quedar 3a de 60mt i per mala sort no es va poder classificar per a la final, però igualment es va estalviar d’anar a Madremanya perquè l’Aleix sí que es va classificar i es va haver d’esperar.
Jo estava mot nerviosa per córrer i durant la cursa els nervis em van fer venir una mena de flato. Una nena negrita va estar a punt dues vegades de tirar-me a terra, però en una nena de l’A.C. sí que la va fer caure. Al final va guanyar la nena negrita, jo vaig quedar 6a però tot i així primera 98 i encara vaig retallar 3 posicions respecte la classificació.
Dissabte 6 de març:
Amb la meu mare vaig anar a la primera jornada d’Aire Lliure a Palafrugell.
Allà vaig trobar la Lluïsa del C.A.F. que encara no havia vingut mai a les pistes.
També vaig trobar moltes nenes del GEIEG, entre elles l’Anna, la Berta, la Cristina i la Georgina, també hi havia l’Aleix, en Mahamadou i en Pep. La Claudia i la Núria del C.N.O. i la Lidia del C.A.V també hi eren.
Jo vaig córrer els 600mll i vaig quedar primera de la meva sèrie i de la classificació general millorant l’anterior marca per 8’7’’ segons menys. Feia molt de vent i hi havia talls que venia tot en contra.
Amb el mateix equip que vam anar a fer els relleus a Vilafranca vam fer els relleus que hi havia allà i els vam guanyar. Els relleus eren 4×200. A l’última volta quan la Cristina em va entregar el relleu, les dues del davant ja ens havien tret uns 80m aprox. i jo vaig haver de remuntar i al final vam guanyar el relleu. L’equip dels nens també el van guanyar amb molts metres d’avantatge.
La setmana que ve tinc una competició a Olot i al cap d’una setmana d’aquesta en tinc una altre a Lloret, en una pista nova que diuen que han arreglat.
Ja us aniré explicant més coses.
Diumenge 28:
Vaig anar al camp de l’Espanyol a veure el partit Espanyol – Sporting de Gijón.
Vam agafar l’autocar a davant de l’escola a les 2:10.
Hi vam anar amb l’escola de Flaçà.
Per sort al final va poder venir l’Anna! 🙂 i no em vaig quedar sense parella.
Quan vam arribar al camp de l’Espanyol vam anar a buscar les portes 29 i 30 que eren per les que havíem d’entrar; la Mercè ens va repartir les entrades i les vam passar per aquella màquina, després un senyor ens va fer treure el tap de les ampolles (era per seguretat, perquè si algú la tirava al camp, que no es fes mal ningú), però per sort jo ho vaig poder negociar i em va deixar passar.
Em vaig assentar al seient 9 de la fila 16 (?), al cantó de la Mar i la Vi.
Un cop asseguts, vam berenar perquè encara faltaven uns 20 minuts aproximadament perquè comencés el partit.
Durant la primera part, el marcador va quedar a zero, no hi van haver gols….
🙁
A la segona part, va passar el mateix, però al final d’aquesta, l’àrbit no va pitar un penal (que nosaltres creiem que sí que ho era) i vam agafar “klinecs”, ens vam aixecar i vam començar a cridar: “àrbit dimissió”, “àrbit dimissió”!!!, amb la Mar també ens vam atrevir a dir: “Ho haveu vist oi?, ho haveu vist? la mare que els va parir!!” .Tothom que ens va sentir ens va mirar, fins i tot uns francesos o anglesos que seien davant nostre ens van començar a imitar i també cridàven “àrbit dimissió” !!!…
El partit va acabar 0-0.
Quan vam marxar, que vam esperar que el camp estigués una mica buit, ens havien tancat la porta per la que havíem entrat i vam haver de voltar una mica per trobar un lloc que estigués obert.
Vam arribar a les 9h aproximadament.
M’ho vaig passar genial!!! un diumenge de ram rodó!
Dilluns 29:
Em vaig aixecar no gaire tard i vaig anar a rentar la bici que estava ben enfangada del dia que vam fer la ruta dels arbres.
Després de netejar la bici, amb en Guille vam anar a fer endreça al cuarto de jugar perquè estava fet una merda i vam apilonar totes les joguines en un racó.
A la tarda vaig anar a Sta. Coloma, que en Guille jugava un partit de futbol i vaig aprofitar per gastar un vale que m’havien regalat els del Consell Esportiu de la Selva.
Dimarts 30:
És el dia dels brunyols!!!
A les 12 del migdia vam anar a ca l’àvia a pastar la pasta del brunyols i
poder-los coure a la tarda.
Cap allà a les 4 de la tarda vam tornar a anar a ca l’àvia per coure els brunyols, jo ho vaig fer un rato però després me’n vaig anar.
A quarts de 8 del vespre vaig anar a ca la vi per quedar-m’hi a dormir.
Dimecres 31:
Em va despertar la Vi, quan ja era força tard. Va venir la seva cosineta i el seu tiu. Després vam anar a esmorzar i tot seguit vam anar a fer endreça a l’armari de la Vi.
Vam dinar i de seguida vam agafar les bicis i vam anar a fer les fotos que ens va demanar la Maritxell. Vam anar a la palanca, vam fer unes quantes fotos i ens vam posar a dintre l’aigua. Mentre ens eixugàvem els peus, una sabata em va caure a dintre l’aigua i sort que hi vaig ser a temps d’agafar-la perquè navegava per sobre de l’aigua com un vaixell de paper… !!
Vam continuar el nostre recorregut i vam arribar cansadíssimes d’haver d’anar parant cada moment per fer fotos…
Dijous 1:
Em vaig aixecar a les 11h. En Guille, la mama i en Llimu van marxar a les 7. Em vaig quedar sola a casa. Quan em vaig aixecar vaig fer endreça a l’armari. A l’hora de dinar vaig anar a dinar a ca l’àvia i la Ita em va fer uns macarrons bonissims…! A la tarda vaig anar a fer un bol amb bici amb la Ita i emm vaig passar per totes les basses i rieres que vaig trobar. Vam trobar el Litu amb les ovelles, i al mig del ramat s’hi havia colat un cabrit petit de color blanc i amb taques cafè amb llet.
Divendres 2:
En Guille, la mama i en Llimu van marxar a les 10 del matí per anar a jugar el Mic’10.
Jo em vaig quedar a casa sola i com que no em va despertar ningú, em vaig aixecar a 2/4 d’1 del migdia.
No vaig ni esmorzar i vaig anar a ca l’àvia.
A la tarda, em vaig tornar a quedar sola a casa i vaig ajudar a la Ita a plantar cebes.
Dissabte 3:
Em vaig aixecar i vaig anar a emprenyar el meu germà.
A la tarda van venir la Mar i la Vi, vam berenar i vam anar a jugar a amagar amb walkie talkies. Després vam fer com unes proves per triar qui anava amb mi i qui anava amb el Guille per jugar a amagar pel poble amb walkie talkies. Una d’aquestes proves va ser anar a tocar el timbre d’una casa i dir que perdó que ens havíem equivocat, i la primera casa que vam anar va ser casa en Ramon.
Diumenge 4:
En Guille, la mama i en Llimu van marxar. Jo em vaig quedar sola a casa i vaig anar a dinar a ca l’àvia. A la tarda vaig anar a caminar amb la Ita, però jo anava amb bici. Com que havia plogut al matí i durant la nit també, el camí que era de terra estava ple de basses i jo vaig passar per totes les que vaig trobar. Quan vaig arribar a casa vaig posar el jersei rosa que portava en remull perquè estava tant ple de fang que la Ita em va dir que si no li posava no marxaria.
Dilluns 5:
Avui per mala sort, és l’últim dia de vacances de setmana santa… 🙂
Avui la mare, en Xavier i jo em preparat el dinar, perquè venien els avis de Juià, l’àvia Teresa i els oncles, per celebrar el complanys d’en Xavier, el complanys de la mare, el meu Sant i el dia de pasqua, normalment ho fem a casa els avis de Juià, perquè la meva mare ha trobat feina d’ajudanta de cuiner no es podia celebrar cap altre dia.
Per dinar hem menjat un pica pica molt consistent, per primer plat canelons de espinacs, que a la meva tia li han encantat, li agrada molt la verdura. Amb això ja he acabat tipa.
En acabat de dinar, amb en Guillem hem anat a jugar a futbol i ha jugar amb en Colom .
L’oncle només pensava en marxar, perquè la tia tenia feina, poc desprès ha marxat tothom.
Setmana Santa
Dissabte 27 de març
Avui és el primer dia de vacances de Setmana Santa.
El meu equip ens toca jugar al contra el Barça, al seu camp a 2/4 de 5 de la tarda i el partit el retransmeten per Barça TV.
Com que el partit era a la tarda, podria dormir més del compte, i per tan em vaig aixecar cap allà a les nou.
Llavors em vaig preparar la bossa, vaig esmorzar, i vaig esperar que passés l’estona que faltava per dinar i poder marxar. Quan vaig haver dinat vam posar rumb cap a Girona, per agafar l’autobús amb tots els meus companys de l’equip i dirigir-nos cap a Barcelona.
Quan vam arribar a la Ciutat Esportiva, vam quedar al•lucinats per les enormes dimensions de la instal•lació esportiva, llavors ens vam anar a canviar i vam sortir a escalfar, el camp era enorme.
Llavors vam començar el partit, el qual va acabar 4-1 a favor del Barça, tot i que ens van fer quatre gols i nosaltres només un, vam fallar ocasions claríssimes, i fins i tot vam fallar un penal.
Quan vam estar tots canviats i dutxats vam tornar cap a casa. M’ho vaig passar molt bé jugant contra el barça, va ser un dia inoblidable.
Diumenge 28
Avui he d’anar a una sortida amb l’escola, al camp nou de l’espanyol. On hi juga l’Espanyol contra l’Sporting, com que no havíem de marxar fins a les dues del migdia, he estat dormint fins a les deu. Quan era hora d’anar a dinar he anat a dinar a casa dels meus avis, i llavors quan ja era hora de marxar, hem anat cap a Bordils.
Quan feia poca estona que ens estàvem esperant davant de l’escola, ha arribat l’autobús i hem posat rumb cap al camp de l’Espanyol.
Durant el trajecte hem cantat vàries vegades, sobretot quan ja arribàvem al camp, cançons a favor de l’espanyol.
Llavors hem entrat al camp, que he de reconèixer que és bastant bonic, i hem mirat el partit de futbol: poques ocasions per ambdós equips i sense gols.
Quan s’ha acabat hem tornat cap a casa, tot i no haver vist un bon partit de futbol, m’ho he passat molt bé amb els meus companys.
Dimarts 30
Avui m’he llevat a les 11, apunt per anar a fer bunyols a casa de la meva àvia, els hem començat a fer a les 12, i hem acabat a la una.
Llavors he anat a dinar. Més tard la meva àvia m’ha dit que l’Àlex era a la seva nova casa a St. Martí, i he decidit anar a visitar-lo. M’ha ensenyat casa seva, i els seus gatets petits, llavors, com que ha arribat el cosí de l’Àlex, he anat a jugar amb l’Isaac, llavors quan ja havíem jugat força estona a futbol i a la petanca, li he dit si volia venir a jugar a futbol a casa meva, al cap de 45 minuts l’han vingut a buscar, però ens ho hem passat molt bé jugant.
Dimecres 31
Avui comença el Torneig de la Costa Brava de Setmana Santa anomenat MIC.
El primer partit l’hem jugat contra un equip de Califòrnia, el San Diego Surf, tot i que hem jugat molt malament, els hem guanyat 2-0.
Llavors quan hem anat al vestidor, alguns companys han començat a fer merder, i han deixat el vestidor fet un fàstic.
Llavors a la tarda hem anat a Palamós a fer la presentació dels equips del MIC, i l’entrenador ens ha escatit.
La presentació d’equips ha estat un avorriment, sort del partit del Brasil-Palamós que m’ha tret l’avorriment.
Dijous 1
Avui és el primer dia del més d’abril i el segon dia del MIC.
El matí hem jugat contra el Sant Cugat, i els hem guanyat 5-0. Quan hem acabat el partit, hem hagut d’anar a l’Escala, a demanar perdó a l’organització pels danys fets al vestidor.
Llavors he anat a dinar juntament amb dos meus companys d’equip: en Pere i en Carles.
A la tarda hem jugat contra l’Arbucienca, i els hem guanyat per un resultat de 8-0.
Després m’he quedat tota la tarda a Begur veient tots els partits que es disputaven en aquella seu del MIC.
També m’he trobat els meus excompanys d’equip de Banyoles, i he estat tota la tarda amb ells.
Llavors cap a sopar i a dormir, que demà hi torna a haver MIC.
Divendres 2
Avui és el segon dia d’abril i el tercer dia del MIC.
El matí hem jugat els 16ens de final contra un equip finlandès, el Helsinki, i els hem guanyat 5-0.
Llavors he anat a casa a dinar i he tornat al camp per jugar un altra partit, aquest cop els de 8ens de final contra el Segre, un equip de la nostra lliga, que aquesta temporada ja l’hem guanyat dues vegades. Però aquest cop la victòria va ser per ells, i nosaltres vam caure eliminats.
Dissabte 3
Avui he caigut en l’avorriment d’un dia qualsevol, sort n’he tingut de poder tallar la gespa de casa meva, i també que hagin vingut les amigues de la Ire i en Marc Aleu i amics seus a casa.
Diumenge 4
Avui al matí he anat a veure les finals del Mic a Palamós.
La final juvenil la guanyada la Selecció Nacional de Brasil, la final cadet la guanyada la Selecció Nacional de Brasil, la final infantil l’ha guanyada l’Aspire Football Dreams de Senegal i la final aleví, la meva categoria l’ha guanyada l’Atlètic de Madrid.
Llavors quan ja s’havien acabat les finals he anat cap a Bescanó, juntament amb en Carles i en Pere, dos amics de futbol a dinar a casa d’en Carles.
Hem dinat i hem anat a jugar a l’scalectric una estona, i llavors, encara que estigués plovent, em anat al patí a jugar a futbol, i hem quedat tots ben xops.
Hola classe aquesta setmana santa no he anat de viatge ni res, sinó que m’he quedat a casa.
Dilluns:
Al matí vaig estar a casa jugant amb la meva germana a la Wii…
A la tarda, van venir a casa meva la Mar, la Violeta, en Sergi i l’Arnau Ramió un nen de St. Martí Vell. Als volts de les 7 vam anar a veure els infantils que són de l’edat de en Carles Pou i l’Arnau Palahí, que jugaven contra el Cardedeu i van guanyar acabat el partit vam tornar a casa meva i després me’n vaig anar a dormir a casa d’en Sergi.
Dimarts:
Quan ens vam despertar vam jugar a diverses coses i després vam anar a dinar a casa els seus avis, a ¾ de 17h. Vam anar a entrenament de handbol i vam jugar tot l’estona a “futbito” érem tres contra la resta i vam guanyar ens vam dutxar i ens vam quedar un bona estona parlant amb el nostre entrenador.
Vaig tornar a casa, però a casa d’en Joan Amagat no hi havia ningú i va venir a casa meva fins a ¾ de21h.
Dimecres:
Al matí amb el meu pare vam pujar al Far una muntanya, a dalt ens vam quedar a dinar, vaig menjar patates farcides, mandonguilles i de postres crema catalana, quan vam arribar a casa vaig agafar la bicicleta i vaig anar a entrenament de handbol amb els infantils llavors vaig tornar amb en Joan Amagat
Dijous:
Dijous a les 9:00 se sortia del pavelló de Bordils per anar cap a Calella on amb els infantils anàvem a fer un torneig, vam jugar dos partits contra els de Calella l’únic problema era que eren cadets que es 3 anys més grans que jo.
A la tarda contra el Lloret que no eren gaire bons els vam guanyar tots dos contra el Lloret un 26 a 3 i l’altre no me’n recordo. Vaig arribar a casa a quarts de nou de la nit.
Divendres:
Al matí vam començar a fer la pasta pels bunyols, després d’aixó amb els meu pares vàrem anar a uns penya-segats d’entre l’Escala i l’Estartit.
A la tarda la meva germana i la meva Mare van coure els bunyols però ens vam estar a casa.
Dissabte:
El dissabte, vam anar a comprar roba pel meu pare i a mi un joc de la Wii, a la tarda vaig trucar a en Sergi per si volia venir a jugar en aquest joc nou i va dir que sí, vam jugar tota la tarda.
Diumenge:
AL matí, amb la meva mare vam anar a veure la meva avia i diverses coses per allà on viu ella. A la tarda, els meus pares van anar el cine i a mi em van deixar a casa en Sergi a jugar i també a sopar. Em van venir a buscar a ¾ de 11h.
Dilluns:
Al matí hem anat a fer una ruta per St. Miquel hem començat per Girona i hem baixat per Celrà, a la tarda he estat per casa.
Adéu
Hola !
El primer cap de setmana de vacances de Setmana Santa vaig anar a Lloret de Mar al “retiro” de l’església. Abans de marxar vam anar a buscar unes amigues perquè no tenien qui les portés, vam arribar sobre les nou i mitja. En arribar vam entrar al menjador a sopar i després vam anar a recollir les claus de les habitacions. Jo dormia amb: La Júlia i la Melissa dos noies de 16 i 17 anys, així jo anava gratis perquè sóc menor de 12 anys, i en aquell hotel si ho ets i vas amb persones majors de 12, vas gratis! Aquella nit (a partir de les 23:00) La Júlia va anar a l’habitació del costat a xerrar, i mentrestant van venir la Judit i l’Amanda (unes altres amigues), i amb la Melissa van estar fins les 02:00 fent-se fotos!, que si ara de núvies (amb paper de water al cap inclòs!!!), de mortes, de “bebés”, de boges… Aquella nit si que vam anar a dormir tard!!!
L’endemà la Júlia ens va despertar a les nou del matí amb el secador, jo per descomptat em vaig quedar al llit fins l’hora d’esmorzar. En acabat d’esmorzar vam anar a la sala de jocs a fer unes partides de billar. El meu equip va perdre 🙁 . Després vam dinar, una reunió i altra vegada temps lliure!! Vaig estar rondant per l’hotel sense fer res en especial, i després a sopar! Després de sopar vaig pujar a l’habitació a canviar-me per la vetllada (jo n’era la presentadora 😉 ) i a planxar-me el cabell. La vetllada va ser molt divertida. A la nit una altra noia es va unir a l’habitació, la Noemi, perquè no tenia habitació on dormir ja que havia arribat aquell mateix dia. L’endemà al matí, a fer maletes, esmorzar, reunió, temps lliure, dinar i acomiadament.
En general em va agradar moltíssim.
Bé, fins aviat.
Judith