Ei classe!
Com bé sabeu i recordeu vam anar esquiar a la Vall de Núria! I ens ho vam passar moolt bé una experiencia INOBLIDABLE!!!!
Hem après a esquiar, alguns ja en sabiem, és molt agradable, estar amb tots els teus companys en un ambient ben natural i nevat!
En aquest article hi podeu (i heu) de comentar com va anar l’esquiada des del vostre punt de vista, si vau poder baixar les pistes blaves, verdes, o vermelles, balls, habitacions, menjars,…
Aquest any ha vingut la nostre exprofessora i ens ha agradat molt! 🙂
Llàstima que el nostre professor no ha pogut venir,… 🙁
ESPEREM EL VOSTRE COMENTARI! BEN AVIAT!
Adéu calsse un petó.
A mi m’ha agradat molt l’esquiada, jo tenia molta por de la segona verda i el segon dia la baig baixar però tenia molt por.
Jo trobo que la disco va ser molt divertida però quan vam fer el concurs ja sabeu ho que va passar com que els nens de 6è van perder es van enfadar molt amb el jurat i nosaltres creiem que no s’enfadaria ningú.
Jo no em vaig fer mal, l’únic que les botes pesen molt.
Ei! classe,
M’ha agradat molt anar a esquiar a vall de Núria, és una experiéncia que mai la oblidarè. El primer dia quan anavem em el cramallera que anava em la Mar, l’Ire, l’ari i jo, doncs la Mar, l’Ire i jo ens vam estranya molt perqué no hi havia gaire neu en cunparesió de l’any passat, l’Ari no es va estranya perqué l’any passat no va venir. Quan vam arriba a vall de Núria tenia unes ganes de esquiar inpressionat. Tambè em va agrada molt que ens tuques de monitor l’Aitor que a mi ja em va tocar l’any passat i em va agrada molt igual que aquest any..A la nit voliem fer “gresca” a l’habitacio peró els mestres ens van dir que no perqué els de 5é estaben dormint i vam anar a baix i a les hores ens vam fer un tip de xuxes pipes… i al camp de una estona ens van dir que anesim a dormir, i vma tindra que anar quin ramei 🙁 vaix anar a la meva habitacio que erem la Mar, l’Ire, l’Ari i jo vaix entra vam xara i la mar va mira per la finestra del meu llit que dormia a dalt ala llitera em una finestra els peus doncs això la Mar (la ciceta) va mira per la finestra i a les hores va dir que hi havia una persona blanca i l’ire va mira tot radera i va dir que era una bandera i la mar va dir no mira es veu una cilueta i la mar ens va cumenza espanta a mi i a l’ari i jo no volia dormir a dalt perqué em feia cosa :@ i vma vaixa el matelas a terra i després en el costat de l’ari van comenzar a pica la paret i després a l’atre costat i no paraven a les hores van venir a tocar la porta i no era nigu l’ari es va guinyar i jo també i l’ari va venir a dormir amb mi a terra a les hores la mar anava espantan-hos i deia que hi havien sopnis,… i moltes coses més després la Núria va entra a l’habitacio a dirnus que cridavem masa (no m’estranya em la mar que no para… :S ) el final vam ecunseguir de dormir-nos l’any dema vam tornar a esquiar i vam vaixa per una blava peró hi va haveri un “follon que no sabes donde te as metido” en fi va esquiar,dinar,jugar,… i a la nit hi va haveri DISCO DISCO vam fer el vall que ens haviem praparat que vaix passar uns nervis impresionat peruq ehi havia una altre escola… vma valla i m’ho vaix passar “teta” a la nit vam fer gersca a l’habitacio dels nens i m’ho vaix passar super bé la pila ens va venir a demnar xuxes per els mestres perque ells volien fer gersca també i tot aixó… vam anar a dormir a les 2h o algu així i al-leluia la Mar aquella niit no ens va fer passar por 🙂 ens vam aixacar em vaix despadir de l’alberg i esquiar!! vam esquia com boxus m’ho vaix passar super bé aquets tres dies!!! quan ja era a la tarda vam esquia em els mestres perqué ja no hi havien monitos quan vam acabar de esquia vam anar a l’esglesia i a en el santuari i vam marxar quina pena. I ja esta ja tornem estar a qui fen mates,castella,catala,angles,… “quin pal”
Ramon quina pena que no puguesis venir! perqué ens ho vam passar moli molt bé buenu com a minim jo jejje adeu classe un petonas!!!
Hola classe,
jo a l’esquiada m’ho vaig passar d’alló més bé! El dia de la disco encara sort que vaig anar a dormir aviat…
El meu grup va baixar pistes verdes, blaves i vermelles! També vam baixar l’SNOWPARK, jo no vaig fer els salts, però el més petit… sí i no vaig caure.
La pista dos mil vegades baixada era la que pasa per l’alberg (no em feu dir noms que sóc molt dolenta recordant-los).
Vaig agafar un constipat que encara em dura, em fa taaaaants mocs. També vaig tornar una mica afonica perquè hi havia gent (eh) que no feia cas i no estava d’acord amb la puntuació.
Bé, adéu.
Hola classe,
A l’esquiada m’ho vaig passar molt bé.
Em va agradar molt baixar la segona verda i esquiar com a tots. El menjar era molt més bo que l’any passat perquè no hi havia tantes patates. Quant teníem temps lliure normalment sempre anàvem a jugar a fora.
La primera nit em va agradar molt fer astrologia perquè era interessant i per sever més coses de l’univers, va averar un problema perquè el monitor que ens ho va explicar ens ho explicava com a principiants però desprès li vam dir que ja sabíem moltes coses de l’univers i ja va anar més al a idea. A mi em va agradar molt tots els tres dies perquè tots eren divertits. Aquest any m’ha agradat el primer dia i el últim perquè ja hi haviem anat l’any passat i per tornar a casa i explicar-ho tot.
Adéu classe
Cristina
El segon dia abans d’anar a dinar vam pujar a la segona verda,( la verda forta) i quan vam anar a dinar vam pujar els esquís a l’alberg.
A la tarda després de dinar vam baixar una pista blava, tots menys jo , em vaig quedar a mitges, potser 50 metres després de començar vaig caure, i el caure vaig fer anar per terra la Violeta dos vagades, i la Cristina i en Sergi una i això debut a que no vaig poder girar, això vol dir que anar recte tot i que jo volia girar.
Vaig agafar por perquè veia que hi havia molta pendent, per a mi i vaig voler pujar a dalt, desprès que l’Aitor em renyés per el que havia fet , vaig pujar clavant les puntes i vam deixar els esquís allà el mig.
Jo m’havia d’esperar que vingués un professor una professora i em vaig esperar allà, va venir la Núria i em pensava que els esquís eren allà a la pista però l’Aitor els va agafar, cosa que jo no sabia i la Núria i jo vam baixar fins on eren quan els havia deixat per pujar.
Vam trucar a la Pilar que estava descansant allà l’alberg i la vam trucar i li vam que érem allà a aquella pista arraconades perquè cap esquiador ens atropellés.
Quan ella va venir va baixar per a veure si hi havia els meus esquís per allà i si m’esperaven els del meu grup i com que no ens va troca era que no i vam haver de baixar amb l’ou perquè sinó no podríem baixar d’allà la pista.
Quan baixàvem amb l’ou ella em va donar 2 pedres de Núria per agafar força.
Quan vam ser a baix va resultar que eren a la pista verda forta, que feien l’eslalom i allà si que no vaig caure, em sentia segura.
A mi l’esquiada em va agradar moltissim, més que el any passat.
El que més em va agradar, per suposat va ser la disco, però el que no em va agradar i em va fastidiar molt, va ser que guanyessin els nens de 5è, perquè tota la estona feien el mateix.
Seran un del records que mai olvidaré!!!
Marc
Com ha anat l’esquiada a la Vall de Núria?
A mi l’esquiada em va agradar molt, seria bo tornar-hi i penso que haurien de ser més dies, cal dir que se’m va fer curt.
Em feia molta il•lusió, ja de la nit abans, que va venir la Júlia a dormir a casa meva per tenir-ho més a prop el dia d’anar-hi, si no s’hauria de despertar molt aviat! A la nit, ens explicàvem com volíem que sigues, i que esperàvem que tot anés bé, i que ens agradés tant com l’any passat.
L’esquiada, va ser curta, però us en faré un resum llarg.
Dimecres 20 de gener de 2010:
Al agafar l’autobús, estava ben desperta, no sé com, devia tenir els nervis a dalt de tot.
Em va agradar molt, poder deixar d’estar assentats una estona per esperar el cremallera, perquè ja n’estava ben tipa, d’estar a l’autobús!
El cremallera, se’m va fer curt, més curt que l’any passat. Em va agradar molt quan vam començar a veure les muntanyes nevades,…
Quan vam arribar a la vall, vaig estar molt contenta de ja ser-hi.
De seguida, vam anar a llogar els esquís, les botes, els pals i el casc i vam deixar les maletes a la gàbia, i quan van arribar els monitors, vam començar a esquiar.
Vam anar a la primera verda, l’única pista que ja havia fet l’any passat, al principi, no me’n recordava gaire de girar, però va ser pujar al tele-arrastre i recordar-me’n.
Vam esquiar tot el matí aquella mateixa pista, vam fer exercicis per l’endemà al matí poder anar a la 2ª verda, que era el somni de tots.
Quan era hora de dinar, vam pujar a l’alberg amb les botes i tot i vam dinar, el dinar, no ens va sorprendre gaire: Patates fregides, igual que l’any passat.
Al acabar de dinar vam poder sortir a la terrassa de l’alberg a jugar amb la neu.
Quan va ser l’hora, vam anar cap a baix, novament a esquiar.
L’Aitor, el nostre monitor, quan tots érem a dalt i ell pujava, l’animàvem dient “Aitor, Aitor, Aitor!,…” i ell quan arribava feia alguna cosa estranya amb els esquís: feia voltes, salts,…
Quan acabàvem d’esquiar, i ens trobàvem amb els altres grups, cantàvem una cançoneta: “El grup de l’Aitor és el millor! El grup de l’Aitor és el millor,…” Ja era hora de plegar d’esquiar, ens tenia a tots ben entusiasmats per si endemà baixaríem la següent verda.
Vam pujar les maletes, vam anar a les habitacions, les vam muntar, però abans de tot em vaig dutxar, ens vam canviar de roba i vam baixar a baix a sopar.
Hi havia patates, però eren chips.
Llavors vam fer el taller d’astronomia, se’m va fer una mica pesat, perquè moltes coses ja ho sabíem i, era molt tard, i aquest dia ens havíem aixecat molt aviat, vam acabar de fer el planisferi a les 11 de la nit!
Dijous 21 de gener de 2010:
Aquest era el dia intensiu a vall de Núria. Quan la Pilar ens va venir a despertar estava completament adormida. Vam baixar a esmorzar, però abans de baixar, vam veure a nens que estaven jugant a fora amb la neu, ens havien “adelantat”.
L’esmorzar em va agradar molt, era molt complert, i ho vaig provar quasi tot.
Al baixar a baix, a les pistes, ens vam posar els esquís de seguida i vam veure, que els del grup que en sabien més van poder anar a esquiar a la 2ª verda lliure abans de que vingués el monitor, quina “xurra”!
Quan va arribar l’Aitor, vam fer unes quantes baixades a la 1ª verda per esperar que l’altre es descongeles i poder-hi anar. Quan va dir: última vegada que baixem aquesta, seguiu-me i anireu a l’altre, tothom va fer un bot alegria i hi vam anar. Ens va explicar que el tele-arrastre funcionava una mica diferent, i explicat això, que l’esperéssim a dalt. De seguida vam agafar la pràctica a aquella pista, era més divertida, perquè hi havia una mica més de pendent i, baixàvem més ràpid.
Quan vam pujar a dinar, vam pujar els esquís amb l’ou per quan haguéssim dinat, enlloc de baixar per l’ou baixar per la blava. Em feia molta il•lusió!
Vam dinar, i va arribar el moment en que vam poder baixar per la blava.
A la primera baixada, va caure molta gent, (jo no) i em va tocar esperar-me allà a mitja baixada (és incòmode, perquè has d’aguantar tot el teu pes en una sola cama), l’Estel es va retirar de la pista i vam seguir baixant.
Quan vam arribar, vam continuar a la verda.
La Judith, va caure, a mi em van avisar: – Qui d’aquí es diu Marta?- – Que baixi que la Judith s’ha fet mal i volen que li portis les sabates- Jo, vaig baixar, però a mitja baixada vaig quedar enrere, sort que no vaig caure, i quan vaig ser a baix, hi havia la Núria que m’esperava. A ella, la Judith li havia dit que jo sabia quines eren les seves sabates, i vam anar a les gàbies a buscar-les i llavors al consultori a portar-les. Feia una cara, com si tingues por, semblava que tremolava, que li fes mal,… Quan vam tornar a esquiar, vam seguir l’exercici i tot normal. Tothom em preguntava si estava bé.
Al parar d’esquiar, ens vam treure les botes i vam deixar els esquís a les gàbies i vam anar al santuari, on vam veure la mare de déu de Núria,… Al tornar a l’alberg, vam anar a les habitacions a dutxar-nos, arreglar l’habitació, vestir-se,… perquè era el dia de la festa de cloenda.
Primer de tot vam baixar a sopar, i després vam tornar a pujar a les habitacions, a agafar el full del jurat pel concurs de ball que es duria a terme aquella nit.
Va arribar l’hora del concurs de ball. Els nens que fèiem de jurat ens vam assentar a terra a primera fila, ho vam tenir difícil, de puntuar, i mentre es feia la reunida de puntuacions, quasi tots vam quedar afònics, de tant que vam haver de cridar, però al final van guanyar els nens de 5è. Llavors hi va haver la disco. Aquest any, em vaig sorprendre a mi mateixa, em vaig animar molt ràpid, a ballar!!
Al final, ja tenia son, vam fer l’aperitiu (galetes) i ens vam anar a dormir. Va venir la Martina a dormir a la nostra habitació perquè a la seva no hi havia ningú.
Divendres 22 de gener 2010
Quan en Jordi ens va venir a despertar, ens va explicar que havíem de fer les maletes, deixar els llençols per rentar,… I despedir-nos de les habitacions.
Vam esmorzar, i tot seguit vam jugar una mica amb la neu, vam recollir-ho tot de les gàbies i hi vam posar les maletes, vam anar a baix, i no vam poder anar a esquiar la verda abans de que arribessin els monitors, però va estar bé igualment. La Judit, l’Estel i l’Anamaria, es van posar amb el grup que tenia menys nivell i la Judith va venir amb nosaltres. Al matí, la pista estava gelada, només un troç, i costava una mica d’esquiar-hi però ja podíem de sobres i resobres. Llavors, vam agafar l’ou i hi vam pujar els esquís per tornar a baixar la blava, aquest cop ja no hi va haver cap incidència i va anar molt bé. Ens van muntar un circuit per passar-hi esquiant i havíem d’anar baixant-hi, perquè el nostre monitor havia anat a fer els diplomes, cosa que en aquell moment no sabíem. Quan va ser hora de dinar, ens vam despedir de l’Aitor perquè a la tarda no el teníem i vam pujar els esquís amb l’ou.
Vam baixar els esquís i els vam deixar a un lloc que ja hi havia exprés a l’alberg, vam dinar, i ens vam despedir de l’alberg, perquè ja no hi tornaríem a anar més. Vam baixar esquiant la blava, per suposat, ens vam posar els esquís a dalt, i quan vam ser a baix, vam anar a la verda on vam poder fer lliures tota l’estona, tot i que s’havia de girar, perquè si no se’ns havia acabat esquiar. Al fer l’última baixada, vam anar a tornar els esquís, pals i companyia i ens en vam anar a les botigues d’allà, per berenar una mica i, de pas, vam comprar alguna cosa per casa. Quan va arribar el cremallera, ens vam despedir de la vall amb un fort Ohhhhhh! I vam marxar. Quan vam arribar a Ribes, l’autobús ens esperava i a mig camí, van repartir diplomes que havien fet els monitors mentre esquiàvem i ells no hi eren. A mi em van donar el nivell de Àliga de Bronze, i em va fer molt de riure quan els mestres es van inventar els seus,…!
Quan vam arribar a casa, a explicar una mica de resum als pares i,… a dormir!!
Marta
Hola classe()!!
Faré un resum per no explicar-ho tot:
Aquests tres dies a esquiar han estat molt bé tot hi que no hi havia tanta neu com l’any passat, bé, a les pistes si però a les muntanyes del voltant n’hi havia molta més l’any passat. No se pas què m’ha passat però recordava l’alberg més petit i més endalt d’una muntanya…
El menjar molt millor, a molts no els hi va agradar perquè no els hi agrada el pebrot, però a mi, que m’encanta, em va agradar molt més que hi hagués pebrot o qualsevol altre cosa que no pas cada dia patates fregides.
Les habitacions em van agradar més, perquè tot hi que fossin les mateixes, havien canviat el color d’avans pel, meu preferit.
Esquiar també em va agradar, i moltíssim, però llàstima d’alguns que no en sabien tant. La pista que més em va agradar va ser la blava, i el monitor era molt divertit, quina casualitat no? que ja l’aguéssim tingut l’any passat? però també quina sort perquè és molt simpàtic…
El segon dia a la “disco” vam quedar segones, però millor que els nens, després em vaig animar i em vaig posar a ballar, era el mateix dj que l’any passat (no han fet gaires canvis) i vam estar ballant, però al cap d’una bona estona, vam anar a dalt, a l’habitació dels nens a menjar “xuxes”… la Pilar va entrar a l’habitació, i tots ens pensàvem que seria per dir-nos que anéssim a dormir, però el que ens va dir era que si ens sobrava quelcom perquè els “profes” també volien fer una mini festa. Li vam donar plàtans de “xuxe” i vam anar cadascú a la seva habitació…
A la mateixa nit vaig estar desperta durant 3 hores o per allà perquè em venien basques…
ja no explico res més perquè no acabaria mai!!…
Adéu a tots()!!!
OOOOOOOOOoooooooooo…!!!!!:(
No sé vosaltres, però jo m’hi hauria quedat una temporada més. I vosaltres? Va ser facinant esperot que l’any que ve s’ho passin igual de bé, he? 😉
Per mi ha estat una molt bona experiencia.
“PeToNs”
àLeX
Hola.
Per a mi l’esquiada va anar molt bé, de les espectatives que vaig explicar-vos, algunes s’han complert. El que no m’ha agradat gaire ha estat el menjar, com per exemple les patates amb mongetes…Tampoc m’ha agradat com deixaveu les taules, pels que el primer dia vam netejar va ser una feinada natejar-ho tot, ens vam trovar forquilles, ganivets, olives… de tot.
M’ha agradat molt anar a esquiar amb tots vosaltres!!!
I també m’ha encantat estar amb el grup de l’Aitor!!! El grup de l’Aitor és el millor!!!El grup de l’Aitor és el millor!!!
Els dies 20, 21 i 22 de gener, em van passar volant. La raó és que me’n vaig anar a esquiar a Vall de Núria amb tots vosaltres.
L’esquiada em va semblar fenomenal, i com molt bé diu a l’article inoblidable:
-M’ho vaig passar molt bé durant tots els dies d’esquí, és per això que em van passar volant.
-Vam fer unes SÚPER guerres de neu, i a vegades algun tros de gel, contra els de cinquè, Eloi, Tomàs i companyia de cinquè, eren bones les boles de neu que us vareu menjar? Es clar que vosaltres no us vareu pas quedar curts.
-El menjar era gairebé igual que l’any passat, és a dir ni molt bo ni molt dolent, tot i que la pizza era deliciosa, oi Ari?
-Vaig aprendre moltes coses d’esquiar que abans no sabia, com ara girar amb paral·lels , gràcies Aitor per ensenyar-me’n a mi i a tots els meus companys de grup.
-M’hagués agradat poder pujar amb el telecadira, però tot hi així m’ho vaig passar molt bé.
Una de les activitats que més em va agradar que ens va dir que l’havíem de fer va ser l’Slalom per la pista verda.
L’única cosa que no em va agradar gaire va ser la injustícia del concurs de ball: si en el jurat no li agrada la música no té perquè posar-nos a l’última posició, Sergi, Àlex, Ferry i Marc estic d’acord amb vosaltres: -Jurat dimissió! -Jurat dimissió! Tot i això m’ho vaig passar molt bé ballant en el concurs de ball.
Tinc moltes ganes que ens ensenyin el vídeo de l’esquiada, a veure si ens l’ensenyen aviat.
El paisatge em va agradar més el de l’any passat, perquè estava molt més nevat.
Una anècdota de l’any passat: recordo que el dia abans de marxar, estava molt nerviós, i que fins i tot vaig escriure al bloc de cinquè les hores, els minuts i els segons que faltaven per marxar.
M’ha agradat molt anar a esquiar, aquest any potser més que l’any passat perquè ha estat diferent i l’any passat encara era molt nou.
Aquest any també ens ha tocat un monitor que l’any passat algun grup ja havia tingut.
L’any passat em va agradar més tot el paisatge, vam anar-hi en una setmana que havia nevat molt, en canvi aquest any fins i tot es veia la terra i l’herba que la neu encara no havia cobert.
Tot i així m’ha agradat molt perquè amb la neu que hi havia al pati de l’Alberg ja era suficient per fer guerres de boles de neu i omplir les estones que no teníem res a fer!!!, oi que tinc raó? Llàstima que la neu no era prou tova per poder fer àngels!!
Jo, proposaria tornar a Núria a la primavera, però això sí, en comptes d’anar-hi amb cremallera pujar a peu per el camí, què us hi animeu?
L’ esquiada, em va agradar molt i em van passar els dies volant. Les pistes per on baixàvem amb el meu grup eren molt divertides.
També m’ho vaig passar bé a l’alberg i a la nostra habitació que era una de les més grans perquè sobrava una plaça.
Aquest any vam fer moltes guerres de neu, en canvi l’any passat no em vam fer casi cap.
La disco també em va agradar, llàstima que vam perdre en el concurs de balls.
El menjar va ser bo com l’any passat, en canvi el taller d’astronomia no gaire, em va agradar més el de l’any passat i a més quan vam anar a veure les estrelles feia molta fred a fora.
Jo crec que en general va anar força bé l’esquiada, tret de la caiguda tonta que vaig tenir.
El que em va agradar més (apart d’esquiar) van ser les vistes, precioses, això no es veu cada dia, també em va agradar, que aquest any (per mi) les botes eren més còmodes, tot i que hi havia un bony a la plantilla que em feia molta nosa.
El que menys em va agradar, (com ja he dit abans) va ser que com que a la nit “va glaçar” les pistes estaven congelades, i a conseqüència d’això, el que anava darrera meu va relliscar i… pam!…Sort que no va ser “gaire cosa”, però em vaig endur un ensurt que encara no sé perquè no se’m van posar “els pèls de punta”…
Me’n recordo de quan sortíem a jugar (més ben dit a fer guerres de boles de neu) i jo anava al mirador amb la Júlia o l’Anamaria, a disfrutar de les espectaculars vistes de Núria. També me’n recordo del dia en que vam anar al monasteri de la verge de Núria. El vaig trobar molt maco però em tots els respectes, la verge no em va agradar gaire… Vaig trobar curiós “això” de que si poses el cap dins l’olla i toques la campana tindràs fills, ves a saber…
Aquest any la discoteca va estar força bé, tenia força ganes de ballar però vaig ballar molt poc perquè cada cop que em movia molt… L’ESQUENA!!! Per un any que tinc ganes de ballar… Però crec que va ser el millor per l’esquena i per mi.
Sobre el concurs de ball crec que la puntuació va ser molt justa, sobretot pels nens de 6è, vosaltres creieu que ballar, vol dir que en una cançó de dos minuts o així (no sé, a mi se’m va fer etern) s’han de fer 5 o 6 passos! I a sobre us queixeu! A més a més ens vau contestar que era ball modern, com acabo de dir no vau perdre perquè ho fessiu malament, no us movieu!
Crec que les nenes de 6è ho van fer fantàstic, tot el contrari que els nens, es movien molt i per mi alló era modern, però les puntuacions van quedar així.
L’endemà se’m va fer molt pesat, repetir la mateixa pista dues-centels mil vegades no és gens divertit.
En general, tot va anar molt bé i si pogués ho repetiria.
Judith
Hola nens i nenes,
L’esquiada em va agradar molt (segur, que a vosaltres també) el que em va agradar més va ser la discoteca, i també després de la discoteca, que els mestres ens van deixar anar a l’habitació dels nens a menjar llaminadures. Per mi la puntuació, que el jurat ens va dir, ja em va semblar bé, i trobo, que el jurat no els hi va agradar gaire, que la gent els i digués: perquè ens heu donat aquesta puntuació…
En fi l’esquiada em va encantar.
Ariadna Barragan Trullàs