Aquest és un espai per compartir records del nostre pas per l’escola. Qui no recorda aquell dia que no podíem parar de riure mentres la mestra explicava, o el dia que fent un experiment es va trencar l’ampolla, o aquell company o companya que sempre m’ajuda quan tinc problemes, o quan sortíem del menjador amb un tros de pa amagat… Segur que teniu molts de records i ara els podeu compartir. Animeu-vos a escriure.
Pilar
Quantes vivències hi ha guardades a la memòria que ara no recordo?
Aquests dies, parlant amb vosaltres de com era abans l’escola, recupero moments que durant molts anys han estat dormint.
Gairebé cada dia recordo alguna cosa de la meva infantesa:
L’amiga que m’ajudava a resoldre els problemes de matemàtiques, les pàgines de cal•ligrafia que fèiem a diari, sempre abans que la mestra ens posés una pissarra plena de càlcul i dos problemes.
La llibreta en net i la llibreta en brut!
Lo bé que ens ho passàvem quan podíem sortir a les galeries a fer “LABOR” i durant tot el curs esperàvem que fos el sant de la senyoreta perquè era l’únic dia que fèiem algo especial: menjàvem xocolata desfeta i fèiem un “desfile de models”.
Només vaig anar d’excursió una vegada i vam anar a veure una fàbrica d’embotits a Sant Feliu de Pallarols.
De petita corria molt i m’agradava jugar a : RISCLAT, EL MOCADOR, EN EL FONDO DEL MAR. Era bona jugant a LLIMA.
I em pregunto: Quants records hauran quedat dormint en l’oblit?
Tot just vas llegir aquest comentari, em va venir a la memòria que un dia, que per dinar hi havia “ensaladilla”, vaig sortir del menjador cridant amb totes les meves forces: Ja estic!!
Llavors els que ho van veure ho volien dir a la gent i jo m’enfadava.
També recordo quan amb la Júlia, i l’Estel jugàvem a lloros, que pujaven les escales (eren l’om vell d’allà el pati) i molts altres jocs que ens inventàvem.
També recordo a P-5, que quan l’Estel la Júlia i jo ens nombràvem “inseparables” ens va tocar per sorteig anar a recollir un premi a Barcelona. A mi em tocava sortir a l’escenari a recollir-lo i m’adormia a la cadira, la meva frase era “Josep, quan sortirem, és que m’adormo!” (En Josep era abans el professor de P-3 i alhora d’imatge. Va ser un dia inoblidable.
Una cosa que em sorprèn recordar és quan vam estrenar els pàrvuls, que a P-4 anàvem a fer gimnàstica a les classes noves… I vam estrenar l’aula de P-5!
També recordo tots els professors que he anat tenint, i quan es va jubilar la Nuri em va fer molta llàstima, era molt bona professora.
Crec que recordo amb una cara així: :-O el primer any que van fer cinema en curs en veure que els alumnes de l’escola sortien en una pel·lícula, no ho acabava d’entendre, em pensava que venien uns a gravar-ho i ara descobreixo que més o menys és senzill.
I ja aniré pensant més records, que en tinc molts més!!
A veure si us animeu a escriure-hi!!
Jo encara em recordo d’aquell any que la Maria Josep se n’havia d’anar de la escola i els mestres li vàreu regalar un immensa planta de color vermell.
La cara de sorpresos que vàrem posar quan vam veure entrar una immensa planta a la classe de P5.
Lua
Per recordar alguna cosa hauria de pensar… Ah, sí! Allò que ha dit la Marta de P-5, allò amb l’Estel, la Marta i jo, va ser una casualitat immensa! Era a Barcelona, fins-hi tot ens vam mudar. Recordo bé que a mig camí vam menjar unes “xuxes” llargues (llarguíssimes), i la Marta deia BECS! Allà vam haver de veure la resta dels premis, no se si les meves amigues es van quedar despertes però jo si. Ah! i jo odiava (i odio) la sopa de verdura, la Candi me la treia, SORT d’ella! I que tampoc fa tant fèiem unes muntanyes al sorral més grosses que nosaltres mateixos i fèiem boles de fang (i de ciment de les obres d’algun lloc) molt dures i fines, la ràbia era que algun nen “pesadilla” de 1r ho destrossava tot, jo devia fer 3r i 4t, el curs passat també en vam fer, poques, però algunes.
Bé, Adéu
—
／l、
（ﾟ､ ｡ ７
l、 ~ヽ
じしf_,)ノ MEEU!
He vist que d’experiències del menjador n’hi ha forces, per això m’heu fet enrecordar de la meva, però, diferència del de l’Anna el meu record no ho és gaire de bo, perquè ella potser se’n va sortir però jo desgraciadament no!
Fa dos o tres anys, un dijous d’aquells que hi havia llenties….
A mi, com a molts d’altres no m’agraden gents les llenties guisades, i menys les del menjador de cole però sempre aconseguia, de vegades més i de vegades menys deixar llenties al plat…
Però per mala sort va arribar el dia que al menjador hi havia l’Anna, aquella mestra que havia fet p4 i p5, si no recordo malament.
Malauradament no sé per quines conseqüències devia ser, però jo em penso que era perquè no volia menjar ni la de tres.. i a mi, a la Mar i a la Vi, ens va fer menjar fins a l’última llentia, però no ho dic en forma d’expressió, no, va ser veritat, i no ens va deixar sortir al patí fins que vam tenir el plat ben buit!
😉
😉 Un record que recordo és que un dia no va venir la Judit i em vaig posar molt trista!
Del menjador, d’experiències, amb l’ensaladilla segur que en trobo una altra: No, aquesta és amb els pèsols però és una cosa similar (que tambés feia amb l’ensaladilla).
Recordo que l’any passat, m’ho posava tot a la boca, de cop, inclòs aigua i pa. feia unes pastetes horribles 🙁 i a més tenien un gust horrible 🙁 … però m’ho acabava en un plis-plas 🙂
El primer dia que vaig anar a l’escola de Fornells recordo que va venir una nena nova, es deia Mònica. Quan vam entrar no parava de plorar perquè es sentia sola, bé no era la única però només la recordo a ella. La mestra es va disfressar de Bruixa Aborrida i ens deia coses. A l’hora de pati vaig anar a jugar amb la nena nova i des d’aquell moment fins ara vam ser inseparables.
Un altre dia devia fer P-4 quan aquesta, mateixa mestre es va disfressar d’un personatge que no sé ben bé que volia representar. El cas era que s’en va anar a l’aula de fer fotocòpies (suposadament) i va tornar a entrar disfressada. Deia que era la germana de la mestra i ens parlava castellà. Ens va demanar per la Carme, la mestre i ens ho va dir en castellà. L’únic nen que l’entenia era l’Alberto perquè a casa seva parlaven aquest idioma. Li vam dir a l’Alberto que li digués a la germana de la mestra que la Carme estava a l’aula de fer fotocòpies. Ell li ho va dir i al cap d’una estona va arrivar la mestra vestida normal i ens va dir que moltes gràcies per a dir-li a la seva germana que estava a l’aula de fer fotocòpies.
Feiem més o menys P-5. Deviem tenir més o menys 4 o 5 anys. Era estiu, i tots teniem calor. Nosaltres, estavem tant acalorades, que les dues, tan amigues com erem i som, vam decidir anar a la font, i ens vam mullar la bata, amb aquesta excusa, ens vam poder treure la bata.
Teniem de profe la Maria Josep, i quan ens va veure sense bates, ens va portar el passadís; i ens va començar a escridassar…
Un petonàs per a tots!
Mar i Anna
Molts heu explicat vivències o records del menjador, jo també us n’explicaré una!
Era un dia, que per dinar, hi havia peix, i el meu germà li tocava parar taula. La Carme li tocava està aquell dia al menjador.
Quan quasi tothom havia marxat, hi havien pocs nens al menjador, i la Carme no el veia, va anar a buscar un tovalló i va agafar el peix que hi havia en el meu plat, el va embolicar i el va anar a tirar a la basura…
Sort en vaig tenir aquell dia d’ell! Ell em va salvar, de menjar, allò tan horrible
Tots fem trapallaries, no?
Un petonàs per tots!
Anna
Jo també en tinc de records del menjador i uns quants.
El primer, me’n recordo que no m’agradava gens l’ensaladilla i un dia no sé perquè la vaig aixafar i em va agradar més, no sé perquè però jo ho trobaba més bo.
L’altre és que me’n recordo que agafava el pa i treia la molla i aixafava amb el got perquè quedes més prim i compacte, s’ha de dir que queda bé.
L’altre i crec que últim per ara és quan anava a la taula amb la Marta, Àlex, Judit L. i no me’n recordo qui més que ells es menjaven l’amanida i jo i l’Àlex “xocaven” el pa amb l’oli i estava molt bo.
Jo recordo quan vaix aribar aquí no sabia res de res.
Quan vaig arribar el colegi tampoc sabia res però al vaig anan apranen de mica en mica i aixó per mi serà una gran experencia i mai m’ho olvidare.
Adèu
Anamaria
No recordo això de les xutxes del dia que a l’Estel la Júlia i a mi ens va tocar anar a recollir el premi, però recordo perfectament, que després de que ens entreguessin el premi, (i potser després de fer una dormideta…) recordo que ens van donar una ensaïmada i un croissant i vaig quedar ben recuperada. Vam arribar a les 11h a casa i segurament dormint a l’autocar.
Recordo a P-5, el primer curs que vam fer castellà, que la Maria Josep (la nostra mestra en aquell temps) per fer castellà es posava el que n’hi dèiem “mocador del castellà” o “pañuelo del castellano”, i moltes vegades es sentia un gros NOOOOOOOO!!!!! 🙁 !!!
Un record que recordo era que a la meva escola antiga de Barcelona, com que l’escola era tan gran i no podíem sortir tots “a bola” i de qualsevol manera, contractaven a una dona amb molta veu que és dedicava a que els pares els i deien els noms dels seus fills i ella els deia pel micròfon i se sentia pels altaveus, al fons de les classes i dels passadissos, i quan els nens escoltaven els seus noms, sortien de la classe i anaven ràpidament cap abaix. -MaRc-