Tag Archives: Llengua Catalana

La Carme Ruscalleda ens respon…!


La Carme ha rebut avui el nostre treball. De seguida ha escrit un missatge per a felicitar-nos. Fa goig de llegir…! Felicitats a tots i totes.

“…Estimada  Escola El Puig!!!!! Estimats alumnes i admirats professors/res.

Ara mateix, acaba d’arribar un paquet al meu nom, me’l porta un veí del poble que l’ha rebut a casa seva, al carrer Ignasi Mas i Morell, però el paquet postal porta el nom de Came Ruscalleda. (la meva adreça és C.Nou nº 10)


L’obro, quedo parada de la bellesa d’un llibre de forma apaisada, enquadernada amb tela amb motius de cuina, amb una tanca amb un bonic llacet a quadrets vichy de color vermell que relliga una petita cullera de boix.

Me’l miro, me’l remiro, l’observo, l’admiro, en tacto la textura de la tela, i em decideixo a obrir el llacet i així obrir el llibre.

El llibre està molt ben imprès, els textes son ben col.locats, respecten l’espai en blanc de les fulles amb molta bellesa.

M’omple d’emoció que sigui la tècnica dels micro relats de Pere Calders que inspiri el treball que el llibre conté, m’agrada i m’honora.

Ben col.locat al bell mig d’un full a la dreta un sobre conté les felicitacions dels alumnes de la classe del Bruixot, són amables i carinyosos : quin goig d’alumnes!!!!

Vaig girant les pàgines següents, i me n’adono del treball, de la creativitat, de l’expressió i el talent dels alumnes de la classe del Bruixot.

Sou el futur d’aquest petit país nostre, jovent ben format com vosaltres el faran més gran, més amable, més ric, més savi i més solidari

Una abraçada a tots vosaltres i tota l’admiració meva i del meu home en Toni Balam que m’acompanya a la vida personal i també la professional. Guardaré aquest llibre a la lleixa on hi tinc peces entranyables de la meva vida!.

Enhorabona a l’escola El Puig!, tant de bo fós més corrent trobar la vostra filosofia de treball a totes les escoles del món!

Un petó ben fort!!!!!!

Carme Ruscalleda…”

 

 

Emili Teixidor

Des  de l’Escola  hem enviat el nostre condol per la pèrdua de l’ escriptor Emili Teixidor. El seu llegat, les seves paraules , els seus llibres reviuran per sempre entre els nens i nenes de la nostra Escola. Tenim un record molt viu de la  visita que ens va fer el curs passat.

Les frases de la pissarra…

A la classe tenim un seguit de frases anotades i que ens serveixen per mirar l’horitzó d’aquest curs, que és un curs de creixement. Algunes les hem pensat nosaltres, algunes les hem llegit dels llibres de lectura, altres ens les han dit. Les compartim amb vosaltres.

  • Els conflictes que no cal fer, no els fem.
  • Estimeu perquè sou estimats.
  • Ho tenim tot, no ens falta res.
  • Vivim l’avui intensament.
  • Tot canvia, anem a favor dels canvis.
  • Sí, podem…
  • Amb vosaltres l’Escola respira calma.
  • Tenim els pares i mares al costat. També tenim amb nosaltres els nostres avantpassats.
  • El respecte i el silenci són importants.
  • Els insults no ens parlen de qui els rep, ens parlen de qui els diu.
  • Vivim el moment present, no pensem en negatiu, si vols ser feliç, pensa en positiu.
  • Allò de bo que ens diem a nosaltres mateixos/es, es pot arribar a convertir en realitat.
  • Si una cosa la saps…per què (no) la fas…?
  • Any nou vida nova
  • Val més riure que plorar
  • No ofèn qui vol, ofèn qui pot ofendre
  • Jo estic bé i els altres també
  • La felicitat per compartir-la amb els altres.
  • Viure és un regal i un present
  • La felicitat és contagiosa.
  • Jo estic bé i els altres també estan bé passi el què passi.
  • La felicitat és per a compartir-la amb els altres.
  • És bona filosofia treballar amb alegria.
  • La salut és com l’amistat, només te’n dones compte del seu valor quan la perds.
  • Els somnis mai s’obliden si les persones no els abandonen.
  • La felicitat no depèn de les coses que tenim sinó de la nostra manera d’encarar la vida.
  • Només sabem que si no estem bé cal que busquem altres camins.
  • Serem allò que vulguem ser.
  • Són millors dos caps pensant junts que no pas un de sol.
  • Anar a l’Escola té molts valors.
  • Si fallo jo falles tu i si falles tu fallo jo.
  • Junts ens en podem sortir!

Un tomb per l’Escola


El dia de la Festa de Sant Jordi, vam enregistrar aquest vídeo. El recorregut que vam fer va ser per tots tres edificis de l’Escola. Fa goig veure la feina realitzada. Felicitats a tots i totes.

Pere Calders

Cançons de la veritat oculta from Raul Cuevas on Vimeo.

Després del treball realitzat amb els micro relats volent semblar-nos a l’escriptor Pere Calders, van sorgint moltes iniciatives que aniran recordar-nos fins el mes de setembre l’aniversari del naixement d’aquest gran escriptor. Ahir mateix els familiars d’en Pere Calders van fer públiques unes imatges de la vida a l’exili de l’autor. Són diverides i per això les compartim aquí.

Premi al Certamen Literari Sant Jordi 2012

El passat divendres vam assistir amb molta il·lusió al lliurament dels premis del Certament Literari Infantil i Juvenil Sant Jordi 2012. Tots vam estar molt contents quan vam saber que no només érem finalistes sinó que havíem guanyat el premi. Moltes gràcies a tots i totes.

Vols acabar un micro relat de Pere Calders…!

L’Editorial Grup62 de Barcelona ha convocat un concurs on es pot finalitzar només amb 140 caràcters un micro relat de l’escriptor Pere Calders. Aquesta notícia l’hem comentat a classe, ja que aquest any hem fet micro relats inspirats en els que ell va fer i que vam conèixer. Per participar al concurs cal que algú que tingui Twitter inscrigui el final del micro relat. Si no en teniu podeu deixar-lo com un comentari en aquest article. El farem arribar d’alguna manera a l’Editorial. Enllaç a les bases del concurs. Aquí  us exposem el micro relat que s’ha d’acabar.

“…Un dia, només per provar què passava, amb un esperit
arrauxat d’aventura, vaig travessar un carrer amb el semàfor
en vermell. No ho aconsellaria pas a ningú! No tan sols em van
atropellar dos vehicles alhora sinó que vaig haver d’aguantar
uns insults d’aquells que deixen tota la família en entredit. Ara,
amb la lliçó apresa…”
Pere Calders, “Per si algú m’escolta”, dins L’honor a la deriva (Barcelona:
Edicions 62, 1992); reproduït a Pere Calders, Tots els contes (Barcelona:
labutxaca/Edicions 62, 2011), p. 983

Arriba la collita…!

Després de mesos de treball, el passat divendres vam collir allò que havíem sembrat fa dies i dies. Amb molt de goig vam portar els nostres treballs a l’equip de compaginacio del llibre de Sant Jordi d’enguany. Els nostres treballs estaven acabats per a integrar-se en el conjunt de treballs realitzats entorn del projecte “…De la Terra a la Taula…”. Hem treballat l’escriptura literària amb els textos del “Si jo fos..” i els “Microrelats” homenatge a Pere Calders i a Carme Ruscalleda .

Hem entès la importància de l’oli d’oliva a Esparreguera i la seva tradició encara no perduda del tot.

També hem elaborat un treball de calendari sobre els productes de proximitat i de temporada i els fets tradicionals relacionats amb el menjar.

Així doncs estigueu ben preparats per a llegir i veure la collita feta amb molta il·lusió, feina en equip i amb ganes d’aprendre.

Pinotxo

Estem acabant de llegir el conte de Pinotxo. Aquest conte impressionant ens ha acompanyat durant tot el primer trimestre. Ara que l’acabem de llegir, desitgem que serveixi per a fomentar la lectura, la bona lectura. Volem escriure algunes curiositats sobre el conte.

L’autor del conte es deia Carlo Lorenzini però va signar el llibre com a Carlo Collodi .

El passat dia 7 de juliol de l’any 2011 el conte de Pinotxo va complir 130 anys.

El conte de Pinotxo va ser publicat per capítols en una revista que portava per nom Giornali dei Bambini. L’autor volia acabar d’escriure’l diverses vegades. Per fer-ho va programar la mort del protagonista que s’intueix en diversos capítols. Els milers de cartes de nens i nenes italians que demanaven un nou capítol va fer que edités 36 capítols.

A la Toscana trobareu un parc temàtic dedicat al personatge de Pinotxo. No deixeu de visitar-lo si viatgeu a Itàlia. Està a 60 km de Florència , ciutat natal de l’escriptor Carlo Lorenzini. El poble on hi ha el parc és Pescia-Collodi. L’autor del conte va agafar com a pseudònim el nom d’aquest poble de la Toscana.

El tutor d’aquest curs de cinquè ha llegit 46 vegades en veu alta aquest text i encara té ganes de tornar-lo a llegir.