Category Archives: Enllaços

En Carles Puyol com a model d’actitud.

A la classe hem comentat la notícia sobre la propera intervenció quirúrgica a en  Cales Puyol. Hem vist un fragment del telenotícies on en Carles fa quatre accions que ens mostren la seva bona  actitud:

  • Anima als companys a seguir treballant.
  • Separa als jugadors que s’anaven a esbarallar amb l’àrbitre. Posa pau.
  • Esta pendent de donar protagonisme a les persones que s’ho mereixen i són un model positiu. Se n’alegra de les coses bones i positives que viuen els seus companys.
  • Ajuda a fer una rotllana per tal que l’equip se senti un grup entre ells i de cara a les persones que els veiem.

Podeu veure aquesta notícia al minut 29 seguint aquest enllaç. Anireu a parar al telenotícies vespre de TV3 del passat dimarts dia 8 de maig.

Desitgem que Carles Puyol es recuperi aviat. És un model per a nosaltres.

Pere Calders

Cançons de la veritat oculta from Raul Cuevas on Vimeo.

Després del treball realitzat amb els micro relats volent semblar-nos a l’escriptor Pere Calders, van sorgint moltes iniciatives que aniran recordar-nos fins el mes de setembre l’aniversari del naixement d’aquest gran escriptor. Ahir mateix els familiars d’en Pere Calders van fer públiques unes imatges de la vida a l’exili de l’autor. Són diverides i per això les compartim aquí.

Participem a Premis Blocs 2012 STIC.CAT

Hem inscrit el Bloc als Premis Blocs 2012 STIC.CAT.Voleu votar-nos?

Els Premis Blocs Catalunya són un certamen organitzat per l’Associació stic.cat amb l’objectiu de promoure la creació i manteniment de blocs en català, així com donar-los a conèixer i premiar-ne els més interessants. El període de votació popular començarà el dia 25 de juny de 2012 a les 00:00 hores i finalitzarà el dia 10 de setembre de 2012 a les 24:00 hores.

Conferència sobre el Rugbi

El nostre company Arnau Del Amo avui ens ha fet una interessant conferència sobre l’esport del Rugbi. La conferència ens ha interessat molt perquè explicava  el respecte i la bona amistat que hi ha en l’esport del Rugbi. Hem parlat del bon tracte cap els àrbitres i cap als oponents en moments com en “el tercer temps”. També hem vist un vídeo de l’equip de Rugbi de Nova Zelanda. Aquest equip fan una dansa anomenada “Hata” que és una mostra de respecte, d’autoestima i d’autoafirmació. Aquí hi ha l’enllaç.

Titànic, el vaixell que no es podia enfonsar

Aquests dies hem recordat a classe l’aniversari de l’enfonsament del Titànic. Hem parlat de la importància de fer les feines ben fetes a classe per tal que no passi allò que va passar a aquell gran vaixell. Hem vist un documental molt interessant sobre les causes que van provocar l’accident.Aquí deixem l’enllaç.

Enllaç al web Fora d’Òrbita

El lloc web Fora d’Òrbita recull cada més els fets astronòmics més rellevants. Compta també amb la publicació d’una carta celest mensual que pot servir-nos per a orientar-nos aquestes nits tant estelades. La pàgina l’elaboren la Rat Parellada i en Carles Schnabel de Sant Esteve Sesrovires. Aneu-hi, no us defraudarà. La imatge que il·lustra aquest article la va fer l’Arnau D. A. fotografiant els planetes Venus i Júpiter. La imatge de sota l’ha portat l’Arnau A. Moltes gràcies.

Aurores boreals

Avui a classe hem explicat que el Sol està molt actiu. N’està tant que ha projectat cap a la Terra una de les seves explosions termo-nuclears.
Deixem aquí un enllaç a un llec web que mostra imatges d’aurores boreals en temps real.

Al Diari de l’Escola de Vilaweb també se’n van fer ressó el passat dia 17 de gener.

Cali Santmartí. Barcelona World Race

 

 

 

 

El passat divendres, va venir a l’Escola El Puig d’Esparreguera, el senyor Cali Sanmartí integrant de l’equip We-are-water que va participar a la Barcelona World Race 2010. També va estar entre nosaltres la Carolina Sanarau,  responsable de l’organització de la regata. Aquesta competició de velers, consisteix en donar la volta al món sense fer escales a cap port i sense poder rebre aliments ni ajut dels equips.

 

Des de l’Escola, vam seguir la regata en directe fixant-nos amb tres equips. L’Estrella Damm, el Gaes, i el C.L. Asturiana. Cada dilluns dimecres i divendres seguíem la cursa mitjançant l’ordinador. Calculàvem on estaven , seguíem les aventures dels participants i llegíem les notícies que s’anaven produint.

 

La regata, va sortir de Barcelona el dia 31 de desembre de 2010. Els vaixells es van dirigir cap a l’Estret de Gibraltar i després cap a l’Oceà Atlàntic en direcció al Sud. Tots els participants van passar prop del Cap de Bona Esperança a Sud Àfrica. Des d’allà es van endinsar direcció Est cap a l’Oceà Índic posant rumb a Austràlia i Nova Zelanda . La prova va fer passar els vaixells per l’estret de Cook i seguint cap a l’Est es van dirigir cap al Cap de Hornos al Sud del continent Sud Americà. Després d’haver-lo superat , fet que té molt valor, van dirigir-se cap al Nord seguint l’Oceà Atlàntic de nou per anar a parar a Barcelona. El nostre conferenciant i el seu equip van tardar 132 dies en fer aquest recorregut.

 

Per poder salpar van haver-se de preparar durant sis mesos. Calia que cada cosa estigués al seu lloc i s’havia de comprovar que tot funcionés bé. En Cali ens va explicar que va ser difícil acomiadar-se de la família. Tenien molts dies per endavant convivint dues persones en un petit vaixell en mig de la immensitat dels oceans. Calia estar preparats per a qualsevol cosa. Havien de poder afrontar tots els problemes que anessin sorgint. S’ha de tenir molt valor per emprendre una aventura així.

 

Els dos tripulants del vaixell, havien d’estar d’acord en la ruta a seguir, els torns de guàrdia que s’establien, quines eren les hores dels àpats i qui havia d’estar pendent de la meteorologia. Si en algun moment discutien o pensaven diferent l’un de l’altre, havien de decidir per una opció amb rapidesa perquè el vaixell anava fent ruta. En Cali ens va explicar que la tripulació femenina del Gaes van establir un horari d’àpats imposat per una de les dues regatistes. Per poder fer possible l’aventura l’altra component de l’equip va accedir a posar-se d’acord amb la seva companya.

 

En Cali, ens va parlar de l’equipament que portava cada regatista. Ens va explicar que portaven tres capes de roba. La primera capa, a part de la roba interior, els servia per a escalfar-se. Es tractava d’una samarreta i uns pantalons transpirables. La segona capa estava composada per un pantaló impermeable i transpirable. La tercera capa era una jaqueta que els permetia aguantar les inclemències del temps. Si se’ls mullava la roba interior, no tenien possibilitat que se’ls eixugués fins que no tornaven a passar per l’equador. També portaven uns guants i un casc amb visera per a protegir-se dels cops d’aigua salada.

 

Per a alimentar-se, portaven deu bosses amb menjar liofilitzat.  Cada bossa pesava 25 kg. Les bosses estaven numerades. El seu contingut havia de ser l’aliment per a deu dies.  Per beure, cada vaixell, depurava l’aigua del mar per treure-li la sal. Per cuinar cada dia havien d’escalfar aigua i posar-la dins dels sobres de menjar deshidratat i menjar ràpid tot mantenint l’equilibri.

 

Tots els participants de la regata miraven de tenir cura del medi ambient. Els residus es desaven dins del vaixell i els van tornar a Barcelona per a poder-los reciclar. Les deixalles personals eren introduïdes en bosses bio-degradables i es llançaven al mar. Quan els participants de la regata veien una ampolla al mar els feia molta llàstima. Els era molt desagradable veure escombraries al mar.

 

En Cali ens va explicar que el recorregut va ser intens i mogut. També van viure moments divertits, curiosos i intrigants.  Entre les anècdotes que ens va explicar, ens va cridar l’atenció, que en Cali va haver de fer de dentista del seu company Jaume en plena cursa. Tots els regatistes abans de sortir han de passar una revisió odontològica.  Tot i així en Cali va haver de refer un empastament  dental del seu company fent servir la farmaciola que portava el vaixell.

 

També ens van explicar com es dutxaven. De fet, no es van dutxar durant 132 dies.  Només quan van passar prop de l’equador van aprofitar una tempesta tropical que els va fer una bona remullada.

 

Durant la regata, només van veure dos vaixells mercants. Van intentar entrar-hi en contacte però només els van contestar : “Hello”, “Hello”, “very well”, “very well”. Ells volien mantenir una conversa però només els responien això.

 

Ens va agradar molt la conferència d’en Cali Santmartí. Ens va explicar que es planteja participar en las nova edició d’aquesta regata l’any 2014.