Treballo en una escola d’Educació Especial desde fa uns 9 anys. Aquests darrers cursos hem introduït les Tablets a l’aula per fer informàtica. Alguns alumnes per poder comunicar-se fan servir una Tablet personal per poder treballar la comunicació a partir de programes que adapten el llenguatge SPC i que són intuïtius.
A vegades fem servir la Tablet com a màquina de fotografiar o per gravar. En que es fixen els nostres alumnes? En algun alumne amb TDAH (Trastorn per Hiperactivitat) trobem que apreta el botó de ràfega automática i al cap d’una estona ens trobem amb trenta fotografíes d’ell mateix o de l’objecte que té davant. En aquest cas crec que prima la necessitat de l’infant en testejar, de tocar, d’experimentar tant amb la Tablet com amb qualsevol objecte que pugui tenir a l’abast.
També ens trobem sovint que alguns infants amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista)quan fem servir la Tablet per a que facin fotografies trien plans molt tancats sobre un objecte o detall del seu interès. Veiem una intencionalitat de l’alumne en codificar la realitat que té al davant, a partir de petites parts.
La presa de fotografies per part dels infants d’educació Especial es realitza amb el suport individual de l’adult que l’ajuda a arribar a l’èxit. L’adult a vegades pot influenciar o corrompre el punt de vista original de l’infant. El paper que crec ha de tenir l’adult és el de la máxima neutralitat possible. Donar suport sense imposar el punt de vista. L’objectiu per part de l’adult ha d’expressar la màxima neutralitat possible.
La imatge (amb el suport de la llengua) és l’element que ens ajuda a poder comunicar-nos amb els nostres infants. Ens brindaun ampli ventall de possibilitats de poder arribar al diàleg,interacció i cognició amb l’alumne.