Quan menys t’ho esperes te n’ha passat una que no esperaves: a vegades quelcom divertit, d’altres estrany, potser de mal gust… però… Saps què m’ha passat?
Quan menys t’ho esperes te n’ha passat una que no esperaves: a vegades quelcom divertit, d’altres estrany, potser de mal gust… però… Saps què m’ha passat?
Doncs no Teo, no esperem a que l’ou es caduqui!
L’altre dia m’el vag menjar amb patates fregides i estava boníssim, era saborós, era… Era petit per fora, però per dintre, era com un ou normal i corrent! Era molt bo i les patates també, eh! El rovell de l’ou era totalment taronja com el sol quan es pon i era gegant com el gegant del pi! Alguns de vosaltres no ho haureu vist mai, però jo me’l menjo així:
-1r : Faig l’ou i les patates.
-2n : Afegeixo les patates al plat on està l’ou.
-3r : Ho barrejo i ho remeno tot.
-4t : Li poso una miqueta de vinagre.
-5è : Disfruto del meu menjar preferit!
Si algun un dia d’aquests mengeu ou i patates… mireu a l’article “Saps que m’ha passat?” I llegiu el meu comentari, seguiu els passos i… a menjar, que està boníssim!!!
Adéu i un petonet!
Raquel.
Com que aquest és més o menys l’article adequat, ho escriure aquí.
La Fatumata m’ha semblat una nena molt seria, però de vegades molt i molt simpàtica. El primer dia la vaig notar una miqueta avergonyida, nerviosa, atemorida que no la rebéssim bé. Després, al llarg dels dies, ja s’anava obrint més, i cada vegada més, ja li he agafat confiança, mira per on! Per mi, la Fatu és molt simpàtica però crec que jo vaig ser més oberta de seguida, jo crec això, no sé vosaltres.
Raquel.
Hola, us en recordeu que els nens i nenes de 3r ens han vingut a portar un un per cada un? Doncs per mi que era un ou molt estrany, vull dir molt petit. No n’havia vist mai cap de tant petit! Se l’ha menjat en Tudor perquè jo ja no tenia gana, però se l’ha acabat molt ràpid, rapidíssim, i mira que a ell no li agraden gaire els ous, però resulta que aquest era diferent! Quan se l’ha acabat de menjar em diu:- Ohhh! Teo! he descobert una cosa!, encara que sigui estrany i petit no vol dir que sigui dolent! Jo he començat a riure i li he dit: -Tens tota la raó, Tudor! Bé, almenys a algú li ha agradat, je, je, je, és broma! I vosaltres, què? Ja us l’heu menjat? A què espeu? A que es caduqui?
Teodora
L’altre dia, tranquil·lament, estava patinat quan… Un grup de nenes es va agrupar en un raconet de la pista, jo tenia moltíssimes ganes de plegar per veure què feien aquelles nenes. Quan em van dir que plegués perquè ja em sortia bé, vaig anar tan depressa com vaig poder, corria com un llamp, però… Quan vaig arribar, la notícia va resultar que era dolenta: Hi havia un ocellet molt petit que estava mort.Totes dèiem: -pobret, pobret,… i la Jordina de 4t, el feia servir com a ninot. Al final, va venir una senyora de recepció i ens va dir que el tirèssim a fora, en un raconet. La Jordina el va tirar i una nena va dir: -OOHH, pobret i perquè no li fem un enterro!!! Totes vam riure. Finalment, la senyora de recepció, ens va dir que aquest ocell va entrar fa molt i des d’aquell moment que no havia pogut sortir, segurament estava mort de gana.
Raquel.
Hola, no se on escriure aquest comentari, però crec que aquest article ja esta bé! Us volia explicar que estic molt contenta i molt nerviosa perquè avui ve una nena nova a l’escola. No sé com és, no sé com i en quin idioma parla, no sé on viu, no sé res d’ella. Em van dir que ja havia vingut a l’escola de petita, i que repeteix curs, per això ve a cinquè. Només se que es diu Fathomatha i que té 4 germans.
Espero que sigui simpàtica!
Raquel.