En una entrevista al Punt, el 04/10/09, l’actriu gironina Cristina Cervià responia així a la següent pregunta:
“-Treballar amb el cos… i amb les emocions?”
«-És tot plegat. Per això, la feina d’actor és tan exposada. Construeixes un personatge amb les teves emocions, els teus records i a partir de coses que has sentit, /…/ tenint present experiències meves que imagino que s’hi assemblen. Cada personatge no ets tu, però el fas tu. Tu hi ets fent el personatge i et presentes a l’escenari amb el teu cos i amb el que has viscut. Per això, com en el cas dels músics davant d’una partitura, cada actor interpreta un personatge de manera diferent. Explicar què és ser actor, quina és la feina d’interpretar, és una cosa molt difícil. Quan la gent sap que ho ets, et diu que ha de ser molt divertit. Sí, actuar és com jugar, és una cosa que podem reconèixer que forma part de nosaltres, els humans, perquè als nens ningú no els hi ensenya a jugar, a ‘fer com si…’. Aquest joc d’actuar pot ser divertit, però també pot ser molt dolorós. Però paga la pena. Una cosa: si no disfrutes en un escenari, encara que sigui patint, no hi pugis, perquè no transmetràs res.“
Hola! tots i totes us voldria dir que em va encantar, el teatre de 1r, va ser un teatre fantàstic, preciós, maco…etc. Va ser dels cursos que va cridar més i que se sentia més bé des d’allà baix. El cartell em va encantar i el paper se’l van estudiar súper bé! Ho van fer tot perfecte, van tenir una súper original idea pel decorat … que maco!
Adéu i un petó molt gros, espero que us hagi agradat l’obra del teatre!
Ioana
Quin teatre més modern, divertit, “xulu”, fascinant, original…., etc.
Ahir al migdia, ens van venir a dir que ens miressim el cartell que ens havien penjat en el suro de cinquè per endevinar què hi deia, i quan ho vam anar a mirar realment era una “xulada”! La idea, la més bona del món, la millor per fer un cartell amb el títol d’aquell teatre.
Ara voleu que us parli de l’obra no?, Doncs mireu, realment ha estat genial, han sigut una de les classes que ho han dit més fort. El paper se’l sabien súper bé!, el decorat estava molt i molt bé, sobretot allò de reciclar el paper de diari! L’obra anava sobre la bola del món que està enfadada perquè no respectem el medi ambient no?, doncs bé, no cal que us expliqui, perquè suposo que tots estaveu allà escoltant! Amb aquesta frase us volia dir que penso que ha estat molt bé que facin aquest teatre, perquè d’alguna manera ha tingut un missatge i era que: Hem de respectar el medi ambient! El final s’ha acabat d’una manera molt alegre, amb una cançó! A mi, m’han fet disfrutar molt d’aquest teatre!, i espero que a vosaltres també!
Un petó,
Teodora
Us vull explicar la meva opinió sobre el teatre de P5!
Em va encantar, i se sentia molt i molt bé! La història era molt divertida! I tots anaven ben disfressats i pintats! Sobretot els fantasmes que duien pintat el cap i tot! El decorat ja no en parlem, era preciós! Amb flors, arbres etc. Xulíssim! Em va agradar molt la caputxeta vermella, que cantava: -Sóc la caputxeta, ben vermelleta, etc, etc. Em va sorprendre que els de P5 fessin només un teatre perquè, normalment, els d’infantil en fan 2 o 3! La cançó del final del teatre també era molt maca i molt coneguda. Fins i tot es van inventar algunes estrofes! que deunidó el que costa, i lligaven molt bé! La llàstima d’aquest teatre és que hi havia l’Arcen i el seu nadó, i tothom se’l mirava, estaven més pendents del bebé que no pas del teatre! Tot i així, m’ha agradat que vingués!
En fi, voldria felicitar en els nens i nenes de P5, ho han fet GENIAL!
FELICITATS!
Ara us diré la meva opinió sobre el teatre de P5. A la primera escena no se sentia bé per culpa del públic, el decorat era com el nostre, eh? Vull dir que hi havia un camí per on va passar la caputxeta vermella i els nens. Jo crec que aquest teatre ha sigut partit per la meitat com alguns llibres, però la resta em va encantar, va estar molt bé per la seva edat, ha sigut un dels teatres que m’ha agradat més.
Un petó molt gros per tots i per totes.
Giorgiana.
Hola classe,
Jo, la Giorgiana, i l’Olga us volem dir la nostra opinió sobre el teatre de P4.
La primera obra és la que ens ha agradat més perquè el venedor ( l’Enric ) feia molta gràcia i, a més a més, és de les que se sentia més bé! La segona obraa també ens ha agradat molt, però no ens ha agradat tant com la primera, perquè no se sentia tant bé. A nosaltres també ens hagués agradat molt tastar el gust de la lluna perquè se la menjaven de veritat! I per acabar, l’ultima obra no l’hem entés gaire, però la cançó ens ha agradat molt perquè és molt típica de Catalunya i cada any es canta!! A mi i a la meva companya ens ha fet molta gràcia quan els nens de l’última obra cantaven la cançó del Paf el Drac Màgic que vivia el fons el mar…! També ens ha fet molta gràcia quan la Mercè cantava la cançó del Paf era un Drac Màgic… El teatre ens ha encantat!
Adéu i un petó molt gros a tots i a totes!
Olga i Giorgiana
Ahir, els de P-4, van fer els teatres seguents:
-En Paff era un drac màgic,
-El venedor David i
-Quin gust té la LLuna?
El que em va agradar més va ser el primer:
Va ser un moment molt divertit, no m’imaginava que ho farien tan bé, em va fer molta gràcia perquè el venedor David, cantava tota l’estona, picava portes per vendre la seva roba de cotó i tota l’estona repetia la mateixa cançó, no sé perquè quan deia “calçotets” la gent reia, no se perquè, no tenia gràcia però he estat pensant que reien perquè eren petits i els petits riuen per tot. L’obra m’ha agradat molt i també les altres, us les escriuré en l’ordre que m’ha agradat més:
-El venedor David
-En Paff era un drac màgic i
-Quin gust té la lluna?
Així m’han agradat i a vosaltres??
Raquel.
Hola, us vull explicar la meva opnió sobre el teatre de P4. La veritat és que m’ha encantat, sobretot el primer, perquè s’entenia molt bé, i a més, ho deien molt fort. La única cosa que no he entés de la primera obra és perquè es posaven els calçotets en el cap, tot i que, la veritat, és que feia gràcia. No m’ha agradat quan el venedor deia: -venc samarretes, pantalons, mitjons, calçotets,… i el moment de dir l’última paraula tothom reia, i després no es sentia el que deien! També m’ha agradat molt la Berta, la germana de la Paula, feia molta gràcia, i anava molt guapa! I sobretot, quan parlaven de vosté, i ho repetien un parell o tres de vegades, quedava molt bé. La segona i la tercera obra també m’han agradat, però no tant, perquè no se sentia gaire, però en fi, sent uns nens de P4, ho han fet fantàstic! Llàstima que sel’s ha caigut el barret en alguns dells, perquè totes les altres coses, a part que ho deien una mica fluix, ha estat molt bé! També hi ha hagut una obra, que crec que es deia Puf el Drac, que no l’he entés bé, sí que l’he entés, però molt poc, per culpa de que no se sentia!
Encara que hi hagin hagut alguns petits errors, per la seva edat, com ja ho he dit abans, penso que ha estat un teatre PERFECTE!!!
ELS FELICITO!!!
Avui, els de 3r, han fet el teatre Viatge a la lluna, ho han fet molt bé, encara que han tingut un o dos fallos, però ha sigut molt original, han fet servir el projector, també el photoshop, gravacions i moltes coses més…
El que més m’ha agradat ha sigut que han tingut molta imaginació, em sembla que s’ho han inventat tot ells perquè aquest conte no l´havia sentit mai. Segur que quan els va arribar la notícia que havien de fer el teatre, se’ls van omplir els caps d’idees. De ben segur, i ho dic perquè a nosaltres ens va passar oi?!
Ah! em sembla que m’oblido d’una cosa… Sí, ja me’n recordo, us volia dir que també m’ha agradat molt com s’expressaven, els sentiments que transmitien, que poètics…
Com diu la Núria, si fem teatre hem de transmetre, doncs ells, m´han transmès, tot i que una miqueta, però ells m’han transmès els seus sentiments!
Un petó a tots!
Adéu.
Hola,
Quan fèiem el teatre estava rient tota l’estona quan cantava je,je,je,je,je però, tota!!! Després em vaig calmar, m’ho vaig passar molt bé.
ADÉU!!!
Hola classe!
Aquest teatre m’ha semblat el millor que he fet comparat amb els altres.
M’ha agradat molt i m’encantaria tornar-lo a fer de nou.
Ah!, la Raquel, per ser el primer teatre que fa a Bordils, ho ha fet molt bé.
En Nil també ho ha fet molt bé i l’Eloi i tota la classe, i llàstima que en Roberto no ha pogut venir, oi que es una pena?
ADÉU CLASSE!!!
Quan començava a sentir la gent que ja arribava, els nervis em començaven a pujar. Com més gent sentia, més i més em pujaven, ja havia anat amb l’Arnau al lavabo i m’intentava tranquil•litzar repassant el teatre. Quan ja teníem la gent darrera la paret ens vam amagar al lavabo de nois i tot seguit, va començar a arribar gent i gent per anar al lavabo. L’Arnau i jo dèiem que anessin al de les noies però, no hi havia maneres de fer-los fora. Al cap de dos minuts, va arribar l’hora que sortissin els directors i jo ja tenia els nervis prop del nas. A mesura que anava actuant, per sort, els nervis em van anar disminuint. Els nens de P-3, durant el teatre, em preguntaven coses i jo no els hi feia cas. En acabar l’obra, no sé perquè vam tornar a saludar però, sense comptar aquest error, l’obra ens va quedar fantàstica, magnífica, fabulosa i ja no sé que més dir de tant bé que ens va quedar!!!.
En sortir de l’escola, els nens i nenes ens van començar a felicitar de tan bé que ens va quedar!
En arribar a casa, després de hanbol, ja havia mig oblidat el teatre, ja no hi pensava, quan em vaig asseure a taula ben cansat, esgotat de l’esport, els meus germans em van començar a felicitar, a dir: que original, mai no ho havíem vist mai res tant espectacular, també deien que el decorat els hi havia agradat molt..
Quan vaig rumiar més bé en el teatre, vaig veure que no m’havia d’haver posat nerviós, i ara m’entren ganes d’anar-lo a representar davant dels italians… per veure que diuen!!!!!!
Tomàs
Hola, quan vam acabar el teatre me’n vaig endur unes quantes caixes pel meu gat, estava segur que li agradarien perquè les fa servir per dormir i per jugar.
La veritat va ser que li van encantar, el gat s’hi posava a dins i després jo el tapava amb una altra caixa com si fos una barraca.
Jo em penso que el gat no ha notat l’olor de les caixes pintades.
Segur que li han encantat les caixes pintades amb aquests colors tan bonics!
Adrià
Hola classe!
Com ha dit quasi tohom, el teatre ens ha quedat de meravella però vaig notar una cosa que en els assaigs ens quedava molt millor: a l’escena 4, la del rei, la reina, la primogènita i la filla jove als assaigs anaven molt més lents i quedava molt millor, en canvi a l’estrena van posar el “TURBO”.
DON GIOVANNI DELLA FORTUNA
ARNAU, DIRECTOR.
Ahir va ser el gran dia, el dia de l’estrena!
M’alegra llegir els vostres comentaris que, confirmen allò que les vostres cares ja dien, abans i després de la representació: estaveu disfrutant! Feia molts de dies que el teatre ens acompanyava i, poques coses em queden a dir que no us digués ahir… bé, una sí que la trobaré… i potser dues! La primera és agrair a l’espontani (ehem!) per sustituir a en Roberto però, no puc deixar de dir que sense en Roberto no va ser el mateix, recordeu el riure que li feia tot el muntatge del teatre i la il·lusió per representar el seu personatge? Doncs, això que sense ell no va ser el mateix! També dir-vos que hagués hagut de fer cas a l’Arnau i disfrutar d’obra, anar-me’n a la platea i… que comenci l’espectacle! tantes vegades veient-lo des de la primera línia i , ahir no sabia on posar-me, estàveu organitzadíssim i no em necessitaveu per res! Allà darrera també hi va haver un bon espectacle i només em dol, no poder haver vist la vostra darrera representació que, per les vostres impressions, segur que va ser la millor! L’esforç sempre val la pena! Felicitats!
Núria
Em..em…hola…em…..Em sembla que el teatre ens a quedat fantàstic, de maravella…No l’he vist gravat (i espero que l’hagin gravat bé aquests de 6è), però em sembla que ha quedat fántastic i molt i molt “xulu”.A mi em sembla que el decorat és molt original i creatiu.Segurament, es preguntaran d’on hem tret tantes caixes,i moltes més coses es preguntaran.Vull dir també que hem millorat molt dels assatjos a l’obra real, perquè cada vegada que sortia a l’escenari em queia el barret, la llima d’ungles, el cinturó…Mireu, aquesta tarda mentre anava cap a casa pensava…“i si m’hagues caigut del tamburet blau? Què hauria fet?, tothom hauria rigut…, ai, ai, ai” .Doncs sí, vaig pensar que si hagués caigut, li diria a en Tomàs:-Padrone, ja deia jo que aquesta cadira no anava bé, ai les meves ungles! Jejejeje, quedaria bé no?!
ARA US DIRÉ LES COSES QUE NO M’HAN AGRADAT:
Oh, oh, quina mala sort que tenen els meus cosins petits que venen a l’escola, (han hagut d’anar al dentista a la tarda), pobres, m’han dit que han estat atabalant a la seva mare per anar al casal, ai ai,ai. I l’altra cosa , és que m’ha sabut greu que en els assatjos i, fins i tot a l’obra, a la Ioana se li ha oblidat posar-se la ploma tan bonica que li vaig portar, li vaig haver de portar tres vegades! Però no passa res, deixem-ho estar.
Bé, pobre Roberto, el que s’ha perdut, sort que hi havia en Guillem!!!
UN PETÒ MOLT GROS, adéu!!!
Aquest teatre que hem fet avui ens ha sortit molt bé, això ho dic perquè quan jo estava a la meva escena, la Raquel ha fet els moviments molt bé, he al•lucinat, eh! Però segur que tots ho heu fet molt bé, però jo no us he pogut veure i no puc opinar.
Una altra cosa que m’ha passat a mi, justament el dia del teatre, és que, quan estàvem a l’escenari canviant-nos se m’ha desfet el nus de la capa i m’he fet un nus mal fet també, quan he sortit la primera vegada se m’ha desenganxat la goma del barret; i per últim, a la meva escena m’he embolicat perquè pensava amb el que tenia que fer després.
Tot i aquestes petites coses, crec que ens a sortit prou bé.
Visca el teatre de cinquè! NIL.
Jo crec que aquest teatre ens ha sortit genial a tots, sobretot per les ganes i l´interés que hi hem posat.
Abans de fer-lo no estava gens nerviós però quan he sortit a l´escenari i he vist tota l´escola m´he posat una mica nerviós.
M´han agradat molt les intervencions de tothom, però sobretot la de les dones de fer feina, i la d´en Guillem ja que s´ho ha hagut de preparar durant el matí.
Aquest teatre crec que ha estat molt espectacular per a tota la gent perquè el teatre de Don Giovanni della fortuna no s´havia fet mai de la manera que l´hem interpretat nosaltres.
Crec que el teatre m´havia sortit més bé als assatjos.
Si aquest teatre el veiés tota la gent del món crec que quedarien al.lucinats del fantàstic que ho hem fet.
El decorat ens ha quedat molt bé perquè conjuntava molt amb l´obra.
A mi el teatre m´ha passat molt ràpid, perquè m´ho passava molt bé.
Nosaltres, el teatre no l´hem fet ni molt curt ni molt llarg, perquè si el fessim curt no tindria gràcia i si el fessim llarg es faria pesat.
Al final, tots ens hem cregut el personatge que representàvem gràcies a l’exercici que ens ha fet fer la Núria que ens ha ajudat a creure’ns el personatge molt més.
En fi, aquest teatre és un dels millors que he fet!
Adéu.
Hola,
primer de tot us vull dir que encara que no hagi vist l’actuació crec que ens va sortir fantàstic i si no és així, molts mestres i alumnes ho deien. També comentaven que era curta. Als primers assajos, com a mínim jo, em costava moltíssim creurem el personatge i a més es notava, però quan em vaig posar la disfressa per primer cop no em va ser tant difícil.
Adéu. Eloi
Ara us explicaré què m’ha semblat aquesta obra de teatre:
Aquest teatre crec que ha fet al·lucinar a la gent!, perquè després de fer el teatre, tothom deia: -Ho heu fet molt bé!, fantàstic!, genial, preciós! La veritat és que ens ha quedat molt bé! Un teatre especial, original, i probablement, mai vist en aquesta escola! M’ha semblat que la gent ho ha disfrutat, i que nosaltres, després de tants assaigs, ens hem arribat a creure el nostre personatge! Ah! per cert, aquell exercici que ens ha fet fer la Núria, és molt divertit i a mi m’ha anat molt. M’ha agradat molt quan el padrone (en Tomàs) havia demanat un voluntari, perquè tothom ho volia fer! Us enrecordeu quan deiem que potser si ho allargàvem massa després se’ls podria fer pesat? Doncs crec, que si ho haguessim fet, no hagués passat pas, perquè després de l’obra tothom deia que havia sigut molt curta i que els hi hagués agradat que fos més llarga! No sé perquè, però aquest any no he tingut gens de nervis! Deu haver sigut perquè ho hem assajat tantes vegades, no?! Ah!, i una altra cosa, m’hagués agradat tornar-la a fer mil vegades més! Fins i tot, per tot Catalunya! En fi nois (i noies, clar!), no sé què dir-vos més, ho hem fet genial!
VISCA DON GIOVANNI DELLA FORTUNA!!!!
Adéu!!!
Hola classe,
Ara us explicaré la meva opinió sobre el teatre: M’ha fet molta il•lusió fer-lo. Quan fèiem els assajos, el temps passava molt a poc a poc però quan hem fet l’assaig general el temps ja ha passat més ràpid, quan ho hem fet davant de la gent el temps ha passat molt i molt ràpid. Abans de començar l’obra tenia molts nervis, tenia por que no em sortís tan bé com en l’assaig general per culpa dels nervis. M’ha agradat que en Guillem fes de Roberto.
Hola classe, a mi m’ha encantat l’obra de teatre i ens ha sortit molt bé comparat amb els assaigs que hem fet. Quan he sortit de l’escola ja em deien el nens/es que ens havia quedat molt bé. A la meva germana li ha semblat molt curt i molts altres també m’ho han dit, però que s’ho havien passat molt bé. M’han dit que el decorat era molt original i divertit.
Hola tots! Avui heu tingut nervis, eh? Jo també, i us volia dir que tots ho heu fet fantàstic, ens ha sortit molt bé i ho hem fet més bé que quan assajàvem però va passar molt ràpid, i quan fèiem l’assaig ens hi estàvem molt, i tardàvem. Bé com, ja sabeu, ho hem fet molt i molt bé, i en els mestres els hi ha agradat . Hem cregut en el nostre personatge i recordeu aquell comentari que us deia que quan ho haguessim representat segur que ho voldria fer un altre cop?, doncs ha sigut veritat! En fi, us felicito, eh!!!?
Adéu. Ioana
Oi que ahir, dia 24 de febrer, vam anar al casal per posar el decorat? Doncs, ara us explicaré què em va semblar:
Abans de posar-lo no estava gaire segura que quedés bé: caixes tirades… Bhhhh, jo m’imaginava un galliner!, però… no vaig dir res, perquè vaig pensar que potser no quedaria tan malament com jo m’esperava. Resulta que ahir, quan vam anar a posar-ho, vaig al·lucinar de lo bé que quedava! Al principi, no m’agradaven gaire aquelles fustes, perquè es veien els nens i nenes que estaven a darrere però ara, com que hi hem posat un llençol a sobre, queda molt més bé i sembla un assaig de veritat!!! Ah!, també us volia dir que ahir a la tarda, quan vam assajar, ens va quedar molt més bé, i sabeu per què ho crec? Perquè cadascun ha intentat millorar el seu personatge! I es va notar l’esforç de tots!
En fi, com ja sabeu falta molt poc, i ho hem d’intentar fer el millor possible!
Adéu!!!
Teodora
Hola nois i noies de la classe! Jo crec que aquest teatre ens quedarà de meravella i sobretot el començament quan la Mònica i en Nil surten fent de dones de neteja, i crec que tot el públic quedarà amb la boca oberta, je,je,je. La Núria té raó que si allarguem el teatre després en els alumnes de tota l’escola se’ls farà pesat, no creieu? En fi, adéu i molta merda pel teatre!
Olga.
Hola classe!!! Només us vull dir que la idea de la Mònica i d’en Nil em sembla molt bé, estic convençut que sortirà molt i molt bé, també amb la idea que va tenir la nostra professora Núria. Serà un teatre que mai s’ha vist a l’escola de Bordils.
Adéu!!! I bon cap de setmana a tots!!!
Roberto.
Hola a tots! Us volia dir que espero el dia de fer el teatre i que estaré molt nerviosa però segur que quan el teatre s’acabi, les nenes, els nens i jo ho voldrem fer un altre cop. Crec que allà a l’escenari, amb els nens i les nenes ho farem molt i molt bé!!!
Ioana
Ara que ja hem acabat de fer el diàleg del teatre i he pensat amb el públic, crec que quedarà al•lucinat per la gran idea que hem tingut. M’és molt difícil no dir res al meu germà Lluc, però si ho fes el teatre ja no tindria gràcia. El discursr és fàcil però ja veig a venir que costarà molt fer els moviments però tot i així el teatre que farem, crec que sorprendrà a molta gent amb un teatre mai vist.
Tomàs.
Que bé sóc la primera d’estrenar aquest article!
Bé doncs, anem per feina! Us vull dir que la idea que vam tenir aquest any de fer un “teatre assaig” m’agrada molt, i crec que serà una obra de teatre que no s’ha vist mai en aquesta escola, un teatre completament diferent! També penso que els hi agradarà molt i que passaran una bona estona disfrutant-lo.
Adéu!!!
Teodora