Els dies 20- 21 i 22 de gener visitarem la Vall de Núria! Seran tres dies d’esquí intens que permetran aprendre’n a aquells que per primera vegada practiquin aquest esport i millorar la tècnica dels que ja ho han fet alguna vegada. M’atreviria a dir que, fora de les vacances, són els dies més esperats des de l’inici de curs, oi?. Tots plegats sentim que serà una experiència molt positiva i emocionant però, alguns més que d’altres, comencen a patir els nervis dels dies abans de marxar… Què et sembla aprofitar aquest espai per donar-nos consells, explicar experiències anteriors, anècdotes divertides, com ens imaginem que serà,… ?
Fa temps que no escric i ara escriure en aquest article. Us volia dir que la primera vegada que em vaig posar els esquís vaig dir: -És molt fàcil! Però no va ser així. Em costava molt fer la cunya, tot i que al final la vaig fer i ho vaig aconseguir. Per dintre meu deia: mai arribaré a esquiar a la segona pista verda, però… Això no va passar: béééé, vaig arribar-hi!!!
Adéu i espero, l’any vinent, arribar a la blava!
Georgiana.
Ara us explicaré una cosa molt estranya que m’està passant sobre la vall de Núria:
Quasi bé cada dia, sento com uns nervis a dins del meu cos, em diuen que no hi pensi més, i que si tinc paciència tornarà a passar. Jo amb una cara trista és com si li contestés, tens tota la raó ja ha passat, i molt ràpid, rapidissím, com un llamp quan té pressa, com un avió quan vola a mil per hora, i molt més ràpid que això però, com em diuen els meus nervis, m’haig d’esperar, haig de tenir paciència, perquè tornarà a passar, i ens ho passarem igual de bé, o potser encara més bé del que us imagineu! La veritat és que aquesta vall és única, perquè he visitat molts llocs, cases, llibres, biblioteques, museus, ciutats etc., però ja quasi ni me’n recordo, però Núria és especial, meravellosa, fantàstica, divertida,…. és….. en fi, té més adjectius dels que hi ha en aquest món! I segurament, no només jo sinó, molta gent que hi ha anat, encara se’n recorden i pensen amb ella, somien amb ella, tal i com jo faig!
Adéu!!!
Hola!! Us volia dir que m’ho vaig passar molt bé a Vall de Núria!
Quan va ser el moment de ballar amb les nenes tenia molts nervis, però després quan vam començar la discoteca ja no tenia ni nervis, ni vergonya perquè tota la gent ballava i tots ens ho passàvem molt i molt bé. Recordo que hi havia un nen que ens feia por i la Raquel es va amagar on hi havia la taula de billar. El tercer dia ja estava molt contenta perquè tornàvem casa però vaig tenir que esquiar una mica més i a mi no em va agradar esquiar. Tot i això, van ser unes colònies molt divertides i em van agradar molt!!!!
Ioana
Quan baixàvem Les Creus (La pista que passa per davant de l’alberg), la Judit Marcé va caure, els altres membres del grup estàvem a mitja pista, a l’alberg, ens acompanyava la Núria. Vam fer una guerra de boles de neu, tothom anava per la Núria que va quedar com un ninot de neu, però al final la senyoreta em va tirar una bola de neu a la cara i es va acabar la guerra.
A l’alberg, per dinar i per sopar sempre hi havia patates. Els mestres es van queixari el dia següent ens van donar pebrot. Els mestres es van menjar el pebrot de tots els nens.
Arnau
Després de passar uns dies magnífics a la fabulosa Vall de Núria, us volia explicar la meva caiguda.
Baixàvem per una pista blava amb el millor monitor, en Ferran, jo anava girant de cantó a cantó i vaig enganxar una placa de glaç. Vaig patinar cap el desnivell de la pista i vaig caure de culs a la xarxa.Vaig cridar però era inútil, em vaig treure els esquís i vaig pujar cap a la pista ajudat per dos monitors que baixaven a tota pastilla.
M’ho vaig passar molt bé, amb ganes de tornar-hi anar.
Tomàs
Quin espectacle veure-us vestits d’esquiadors, quin espectacle veure-us baixar les pistes de la vall, quin espectacle sentir-vos disfrutar en companyia dels amics i amigues i quin espectacle el de la nit de dijous a la discoteca! Han estat tres dies fantàstics i volia felicitar-vos per com van anat aquestes colònies, ens heu posat les coses molt fàcils en els mestres i heu aconseguit que, com vosaltres, gaudíssim de l’estada a la vall de Núria. Us puc assegurar que no m’hagués important gens que aquesta experiència s’hagués allargat uns dies més i que es complís així el desig de molts de vosaltres que, igual que jo, va disfrutar de valent aquells dies a la muntanya. Felicitats i gràcies.
Núria
Hola,
Us vull comentar les meves experiències de quan vaig anar a esquiar amb l’escola.
Com que era el primer cop que anava a esquiar no sabia les sensacions que tenies quan esquiaves.
El nostre monitor, en Joan, ens va ensenyar a girar en cunya i baixar per la pista verda.
Jo trobo que esquiar és igual que anar amb patins.
Hola,
Què nois, us ho heu passat bé? Jo ssssííí, i molt!
Oi que us vaig dir que el que em feia més il·lusió era aprendre a esquiar? Doncs, ara ja en sé i m’encanta!!!
Tot i que hi havia alguns nens que no sabien gaire, no passa res eh?
Ai ai ai, quin mal que feien les botes, no podia caminar gaire, però ha valgut la pena posar-me-les. El meu monitor, en Joan, em deia “coet” perquè anava molt ràpid, je je je!!!
Bé, m’ho he passat molt bé i espero que vosaltres també!
Un petò molt gros, a tots els esquiadors i esquiadores de cinquè!!!
Raquel.
Hola companys de 5è,
Ens heu fet tres preguntes i ara us respondrem els vostres dubtes.
Les habitacions: Les de 4 són una mica petites, però les de 5 i de 6 són molt grans. L’avantatge és que a cada habitació hi ha un quarto de bany amb una dutxa, armaris i una taula. Per desgràcia o sort no hi ha tele, així hi ha la avantatge de poder jugar, parlar amb els companys per explicar les aventures del dia, estar a l’habitació i no fer com a casa, quedant-se a davant la tele.
El menjar:
L’esmorzar, tots creiem que estava molt bé: llet, suc de taronja, cereals, torrades, galetes, cola cao, mantega i melmelada.
El dinar i el sopar:
Cada dia hi havia patates fregides o de bossa, podies anar a buscar amanida, en general era molt bo.
La pista de gel:
L’any passat no vam veure en el pati cap pista de gel, estava cobert de neu-pols, i una estoneta vam poder sortir a jugar-hi.
Recordeu que hem de fer torns per anar a parar.
Adeusiau!
Hola a tots i a totes!!!
Ara us explicarem què va passar quan vam començar a esquiar. Jo (en Tomàs) quan vaig començar a esquiar pujant pel “telearrastre” i un nen de davant meu va caure i els esquís li van quedar al mig del “telearrastre”. Jo anava a darrere i el nen va caure a davant, ell em va fer la trabanqueta i jo vaig caure de morros a la pista i el meu pare va haver de sortir del telearrastre per agafar-me i vaig baixar ben espantat. Després vaig tenir por de baixar-hi però ja em va passar. Quin espant!!!!
Esperem que no us passi mai!
Hola tots,
només escric per dir-vos que em fa molta il·lusió ser dimecres a 2/4 de set del matí, tinc moltes ganes d’anar a esquiar, per suposat no oblido que cauré moltes vegades, tot i així em fa molta il·lusió.
Adéu
Hola ja torno a ser aquí!
Només us volia explicar una història que li va passar a la meva mare quan va anar a la neu!!!
Era un dia de sol i ella estava preparada per anar a la neu, els seus amics anaven ben vestits però ella anava amb texans! MARE MEVA!!!
Va passar un dia espantós i sobretot, fredíssim. Des d’aquell dia que ja no vol anar a la neu!!!
Raquel.
Bé, bé, ja només queden dos dies!
Cada dia que vaig a dormir em desperto pensant que ja és el dia de marxar a esquiar.
Ara us volia donar un consell per no desanimar-vos quan esquieu (espero que no ho feu).
El consell és: la primera pista que us faran baixar de segur serà la verda (la fàcil) i vosaltres, el primer que pensereu serà que la pista és de nens petits però en canvi, si mireu tota la pista veureu gent de totes les edats. Al cap d’una estona ja anireu a la pista blava, la pista per la que hi baixa més gent i el pròxim dia és provable que ja baixeu la vermella.
Sereu uns professionals!!!
De segur que el consell us ha anat bé, no? Doncs, no us desanimareu per baixar la pista verda, no?
Ens veiem dilluns, adéu.
Hola,
Només us vull dir que tinc moltes ganes d’anar a esquiar i que espero que ens ho passem el màxim de bé possible. També espero que el ball ens quedi molt bé. I com ja diu la Raquel, són molt pocs dies i per tant, hem d’intentar no barallar-nos.
Adéu!!!
Teodora
Hola classe, sóc en Nil.
Us explicaré coses pels nens que no han esquiat mai.
1r- Per aprendre a esquiar no es necessiten molts dies, sinó que en un parell de dies ja n’aprendreu però, si a més a més teniu un monitor, n’aprendreu per baixar blaves com uns “cracs”.
2n- Sabeu quants tipus de pistes hi ha? Doncs hi ha la verda (la més suau,) la blava (podríem dir, la mitjana,) la vermella (és de les fortes) i la negra (és la més forta de totes) Ah! M’he oblidat de dir les snow park, que són les pistes per “guindar”.
Hola,
Tot i que jo no vingui a a esquiar, em faria molta il·lusió.
Espero que no us enfadeu com quasi cada any.
Mònica.
Que bé, sóc la primera!
Ara mateix em ve un rotllo al cap que no sé com arreglar-lo!!!
Sento nervis com si fossim el dia 20, i espero que tots ens ho pasem bé aquests pocs dies. Són molt pocs, això ens indica que ens ho hem de passar el millor possible però si us plau, aquells dies que ens esperen intentem no barallar-nos!!!!
Raquel