Quan menys t’ho esperes te n’ha passat una que et sorprén: a vegades quelcom divertit, d’altres estrany, potser de mal gust… però… Saps què m’ha passat?
Quan menys t’ho esperes te n’ha passat una que et sorprén: a vegades quelcom divertit, d’altres estrany, potser de mal gust… però… Saps què m’ha passat?
Ja sabeu que alguns nens d’aquesta classe fem mecanografia doncs només escric per dir-vos que després d’uns quants dies aguantant la pesada activitat extraescolar de màquina, ahir ens van donar una notícia que em va satisfer molt i em va treure un gran pes de sobre: hem aprovat el curs de mecanografia!!! Visca, ara ja no haig d’intentar fer poques faltes. Però encara queden dues sessions i suposo que seran més divertides. B-)
Adéu. 😉
No sé si ho he escrit a l’arcticle correcte doncs, no estava segura d’escriure-ho aquí o a “Què has fet avui?” Bé, ara ja està fet!
Mireu, sabeu que avui ens havíem d’estudiar la primera part del poema de Joan Maragall? Doncs, jo em vaig atrevir a recitar “La ginesta”, encara que jo no l’havia de recitar! I la Núria em va dir que em quederia bé fer de recitadora de poemes (que no sé com se’n deia). Doncs, em va fer pensar en un fet de fa 5 o 6 anys! (quan feia p4) Jo, a Romania, anava a una escola de ciutat, una escola on s’havia de pagar! Un dia, la mestra ens va dir que ens prepararíem un poema i qui el recités més bé tindria l’oportunitat d’anar-lo a dir en un Auditori de Bucharest (Romania). Perquè us en feu un idea, és com Barcelona! Doncs sí, davant de moltissímes persones! Ara ja us he explicat a on anava el que ho recitava millor, ara voleu saber si em va tocar a mi, no? Doncs… sí em va tocar!!! Estava molt contenta, i la meva mare igual! Quan va arribar el dia de recitar-lo, vam anar allà, i em van vestir de la manera més elegant que he vist mai, i també em van pintar els llavis! Allà hi havia molta gent que recitava, però també n’hi havien que feien teatres, que cantaven etc. Estava súper nerviosa, encara me’n recordo: jo era la tercera de sortir i em mossegava les ungles de la por que tenia de no fer-ho bé!! Quan va arribar l’hora de recitar el poema, havia de pujar a l’escenari, dir el meu nom, d’on era, quants anys tenia i tot això, però per culpa dels nervis… no ho vaig dir, i vaig començar directament amb el poema! Encara ho recordo! Imagineu-vos, només tenia 4 anys! Per mi allò va ser una experiència de veritat! I el cert, és que des d’aquell dia m’agrada recitar poemes, m’ha inspirat moltíssim aquell lloc!
Després, el dia següent, quan vam anar a l’escola, la meva mestra em va dir que els seus amics i amigues li van dir que ho havia fet fantàstic! No sé si aquí es fa, però allà sempre que fèiem una cosa bé ens donaven una rodona de paper de color vermell, i quan en fèiem alguna de malament, una de negra, doncs aquell dia me’n va donar unes 30, i eren immenses, el triple de les normals! Ara que me’n recordo, jo tenia una col·lecció a la paret de la meva habitació amb totes les que m’havien donat!
Ara ja us ho he explicat, però us voldria dir una cosa, si pogués tornar a recitar aquell poema o qualsevol en aquell auditori, ho faria encantada de la vida!
Un petó,
Teodora
El dilluns 12 d’abril després de resoldre tota la fitxa dels estruços que… per cert, ja no me’n recordava com es feia per passar de fraccions al nombre que et demanava (he hagut de mirar algunes de les explicacions fitxes anteriors). Doncs bé, el que anava dient, quan he acabat de la fitxa, he anat a l’ordinador i volia canviar els colors d’alguna fotografia del bloc i enviar-vos-la, però de sobte he recordat que la Teodora ens havia dit que miréssim alguns dels escrits de principi de curs i, penso el mateix que ella tot i que, a diferència d’ella, jo no faig textos d’una pàgina i mitja. 🙂
No sé si escriure en aquest article, però crec que el comentari hi va bastant lligat. El divendres, a Romania, era el dia de les bromes. Jo vaig fer bromes a la meva germana, a l’àvia… En el tiet no li vaig poder fer perquè aquell mateix dia marxava de vacances a Romania. Estàvem parlant de les bromes oi? Doncs, aquí en teniu unes de les que m’ha fet la meva germana: -Giorgiana, saps que me’n vaig de vacances a Romania sola ? em va dir.
Núria, jo trobaria a faltar un article que es titulés: Tradicions del nostre país.
Adéu i un petó molt gros per tots i per totes.
Giorgiana
Ahir, estàvem sopant i a la vegada, parlant de cuines de l’escola i això, i de cop… en Carlos diu:
“- Doncs a mi, a 8è d’EGB, a part de parar i desparar, ens feien cuinar”.
Us ho imagineu?! A part de parar i desparar, cuinar!!!
Ai, ai, ai!!! Que us ha semblat?
Quan ho va dir em vaig quedar bocabadada, espero que a vosaltres també us hagi sorprès.
Un petó molt gros i una abraçada molt grossa a tots i a totes!
Raquel.
Visca!! Ja sé com es fa per posar cares!! Ho he descobert jo sola!! M’ha costat eh? El dimart ja us ho ensenyaré!! 😛 x-( B-) :'(
Adéu, un petó molt gros a tots i a totes!!
Ara us explicaré l’aventura que he viscut avui: venia cap a l’escola, seguidament veig sortir un gos d’una casa i ens comença a perseguir a la meva germana, a la Laura de 4t i a mi. Jo he començat a córrer per un altre camí per on vas a parar a l’ajuntament . He anat a l’escola com si no m’hagués passat res, però no he resistit escriure-ho en el bloc. Espero que no us passi mai com a mi.
Adéu i un petó molt gros per tots i per totes.
Giorgiana.
Avui ha sigut l’aniversari de la meva mare! Ara us ho explicaré:
Ahir, les seves companyes li deien:- Porta recanvi!, perquè quedaràs ben xopa!, però resulta que no hi ha tingut res a veure tot això! A Fricorsa (l’escorxador on treballa la meva mare) tothom la felicitava! i li deien: -per molts anys! Els seus companys de feina li han regalat moltíssimes coses: un pastís, que hi deia: Per molts anys Cami, i a dalt una espelma amb un tres dibuixat, je, je, je! També li han regalat un davantal de Sevilla, que la seva companya Rosario el tenia guardat especialment per ella, per quan fos el seu aniversari!, i avui va estat el dia! També un vano, en aquest no hi diu Sevilla però és molt maco, un braçalet on hi ha gravat el seu nom etc. I encara no ho té tot! Elles (les seves companyes) li volen fer un regal sorpresa, però fins dilluns no arribarà, encara no sabem què és, però quan ho sàpiga us ho diré! En fi, la veritat és que la meva mare no s’esperava tantes coses! Ella, per celebrar el seu aniversari, va fer com una mena de coca-pastís boníssima. Ai, no! En va fer tres! Però no n’hi ha hagut prou!, encara n’hagués faltat el doble potser. Quan han anat a esmorzar, hi havien tots els seus companys, els veterinaris, i tota la gent que treballa allà, fins i tot el “jefe”, i han començar a cantar una cançó típica d’aniversari, ja la sabeu oi? “Aniversari feliç, aniversari feliç…. “ No puc explicar el sentiment que ha tingut la meva mare perquè jo no hi era, però m’ho ha explicat ella tot això! En fi, quan ha arribat a casa, nosaltres també l’hem felicitat i li hem regalat una flor de part d’en Tudor, del meu pare i meva! Li ha encantat! Després hem menjat una mica de pastís, i mentrestant la meva mare ens explicava la seva aventura!!! Finalment, jo us ho he explicat a vosaltres!
Núria, trobo a faltar un article! Es podria dir: Què has fet avui!, no?
Teodora
Ei, Raquel!, jo aquest matí també he escoltat el soroll de l’helicopter. Quina coincidència! Era un soroll molt fort! Què devien estar fent? Jo crec que gravaven alguna cosa… però no ho sé segur! En fi, segurament molts de vosaltres també ho heu sentit!
Adéu!
Ahir al matí, estava dormint quan de sobte, vaig sentir un soroll molt fort, era un helicòpter que estava quasi bé a sobre de casa nostra. Tot el veinat es va despertar i tots miràvem per la finestra, però… Jo no el vaig aconseguir veure. La meva mare em va dir que ja havia passat abans, un altre dia, quan ella estava escombrant la terrassa.
Raquel.
Estava veient la tele quan…Vaig veure un anunci on feien subhastes per vendre coses, quadres, mobles…I sabeu què? Una senyora gran que va viure la guerra civil va comprar per molts i molts de diners, una miqueta de pa que van trobar quan va esclatar la guerra.
Us ho creieu???!!!
Raquel.
L’altre dia a la classe, quan vam llegir el comentari de la Teo, d’aquella posta de sol tan bonica, em vaig posar a pensar i, justament havia vist una cosa semblant… Havia vist una lluna preciosa, inmensa, daurada i rodona, com una truita o un formatge…Li volia fer una foto, però quan vaig arribar a casa, aquells enormes arbres de Bordils la tapaven.
Raquel.
Hola, oi que no sabeu qui sóc? La Mònica, je,je,je, us volia fer un broma! El que us vull explicar és el que em va passar un dia que vaig anar a buscar herba per la Chiki i la Roni. Com que volia anar amb patins, vaig anar amb patins i com que era de nit, no veia res. Una senyora que conec em va ajudar a buscar-ne i quan anàvem cap a casa, vaig veure una planta molt grossa i la vaig agafar, aaaaaaaaaah!!! Quin mal! Em vaig ortigar, però quan vaig anar a casa ja m’havia passat. Li vaig dir a la meva mare si podia patinar i em va dir que sí podia, “yupi”! Quan l’Alba se’n va anar a dalt, jo li vaig dir: -Mira per la finestra, i vaig fer una voltereta a l’aire, que divertit que va ser però, tot té alguna cosa dolenta i en aquest cas, quan vaig aterrissar, se’m va treure allò que fa que s’aguantin, no vaig fer una passa i vaig caure, auuuuuuuuuuu, quin mal al cul ! Em vaig fer un tall al dit, li vaig dir a l’Alba i no em va creure, vaig pujar a dalt i l’Alba es va desmaiar. Ja portava una estona i em feia mal, vaig sopar i me’n vaig anar a dormir.
Adéu!!!
Eren les sis de la tarda, mentre anava amb la meva família a Girona, i vaig veure una posta de sol maquíssima! Una posta de sol com feia temps que no veia, em sembla que no n’havia vist cap de semblant! També hi havien uns núvols rogencs, vermellosos! i, juntament amb la posta de sol, creaven un paisatge molt bonic!!! Se’m va clavar la mirada fixament en aquell paisatge! i vaig estar mirant-la durant molta estona!, fins que el sol es va amagar darrere de les muntanyes. Jo em pensava que arribaria a casa just a temps per fotografiar-la, després ensenyar-vos-la però, no! Quina pena!!!, oi? En fi, us prometo que la propera vegada que en vegi una de semblant us la retrataré!
Adéu!!!
Hola classe,
Avui al matí anàvem amb temps, i com ja sabeu, ha estat plovent tota la nit. En el torrent de Bordils hi passava molta aigua, de costat a costat, com a mínim un pam o més. Amb la mare no ens hi hem atrevir a passar perquè teníem por de quedar-nos-hi encallats.
Arnau
Hola classe.
Ahir al migdia, la meva àvia i jo, vam anar al bosc a fer una volta i ens va passar una cosa que ni ella ni jo ens esperàvem: Vam veure i collir un espàrrec de mig metre d’alçada, ens vam engrescar i en vam trobar deu més en deu minuts.
Arnau, els primers espàrrecs de la temporada!
Hola classe!!!
Estic ben refredat i em quedo a casa.
Núria, em pots dir quins són els deures?
Tinc tantes ganes d’anar a l’excursió!!!
Adéu.
Max
Sabeu quan em vaig fer mal al genoll? Doncs el dissabte vaig anar al CAP de Celrà. Com que són tan exagerats, em van posar una vena de 7 capes que anava des de la punta del peu fins a la cuixa. No podia caminar, vaig entrar millor del que vaig sortir.
Al vespre, m’ho vaig treure, el millor va ser que ara tenim moltes venes a casa.
El dimecres de la setmana passada vaig anar al metge perquè estava malalt, i em van dir que em ferien un anàlisi de sang aquest pròxim dimarts.
Hola, feia molt de temps que no escrivia perquè tenia l’ordinador espatllat.
Ja fa uns quants dies, quan no teníem deures i m’avorria una mica, barrigava en una prestatgeria que tinc a la meva habitació i vaig trobar les notes del trimestre passat i les vaig llegir, seguidament vaig trobar escrita l’obra de teatre que vam fer en aquesta mateixa classe, posats al revés de tothom es deia Jasulises.
Quina casualitat!!!
Eloi
Avui sortint d’escola, un dia tot plujós, davant de casa de la Giorgiana hem vist com un aligot es llençava en picat i caçava una serp. Semblava un reportatge del National Geographic però no, ha passat a Bordils, al costat de la carretera que porta a Celrà.
Tomàs
Hola a tots!!!
Ahir vaig anar a veure la pel.lícula Avatar. Em va agradar molt, sobretot un ocell gegant i de color taronja.
Us la recomano moltíssim.
Adéu
El divendres, va ser la primera vegada que jugava en un camp de veritat i que nevava. Era al camp de la Pera, quan vam arribar ja ho feia però ens vam posar a fer un partit. No va durar gaire però just per emocionar-nos. Feia, aproximadament quatre anys, que no veia nevar i em va il·lusionar molt.
Adéu.
Hola nens i nenes de la classe,
El diumenge passat, la meva mare em va dir: -Vens amb mi Roberto a Girona?, i jo li vaig dir que no. A dos quarts de dotze vaig surtir a fora a jugar a futbol i al cap d’una hora vaig tornar a casa meva i quan volia obrir la porta, em vaig adonar que no tenia les claus i vaig tenir d’estar-me tres hores a fora, tenia gana i no podia entrar a casa meva. Al final, la meva mare va tornar de Girona i em va donar les claus per anar a dalt perquè estava mort de gana.
Quina mala sort!!!
Roberto
Hola,
L’altre dia, mentre estava fent l’opinió dels racons preferits dels nens/es de la classe, no ho vaig guardar i se’m va borrar tot. L’havia fet al portàtil de meu germà i com que només té “l’Open office” , doncs ho vaig fer amb aquest programa però, a l’altre ordinador no hi és i per tant, ho vaig haver de tornar a fer.
Adéu.
Ahir, dia 16 de desembre, anava a portar un pot de llenties (de vidre) per la recollida d’aliments de l’escola. El tenia dins de la motxilla i quan estava a punt de marxar de casa per anar a buscar l’autocar, vaig agafar-la i em va relliscar. vaig sentir un cop fort i no em va preocupar, però el primer pas que vaig fer, vaig murmurar: – … el pot de llenties… Vaig mirar a dins la motxilla i el pot estava petat. Al final, canvi de motxilla i sense menjar per la recollida d’aliments.
Quina mala sort.
Ahir va ser el meu aniversari, ho vam celebrar i em van regalar molts regals: unes arracades d’or en forma d’abella, un llibre de lectura i activitats d’anglés, un mirador d’ insectes de l’Imaginarium, una pinta i un got amb el meu nom, una llanterna que es posa al cap, molta roba i un pastís boníssim!!!
Avui ja tinc deu anys i a les set de la tarda m’esperen al club de patinatge de Celrà per fer un ball de motos vestides de Pare Noel. També faré un ball de competició.
Ah! Un dia d’aquesta setmana ho celebraré un altre cop, segurament el diumenge amb els amics que pugin venir i la setmana que ve, un altre cop amb el meu germà i el meu pare que no van poder venir, quina pena…
QUINA SETMANA MÉS XULA!!!
QUIN MUNT DE REGALS !!!
Ei, I que desprÉs venen els Reis, el tió i el Pare Noel.
NENS I NENES US ESPERO AL MEU ANIVERSARI !!!
ADÉU.
Jo, m’he inventat un arbre:
//
/ //
/ ” $ //
/ * &· //
( )
(____ )
Us vull explicar una anècdota sobre el meu gat.
A casa meva tenim una mena de biga i a aquesta biga fem saltar el gat, quan acaba de saltar et marca on ho vol que li facis.També si li ensenyes un sac, si posa a dins.
HOLA,
NO ExPLICARÉ RES MEU SINÓ DEL MEU PARE I VA SOBRE ELS GATS. ELL TENIA UN GAT NEGRE, UN DIA ES VA AIXECAR DEL LLIT I, COM QUE NO VEIA RES, EL VA AIXAFAR SENSE VOLGUER. ARA NO VOL CAP GAT NEGRE.
L’últim cap de setmana del mes de novembre vam anar a casa de l’àvia. Estava mig adormit i de sobte, vaig notar alguna cosa que em va caure al pit… vaig agafar el que m’ha caigut i vaig veure que era la làmpara.
Quin espant !!!
Hola nens i nenes de la classe, ja torno a ser aquí i només us vull dir que els alumnes de 6è van entrevistar a una senyora que es diu Margarita Moret i es veu que aquesta senyora és la cosina del meu avi i jo m’he quedat molt sorpresa que el meu avi m’ho hagi dit ara. M’agradaria saber qui la coneix per entrevistar-la perquè jo no en tenia ni idea que aquesta senyora fos la cosina del meu avi.
Hola nens i nenes de la classe, no sabia on posar aquest escrit i al final, he decidit aquí. La setmana passada, el meu avi va venir a sopar a casa meva i li vaig preguntar si abans, quan ell anava a l’escola de Bordils, hi havia la font del pati petit que hi ha ara i ell em va dir: – Sí, i sota de la font i havia un refugi per protegir-se si venien a bombardejar quan ell estava a l’escola.
Em va dir que quan van venir a bombardejar, ell i un seu amic, es van donar un cop de cap en el sostre del refugi i es pensaven que es moririen del mal que els hi feia. Ah! també em va dir que en el pati hi va caure una bomba.
Avui he perdut dues mascotes.
Bé, no ha sigut culpa meva sinó de la meva gata (Mixa). Avui, la mare ha deixat els periquitos a fora el terrat i ha vingut la gata per veure si eren bons. Al cap d’una estona hem sortit a fora, hem vist la gàbia tirada per terra i és clar, sense periquitos.
Hola,
Ahir divendres 13 de desembre volia anar a vendre números abans que en Marc de sisè, perquè sinó a mi ja no me’n comprarien, pel camí… em vaig trobar competència, hi havia en “Riki” (en Marc de sisè) venent números, sort que tot just sortia de casa seva i només n’havia vengut un.
Adéu
Us en recordeu que us he dit que he agafat la grip A? doncs ara, la meva germana també està malalta! Em sembla que també és la grip A!
Adéu
Oriol
Hola a tots, suposo que ja sabeu que estic malalt, ahir, dimarts 10 de novembre, vaig anar al CAP a Celrà a mirar-me que tenia i em van dir que havia agafat la grip A!!! I que tenia d’estar una setmana a casa! O sigui que aquesta setmana segurament no vindré!
Jo, aquí casa m’avorreixo i no paro de tossir! M’agradaria tornar a l’escola!
Espero que vosaltres no l’agafeu!
Adéu,
Oriol Martín Capdeferro
Sabeu què? Doncs que el llibre de’n BERNAT BARROER, en castellà es diu HORRIBLE HENRRI i en anglès HORRIED HENRRI.
Saps què ens ha passat? Ah, que l’apartat ja es diu així!
Bé, continuem, saps què ens ha passat? L’Isaac s’estava dutxant i jo m’esperava per dutxar-me, de sobte ha caigut la finestra del lavabo al cim dels sabons i s’ha sentit un “catacrec” , s’ha trencat el vidre. Ha passat tan ràpid que quasi no me n’he adonat.
Hola Núria per fi… ,he escrit un comentari! Jo també he fet una firma.
. . \. \ \ / / ..
. \_\_|_//.
/ UUUUU\ ,
/ U U \
/ U U \
/ \
/ \
/ \
/___________________\
A mi m’ha passat que jo estava mirant un anunci que anava d’una persona que jugava a golf i només faltava 1mm perquè la pilota entrés. El meu pare va picar de peus a terra i la bola va entrar, i era tant lluny, era a Austràlia. Adéu
Hola a tots,
aquest cap de setmana us explicaré tot el que faré, perquè venen convidats per l’aniversari de la meva germana i el diumenge aniré al Magma de Santa Coloma de Farners, és un regal de la meva germana! I us ho explicaré tot!
Adéu, Oriol Martín Capdeferro
Aquest dilluns he anat a caçar bolets. He anat al costat del supermercat, i sabeu què?
EN VAIG AGAFAR UN CISTELL PLE I UNA BOSSA PER LA MEITAT!!!
Ah! Una cosa! Els meus cosins i jo ens vam atipar de petar pets de llop .JEJEJEJE!!!
Adéu i que ho passeu bé.
Hola a tots.
Avui dijous, 5 de novembre, la meva germana us volia fer saber que fa anys, fa 8 anys!
Oriol
Saps què m’ha passat? doncs que en Max ha picat a la taula de l’ordinador i dos ordinadors s’han penjat i estem mirant si es desbloquegen.
Parlo de fa molt de temps, un dia que estava tocant la gata a dalt de la barana de l’escala de casa li vaig posar al colze davant i la gata va caure d’uns 3m aprox. I sabeu què va fer la gata? Doncs, va tornar corrent amb mi, i ara me l’estimo molt.
Tomàs.
Com que el meu gos és molt petit, no li agrada que el deixem sol, per això plora.
Quan jo vaig marxar a casa d’en Tomàs a celebrar el Halloween i menjar castanyes en Perdut plorava perquè havia marxat jo. Vaig agafar una disfressa de por, anàvem per totes la cases de Juià trucant el timbre i ens quedàvem com estàtues, i dèiem:
-esto es Halloween, esto es Halloween, queremos galletes i xuxes. Ens van donar moltes coses (galetes i caramels.)
Com que la meva mare va venir a menjar castanyes, en Perdut es va quedar sol i plorava molt.
El meu germà va anar a casa de la meva mare, per fer deures i per passejar en Perdut, i quan va obrir la porta es va trobar la làmpara destrossada, les escombraries tirades al terra i el meu germà el va tancar al pati.
El meu gos és el millor.
Sabeu que avui 28 d’octubre hem fet la castanyada a patinatge? Hem menjat xocolata amb melindros (aquelles pastes dolces) i unes pastetes de xocolata . Núria, podríem fer un apartat d’acord?! que es digui: Què has fet avui?.
Sabeu què em va passar? Fa temps, eh!
Vaig llegir un llibre, bé de fet un llibret força curt, que vaig trobar molt interessant. Es deia El petit príncep, i el va escriure un pilot de l’aviació militar que es va perdre en un desert, inhòspit, inhabitat i amb molta, molta sorra.
Bé, quan anava a l’escola fèiem francès, i el fet és que ens van fer llegir el llibre en francès. En un passatge, un dels protagonistes de la història, que és un nen que deu tenir l’edat que teniu vosaltres ara, s’estranya de l’actitud dels grans, del valor que donen a les coses importants (Això no és important!!! Això no és important!!!, repeteixen constantment). El petit príncep, en canvi, pensa que són les coses petites les que són sovint les més importants.
Potser no ho vaig acabar d’entendre en el seu moment, però ara, de gran, m’agrada pensar que va ser aquella lectura la que va fer que em dediqués a estudiar els organismes més “petits” que hi ha. Qui sap si, tal com deia el Petit Príncep, són també els més importants.
Lluís
Quan tenia 4 any, amb uns amics meus de Palau, estàvem pescant. Jo tenia la canya a l’aigua, volia recollir per mirar si tenia cuc, vaig rodar el carret i no podia treure la canya.
Jo em pensava que l’ham se m’havia enganxat a la roca, li vaig dir al meu pare que l’ham se m’havia enganxat, el meu pare intentava treure l’ham.
Estirant, estirant, el meu pare va poder treure l’ham, quan el treu de l’aigua tots vam veure enganxada una cosa a la canya, era un pop enorme.
Jo havia pescat un pop! Tothom estava al•lucinat.
El vam posar a la galleda, cada vegada s’escapava.
Nil, el pescador de pops.