Cap de nosaltres s’avorreix els dies que no ve a escola però… què fem? Entra i explica’ns-ho! No cal haver fet coses molt especials: un passeig, una bicicletada,…
Anima’t!
Alumnes de cinquè
Cap de nosaltres s’avorreix els dies que no ve a escola però… què fem? Entra i explica’ns-ho! No cal haver fet coses molt especials: un passeig, una bicicletada,…
Anima’t!
Alumnes de cinquè
El diumenge a la tarda, després d’anar a Sant Julià de Ramis, vaig mirar un pel•lícula, ara us explicaré una mica de què va:
Va sobre una sirena, que tenia un fill, i el va posar en un vaixell perquè no el volia! I els propietaris del vaixell, que eren un home i una dona, el van agafar, el va portar a la policia, per si algú l’havia perdut, però resulta que no, i se’l van quedar. Al cap de tretze anys, el nen ja es fa gran, i cada vegada neda més de pressa i li passen coses estranyes. Ah, per cert! Feia natació, i sempre era el primer! Continuem amb allò de les coses estranyes, … un dia se li va enganxar el got a la mà, i podia pujar a les parets com Spiderman! També havia de beure molta aigua, moltíssima. Era com un peix que es mor sense aigua! Al cap d’uns mesos, li surten escates de sirena, què faran ara? Doncs, haurà de marxar de casa seva i anar-se’n al mar?, allà descobrirà alguna cosa més del seu secret, mireu-vos la pel•lícula, i descobrir-ho! És una pel•lícula divertida, emocionant, amb estones de tot, i sobretot amb fets reals!
Teodora
Aquest diumenge vaig anar a casa de la meva veïna:
Abans vivia en el meu pis, no amb mi, sinó que era una veïna meva de replà! En fi, ara viu a Sant Julià de Ramis, té un fill que es diu Marko, té 3 anys, i va a la guarderia! És molt simpàtic! També tenen una gossa que es diu Nona, m’encanta jugar amb ella! També tenen un altre gos que es diu Turqui, és de l’àvia d’en Marko, jo al principi en el gos li deia Friqui, perquè no em sortia el seu nom! És molt tonto el gos, passa per davant dels gats i no els hi fa res de res, ni tant sols el mira! Ah! per cert, tenen dos gats gegants, dos gats com no n’havia vist mai! Ja us enviaré una foto! Quedareu bocabadats! També tenen 20 tortugues! I una, la més grossa es diu Buba! I en Marko a les altres els hi diu Buba petita!, je, je, je! També tenen una piscina, bastant gran! A l’hora de dinar vam menjar arròs bé, no arrós, es que no sé com es diu, però crec que en castellà es diu “paella”, si no m’equivoco! En fi, era boníssima! Vam menjar a fora, i en Tudor els hi donava el menjar en els gossos! Quan li donava en el Turqui, el gos gran, la Nona, la gossa petita, li prenia el menjar, imagina’t si és tonto en Turqui! Però la Nona també és molt dolenta, perquè ella tampoc ho menjava!, però li prenia, perquè l’altre tampoc pugués menjar, ai, ai, ai! En fi, vam fer moltes altres coses més!, però no acabaria mai d’explicar-vos-ho!
Adéu!!
Aquest dissabte dia 13 de març, la Raquel va venir a casa meva.
Vam jugar a la DS però molt poca estona. Després vam anar a l’ordinador a jugar a uns jocs i a escoltar cançons. A continuació, vam anar a fora i en Tudor, el germà de la Teodora, deia: -Vull anar mama, vull anar-hi amb la Raquel i la Teo! Però la mare de la Teo no el va deixar. Allà, vam modificar el ninot que havia fet. Com que se li havia cremat, per culpa del sol, li vam treure el nas, els ulls, la bufanda i el gorro. Li vam tornar a posar una altra bola de neu a sobre del cos, a continuació vam anar rascant la neu fins que va quedar una cara que semblava de persona. Després la Teo em va dir que aguantés el cap perquè li anava a fer una patada, però jo no la vaig entendre i vaig deixar caure el cap del ninot. Seguidament, em va dir que ella ho aguantaría perquè no caigués, i jo li fes la patada, li vaig fer però…en comptes de donar-li la patada endavant i que caigués a les mans de la Teodora, la patada la vaig fer endarrere i va caure al terra, ooohh! Un altre cop! No ho vam fer més perquè segur que hauria tornat a caure. Finalment, abans d’anar a dins, vam arreglar el ninot, però aquesta vegada semblava un marroquí! Vam entrar a casa i vam jugar a un joc que es diu Twister Moves. Era molt difícil, havies de fer el que ells ( els dj’s del cd) et deien, per exemple: si la noia et deia blau, havies de trepitjar amb el peu blau el quadre d’aquell color, però si t’ho deia el noi, ho havies de fer amb el peu esquerre. També et deien la mà enlaire, i molts altres moviments, i cada vegada que passaves de nivell, la veu anava més ràpid. Vam arribar només fins al nivell 6: -Bufff que difícil. Finalment, vam escriure al blog, perquè estiguessiu ben informats!!!
Adéu!!!
Hola classe, us recordo que la setmana passada tossia molt, vaig agafar un refredat. El cap de setmana anava a una casa rural, es deia “ La Coromina”, hi vaig anar amb el refredat. Per arribar-hi s’ha d’anar fins a Olot, després agafar la carretera que va fins a Hostalets, quan hi arribes has d’anar fins l’esglèsia i girar a l’esquerra, quan has girat a l’esquerra has d’anar recte fins un trencant i girar a la dreta, després seguir recte fins un altre trencant i girar a la dreta i trobaràs una cadena on hi diu “ propietat privada La Coromina ” desenganxes la cadena, i a partir d’aquí hi ha quatre quilòmetres fins arribar a “ La Coromina ”. Quan ets a dalt trobaràs una altre cadena de seguretat, en passar-la hi ha un trencant que pots anar a la dreta o a l’esquerra, depenent de quina casa has llogat. Nosaltres vam anar a la dreta on el camí era de terra.
La casa, des de fora, semblava petita però quan hi entraves era grandiosa, estava molt ben cuidada, hi havia: renta plats, pastilles pel renta plats, els llits eren molt tous i molt còmodes, dos lavabos, la banyera com un “jacuzzi”, piscina i moltes més coses… Ah! us en recordeu que l’any passat vam anar de colònies a dormir en tendes i que vam anar d’excursió a aquell castell que ens vam cansar tant? Doncs hi vaig tornar, però per un altre camí molt més fort i amb bici!!! I se’m van rebentar les dues rodes amb unes punxes de dos centímetres! En fi, m’ho vaig passar molt i molt bé!
Un petó a tots/es!!!
Oriol
Aquest cap de setmana, m’ho he passat molt bé…Però no tant com us pogueu imaginar, us ho explicaré:
Fa molts dies, a l’apartament de Salou (La Pineda), la tele ens deia que ens afanyessim a comprar la TDT perquè sino no funcionaria…Us ho imagineu, sense televisió…. Doncs sí, aquest cap de setmana ens hem quedat sense, llavors en el meu germà se li va acudir una idea, nosaltres tenim un equip de música molt bo i el meu germà va dir:
-Doncs ja que no tenim tele, podem escoltar música.
Va tenir una bona idea, tots vam dir que sí, però cada dia, cada hora, cada minut, cada segon escoltant música… Se’ns va fer pesat, i vam decidir jugar a jocs de taula.
Doncs sí Núria, tenies raó, no em vaig poder banyar a la piscina, tan bé que s’hi està nedant sota aquell salt d’aigua tan gran i amb les tombones sota l’aigua…En fi, em vaig haver de conformar amb la dutxa!
El dia 27 de febrer vam anar a jugar un partit d´handbol a Salt contra l´HCGI Vilablareix.
La primera part la vam perdre de pallissa però després, a la segona part, vam quedar 11 a 9 a favor nostre. La tercera, la vam tornar a perdre però aquest cop, per molt poc. A la quarta part els hi vam donar una sorpresa, els vam guanyar la part i empatar el partit.
El nostre entrenador no s´esperava que empatessim el partit, ell s´esperava que perdessim el partit jugant bé.
L´àrbitre anava molt a favor d´ells i no pitava les faltes que feien els jugadors del Vilablareix, a les acaballes del partit, l´entrenador es va queixar de l´arbitratge i després l´àrbitre es va posar a to.
Jo no m´esperava que el Vilablareix jugués tan brut.
Adrià
El dissabte dia 20 de febrer vam jugar contra el Sarrià A, els del Sarrià fan moltes trampes, sobretot un nen ros. Tot i així, nosaltres vam jugar fatal i al final, vam acabar perdent les 4 parts per força diferència.
Adéu.
El diumenge 21 febrer a 2\4 d’11 del matí vam anar a fer un partit a la Pera, jugàvem contra el Begur que ocupen el 2n lloc de la classificació i nosaltres, anem 7s. Quan nosaltres vam anar a Begur ens van guanyar, però les coses canvien, i el diumenge vam empatar 2 a 2. Ells són molt bons però, quan veuen que els altres guanyen són molt rabiosos i no saben perdre.
Adéu.
El dia 13 de febrer vam anar a fer un partit de handbol a Sarrià.
La primera part la vam perdre per errors molt tontos, però després vam anar-nos despertant fins a posar-li les coses complicades al Sarrià però, tot i així ens van saber superar guanyant-nos les quatre parts per molt poca diferència i al final, ens van fer perdre el partit.
Adrià