Ja les tenim aquí! Ja treuen el nas per la cantonada i possiblement per això, molts de nosaltres ja hem començat a fer plans amb la família: que si anirem a fer una excursió en bicicleta, que si aprofitarem per visitar aquells cosins que fa temps que no veiem, que si anirem al cinema a veure aquella pel·lícula que ens fa tanta il·lusió, que si …
Les vacances ens ajuden a recuperar energies, a fer coses ben diferents a les que fem habitualment! Deixarem de veure’ns un dies però, de ben segur que no ens en podrem estar de connectar-nos al bloc, de tant en tant, i anar-nos explicant que anem fent, oi?
Si ja tens claríssim allò que faràs i et fa il·lusió compartir-ho, aquest també és el teu article! Anima’t!
Hola classe,
Ara us explicaré el que he fet durant la setmana santa. He anat a casa dels meus cosins la Fatumata, la Cali, l’Aminata, la Binta, la Cali i el Bubacari. Tots són germans, però no de la mateixa mare. Sabeu què vaig fer el primer dia? Vam jugar al “cuarto oscuro” que consisteix en que un surt a fora de l’habitació i els altres s’amaguen i quan tots estan amagats, el que està a fora ha de buscar els que s’han amagat, amb la llum tancada i la persiana baixada. Després vam mirar la televisió fins molt tard. No puc explicar tot el que vaig fer perquè va ser una setmana i una setmana és molt.
ADÉU CLASSE
Fatumata
Hola classe,:-)
Ara us explicaré que he fet per setmana santa. Volíem anar a l’Estartit però hi havien molts cotxes:-(.Per això vam decidir anar a pescar a Bàscara, vam fer un concurs i qui pescava més ràpid, guanyava. Ja sabíem que el pare guanyaria. Va capturar uns 6 peixos mitjans, la meva germana i jo només vam pescar-ne 1, i la meva mare també va pescar, però va capturar només 2 peixos. Quan vam acabar, vam anar a casa a dinar i van venir els meus padrins.
Adéu i un petó molt gros per tots i per totes.
Giorgiana
Hola classe.
Com us havia dit, ara us explicaré el que vaig fer el diumenge tal i com vaig fer en l’escrit del dissabte que van venir la Teo i la Raquel a jugar i a la tarda jo anava a dormir a casa d’en Tomàs.
Bé doncs, us vaig a explicar el que vaig fer.
Vam anar a casa dels pares del xicot de la cosina de la meva mare a veure ovelles i cabres. Eren molt maques les cabres i n’hi havia una de petiteta de color blanc que es deia Blanqueta. I a aquesta, la seva mare no la volia, no la cuidava i no li donava la mamella. També tenien un gos bòxer tigrat molt bonic que es deia Xip. Seguidament, ja vam marxar a casa dels meus avis a dinar calçots, però abans ens vam parar a Flaçà a comprar bunyols a una fleca.
En arribar a casa dels avis vam esperar a que tots els convidats vinguessin per començar a menjar els calçots, ara que a mi no m’agraden … je,je,je,je. En acabat, ens van fer entrar a la planta de baix de la meva tieta a dinar, hi havia pica-pica i carn a la brasa, jo vaig menjar xai i mitja botifarra, tot era molt bo, mmm. Llavors, vaig anar a un sofà que hi havia allà. Quan els pares es van adonar que m’estava avorrint molt em van deixar anar a dalt a mirar la tele.
El divendres 2 de Març, a la 1h. del migdia, van venir a dinar a casa dels nostres avis unes cosines, la gran es diu Gemma i la petita Roser, elles i els seus pares viuen al poble d’en Max (Llagostera ) Ah! Ja me’n descuidava, també van venir els tius i… us en enrecordeu de l’Ignasi, d’en Jordi i de l’Anna que durant la nevada feia guerres de neu contra ells, doncs tampoc no es van perdre el dinar, en conclusió era un dinar familiar.
Tant bon punt vam entrar a casa ja ens vam entaular. De primer hi havia un aperitiu i de segon arròs. En acabat la Roser, la Gemma, l’Anna, l’Ignasi, en Dani i jo vàrem sortir a fora a jugar a amagar nens contra nenes, després d’una victòria a “pedra, paper, tisores” nosaltres, els nens, ens vam amagar. Bé, no sé del cert si d’allò que va fer l’Ignasi se’n diu amagar perquè es va asseure en un banc, en Dani es va amagar darrere una porta, a tots dos els van trobar, jo em vaig enfilar a dalt d’un marge i en canvi, jo em vaig salvar. Elles deien que com que anàvem junts i havien trobat a la majoria de nosaltres, ara ens tocava parar . Com que no teníem ganes de córrer ens vam estirar en una pedra mentre elles van anar al poble. Quan les vam trobar, els pares ens van dir que aniríem a buscar “espàrrecs”.
En vaig trobar molts, però la meva mare em va dir que si els entrava a dins de casa me’ls havia de menjar però a mi no m’agraden … així que els vaig donar a meva tia. També vam fer un partit de futbol però tots dos equips vam marcar molts gols, tants que vaig perdre el compte. Més tard ens vam acomiadar de tothom i tothom va marxar a casa seva.
El dilluns 5 de Març, cap a les 12h., nosaltres vam anar a Llagostera a casa d’elles. La Roser, en Dani (que en realitat es diu Daniel) i jo vam anar a unes bales de palla i vam pujar en una. Fins aquí cap problema però seguidament, en va surgir un! Estàvem envoltats de pilons de palla normals i no sabíem on eren les bales, jo em vaig atrevir a saltar i… “bingo”, era la bala. Al cap d’una estona vam entrar a casa.
Allà vam mirar la famosa pel•lícula AVATAR a través d’una pàgina web d’Internet que es diu cine-tube, abans d’anar a dinar no havíem vist ni ¼ de la “peli”. Després de dinar hi vam tornar i em va encantar. A la tarda vam tornar cap a casa.
El diumenge potser tornarem a veure’ls perquè l’equip d’infantils de La Pera ens enfrontarem contra el Llagostera, segurament que perdrem perquè em sembla que són els líders i per tant, ocupen el primer lloc de la classificació.
Hola a tots i a totes, aquesta setmana santa he estat amb el meu pare, i m’ho he passat molt i molt bé, cada matí esmorzava torrades amb melmelada i mantega, acompanyades amb llet.
També emb feia “torrijas” , que estan boníssimes!!!. Al migdia el meu pare em feia uns menjars molt bons, un dia em va fer un arrós amb pollastre que no us podeu imaginar que exquisit que estava, no li volia posar llimona perquè no perdés el gust tan bo que tenia. Cada tarda sortia una estoneta a donar un passeig o a jugar a futbol, bàsquet, de vegades a un joc que se com es diu però us ho hauré de dir a la classe perquè ho escric i em surt una cosa en anglès que diu “bla, bla, bla” i el nom del joc i després se m’esborra tot. Bé, seguim, després llegia el llibre de l’escola que per cert, m’ha encantat i és molt divertit. Per últim, a la nit, acabava esgotada i me n’anava a dormir d’un bot!
Ja s’ha acabat la setmana santa, però també us vull explicar la meva mona: representava l’autobús del Barça, era gegant i venia amb el ninot d’en Messi, però era de xocolata negre i no la vaig menjar perquè la negra no m’agrada. A casa del meu tiet de Barcelona, amb els cosins i el meu germà, vaig menjar un pastis amb ous de xocolata blanca, pollets, plumes i una nina que era la “Lisa” dels Simpsons, que em va agradar molt.
Un petó i adéu.
Raquel.
Hola, aquesta setmana santa no he anat a cap lloc de vacances, però tot i així, m’ho he passat d’allò més bé.
Del dilluns al divendres quasi bé he fet el mateix. El dilluns vaig aprofitar per fer un exercici de màquina i anar a donar un vol pel poble, i el temps que em va quedar lliure el vaig aprofitar per descansar a casa. El dimarts l’únic de diferent que vaig fer en relació amb el dilluns va ser llegir tot el llibre, que per cert em va agradar moltíssim i fer la fitxa.
De dimecres a dijous vaig anar a la casa nova que ens estem fent, a veure com el meu pare pintava els sostres dels lavabos i l’habitació de planxar.
Divendres vaig anar amb la meva àvia a fer brunyols a casa d’una amiga seva que ens va convidar, això va ser al matí perquè a la tarda ens va dir que hi tornessim a anar per anar a caçar espàrrecs. Vam anar al bosc que està al costat de Can Tomàs. Allà hi vam trobar forces espàrrecs, tot i que al final era un manat petitet.
El dissabte no vam anar a cap lloc. El diumenge a la tarda vam anar al cine a veure una pel·lícula i el dilluns una altra.
En fi, aquest dies de setmana Santa han estat fabulosos!
Com que ja us vaig analitzar el rival del Bordils, ara us explicaré la crònica del partit.
Al començament del partit anaven empatant tota l’estona i si no empataven, un s’allunyava del marcador, l’altre tornava a posar l’empat, i així tot el partit fins que el Bordils a les acaballes del partit es va posar les piles, va acabant guanyant el partit per 32 a 30. Aquest partit em va encantar perquè quan el partit està igualat crec que tothom s’ho passa bé.
Adrià
Hola classe sabeu que aquestes festes he anat als Alps 8 dies i 7 nits?
El dissabte 3 vam marxar de casa i el dissabte 27 vam tornar.
Quan estàvem a punt d’arribar als Alps, ja nevava.
Quan vam arribar-hi, estava tot blanc, vam anar a l’apartament i vam descarregar. L’apartament estava al costat de les pistes. Després vam anar a buscar els esquís.
L’endemà vam anar a esquiar, vam fer-ho pel matí i quasi pugem a dalt de tot, vam baixar amb boira però era una de les millors pistes, de les que em va agradar més. Quan vam baixar la pista ja vam marxar perquè el meu pare es trobava malament.
El 2n dia només esquiàvem el meu germà, la meva mare i jo. Vam anar a les d’ “snowparc” i vam esquiar fins a les 3.
El 3r dia només vam esquiar a la tarda perquè plovia. Vam anar a visitar un poble del costat i a dinar, després de dinar estava nevant, va fer un gruix d’uns 2cm, quan vam arribar a l’apartament ja hi havia 4 dits de neu.
El 4t dia va passar una cosa que ens va espantar i alhora, va ser divertida. Sabeu què és un tub? Doncs és com una U llarga que has de passar pel mig i anar pujant per la paret.
Doncs nosaltres, el meu pare, la meva mare i jo volíem baixar el tub com una pista, però havíem d’agafar un telearrastre que era molt estrany: la meva mare va caure i ens vam deixar anar, volíem baixar però primer volíem veure el tub, no es veia res per la boira, la meva mare va tirar endavant i va caure a dintre el tub. Les votes que eren seves i velles es van trencar, a ella no li va passar res. Com que no podia esquiar, vam marxar amb el telecabina.
El 5è dia la meva mare portava botes diferents, va ser un dia normal.
El 6è dia vam pujar a dalt de tot (3.483m). Vam fer l’experiment de l’ampolla. Vam baixar de 3483m fins a 1600m.
Així han estat les meves vacances de setmana santa.
Ah! i l’experiment de l’ampolla ha funcionat
Hola classe, ara us explicaré què vaig fer el dissabte:
Era un dissabte a la tarda de primavera, vaig anar en bicicleta al Ban (Bordils) amb la meva família, és a dir érem la Júlia (la meva germana), la Vicenta (la meva mare), en Joan (el meu pare) i per acabar jo. La meva família i jo vàrem passar per davant d’un arbre que es diu Plataner. Quan vam començar a marxar per anar cap a casa vàrem passar per la palanca i la meva germana, com sempre, va caure de culs a l’aigua i s’ho va passar d’allò més bé perquè es va mullar de cap a peus 😀 . Quan ja vàrem passar la palanca, la meva germana i jo vàrem proposar anar en el pavelló vell per anar a veure si feien algun partit i els meus pares de seguida van dir que sí. Vàrem anar-hi i feien un partit de Handbol, però ens hi vàrem estar molt poc, uns 5 o 10 minuts. A continuació, la meva mare ens va dir:- Voleu anar a veure l’àvia Teresa en el cementiri? I jo ràpidament li vaig dir:- Sí, oi tant! I de seguida hi vàrem anar, jo fins i tot em vaig posar a plorar!! :'(
En fi un petó molt gros a tots i a totes!!
Ara us explicaré què vaig fer el dimecres!!
Una tarda extraordinària, vaig anar a casa de la Marina (la meva cangur) i la meva germana va convidar a en Biel, a en Pol i a en Lluc perquè vinguessin a jugar i a passar-nos-ho bé. Primer de tot vàrem jugar en un joc que es necessitava una pilota, consistia en que en Pol i jo havíem d’agafar la pilota, el Nemo a la Júlia i a en Biel. A continuació, la meva germana va tenir una idea: dir-li a en Biel d’agafar un pot, en el pot hi vàrem posar aigua i després flors. A en Pol i a mi no ens va agradar gaire aquesta idea i vam anar a jugar amb una pilota, el joc al que jugàvem consistia en tocar els fils de línia amb la pilota i qui tocava el fil primer, guanyava. Mentrestant, en Biel i la Júlia li van demanar a la Marina si podien anar a agafar mimoses i ella els hi va dir que sí i aquests, a corre cuita van anar a agafar mimoses!! 😀 A continuació varen fer un ram de mimoses per les nostres mares, però després la Júlia va tenir una idea magnífica: fer colònia amb les mimoses. Mentre en Biel i la Júlia feien la colònia, en Pol i jo vàrem anar al carrer Nou i amb un pilota vam jugar a voleibol, però després jo vaig tenir una idea més bona que va ser agafar una pilota i qui primer tocava la bola de la farola guanyava!! 😀 L’endemà la Júlia, quan es va aixecar del llit, va anar a olorar la colònia i feia mola “pesta”, feia una “pesta” espantosa!! Després jo també hi vaig anar i la vaig olorar i de seguida li vaig dir: – Val més que la llencis abans que et renyi la mare… i ella, de seguida la va anar a tirar!! Oh! quina pena oi? 🙁
En fi, ara sí que ja estic, un petó molt gros a tots i a totes!!
Olga
Hola,
El diumenge van venir a dinar els avis, a la tarda no sabíem què fer, al final vam decidir que el meu avi i jo aniríem a buscar espàrrecs, a última hora s’hi van apuntar les dues àvies i la meva germana. Vam pujar al cotxe i vam anar cap a Celrà. Vam deixar el cotxe molt aprop de la carretera, fins i tot a sota el cotxe hi vam trobar un espàrrec, per sort no es va xafar. Ens vam posar a buscar-ne cada vegada més lluny del cotxe, el cap d’una estona el meu avi i jo vam anar a un altre lloc més lluny, les àvies i la Berta es van quedar allà, els hi vam donar la clau del cotxe perquè al cap de mitja hora ens vinguessin a buscar perquè s’estava fent fosc. Allà on vaig anar estava molt i molt envardissat, suposo que per això n’hi havien molts perquè no hi passava ningú. Vam marxar i a casa els vàrem comptar, en vam trobar cap a 500!!!
En arribar a casa vam anar a la penya Barcelonista de Bordils a veure el partit que enfrontava el Barça contra l’Atlètic Club de Bilbao, el Barça va guanyar 4-1. Quan el partit s’estava a punt d’acabar va venir en Roberto, però com que era tard vam haver d’anar a dormir.
El diumenge va ser molt i molt divertit!!!
Arnau
Hola!!!
Ara us explicaré la magnífica ruta que vaig fer el divendres 2 d’abril!:
Vaig anar a Barcelona!, una ciutat molt maca, bé ja hi havia anat moltes vegades, però no havia visitat pas el que us explicaré ara:
Mireu, ens vam despertar a les vuit, amb l’esperança que tinguéssim un dia amb un temps bo, amb sol, no pas com el que vam tenir els dies anteriors! En fi, vam tenir molta sort perquè quan ens vam despertar vam veure que hi havia boira, i sabíem que després de la boira, venia el sol! A les nou vam anar a esperar el tren per anar cap allà, perquè amb cotxe ja hi havíem anat altres vegades, però teníem problemes d’aparcament, i aquest any no en volíem. En fi, ens vam esperar un quart d’hora perquè el tren no arribava fins a un quart. En el tren, ens avorríem, i ens enteníem jugant a jocs de mans! El viatge va ser molt llarg, i el temps passava molt a poc a poc, com si anéssim sobre d’una tortuga, igual de poc a poc ( és clar, l’aixafaríem, però és igual, no ho provarem pas, oi?! Doncs ja està!) Vam arribar allà cap a les onze! Com que encara no havíem esmorzat, vam parar en un restaurant i vam menjar un entrepà! Seguidament, vam anar a la plaça de Catalunya, allà vam comprar tiquets per anar amb uns busos turístics, o sigui, compràvem els tiquets i podies anar amb els busos tantes vegades com volguessis, també paraven a diferents llocs, com per exemple: La Sagrada Família, l’Aquàrium, el Camp Nou etc. Ah! per cert, hi havien dos busos, un de verd i un de vermell, i cada un tenia una ruta diferent, bé de cada ruta n’hi havien cinc o sis! Nosaltres vam pujar a dalt del bus, perquè tenia un pis. Vam fer la ruta verda, vam passar per la Catedral, però no vam entrar a dins, només li vam fer unes quantes fotos, després vam passar pel Port vell, un port gegant, que crec que ja vam anar-hi d’excursió a visitar-lo! No vam baixar, perquè primer volíem fer tota la ruta, i després parant-nos. A continuació vam veure el museu d’Història de Catalunya, també era gegant, però no hi vam entrar, a més a més hi havia moltíssima cua! Més tard vam passar pel port olímpic, per la platja del Bogadell, per la Nova Mar Vella, que també és una platja, pel Fòrum, per la Torre Agbar, que és una torre també molt i molt grossa, que té forma d’ou! Finalment, ens vam parar a la magnífica, extraordinària, preciosa, maca, gegant…. SAGRADA FAMÍLIA!!! La veritat és que també hi havia molta cua, uns 40m de llarg o més! Per fora era molt i molt maca, i tenia moltíssimes escultures a la façana. Jo no hi havia entrat mai, però sí que l’havia vist per fora, bé de lluny. La cua va anar avançant molt i molt ràpid, i vam entrar de seguida, en Tudor i jo no vam pagar perquè tenim menys de dotze anys! Quan vam entrar a dins, la veritat és que no m’esperava veure el que vaig veure! La mare ja m’havia dit que encara no estava acabava i tenia raó, ni tan sols per dins ho estava! Havíem d’agafar l’ascensor per pujar a dalt, també ens vam haver d’esperar, aquesta vegada 45 min. Teníem gana, molta gana!, però ens havíem d’esperar! Quan ens va tocar a nosaltres, vam pujar amb una noia que acompanyava els visitants! Des d’allà d’alt, havies de baixar a peu les escales i mentre baixaves, podies mirar des d’allà dalt Barcelona, era com un mirador! Després vam haver de baixar unes escales encara més perilloses que tenien formes d’espirals, i t’havies d’aguantar molt bé perquè podies caure més fàcil del que t’imaginaves, i si miraves cap a baix, et venien ganes de vomitar! També et tremolaven els peus, no sé perquè! Vam sortir d’allà amb un mal de peus que no vegis! Vam entrar en un museu, també de la Sagrada Família, sortien tots els homes que van treballar allà, i com ha anat canviant la Sagrada Família. Ah! Per cert, sabíeu que fa dos segles que l’estant construint? Bé, vam mirar totes les fotos del museu i després vam marxar! Vam comprar un record de la Sagrada Família: Un quadre amb ella, i també vam comprar com una estàtua, molt maca! Vam agafar el Bus Turístic, i vam continuar el “viatge”. Vam passar per l’hospital de Sant Pau, pel Parc Güell, que és un parc que va dissenyar en Gaudí, el mateix arquitecte que la Sagrada Família. Després vam passar per la Pedrera, que és com una casa, però gegant, de pedra! I també amb unes ones esculpides. Seguidament, vam passar per la Casa Batlló, que també era una casa, el seu nom ja ho diu! Vam tornar a la plaça de Catalunya, allà vam dinar! A mi ja m’havia passat la gana, i només vaig menjar tres croquetes. Després, quan ja vam acabar vam agafar el bus, i vam anar cap a l’Aquàrium! També hi havia molta cua!, com a tot arreu!, però vam avançar molt ràpid perquè hi havíem tres caixes on pagaves i et donaven els tiquets! Vam entrar a les 5! Quan vam entrar hi havia un passadís, un pont amb plantes que es cargolaven, i et feien una foto a dins de la boca d’un tauró, i després la podies comprar a la sortida, si volies és clar! Era espectacular el que podies veure allà dins: taurons, peixos de totes mides i tipus, amb espigues i sense, Nemos, calamars, de tot! Era el paradís dels peixos!, després de veure’ls tots, vam marxar a peu cap al tren, teníem el bitllet a un quart de vuit! Vam fer una foto de família per tenir-ne un record, i vam marxar! Quina llàstima, ens quedaven tantes coses, museus, i llocs per visitar… en fi, un altre dia! M’hagués agradat veure el Camp Nou, però no vam tenir temps! Anant cap a Barcelona, el tren estava vuit, però tornant anava ben ple! Tot i que em va passar molt ràpid el temps, vam arribar a casa a les 10! Quin dia!
Sabeu que en el comentari anterior us vaig dir que el temps em passava molt a poc a poc, doncs ara ha estat al revés! Ai, ai, ai! Bé, també tenia raó al comentari anterior, si vosaltres haguéssiu vingut, m’ho hagués passat encara més bé, eh!!!
Una abraçada,
Teodora
Hola,
Feia dies que no escrivia, doncs avui m`ho he proposat. Em feia gràcia explicar-vos el mercat romà de Llagostera, a mi no em venia bé anar-hi però quan vaig sentir que també feien una demostració de la lluita de gladiadors i podries lluitar amb espases, això em va canviar el pensament. Ai, que m`en descuidava, sabeu què són els gladiadors? Si no ho sabeu ara us ho explicaré: els gladiador són aquells homes que lluitaven davant del Cèsar i ell decidia si el podien matar o el deixaven viu.
Abans d’anar a veure la funció vam anar a donar un volt pel mercat, a la primera parada hi havia el pare de la Violeta i l’Arjuna venent olives, la mare va parlar-hi i vam continuar la ruta, hi havia parades de vi, de formatge, etc… quan vam aprofitar anant a l’escola de gladiadors de “Drakonia” vam entrar-hi i es tractava de superar tres proves per ser gladiador, la primera prova va ser la d’equilibri que vaig haver de competir contra un home que representava un gladiador, a la primera part vaig guanyar perquè es va tirar, a la segona vaig perdre l`equilibri per culpa d`un cop a la cama molt fort i a la tercera el vaig tirar com si res. Em van dir que havia superat la prova i vaig haver de tirar amb javelina a una diana, el primer em va sortir molt malament, el segon millor i el tercer em va anar ben bé al mig, tothom va aplaudir, però el quart no vaig tenir tanta sort.
A la tercera prova vaig haver de lluitar contra el meu germà, el gladiador ens va estafar en els punts tot i així em van donar un diploma.
La lluita va ser molt emocionant: dos gladiadors contra un esclau, el principi em pensava que era de veritat però el final es notava d`una hora lluny que era de mentida.
Anar a aquest mercat romà ha sigut més divertit del que esperava.
Tomàs
Hola classe, ara us explicaré que vaig fer el dissabte:
El dissabte de bon matí van venir la Raquel i la Teo perquè les havia convidat.
A quarts d’11 ja van arribar, anaven juntes al cotxe de la Teo. Primer vam saltar al llit elàstic i quan ens vam cansar de saltar vam anar a dins de casa. Els hi vaig ensenyar la casa, la Teo ja ha havia vingut per un aniversari, però la Raquel no i li vaig ensenyar.
En acabat, vam jugar al Cluedo que és un joc de detectius. És tracta de descobrir l’assassí, amb l’arma que ho ha fet i a quina habitació han passat els fets. Una estona ja us ho explicaré més bé.
La partida no va durar molta estona perquè ens vam cansar de jugar-hi! Seguidament, vam anar a fer un volt en bici, vam passar per la Palanca i passava molta aigua, jo hi vaig passar però les dues nenes no. En travessar, els hi vaig dir que l’aigua tenia molta força però era molt divertit. Després vam tornar a casa i vam saltar cinc-deu minutets més perquè ja havia arribat el pare de la Teo. En Tudor va saltar una mica, s’ho passava d’allò més bé!!! En fi, aquell matí m’ho vaig passar molt bé i espero que la Teo i la Raquel també, i vosaltres també eh!!!
Ara voleu saber el que vaig fer a la tarda, no? A la tarda, en Tomàs em va convidar a anar a dormir a casa seva i a la meva germana també.
Primer vam saltar al llit elàstic (un altra cop…) després vam jugar a una mena de lladres i policies, en Lluc i jo érem els policies i en Tomàs era el lladre, l’Emma i l’Isaac no sé què estaven fent però és igual. En Tomàs s’escapava dels policies i nosaltres l’havíem d’atrapar, el lladre es podia enfilar pels arbres com agrada a en Tomàs i nosaltres vinga a seguir-lo. Ens vam cansar, la mare d’en Tomàs va decidir anar a buscar espàrrecs tots junts, hi vam anar.
En Tomàs, en Lluc i jo anàvem a darrera de tot. Un cop ens vam parar a fer guerra d’aglans, els pares ens cridaven i nosaltres els hi dèiem que anessin tirant però no va funcionar. Vam anar al bosc de la Pepa que és on viuen en Tomàs, vull dir que vam anar fins el terreny del meu avi, allà vam berenar. En acabat, vam tornar cap a casa, però per un altre camí més “xulo”. En Lluc anava a davant de tot corrents i en Tomàs i jo a perseguir-lo, el vam atrapar, vam lluitar amb pals fins a casa seva. En arribar vam jugar a Wii i a la DS, ens ho passàvem molt bé, de seguida ens van cridar per anar a sopar, vam sopar truita i patates fregides. La truita era molt bona, és clar, les patates també!
Seguidament vam tornar a jugar-hi fins a l’hora de dormir. El pare d’en Tomàs ens va explicar un conte i en acabat ja ens vam estirar als llits per dormir. Estàvem molt cansats i de seguida ens vam adormir.
L’endemà vam esmorzar i vam anar a fora a jugar un mica, no sabíem què fer fins que en Tomàs en va ensenyar un joc que havien jugat amb l’Adrià un dia.
Hi vam jugar, ens va agradar, en acabar la partida vam decidir pintar la cabanya per dins amb pintures, això sí que va ser divertit. En Lluc, l’Emma i jo vam fer un quadre d’un paisatge que se’ns va acudir: una posta de sol. Hi sortia un cel amb núvols rogencs, un sol vermellós, herba molt verda i un arbre. L’Isaac va fer un dibuix dels seus i en Tomàs va fer un dels seus gats, es tot negre i es diu Skich, bé ara no sé ben bé com s’escriu. Li quedava molt bé, jo li vaig dir que li quedaria molt bé un collar i n’hi va posar un de color rosa, molt i molt bé, magnífic. També va fer una olla de bruixa. Ens vam inventar un escut molt “guai” i a dalt vam posar: Autors: O. LL. E. T. I. Aquestes lletres corresponien a les inicials dels qui ho havien fet. Ens va quedar molt bé.
De seguida van venir els meus pares a buscar-me per anar a casa del “novio” de la cosina de la meva mare que tenen xais i ovelles i després a dinar a casa dels meus avis a celebrar la calçotada.
En un altre article jo us ho explicaré!!!
M’ho vaig passar molt bé!!!
Oriol
El dilluns al matí em vaig despertar amb unes ganes tremendes, enormes, formidables, impressionants, magnífiques…, per escriure en el bloc, però tot això només per dir-vos una cosa tant ximple com aquesta:
Sabeu que ara s’ha canviat l’hora? O sigui que anem un hora avançats? Doncs us vull dir que a mi el temps em passa molt a poc a poc sense vosaltres, i sense la Núria, i sense l’escola! Encara que el temps s’hagi afanyat una hora, a mi encara em passa lent! No dic que no m’agradin les vacances, sí que m’agraden, però sense vosaltres són molt avorrides!
Teodora
Aquest dissabte, 27 de març, l’Oriol ens va convidar a casa seva a la Raquel i a mi! De bon matí, a tres quarts d’onze, la Raquel va venir a casa meva per anar juntes a casa de l’Oriol perquè ella no sabia a on vivia! Vam pujar al cotxe, i vam anar cap allà! Quan vam arribar, l’Oriol estava passejant la seva gossa. És un bòxer molt simpàtic! Vam entrar a dins, però jo tenia por del gos, encara que sabia que no feia res! La Raquel i ella es van fer amigues de seguida, però jo ni pensar-hi! Primer vam saltar al llit elàstic i mentre em treia les sabates, vigilava que no vingués el gos! En fi, vam saltar fins que ens vam avorrir! Feia molt de temps que no saltava, i em va agradar tornar-ho a fer! A continuació, vam entrar a dins, l’Oriol ens va donar una ampolla d’aigua freda per veure!, i després ens va ensenyar la casa! Jo ja la coneixía, però en canvi la Raquel no! Vam entrar a la cuina, i després en el menjador. Vam mirar fotos de quan l’Oriol era petit!, era molt maco!, però no s’hi semblava gaire! Quan vam tornar a sortir en el passadís, ens vam quedar bloquejades mirant un quadre preciós! Sortia la casa de l’Oriol com era abans, era igual que ara, només hi havia una diferència: Antigament, hi havien arbres qaue envoltaven la seva casa, ara ja no! En fi, després de mirar aquell quadre tant magnífic, vam pujar a dalt, ens va ensenyar la seva habitació, la de la seva germana i la dels seus pares! Totes tres eren precioses!, sobretot la de l’Oriol! Tenia tota la col·lecció de la penya dels tigres! Seguidament, vam anar a les “golfes” que en realitat no eren les golfes perquè havien de ser una planta més amunt, però ells els hi diuen així! Tenia totes les joguines de quan eren petits! Dues habitacions plenes de joguines! Cotxes, nines de totes mides etc. Seguidament, vam baixar a baix, i vam jugar un joc que es diu…. Mmm… ara no em ve el nom, però en fi, és molt divertit, al princpi no l’entenia, però un cop l’entens, es molt “guai”! Us explicaré una mica sobre què anava: Ens havíem de repartir unes cartes que teníem: sospitosos, o sigui gent, armes, i llocs de la casa! Però un de cada tema, o sigui, un senyor/senyora, una habitació, i una arma. Havíem de tirar amb el dau, i numerar tantes casetes com el número de dau que havíes tirat! Un cop entraves en una habitació, havies de dir una arma, un senyor, i l’habitació a on estaves, si hi havia algú que tenia una cosa de les que havies dit, t’ho ensenyava, i s’ho apuntava en un paper, i s’hi no hi havia ningú que tingués cap de les coses que havies dit, guanyaves tu! En fi, l’objectiu era endevinar el personatge, l’arma, i l’habitació! No va guanyar ningú perquè al cap de molt poca estona, ens vam avorrir, i vam anar a fer un vol amb bici! Mentre passàvem pel camp de davant de casa de l’Oriol, tiraven fems, i feia molta pudor! Després de fer la volta, vam tornar, i vam saltar cinc minuts més, abans que vingués el meu pare. Quan va arribar, va deixar saltar a en Tudor una estona i ens vam acomiadar de l’Oriol!
Aquest cap de setmana va ser fantàstic, i inesperat!
Teodora
Hola classe,
El divendres, quan vam sortir de l’escola, la meva mare em va donar una sorpresa, que aniriem a la platja. Mentre anàvem cap allà, la meva germana deia que es banyaria de cap a peus, però quan va tocar l’aigua i va veure que estava tant freda, se’n va desdir; el final es va remullar fins al genoll, i jo igual. Quan hi vam arribar, em vaig estranyar molt en una cosa, la platja havia canviat molt respecte l’any anterior, al mig de la sorra hi havia una mini llacuna, com que hi havia poca aigua estava força calenta i ens vam remullar allà quasi tota l’estona. L’any anterior hi havia una mini illa, per arribar-hi havies de caminar uns 200 metres i l’aigua t’arribava al genoll, en canvi ara hi ha sorra. Llavors no sabíem què fer i vam anar a buscar petxines, en vam trobar moltes i eren força grans, també vam trobar un esquelet d’eriçó, si voleu tornant de les vacances ja el portaré a la classe perquè el veieu.
Llavors vam haver de marxar, es va fer fosc i a més, hi feia fred.
Aquesta escapada a la platja va ser molt bona pensada.
Arnau
Que bé! Ja han arribat les vacances de setmana santa, i jo les esperava amb molta il•lusió.
Ara us vull explicar com serà, més o menys, el rival del Bordils d’avui dia 27 de març de 2010.
El Bordils, avui s´enfronta contra l’ Esplugues de Llobregat. És un equip que està cap a la part baixa de la classificació de 1ª Nacional, encara que el Bordils estigui més amunt els hi poden donar una sorpresa, però el Bordils té més números per guanyar perquè té el factor pista a favor.
Adrià
El divendres 25 de març, a un quart de vuit, em va trucar la Raquel per dir-me si volia anar a veure un partit de voleibol que fan les grans, al pavelló nou!, i que també hi hauria l’Olga! Jo els hi vaig dir que si la meva mare em deixava, cap problema! En fi, li vaig preguntar, em va dir que sí, i vam marxar! Quan vam arribar-hi, hi havia molta gent! De seguida vaig anar a buscar a la Raquel i a l’Olga. Em vaig assentar al seu costat, i vam mirar el partit! Jugaven Bordils contra Vall d’Hebron (Barcelona). La primera part la va guanyar el Bordils, per 6 punts! A la segona part, les dels Bordils, tenien molt mala sort i van perdre, i a la quarta part, encara que al principi semblava que perdria el Bordils, no va ser així. Van guanyar! I a l’última part, una part molt emocionant, aquesta vegada només de 15 punts, primer semblava que guanyava Vall d’Hebron, però després van empatar 14-14, i… bé!!! Va guanyar Bordils!!! Les de l’altre equip estaven molt enfadades i una va sortir a fora plorant, i es donava cops de cap contra la farola i les parets! Buff!
Teodora
Que bé! Sóc el pri… Bé, a mi no em fa tanta il•lusió com a alguns de vosaltres.
Ara no us explicaré el que faré durant tota la setmana perquè no ho sé i a més a més
encara queda tota una setmana, divertidíssima, cansada i… tot el que vosaltres ja sabeu, no? (En aquesta pregunta la Raquel i la Fatumata no conten eh! doncs, aquesta serà la seva primera setmana cultutral a l’escola). Com anava dient, jo ja estic desesperat perquè arribi la setmana de vacances, però a la vegada també tinc ganes que torni a començar perquè canviarem de taula i potser d’encàrrec.
Que bé, ja ve la Setmana Santa, i us volia dir que passi el que passi, us mantindré informats. Sí, sí, ja s’acaba el segon trimestre, que ràpid, no?! Però primer falta alguna cosa… Ah!, abans de vacances, ve la Setmana Cultural, jo no l’he fet mai, i espero que sigui divertida! Crec que és com una setmana que no es fan deures, només activitats i sortides, si m’equivoco, m’ho digueu val?
Espero la vostra resposta.
Raquel.