Tens res a explicar després de la gran nevada?
Va ser espectacular: gent incomunicada, carreteres tallades, flocs de neu enormes, antenes partides,… Un panorama aparentment preciós i que molts trigaran a oblidar… Si tens ganes d’explicar-nos com la vas viure, ho dubtis, entra i fes-ho!
El dilluns dia 8 em vaig aixecar i no nevava, hi havia un lloc molt petit on hi havia poca neu. Vaig anar a esmorzar i de cop va començar a nevar, cada cop nevava més, però els flocs es desfeien de seguida. Quan vaig anar a buscar l’autocar, va arribar en Marc de 6è i em va dir que a Madremanya hi havia bastanta neu.
A l’escola nevava molt i ens van fer marxar cap a casa, la diferència de Bordils amb Sant Martí Vell era “flipant”, tot estava blanc i queien flocs gegants.
Quan vaig arribar a casa em vaig esperar que arribés el meu germà i quan va arribar em vaig posar els descansos i vaig anar a jugar amb la neu, en 5 minuts vaig fer dues boles de neu gegants, d’uns 50 cm o més . Després el meu germà i jo vàrem anar a Vilosa amb el trineu perquè hi han moltes baixades, però no eren molt fortes, l’estona que vàrem ser a Vilosa va nevar molt. Quan vàrem arribar a casa ja hi havia la meva mare. Ens vam quedar a casa del meu pare perquè la carretera estava plena de neu.
A les 5 s’apagava i s’encenia la llum, al cap d’un quart es va apagar la llum definitivament; el pis de dalt era fosc perquè estaven totes les finestres del sostre plenes de neu. Teníem el foc encès, no teníem aigua perquè funciona amb electricitat, agafàvem l’aigua de la piscina pel lavabo. Per entretenir-nos jugàvem a jocs amb paper i llapis (el penjat, naus…) o miràvem com queien les branques dels arbres pel pes de la neu. Sentíem cada branca que queia. Quan vàrem sortir per anar a donar menjar als animals, la meva mare ens va dir:
-Vigileu que ara comencen a caure moltes branques!
I tenia raó, abans que sortíssim, pel lloc que anàvem a passar, va caure una branca que es veia que anava a caure, i vam tenir molta sort; quan passàvem per on hi havia una branca, corríem.
Quan estàvem a casa, com ja us he dit, jugàvem o miràvem les branques com queien. Jo vaig començar a tenir por perquè potser podia caure una branca al cotxe de la meva mare, no sé… pensava en coses de branques.
Quan vam anar a sopar, no podíem fer el menjar al lloc de sempre, perquè el fogó va amb electricitat, però vàrem tenir sort que a l’altra casa hi hagués un fogó de gas. I … sabeu on vam sopar? Doncs, a la sala on hi havia el foc, perquè en els altres llocs hi feia molta fred. Els únics llocs on s’hi estava bé era a la sala i a la meva habitació perquè a la sala hi ha al foc, i per la meva habitació hi passa un conducte de la xemeneia. Jo vaig tenir una idea: que el meu germà i jo dormíssim a la sala, amb el foc, i els meus pares on vulguessin, a la seva habitació o a la meva. I nosaltres vam dormir a la sala i els meus pares a la seva habitació.
Ens vam despertar a les 7, el meu germà i jo vam esmorzar de seguida i ens vam anar a posar el mono d’esquí i els descansos.
Quan vam sortir a fora vam veure totes les destrosses que havia fet la neu: “milers” de branques i arbres trencats, la pèrgola trencada, el vidre de la taula trencat, arbres caiguts, la carretera plena de neu i branques… En resum, estàvem aïllats sense aigua, electricitat i telèfon.
El meu germà va ajudar al meu pare a treure totes les branques del camí i la neu, mentre jo treia la neu del llit elàstic i la transportava amb el trineu on hi havia les boles de neu gegant. Sabeu per què portava la neu del llit elàstic? Doncs perquè treia totxos de neu gegants i feia una muralla.
Quan vaig acabar de treu-la vaig anar a jugar amb el trineu, vaig baixar el camí per anar al riu. Com que m’ho passava bé vaig baixar-la més vegades fins que se’m va acudir una idea per agafar més velocitat; en el costat d’aquesta baixada hi havia una baixada de dos o tres metres que era més forta, era molt divertit perquè tu t’havies d’anar movent, primer pujaves sobre un trenc i després havies de tirar el cos endavant, cap al costat, … En resum, t’havies de moure molt i, al final, havies de frenar perquè podies entravessar els cables i anar a parar a un arbust, com em va passar a mi i quasi no puc sortir.
Vam anar a dinar i cap a les quatre vaig ajudar al meu pare i al meu germà a cremar branques i tot. Després el meu germà i jo vam fer un iglú, jo feia boles de neu gegants i el meu germà les tallava amb la serra, així fèiem totxos. El sostre de l’iglú era de troncs i fulles, a dintre hi havia prestatges pels gots i l’aigua. L’iglú va durar 4 dies.
Així va ser com vaig viure aquesta brutal nevada.
Adéu
Hola a tots, primer de tot us vull comentar que la nevada va ser bonica, però a la vegada, una mica terrorífica.
Ja sé que és una mica tard per explicar-vos la vivència, però a casa encara hi queda una mica de neu. El dilluns al migdia ja va marxar la llum a 2/4 de 3h. Vaig sortir a fora jugar amb les primeres volves, i a les 5h. hi vaig tornar amb l’Anna, l’Ignasi i en Jordi (els meus cosins). No vam fer ben bé una guerra però durant l’estona que érem a fora ens tiràvem Bboles, ells tenien una taula de surf i baixàvem, evidentment baixades, amb la tira d’aquestes, només en vam poder baixar 3 o 4 a causa de l’enorme quantitat de neu que hi havia.
L’endemà, de bon mat,í vàrem anar a la carretera a treure una mica de neu, l’Anna i jo ens vam fabricar unes muralles, la guerra no va durar gaire, en acabat vam anar a baix. Al cap d’una estona van baixar unes veïnes, vam fer més gran la muralla i vam fer una guerra de neu. Quan era l’hora de dinar, tothom va anar a casa seva. A la tarda ens vam tornar a trobar amb els meus cosins i vam trobar una baixada, quan ja estàvem cansats de la taula de surf vam intentar fer un iglú, però no el vam acabar.
L’endemà al matí jo anava cap a la parada de l’autobús però no va passar i nosaltres amb el cotxe no podíem baixar perquè la carretera estava glaçada. La tarda del dimecres ja tornàvem a ser amb la taula però la neu cansava molt…
Ai! La nevada molt bonica, però també amb moltes desgràcies, totes les branques dels arbres per terra i dues, per mala sort, al cim del llit elàstic. S’ha trencat, quina pena.
El dilluns era tot molt bonic: tots tres germans estàvem amorrats al vidre de la finestra de casa per veure la gran nevada i atabalant al pare per anar a jugar amb la neu. Ell amb el cap com un timbal ens va dir que fins que no arribés la mare no podríem sortir a jugar. La mare va arribar caminant de la feïna, estava molla com un ànec. Ens va dir que no podíem sortir a fora amb aquella tormenta, a nosaltres no ens va agradar gaire aquella resposta.
El pare va dir que al cap d’una estona podríem sortir, però la mare va dir que de cap manera podríem sortir. El cap d’una estona quan els pares ja estaven ben farts de nosaltres, ens van dir: -Aneu a fora i traieu-vos les ganes d’anar a la neu. Jo me’n vaig alegrar i vaig anar corrents, com un guepard que vol atrapar la zebra, però en el meu cas, a qui volia atrapar jo era al mono d’esquiar. El vaig atrapar, me’l vaig posar i impacient per sortir, vaig agafar les botes (aquest cop les d’anar per l’aigua), el gorro i els guants i apa! cap a la neu. Vaig sortir molt emocionat, primer intentàvem baixar amb trineu pel camí i no ho aconseguíem, després vaig intentar-ho per la baixada més forta ( la de l’hort al camp) i vaig baixar. El millor era que, al mig, hi havia un salt que et feia baixar la meitat de la pista volant com un ocell. El temps anava passant i nosaltres ens anàvem divertint baixant en trineu. Al final, se’m van congelar els peus, no notava res, vaig pujar cap a dalt i em vaig escalfar amb el foc de la llar. L’endemà vam fer el mateix que el dia anterior, jugar amb el trineu i, a la tarda, va venir el pare i la mare de l’Olga amb quad. A la tarda els veïns van demanar a uns del poble que tornessin a passar amb el quad. Al vespre tots reunits a la llar de foc, la única cosa per escalfar-nos, jugàvem al “Rumy club”,tot i no veure clar si tiràvem blau o negre a la llum de la espelma. Vam anar a dormir amb un gruix de mantes. L’endemà, de bon matí, quan la mare ja havia anat a treballar una altra vegada a peu, totes dues famílies vam dir que no podia ser si continuava més dies així, havíem de sortir de casa. Vam agafar totes les eïnes que teníem i ens vam posar a donar cops de tràmec en el gel i, al cap de una hora aprox., havíem acabat de fer les roderes del cotxe. Vam poder baixar i vam anar a casa de l’Arnau a dutxar-nos.
Aquests dies de neu m’han agradat molt, no ho oblidaré mai, tres dies abans de l’onze de març!! El dia del meu aniversari!
Ah, me’n oblidava! No teníem aigua i havíem de fondre la neu. Ara ens queda una bona feïnada de tallar i arreglar els arbres.
Tomàs
El dilluns, 7 de març, em va passar una cosa molt maca. Vaig tenir un idea, li vaig dir a la meva mare que em preparés mantega amb te perquè tenia fred i gana després, quan era hora de dormir, vaig encendre les espelmes i em vaig adormir abraçada amb la meva cosina.
El dimarts vam esmorzar i després vaig anar a jugar a la neu amb la meva cosina i em vaig quedar ben xopa. Després, la meva cosina i jo, vam fer un ninot de neu, va ser molt divertit i a les 9 de la nit ja anava la llum i tots dèiem:- Ja tenim llum!! Ja tenim llum!!
M’ho vaig passar molt bé.
Ioana
Aquests dies de la nevada no he tingut llum i no funcionava res encara ara, el menjar el fem a la brasa o amb el càmping gas. El primer dia ja m’agradava que no hi hagués llum però, els dies següents ja se’m feia pesat. Trobava a faltar la tele, l’ordinador i tot el que necessitava l’electricitat. A mi la neu m’agrada molt però també provoca molts problemes. Quan nevava, amb la meva família, vam sortir a celebrar la nevada i fins i tot vam anar-hi amb la meva gossa, la Xita. Vam anar pels camps de davant de casa, tot els arbres estaven a terra, era impressionant. En arribar a casa vam trucar a través de l’ordinador amb el programa Skype als meus cosins, vam esperar que responguessin i els hi vam preguntar: com estaven, si allà nevava… Allà a Itàlia no nevava i feia molt de sol però feia fred. Després ja no vam sortir més a fora, a part del meu pare que arreglava coses, com treure la neu del llit elàstic, treure la neu dels cables del telèfon i de la llum amb una escala, perquè el pal quasi cau a la carretera. Més tard ja va entrar, i vam fer foc i vam menjar carn a la brasa i ben sopat, vam anar a dormir tots junts a la mateixa habitació escoltant la ràdio fins a 2/4 de 10 de la nit.
L’endemà estava igual, i a més a més, el portal estava encallat. De bon matí, van venir la família dels cosins de l’Arnau, els seus pares i la seva germana Berta amb el cotxe de la Cris, la tia de l’Arnau, que duia cadenes al cotxe i van baixar a jugar a fer un ninot de neu. En acabat, vam anar a casa dels avis de l’Arnau, hi havia un ninot de neu més gran que el que acabàvem de fer.
Seguidament, vam anar a fer un volt pel poble, estava ple de ninots de neu, era preciós!!! Després de discusions vam anar a dinar a casa de l’Arnau. Allà ens ho vam passar molt bé.
Al vespre vam anar a casa nostra a sopar i a dormir junts un altre cop, però encara no hi havia llum.
Quines aventures amb la neu!!!
Oriol
Que bé! Per fi ha nevat! Un senyor, el propietari del meu pis, un home molt simpàtic, que jo li dic avi perquè el meu està a Romania, em va dir que ell que té 80 anys, des que va néixer fins ara no havia vist mai una nevada tant grossa bé, sí que n’havia vist una però, no havia durat tant, la neu es va fondre al mateix dia. Aquesta nevada ha tingut un inconvenient: De tant fort que ha nevat es va trencar un cable d’electricitat, i per tant no hi ha hagut electricitat i ni llum, ni calefacció no han funcionat. Ara us explicaré les meves anècdotes d’aquests dos dies de neu: El Dilluns a la tarda, després de dinar el meu germà i jo teníem moltissímes ganes d‘anar a fora perquè ens feia molta il•lusió que hagués nevat a Bordils! Li vam demanar a la mare i ella ens va dir que sí, però que no ens hi estiguessim gaire estona perquè feia fred. Ens vam posar el mono d’anar a la neu, ens vam posar uns guants, un buf al coll, unes botes i vam sortir a fora. Vam donar un volt per Bordils. Els cotxes estaven un darrere l’altre, i hi havia una cua de potser 20 metres de llargada, i no tiraven perquè hi havia un accident, i s‘havien d‘esperar. Pel camí ens anàvem parant als llocs on hi havia molta neu, i fèiem àngels de neu. Sabeu com es fa, no? Doncs ho explicaré pels que ho dubtin: ens vam estirar al terra, i després anàvem movent les mans, i quan t’aixecaves quedava el teu cos i unes ales marcades al terra, llavors semblava un àngel. Quan vam arribar a casa, volíem fer un ninot de neu, i la meva mare ens va dir que estaria bé fer-lo a davant del nostre pis perquè allà no el destrossaria ningú. I així ho vam fer. La meva mare va anar a casa a engegar la calefacció i nosaltres dos ens vam quedar a fora. Primer, vam fer una guerra de neu, vaig guanyar jo perquè en Tudor es va rendir, je, je, je, je. A continuació, vam fer el ninot. Vam agafar una mica de neu, i la vam anar rodant fins que ens va sortir una bola gegant, després en vam fer una altre, aquesta vegada més petita, i la vam posar a sobre de l’anterior, i finalment en vam fer una tercera, aquesta vegada encara més petita, perquè havia de ser el cap. Ja teníem el ninot mig fet; li vam posar una pastanaga per fer el nas, carbó per fer els ulls, una tomata partida per la meitat per fer la boca, una planta seca per fer la mà, un gorro d’en Tudor i una bufanda de la meva mare perquè no tingués fred. El vam fotografiar, i un dia que tinguem temps les podrem mirar, perquè les enviaré a cinquebordils@gmail.com. Quan vam entrar a casa, al cap de poc temps va marxar la llum, ohhh! Sort que la meva mare va engegar la calefacció, perquè sinó ens haguéssim mort de fred! Aquella nit vam dormir jo amb la meva mare i en Tudor amb el pare, perquè no tinguéssim fred. L’endemà tot gelat, i com que la meva mare havia aparcat el cotxe al garatge, ara tenia por de sortir, però ho havia de fer perquè sinó el dimecres no podia anar a treballar. El meu pare, un home molt aventurer i sobretot molt atrevit, va posar les cadenes al cotxe i va sortir del garatge, però per poc se li tira enrere. Durant el dia estàvem mirant els cotxes per la finestra, era divertit perquè, per exemple: hi havia una persona que anava amb un quad i va patinar i va xocar contra una moto, i ella va caure. Al cap de moltes hores se’ns va acudir per un joc per distreure’ns una mica. Vam fer un puzle de 1.000 peces!, però no el vam acabar era impossible!!! Aquella nit vam dormir tots quatre, perquè feia molta més fred que el dia anterior.
Aquests dies de nevada me’ls vaig passar molt bé, i no m’esperava que nevés a Bordils, si que m’esperava però cap el desembre que feia una fred tremenda!, no pas en el mes març!!!!
En fi, un petó molt gros a tots i a totes!!!! Adéu!!!
Això de la NEU ÉS UNA PASSADA!!! Ai el pal del telèfon que cau, aiiii!!!
Quina nevada més forta: carreteres tallades, cues i més cues… Més bonic inpossible encara que hi hagin perills. Suposo que tots vosaltres també heu viscut això tan bonic, extraordinari, bufó… Ostres ara la llum! Ai en fi, que passeu un bon dia amb la neu i amb els catàstrofes!
Oriol
Hola!!! Aquests dies de neu m’ho vaig passar molt i molt bé. El dilluns a la tarda vaig sortir a fora amb en Chris i en Florín a fer un ninot de neu. Al principi ne ens va sortir bé i el vam destrossar, la segona vegada ens va sortir més o menys bé. Em vaig mullar i vam anar a casa meva a canviar-me de roba. En Florín em va donar una idea: agafar els pantalons d’esquiar per no mullar-me. Després vam sortir a fora un altre cop a fer un ninot de neu, tots dèiem: potser aquesta vegada ens sortirà bé. I… sí!!! Perfecte! Ens va sortir perfecte! Però no el podíem aixecar. Quin dia més maco.
Adéu! I espero que vosaltres us ho hagueu passat tan bé com jo.
ROBERT
El dia 8 de març del 2010, anava cap a l’escola. Estava contenta, perquè nevava, i feia 6 anys que no veia nevar, (apart de Vall de Núria que no ho poso perquè no va nevar gaire)Doncs, estava contenta, ens vam fer milions de fotos amb els amics de l’escola però, per desgràcia, va començar a nevar molt i molt. La Carme, em sembla, va trucar els pares perquè ens vinguessin a buscar i anar a casa. La meva tia va tenir de portar a la Georgiana i a la seva germana Andrea a casa seva, van haver d’anar caminant perquè no cabien en el cotxe, en Biel, el meu cosí, va caure i va quedar amb les mans blaves, congelades, al pobre se li va escapar el paraigües i jo em vaig tirar i el vaig agafar. La meva mare també portava a en Marc i en Víctor de 4t perquè la seva mare Margarita també treballa a la guarderia, com la meva mare .A l’arribar a casa, estava tot blanc, em vaig posar el mono d’esquiar i vaig anar a rescatar a la meva gateta, perquè estava a la casa de davant que està per acabar de construir. No volia sortir. Vaig aprofitar i vaig posar-me a fer un ninot de neu però, no el vaig acabar. De seguida, vaig dinar, no teníem llum i vaig menjar croquetes. Després ala tarda, vam fer un bol amb el cotxe, vam fer 100 fotos o més. Quan vaig arribar vaig veure a en Roberto amb un nen que aixecaven un ninot però no van poder. Al vespre tampoc hi havia llum, estàvem amb 4 espelmes i 2 llanternes. Com que teníem gas vam fer espaguetis. Morta de fred me’n vaig anar a dormir.
L’endemà vam anar a fer un ninot de neu a casa de la meva tieta, un altre a casa de la meva veïna i finalment, jo sola em vaig fer un davant de casa meva aquest és molt gran, el cos el vaig fer agafant una mica de neu i anar fent voltes fins fer-se gegant. Com que no hi ha herba, el terreny va quedar tot fangós i marró. Al acabar de fer-lo li vaig posar botons de plàstic, un barret de palla de Can Paraire, en els ulla 2 cargols morts, de nas una pastanaga, una bufanda i de boca una tomata. Vaig aprofitar per anar a buscar a la meva gateta Lara i la vaig poder agafar,estava congelada i tenia molta gana. A la tarda vaig jugar amb els meus cosins i vam anar a buscar una baixada molt gran. La vam trobar a St. Martí Vell. Ens hi vam estar gairebé 1 hora, vam baixar moltes vegades i vam quedar esgotats. A l’arribar, vam posar un generador i ens vam dutxar amb aigua calenta: -Que bé!!!
De seguida em vaig posar a fer deures, els vaig acabar i vaig sopar. Vaig veure una estoneta la tele i…cap al llit. Aquests dies m’ho he passat molt bé!
Raquel
Ara us explicaré les aventures que he viscut els dos dies que no hem vingut a l’escola: Ahir, dia 9, vam sortir a fora amb la meva família a fer una guerra de neu, el meu pare i jo érem un equip i l’altre part de la família, un altre. Nosaltres havíem de tocar a l’altre equip i l’altre equip a nosaltres, si elles ens tocaven tenien tres punts i si nosaltres les tocàvem en teníem dos. Quan vam acabar el joc, vam anar a fer un ninot de neu, teníem la feina molt ben repartida: la meva germana feia el cap, jo feia el pit i els meus pares el cos. Vam entrar a casa i vam anar a veure la carretera, estava bastant bé però relliscava molt, fins i tot un cotxe va xocar amb un altre. Va ser un dimarts molt divertit.
Giorgiana
El dilluns, a l’acabar l’escola, vaig quedar al•lucinat, mai no havia vist tanta neu a Bordils. Ben dinat, vaig anar ràpidament a la habitació a posar-me el mono, les guants i la jaqueta d’esquiar. Al sortir a fora vaig fer un ninot de neu, vaig començar per la part del cos i després el cap, em va quedar d’un tamany mitjanet. A l’acabar em van fer entrar, i em vaig dutxar. Ja eren ¼ de 5h, vaig anar a la sala a mirar la televisió, la vaig apagar al cap de poc, i després va marxar la llum, el telèfon, i la calefacció, era un avorriment. Havíem de jugar a la Brisca, encara era força divertit, o buscar llanternes, per la nit. Les Brisques ens van cansar i, ens vam posar a mirar per la finestra els cotxes, fins l’hora de sopar. Al final, vaig haver d’anar a dormir a ¼ de 8h.
L’endemà vaig anar a jugar a casa de l’Olga, primer vam estar 5 minuts a fora, però ens en vam cansar i vam entrar.
A la tarda vam anar a casa d’uns amics, aquí a Bordils, i jo vaig fer una bola de neu gegant.
Aquests dos dies de neu em van encantar, era com veure pintura blanca al terra.
Adéu,
Adrià
Hola,
El dilluns al matí vam venir a l’escola com un dia normal. Cap a dos quarts d’onze va començar a nevar, al cap d’una estona, les teules de la casa que es veu des de la classe ja començaven a emblanquinar-se.
Els mestres ens van deixar sortir al pati a veure la neu, però en deu minuts vam començar a entrar perquè feia molta fred. Els pares no van trigar a venir a buscar els seus fills. A mi els avis em van venir a buscar a dos quarts d’una com cada dia, llavors de la nostra classe quedàvem dues nenes la Raquel i la Giorgiana. Vaig dinar a casa els meus avis de Celrà, mentre hi anàvem la carretera estava força bé, vam dinar de pressa perquè teníem por que no poguéssim tornar a casa. Quan vam arribar-hi teníem telèfon i encara teníem electricitat, però al cap d’una hora, ja no. Vam encendre la llar de foc per no tenir fred. El meu tiu em va venir a buscar i vam anar a fer un tomb per Bordils amb cotxe. El meu oncle va agafar el quad del meu pare i va anar fins al Roure de Bordils, se li va calar i no el va poder tornar a engegar. Vam posar cadenes al seu cotxe i el vam anar a buscar, vam provar de carregar-li la bateria, vam poder i així tornar a casa.
Abans que es fes fosc el meu pare, va anar al garatge a veure si trobava els fogons de gas del càmping, i els va trobar, al rebedor va trobar un llum de gas, era l’única llum que teníem a part de les llanternes.
L’endemà vam anar a cap a Sant Martí Vell i Madremanya, la carretera que va de Sant Martí a Corçà, una sis o set kilòmetres, al menys vam trobar deu o quinze cotxes abandonats o estimbats per culpa de la neu, hi havia molts arbres a la carretera i havies d’anar fent S. El veïnat de Vilossa i Vilers estaven completament aïllats, a la carretera de Vilossa hi havia mig metre de neu i vam veure com la treien. A la carretera del Àngels no s’hi podia anar de cap manera mig metre de neu i un pi al mig de la carretera. Tornant vam passar per la C-66 la carretera que va de Besalú a Palafrugell, hi havia molts cotxes a la cuneta i d’abandonats. Al matí, a Bordils, vaig veure passar les màquines que treien la neu dels carrers, però pel nostre no hi van passar perquè no hi ha gaires cases. A casa meva han caigut quinze o vint centímetres de neu.
Quant veia nevar des de casa no m’imaginava que hi haguessin tants problemes a la carretera.
Amb la neu m’ho vaig passar molt i molt bé.
El meu pare em va explicar que no havia vist nevar mai tant a Bordils.
Adéu.
Arnau