Ara estem en una de les setmanes més especials de tot l’any, la SETMANA CULTURAL!!!
Com que durant la setmana cultural fem coses ben diferents, ens agradaria saber el que més t’ha agradat. Estem esperant el teu comentari amb ganes!!!
Arnau
Ara estem en una de les setmanes més especials de tot l’any, la SETMANA CULTURAL!!!
Com que durant la setmana cultural fem coses ben diferents, ens agradaria saber el que més t’ha agradat. Estem esperant el teu comentari amb ganes!!!
Arnau
Hola a tots i a totes, ja s’ha acabat la setmana cultural! A mi m’ha semblat una setmana molt i molt divertida i totes les activitats m’han agradat! La que més ha estat, mmm… Sí, l’activitat que més m’ha agradat ha estat la de cosir l’alfombra. Era molt divertit, però quina pena que només ho fessim un cop! Totes les altres activitats també m’han agradat molt eh! Però aquesta ha estat la que més. Espero que a vosaltres també us hagi agradat!
Un petonet!
Raquel.
Hola,
M’agradaria explicar-vos com va anar el bufet lliure, el plat que vam fer nosaltres.
Els de cinquè vam fer croquetes i “empanadillas”. Les croquetes les vam fer en dos dies. El primer ens vam partir en dos grups, un feia les de pernil i l’altre, les d’espinacs, aquest dia vam fer la massa, la vam tapar amb film fins al divendres; el dia del bufet els hi vam donar la forma i les vam arrebosar, després els hi vam donar a la Mari, i ella les va fregir. El que més em va agradar va ser fer les croquetes, tan les d’espinacs i formatge com les de pernil salat ens van quedar molt bones, ho vaig saber perquè quan nosaltres vam anar a buscar el menjar, que vam ser els penúltims, ja quasi no n’hi havien, n’haviem d’haver fet més quantitat.
Les “empanadillas” no van tenir tant d’èxit, suposo que va ser perquè no eren casolanes del tot! Vam fer el relleno amb pernil i formatge, el vam tallar a trossos ben petits perquè quedés més bé i les vam tancar. També ens van sortir molt bones!
Entre tota l’escola vam fer la coca “olímpica”, estava composta de xocolata desfeta i galetes, vam començar amb una capa de galetes, a cada una n’hi havia més de 200! després vam cobrir-les de xocolata i 3 vegaddes el mateix, en tota ella hi vam posar quasi 700 galetes!. Cada nen en posava 3 o 4.
Aquesta setmana cultural m’ho he passat PIPA!!!
Arnau
LA RUTA DELS ARBRES MONUMENTALS
Aquesta ruta és molt bonica perquè dónes la volta a quasi tot el terme municipal de Bordils.
Cada arbre que vèiem, una parella llegia la informació que hi havia en un plafó informatiu, i l’altre tirava fotos.
En aquesta ruta hi han 7 arbres, i tots ells estaven protegits per l’ajuntament de Bordils.
Els arbres de la ruta són: alzines, freixes, pollancres, lledoners, plataners , roures i un Bordilenc.
L’arbre que jo he llegit ha estat el Bordilenc, que es diu així, perquè es autòcton de Bordils, és un pollancre. Aquest pot arribar a mesurar 30 metres, també és de fulla caduca.
El plataner, quan li talles les branques torna a brotar, però si li talles la soca ja no tornarà a créixer. La fusta del plataner és molt bona per fer mobles etc…
L’arbre núm. 10 el suc que té a dins serveix com a aspirina.
El pollancre de Can Riera és autòcton de França i el van portar aquí. Aquest pot fer 40 metres d’alçada.
El fruit del lledoner de Can Prat és el lledó que quan és verd és d’un color verd fosc i quan madura és negre. El fruit és comestible. La fusta és molt apreciada i és fa servir per fer coses precises.
Aquesta excursió m’ha agradat molt, perquè no és gaire habitual fer excursions amb bici a l’escola. Encara que ja ho conegués, m’ha encantat.
Adrià
Hola classe,
Ara us explicaré què em va semblar la sortida d’ahir, dimarts dia 22.
L’itinerari dels arbres monumentals ha estat molt divertit. Cada parella llegia l’informació d’un arbre en que s’especialitzava, hi tirava fotografies… nosaltres vam escollir el Bordilenc, ara us explicaré algunes característiques d’ell: és un arbre que pot arribar a mesurar 40 metres d’alçada, fa molt de temps els plantaven al Ban, els seus propietaris en treien un gran profit: creix ràpid i la fusta era força apreciada. El Bordilenc és un arbre de fulla caduca, significa que a la tardor li cauen les fulles i a la primavera li tornen a sortir. Actualment, n’han posat un a davant de l’ajuntament perquè la gent el pugui visitar sense anar al Ban, ara aquest arbre està protegit per l’ajuntament de Bordils com tots els altres arbres de la ruta.
Les exursions amb bicicleta són molt més divertides que no pas si vas a peu. Sort que a cada arbre ens paràvem, sinó haguèssim arribat a l’escola molt més cansats!
De moment, aquesta setmana cultural està sent molt divertida!!!
Arnau
A la ruta dels arbres monumentals hem aprés moltes coses i algunes d’aquestes coses les expliquem en aquest escrit:
El pollancre que hi ha davant de l’ajuntament està protegit. És un arbre que pot arribar a medir fins a 40 m d’alçada, prové de França i va accedir a les nostres comarques al 1940. La seva fusta es fa servir per fer pasta de paper. També s’utilitza en medicina natural i es fa servir per tractar la bronquitis. La bronquitis és un malaltia dels bronquis. Quan un persona té bronquitis tus molt.
El pollancre és un arbre de fulla caduca. La seva resina barrejada amb llard de porc, es feia servir per fer les pomades per tractar les hemorroides que són uns grans que surten al cul i fan molt de mal.
Un petó molt gros a tots i a totes!
Roberto i Oriol.
Ja és el tercer comentari que escric en aquest article, eh! Mireu, us vull explicar la meva opinió sobre l’alfombra que volem fer entre cinquè i sisè.
Primer de tot us vull dir que m’encanta aquesta idea! És genial, magnífica, preciosa, divertida etc. I quedarà molt bé, sobretot amb colors! M’ha sorprés molt el tipus de material que fèiem servir, jo em pensava que serien peces de roba!, però resulta que no! Era molt divetit cosir i ens barallàvem perquè n’hi havien que fèien més tros!
Espero amb moltes ganes que arribi el dia de fer les croquetes! Ah! per cert, us podeu creure que falta aquesta setmana i acabem el trimestre? El segon! Imagineu-vos-ho! Ha passat volant, no? Bé, al menys a mi, sí!
Teodora
Ja sé que he escrit un altre comentari, juntament amb la Raquel, en aquest article, però m’agradaria escriure’n un altre!
En fi, com ja deia a l’altre comentari, aquesta ruta m’ha encantat! Els arbres eren preciosos i gegants! Els arbres que m’han agradat més han sigut els pollacres de Can Rivera! Eren molt grans, i podien arribar a mesurar 40 metres d’alçada! També han dit que provenien de França, i que de les seves fulles en feien medicines! Quasi bé tots els arbres eren de fulla caduca! o sigui que els hi cauen les fulles a l’hivern!
Quan hem baixar a veure aquests pollancres, com que el terra estava ple de fang ens hem quedat… bh! Com uns porcs! Ens ho hem passat fantàstic, llàstima que la Núria, en Tomàs i en Max no han pogut venir! Ah, per cert, a en Tomàs i a en Max els hi hagués encantat passar pel mig del fang, oi? Però en fi, potser ells s’ho han passat encara més bé! Espero que ens ho expliquin! Aquesta setmana Cultural, és especial, bé, diferent!, però ja m’agrada!
Teodora
Que bé, em sembla que també estreno aquest article. Ara us explicaré el dia de la setmana cultural que segur que m’agradarà, el divendres perquè és un dia molt especial de la setmana cultural i també perquè tota l’escola surt a les galeries i dinem tots junts i nosaltres preparem el menjar. Espero que tots el meus companys i companyes es quedin a dinar aquest dia tant especial.
Adéu i un petó molt gros a tots i a totes.
Giorgiana.
Avui dimarts, hem fet una ruta amb bicicleta per Bordils genial, fantàstica, fabulosa, magnífica, divertida… però, una mica cansada. Molts dels arbres que hem vist ja els coneixíem, però també n’hi havia que no havíem vist mai. Tots són molt macos, molt grans i, sobretot, molt espectaculars. Ha sigut una ruta fàntastica.
Raquel i Teo.