Oi que alguna vegada t’ha passat alguna cosa que t’ha fet pena? Doncs, si vols compartir aquesta experiència amb nosaltres i, si és possible, sense fer-nos plorar, escriu en aquest article.
Giorgiana
Oi que alguna vegada t’ha passat alguna cosa que t’ha fet pena? Doncs, si vols compartir aquesta experiència amb nosaltres i, si és possible, sense fer-nos plorar, escriu en aquest article.
Giorgiana
Com molts sabeu fa ja uns dies, per mala sort va morir el meu gos més gran. Mireu va anar així: un dia ens vam adonar que no podia pujar les escales, el meu pare al cap d’una setmana el va portar al veterinari perquè no volia menjar el seu menjar preferit (arròs amb pollastre, pa, pasta…) i li va dir que tenia càncer de fetge, quan el meu pare m’ho va explicar, tots dos vam començar a plorar. La meva mare em va venir a buscar perquè em tocava amb ella i vaig estar tot el dia plorant. Van passar quatre dies i encara estava viu, el dia de St. Jordi era el seu aniversari, feia 11 anys (que pels gossos són 77 anys), quan vaig torna a casa li vaig preguntar en el meu pare com estava en Buc i em va dir que ja estava, només vaig preguntar on estava enterrat i ell em va dir que a l’hort.
Al cap d’uns dies, ja teníem un nou amic, en Tuc, que és un pastor alemany com en Buc, ara ja fa un mes que el tenim. En Tomàs ja l’ha vist i també en Max.
Nil
Hola,
Jo també tinc una notícia molt dolenta! El meu pare m’ha comentat que un amic seu, se li han bloquejat les venes i no li passa la sang! Ha anat al metge i li ha dit que li posaran com uns tubs, o alguna cosaa així, però només durarà 15 anys! Després es morirà! Aquest senyor de qui us acabo d’explicar què li passa, té dues filles, i una d’elles és molt petita! Pobres!
Teodora
Hola tots i a totes!!! Avui la meva mare m’ha dit que em volia dir una noticia dolenta. M’ha explicat que el meu oncle s’ha d’operar de l’esquena, avui he plorat molt i he parlat per telèfon amb el meu oncle i m’ha dit que s’havia d’operar. Això sí que és una notícia ben dolenta, espero que el meu oncle estigui bé!
Adéu i un petó molt gros per tots i per totes.
Ioana
Última notícia, última notícia!!!
Aquesta notícia que us donaré ara, me la va comentar la mare ahir a la tarda, i per mi és molt dolenta:
Resulta que el meu cosí de Barcelona, estava fent una carrera pel carrer amb la meva cosina Cristina, que té un any. Ell corria més i com que mirava enrera… Paaam! Es va donar un cop tant fort que va perdre el coneixement. Va anar-hi l’ambulància i tot, i va estar una minuts en coma, sort que ara, està bé.
Com veieu, és una notícia que per mi és trista, dolenta, desagradable…
En fi, menysmal que ja està sa i estalvi.
Adéu
Raquel.
Que bé, sóc la primera, tot i que això no m’importa gaire, ara us explicaré una cosa que m’ha fet molta pena. Estava parlant amb el meu avi de Romania i em va donar una mala notícia: la meva gossa, a qui estimava tant, va marxar de casa. Quan em va dir això, vaig penjar ràpidament el telèfon i vaig començar a plorar i cada cop que pensava amb ella i amb les aventures que hem viscut juntes, més pena em feia. Al cap d’una estona, l’avi em va tornar a trucar i em va dir: -No cal que ploris més que la gossa ja ha tornat. Per dintre meu deia: -Visca, visca, la gossa ja ha tornat!
Un petó molt gros per tots i totes. Adéu.
Giorgiana.