Somnis agradables, somnis d’esgarrifança, somnis incomplerts, somnis repetitius, somnis realistes, … qui no recorda algun somni?
Somnis agradables, somnis d’esgarrifança, somnis incomplerts, somnis repetitius, somnis realistes, … qui no recorda algun somni?
El dimarts dia 4 de maig, el dia abans del que havíem de saber-nos la història dels presidents de Catalunya, vaig tenir un somni molt relacionat amb el tema!!!
Estàvem banyant-nos en un platja molt divertida, fins aquí res d’estrany. Al cap d’una estona, vaig decidir anar a una botiga que hi havia allà al costat. vaig entrar a dins, i vaig buscar el que volia comprar…, de sobte, va aparèixer… ah que no sabeu qui?… En Lluís Companys!!!!, de primer moment vaig dir saltant: – Lluís Companys!!! I ell em va dir: -Sí senyora, ho has endevinat!, després jo li vaig contestar: – Honorable senyor Luís Companys. A continuació em va dir que ens xoquèssim la mà, jo encantada, ho vaig fer!!! Aquest senyor, tenia una cara que no era seva, una cara que no havia vist mai!!!, però sí que tenia una cosa ben estranya, el nom en el bigoti: “Ll. Companys”. Em vaig quedar durant una estona ben bloquejada, després vaig comprar el que havia de comprar, i vaig marxar!
Teodora
El dissabte, vaig tenir un somni molt, però molt trist:
La meva mare, el meu pare, el meu germà i jo anàvem en un lloc, un lloc que no havia vist mai! Anàvem passejant, jo me’n vaig anar corrents a seure’m en una roca perquè estava cansada i de sobte, es va trencar la terra per la meitat!!! Jo estava en una banda i meva família en una altra. Seguidament, va aparèixer un bruixot i em va dir:
-Jejejejejej, ara has de triar només a una persona de la teva família perquè vingui amb tu, les altres dos es moriran!!!! Espantada, vaig començar a plorar i plorar perquè no sabia a qui triar, jo els volia a tots tres… El bruixot anava comptant el temps enrere, i em deia:- Espavila’t o et quedaràs sola!!!
De cop em vaig despertar, i vaig dir:- Buf!!! sort que ha sigut només un somni…
Teodora
Hola,
Escolteu, tinc una notícia una mica dolenta!!! 🙁 : Fa dos mesos que no somio res de res de la vall de Núria!! Ja em deuen haver passat les ganes de tornar a anar-hi, no? En fi, encara que no hagi tingut cap somni sobre la Vall de Núria, no vol dir que no hagi somiat, no? Doncs mireu, aquest cap de setmana n’he tingut un una mica trist 🙁 :
Estàvem tots a la classe fent un treball amb el Photoshop!, però havíem d’imprir un text, i si volíem el podíem anar a imprimir a casa! Després havíem de tornar, perquè dormíem a l’escola!!! Doncs, jo vaig anar a imprimir-ho a casa, i la Raquuel i l’Arnau m’havien demanat si ells també ho podien fer perquè casa seva era molt més lluny! Jo els hi vaig dir que sí! Vam anar-hi, i ho vam imprimir. Quan volíem sortir, la meva mare em va dir:- Ves a casa de l’avi, que vol parlar amb tu!!! I sabeu quina era la casa??? La del meu propietari, al costat del meu pis!!! Vam anar-hi!, el meu avi estava assegut en una cadira en el jardí, mentre plorava! Jo em vaig asseure al seu costat, i ell em va dir:- Torna a casa!!! Et trobo molt a faltar!!!. Li queien les llàgrimes com les gotes d’aigua en una cascada!!! Jo li vaig contestar:- Tranquil avi, que jo ja estic bé allà, he fet amics, vaig a l’escola, i m’ho passo d’allò més bé. Ell va abaixar el cap, i em va dir que ja me’n podia anar! Vam marxar i…
Continueu vosaltres el somni, jo ja no en sé més!!
un petó :-* ,
Teodora
Hola,
He somiat que nevava molt i molt, més que el dia de la gran nevada. Imagineu-vos si va ser divertida l’estada a vall de Núria, que encara avui alguns dels meus somnis hi estan relacionats. Ara ve el somni: a Bordils nevava molt, no érem tot el grup d’esquiar enter de les colònies, en comptes d’en Ferran de monitor teníem a la directora de l’escola, la Carme. Esquiàvem pel carrer Torrentor, no sé com perquè no fa gaire baixada. L’única cosa que recordo és que la professora renyava a l’Àlex de sisè i no sé perquè. Fins aquí el meu somni.
Arnau
L’altre dia vaig somiar que érem a Romania, a casa de la meva millor amiga. Ella tenia un gos i em va començar a perseguir. Corria tant ràpid com podia, vaig anar a parar a casa de la meva cosina que, sorprenentment, tenia el cap de llop, les potes d’elefant i el cos d’humà. Vaig tancar ràpida ment la porta i el gos va desaparèixer. Vaig anar al menjador i el seu pare tenia el cap de cavall i el cos d’elefant. La meva cosina amb la pota d’elefant em va tocar i vam anar al desert, però ja no me’n recordo de res més. Adéu .
Giorgiana.
Ara us explicaré els somnis que he tingut durant aquest cap de setmana:
El dissabte vaig tenir dos somnis: El primer anava amb la meva família cap a Romania, però resulta que ens quedem a la Vall de Núria per dormir dues nits. Encara hi quedava neu!, jo molt contenta de sentir aquesta notícia tant divertida, els li vaig preguntar en els meus pares si podia agafar el trineu i baixar uns quants cops, ells em van dir que sí, i també que anirien a buscar la clau de l’alberg! Vaig baixar unes quantes vegades, però de cop va venir una dona que volia que li obrís la porta del cotxe,perquè volia veure què hi teníem! Jo, no li vaig deixar, perquè em pensava que volia robar alguna cosa! Ella se’n va anar i de seguida van venir els meus pares, i els hi vaig explicar el que em va passar, ells em va dir que ho vaig fer molt bé de no obrir la porta. No sé perquè, però continuem amb el nostre viatge, i al final no ens quedem a dormir, ohhh!
El segon somni del dissabte: Estàvem a la Vall de Núria (un altre cop!), però no esquiant sinó que decidint el teatre de 6è! Encara no havia passat ni el curs, i nosaltres ja decidíem el teatre, us ho creieu? En fi, no sé de què anava el teatre, però si que sé que la Mònica havia de ser la protagonista!, bé, no ella sinó jo, però la Núria li va donar el paper de protagonista en ella perquè deia que li quedaria més bé. Jo em vaig enfadar molt amb la Núria! Al cap d’una estona havíem de decidir la roba per la Mònica! I sabeu què!? La Núria em deia tota l’estona:-Porta-li aquells pantalons tant macos que tens a la Mònica que li quedarà molt bé!, porta-li aquelles sabates teves, porta-li aquell vestit, porta-li el vanu, porta-li… Jo vaig callar i li vaig dir que sí, però m’empassava les ganes de plorar! Finalment, vam anar a casa meva per donar-li la roba a la Mònica! Quin somni!
El diumenge tenir un somni seblant en el del diumenge:
La Núria havia de fer una reunió amb els pares! Nosaltres estàvem a l’escola preparant la roba del teatre! (ja m’agradaria tornar-lo a fer aquest any!) Quan arriben els pares, ai! els pares!, estaven tots diferents, no eren pas els que jo coneixia! La mare de la Raquel, era morena!, i molt més grassa! El pare de l’Oriol, ui el pare de l’Oriol! Tenia els cabells blancs, no sé si era perquè sel’s havia tenyit o perquè era molt vell! Era una reunió molt estranya, extravegant, “rara” Buf! En fi, resulta que primer estaven fent la reunió a la classe, però després, a dins del meu pis! I sempre quan pujava les escales, em trobava un gos molt gran, que al principi no tenia por d’ell, però després de mossegar-me ja sí! En fi, no sé com va acabar aquest somni, perquè em vaig despertar de cop, i vaig anar a escriure-ho al blog!
Teodora
Us en recordeu que l’altre dia vaig fer un comentari a Vall de Núria? I que deia que sovint somiava amb ella? Doncs, aquesta nit m’ha tornat ha passar:
Estàvem tota la classe, amb els pares, era una Vall de Núria molt estranya, no se sembla gens amb la que vam anar de colònies! En fi, vam baixar del cotxe, cada un del seu (dels pares, és clar!), i vam anar a visitar aquell lloc, com si no hi haguéssim anat mai! Els pares es van quedar allà, i nosaltres, els nens i les nenes, vam marxar. Uns anaven per un lloc i els altres per un altre, els del meu grup crec que eren…: l’Oriol, la Raquel, la Georgiana, no sé … però crec que també hi havia la Ioana, i jo, és clar! Doncs aquests, el meu grup! En fi, vam fer guerres de neu, un ninot etc., però resulta que… potser no us ho creureu, però és veritat!, ens vam perdre, sí, sí, nosaltres, el meu grup, uns nens de cinquè! (la nostra classe). En fi, vam tirar endavant! Vam trobar un bosc, i allà… Ah! per cert, us he dit alguna vegada que, normalment, els meus somnis són una barreja de Catalunya-Romania? Doncs, en aquest somni hi ha hagut aquesta mena de barreja! Continuem, vam trobar un bosc, i allà ja érem a Romania! En el meu poble! Jo els hi volia dir tot això, però… m’haguessin dit que estic boja! I que no pot ser això, i per tant, vaig callar! Vam caminar, fins que vam trobar una casa, molt estranya, vam entrar, però no hi havia ningú, només un gat que semblava abandonat, pobre! També hi havien uns ninos, en diferents llitets, semblaven els set nans, els de la Blancaneus! En fi!, sort que vam trobar un mòbil, vam trucar a la meva mare, i ens va venir a buscar, va portar els altres nens a casa seva i vam marxar! Però el meu somni no s’acaba aquí, vam anar en algun lloc que no sabia què era, però quan vam entrar ja sí. Vam pujar un escaló i hi havia un… un home, un discapacitat o algú així, estava en una habitació i donava voltes, a mi no em va fer gràcia, sinó tot el contrari, llàstima!, molta llàstima! Més llàstima que quan veus un gat mort! De seguida la mare va dir, prou! Marxem d’aquí ara mateix, no em va voler dir què estava buscant. En fi, vaig callar. Vam baixar a baix i hi havien moltes habitacions i a cada una d’elles hi havia un home, que devia tenir alguna malaltia! També hi havia la Núria, no us espanteu ella no tenia res! Sinó que ajudava a tota aquella gent! I li deia a la meva mare: -Vingui a ajudar a aquests homes! Perquè pobres! Si us plau! Agafi una ambulància i vagi a buscar gent que tingui problemes!. La meva mare no sabia què dir-li!. Al cap d’una estona va venir la Carme, i ella també deia el mateix, ai, ai, ai!!! Vam marxar, i les vam deixar… Ring! ring, ring! Sona el despertador!, I dic: -Ha sigut un mal somni, buf! Que bé!
Adéu!!!
Un dia vaig somiar que un gos i un gat em mossegaven la mà i el peu.
El gos era negre i molt gran, i el gat també era negre, però molt simpàtic, això ho creia abans que em mossegués la mà perquè després ja no ho creia. No sé ni a on estaven, ni d’on eren aquests animals! Només sé que em vaig despertar amb un horrible mal de mà i de peu perquè aquests dos felius em van mossegar!Quin mal! Ja no m’acostaré mai més en els gats ni en els gossos, vaig dir quan em vaig despertar, però resulta que aquest diumenge vaig anar a casa de Raquel i vaig tocar la seva gata Lara, ja no me’n recordava! Ai, ai, ai!!!
En fi, adéu! I un petó molt gros a tots!!!!
Aquest dissabte vaig tenir un somni semblant en el de la Núria.
Estava tota l’escola en el casal esperant que comencés el teatre de cinquè. Comença el teatre, en Nil surt a l’escenari, i se sent una cançó molt estranya, crec que era música “rap” en fi, tota l’escola va començar a riure i en Nil, pobre, no sabia què fer i va començar a ballar. La Mónica igual, en comptes de cantar, van ballar, i se’n van ensortit! Ho van fer fantàstic! Segurament, la gent no se n’havia adonat que ens havíem equivocat i per tant, el teatre va continuar. Surt el Padrone amb el codirector, tot bé fins aquí, però de cop la música que havia de sonar mentre ens canviàvem, sona i era una de molt estranya, quin embolic! Totes les cançons del teatre estaven equivocades, una era “d’òpera”, l’altre era…. “jazz”, n’hi havia una de la Rihanna! En fi, tot tipus de música menys la que havien de posar. Crec que l’Oriol i la Núria (encarregats del so) estaven una mica despistats, però ells deien que el número de la cançó estava bé, però… alguna cosa molt estranya va passar, segur!!!
Sort que el dia del teatre no ens va passar perquè sinó… no sé què haguèssim fet! Potser… repetir l’obra!, però no crec!
Un petó molt gros a tots!
Adéu!!!
Hola,
Fa molt de temps que no escric a somnis i us en vull explicar un de molt estrany: L’Alba estava apunt de casar-se amb un noi que es deia Arnau Ramiro o alguna cosa així, i va venir en Salifú i li va fer un petó a l’Arnau i va dir ecss! que fastigós! je,je,je,je Quines coses somio…
Adéu.
Fa un temps vaig somiar: Estàvem en el bar del costat de casa meva l’Oriol, l’Olga, la raquel, en Tomàs, la Teo i jo, hi havia guerra i nosaltres érem republicans, l’altre meitat de la classe anaven contra nosaltres, alguna persona va morir però no recordo quina. En Tomás va matar a algú de l’altre grup. En aquell moment, va aparèixer Franco i també en Lluís Companys però, ja no recordo res més.
Adéu. Giorgiana.
Hola a tots! Sabeu quan vam plantar l’arbre? Doncs jo, ja havia somiat que ens ensenyaven els arbres que van posar el pati nou i el dia que ens van ensenyar l’arbre, doncs jo me’n vaig enrecordar d’aquest somni. Quina casualitat, no?
Adéu i bon cap de setmana a tots!!!
Ioana
El dimarts passat vam fer un bon intesiu de la prepració del teatre i, possiblement per aquest motiu, aquella nit hi vaig somiar! Recordo que hi sortia el pintor, i que enlloc d’escriure el títol de l’obra es posava a fer un quadre! Sí, sí, dibuixava un paisatge de neu que, si no recordo malament, quan jo li demana explicacions ell em responia alguna cosa semblant a… :
– Segur que ho coneixes, hi hem anat fa poc… és Vall de Núria!
Un segona personatge, de qui no puc recordar la cara, sortia parlant en un idioma incomprensible, jo em mirava al públic però, sorprenetment, semblava que jo fos l’única persona que no l’entengués, tothom reia doncs, resulta que fins i tot deia acudits! Va ser un malson, us ho asseguro!
Hola, ara us explicaré dos-tres somnis que vaig tenir.
Dimarts: Vaig somiar que nosaltres, els de cinquè, anàvem a la meva escola d’abans, estàvem al porxo i l’Oriol, la Teo i jo parlàvem a l’escala.
Els alstres estaven drets, i hi havien més nens però no tenien cara…Les tenien però borroses.Em vaig despertar i no vaig somiar més!!!
Dimecres: Vaig somiar que els nens de la meva escola d’abans venien a la nostra escola i jugaven en el pati petit a fer una rotllana i després tots es barrejaven i un tenia que parar. Quan van acabar de jugar, jo vaig anar a les galeries i me’ls vaig trobar, el primer que vaig fer va ser donar-li una abraçada a la meva millor amiga que és diu Maria i després a tots els altres…pip, pip, pip, pip, pip, pip!!!
Oh, oh, aquí s’ha acabat nois i noies.
Els somnis de la Raquel!
Ja fa uns quants dies vaig somiar que estàvem de colònies en un hotel d’Andorra. Hi havien els mateixos monitors, i el grup d’en Joan ja baixàvem vermelles i tot!
Oi que a l’alberg de Núria cada dia hi havien patates? Doncs allà cada dia hi havia verdura!!!
Quan va arribar la nit de la discoteca, nosaltres, les nenes, vam ser les primeres de ballar, i just quan começar la música… sona el despertador!
Ohhhh!!!
Adéu!!!
Teodora
Hola,
Ja fa uns quants dies vaig somiar una cosa molt divertida, tractava sobre que el dia següent nevaria. Així va ser com l’endemà, quan em vaig despertar, vaig veure com tota l’herba estava blanca, no sé si se’n diu així però va ser un somni premonitori. Que divertit!!!
1- Ja fa uns quants dies, vaig somiar: Jo estava dormint tranquilament i, de cop va venir un ratolí i em va mossegar la planta del peu, em vaig despertar de cop i no podia moure el peu perquè tenia por que se m’obrís la crosta i em sortís sang.
2- La nit passada vaig somiar que arribava a casa, vam entrar, i vam veure una serp extrallarga, jo em vaig “cagar a les calçes”, vam tancar la porta de cop. Al cap d’una estona vam tornar a entrar i vam veure que la serp estava al lavabo, vam tancar la porta i la vam deixar allà dins. Vam anar a dormir i l’endemà no la vam trobar.
Arnau
Hola, ara us explicaré un somni molt estrany que vaig tenir, però molt, eh!
Tota la classe menys alguns nens anàvem a un gimnàs que teina una baixada molt forta i a dalt de tot hi havia en Tomàs i la Lemba de quart fent força amb unes peses. En Tomàs va tirar una pesa a en Roberto perquè ell també fes força, després en Tomàs va dir: -saltaré per aquesta baixada i si em moro no passa res!!!
Mentre érem a la baixada, la Teo plorava perquè tenia por que en Tomàs es morís però jo la consolava i ella reia. Ho sento molt però quan en Tomàs era a mig camí em vaig despertar!!!
Raquel
Totes les nits de les vacances de Nadal he somiat el mateix, però el mateix.
Estàvem a l’escola, estudiant, llegint, com un dia normal, i sobretot no anàvem de vacances. Aquestes vacances han estat distretes i m’han agradat perquè durant el dia feia coses diferents: visitava llocs, anava a passejar etc. Però a la nit, quan somiava, ja tornava a estar amb vosaltres com cada dia que anem a l’escola. Crec que us trobo a faltar molt a tots.
Adéu!!!
Teodora
Hola,
Ja fa uns quants dies vaig tenir un somni molt desagradable.
No havia fet els deures de mecanografia (en veritat, sí que els havia fet) i en Carles,
el professor, em càstigava sense festes de Nadal; la Núria també em posava un
càstig, no em deixava anar a esquiar!!!
Adéu.
Ja torno a ser aquí, us vull explicar que vaig somiar com si fos l’escola d’abans, vaig somiar amb l’Amparo, la dona que repartia la llet. També, en el mateix somni hi havia nens de la meva classe i hi havia una muntanya de neu però, no era gaire gran. Tots vam baixar menys la Núria perquè tenia por però la vam agafar per les cames i va caure.
Giorgiana
Hola, el diumenge vaig tenir un somni molt estrany: l’Arnau, l’Eloi, en Max i jo havíem fet els deures molt bé i els altres malament. Havíem de corregir els deures però, la Núria ens deia que nosaltres quatre els havíem fet molt malament i els nostres companys molt bé. A l’hora del pati, la Núria ens va dir que ens quedéssim a fer els deures!!! Molt enfadada. Ja no recordo res més.
Adéu!!! i un petonet a tothom.
Avui he somiat que estava al Camp Nou, i es jugava un Barça- Madrid, m’en recordo que el Barça va guanyar per 4 a 0. En Messi va fer un Hat trick i l’Ibraimovic en va fer un altre.
Adéu!
Arnau
Hola, ja torno a ser a aquí!
Avui he somiat que l’Oriol, la seva germana,la meva mare, el meu pare i jo vàrem anar de vacances al parc aquàtic de Barcelona. L’Oriol i jo ens vàrem tirar per un tovogan de curves molt divertit i quan èrem a baix hi havia una piscina amb 2 dofins. Jo vaig pujar sobre d’un i l’Oriol a sobre d’un altre. A continuació, vàrem anar a Portaventura i tots dos vàrem pujar a la Caiguda lliure, quan vam baixa, vam quedar ben marejats i vàrem vomitar. Ja no recordo res més.
Vaig tenir un somni molt estrany: l’Olga era la meva germana i vàrem anar a esquiar, en aquell moment no sabíem esquiar i vàrem xocar contra l’Arnau i en Tomàs i ells també varen caure perquè nosaltres els vam donar un empenta sense voler. Ja no recordo res més.
Hola a tots i a totes, només us vull dir que fa menys o menys 2 anys, vaig somiar que la meva mare, el meu pare i jo estàvem a l’hospital. La meva mare i el meu pare eren a l’habitació i jo era a la sala d’espera. El meu pare va sortir de l’habitació dient-me que la meva mare ja estava parint, jo els anava posant a dintre del llit i finalment, va parir 20 fills!
Hola a tots i a totes! Fa uns quants dies, vaig somiar que fèiem classe de música al Maxi Dia. Fèiem un examen i la Guaci ens va dir que qui acabés, podria comprar el que volgués, jo vaig agafar un ordinador i l’Olga va agafar una cosa molt estranya. Tothom va marxar i ens van deixar a l’Olga i a mi, en aquell moment van arribar els pares de l’Olga i ens van portar en cotxe cap a casa.
Giorgiana
Hola! El dimarts vaig somiar que en Robert, el meu germà, i jo vam anar a Romania.
En Robert anava amb el cotxe del meu pare i deia: -Ioana, ens agafaran els policies.
Vam arribar a Romania i jo li vaig dir: -Ja hem arribat, ja hem arribat!
Quan em vaig despertar, tenia la sensació que era a Romania.
Em va agradar aquest somni!!!!
Ioana
Hola!,
El diumenge vaig tenir un somni molt estrany.
Estàvem a a la classe i de cop la Núria ens diu que hem de treure els deures de català.
Aquí hi ha la part estranya d’aquest somni: No havia fet els deures! Però resulta que no era l’única, sinó que hi havien uns quants més que no els havien fet. A continuació la professora ens diu que els que no els haguessin fet que portessin l’agenda a sobre la seva taula i que no tindrien vacances de Nadal! Jo tenia la cara vermella com un pebrot. Li vaig portar l’agenda i em va mirar amb una cara que no m’havia mirat mai!
Amb aquest somni he aprés una cosa: A partir d’ara farè sempre els deures!
Adéu!
Hola!
El divendres vaig somiar que m’havia apuntat a dansa.
Allà hi havia l’Oriol, l’Olga, l’Arnau i molts més nens que no coneixia. Tots es van sorprendre quan em van veure. També me’n recordo que la Núria feia de professora.
Era molt divertit!
Ja torno a ser aquí!
Fa una setmana vaig somiar una cosa molt estranya…
Era a l’hora del pati de la tarda. Allà hi havien basses i,l’Olga i jo bevíem aigua d’una bassa. M’en recordo que també ens empassavem pedres i tot!
Adéu!
Hola classe!
Ja fa uns quants dies vaig somiar que conduia el cotxe del meu pare.
Els pares estaven treballant, i jo i el meu germà havíem decidit anar a comprar. Vam pujar al cotxe i vam marxar. A Girona ens vam trobar amb els pares i… Ja no me’n recordo de res més.
Adéu!
L’altre dia vaig somiar que…
La meva mare se n’havia anat a una reunió de l’AMPA i jo em vaig quedar sola a casa, de cop van tocar al timbre i jo vaig obrir però, no hi havia ningú. Quan em vaig girar, em vaig trobar al pare de l’Oriol i a l’Oriol amb moltes maletes, de sobte el pare em va dir: -Raquel agafa la maleta que ens en anem al bosc!!! Quan vam arribar al bosc, el pare em va dir: -per què no portes cap collaret? que anirem a la discoteca!!! Jo em vaig tocar la butxaca i vaig trobar un collaret de colors. Vam anar més amunt de la muntanya i vam trobar a la germana de l’Oriol, llavors el pare de l’Oriol em va dir : -té, cremes per posar-te guapa per anar a la discoteca, però li vaig respondre: – no, no que ja en tinc !!! No em va fer cas. Finalment… no m’en recordo de res més.
Bé, adéu amics !!!
Hola!
Aquesta nit he tingut un somni que ja fa temps que se’m repeteix: és d’una pel•lícula que vaig veure fa, com a mínim, cinc anys. Tracta d’uns nens que viuen a un poble molt petit i al costat hi ha un bosc molt gran, la seva mare sempre els està dient: – No aneu al bosc d’aquí el costat que hi ha un monstre.
Un dia els nens van anar al bosc i tenien molta por. Un monstre els va segrestar… i ja no me’n recordo de res més.
HOLA
Ahir divendres vaig tenir un altre somni però, completament diferent.
Estava a una escola de màgia amb dos nens més. En el somni eren amics meus però en realitat, no els coneixia de res. Hi havia una barca voladora i un autobús conduit un robot, la barca era dels dos nens: un es deia Marc i l’altre Joan. Feiem servir la màgia per divertir-nos i no me’n recordo de res més.
ADÉU
Hola a tots!
El dijous passat em va passar una cosa que mai m’havia passat però és molt extrany: dins del meu somni tenia un altre somni però, no me’n recordo de que tractava.
Adéu
Aquest escrit vol ser una queixa a l’inconscient de l’Arnau i, com que està relacionat amb quan l’Arnau sommia, he cregut convenient escriure-ho en aquest apartat: sempre haig de ser jo, i només jo, la culpable de totes les desgràcies que passen en els teus somnis? En una ocasió, per culpa meva vas oblidar portar les coses d’higiene personal a les colònies a la neu i vas haver de rentar-te amb neu! I ara, en aquest darrer somni, no només tinc la culpa de deslligar una corda que aguanta una plataforma sinó que, com si no n’hi hagués prou… caic d’un pont! Terrible!
Diuen que hi ha gent que sap interpretar els somnis, potser convindria que algú m’expliqués què deu significar el fet que jo no surti gaire ben parada… però, mentre no trobi a la persona, aprofito per demanar un desig: ” …m’encantaria fer de bona, alguna vegada, en algun dels somnis de l’Arnau…”
Una abraçada per l’Arnau i… una estirada d’orelles pel seu inconscient!
Núria
Hola, us vull dir que aquesta nit ha sigut molt estranya ara us explicaré perquè.
He tingut tres somnis, ara us n’explicaré un perquè dels altres dos no m’en recordo.
Estàvem en Tomàs, la Núria i jo en una plataforma de color blau, i vam baixar des de dalt del Congost fins a Celrà, això ens ha passat perquè la Núria va deslligar la corda qua aguantava la platafoma.
No ens vam fer gens de mal. En un pont que estaven construint i només hi havia un pal de ferro entre columna i columna del pont, la Núria va caure però, jo i en Tomàs no.
Arnau
Aquesta nit passada vaig somiar que estava a casa, i a fora estava plovent. De sobte va començar a nevar, i vaig sentir a algú que tocava el timbre: eren l’Oriol i l’Arnau que em venien a preguntar si volia anar a jugar, jo els hi vaig dir que sí.
Ara us diré la part estranya d’aquest somni: Quan vam sortir a fora hi havia el pati de casa meva de Romania. Allà hi havia molta gent jugant. Al cap d’una estona, va sortir el meu avi i va dir: -Eh! què passa a aquí amb tanta gent!
I tota la gent s’en va anar corrent.
Teodora
Feia un dia de pluja, i les fonts del costat de l’ escola no funcionaven, quan en Pau va passar pel costat de les fonts estaven plenes de morts. Tot això perquè era una guerra.
Pau i Raquel.
Hola a tots.
Aquesta nit he somiat que anàvem a la Vall De Núria a esquiar. Pel camí pensava: -ai!, que m’he deixat alguna cosa, ai! que m’he deixat alguna cosa, perquè a la llista que em vaig emportar a casa tot el que deia ho vaig posar a la maleta i vaig deixar de pensar-hi. La Núria diu que ens anem a dutxar i penso… Ai!, m’he deixat els les coses d’higiene personal!!! Vaig a fora de l’alberg i agafo neu i em començo a fregar per tot el cos.
Quan em vaig despertar i vaig veure que era a la meva habitació vaig pensar: em pensava que ja era a esquiar.
Al final del somni em vaig imaginar que era perquè la Núria no ho va apuntar a la llista.
Arnau
Avui he somiat que anava de viatge a la meva escola d’abans , era per anar a veure els meus amics. Ho vaig veure molt extrany :estaven jugant i fent activitats de joc enlloc d’estudiar i fer deures com abans .
Bé, aquest és el meu somni espero que us hagi agradat.
Raquel 5è
Mireu, no se on posar aquest escrit: a somnis, o a saps quê m’ha passat?. Ara us explico perquè: estava somiant amb ocells i estava somiant que agafava un ocell, em desperto i veig que m’estic agafant la mà. Vaja m’he confós!!!
Hola a tots, fa aproximadament una setmana vaig somiar una cosa molt estranya. En Tomàs, l’Oriol i jo estàvem fent el concurs gimcana de la revista TRIP-TRAP. Una prova era que havíem d’ atravessar una cova, a mig camí vam trobar en Jordi Bassa (d’anglès) anàvem cada cop més endins de la cova i havíem d’anar ajupits. En arribar a l’altra banda de la cova havíem de passar per sobre unes plataformes que estaven flotant a un llac molt gran i contaminat, havíem de fer una carrera contra un altre grup, i a sobre de les plataformes si hi estaves més de tres segons t’enfonsaves i no podies sortir a la superfície. L’Oriol i jo quasi ens enfonsem però vam tornar a sortir, va costar molt sortir del llac però, finalment, vam guanyar la carrera. Quan ens anaven a donar el premi que no se què era, es va acabar el somni i em vaig despertar i eren 3/4 de 9.
Eloi
Avui he somiat que a casa nostra, a un caminet de darrera, venia un dolent amb una pistola, i si et tocava t’encenies.
El dolent va disparar a l’herba i es va encendre, el meu germà (l’Oriol) va tenir una idea.
Va agafar un aspersor i va apagar el foc.
El dolent em perseguia a tot arreu…
Emma i Oriol
L’única cosa que m’en recordo és que estàvem de colònies a la neu! Jo estava intentant esquiar, però cada dos per tres estava caient. I, al final, vaig xocar contra l’Olga i ella va xocar contra un arbre. Uiii! el mal que ens vam fer! També m’en recordo que hi havia l’Àngels i ella tampoc sabia esquiar.
Quan em vaig despertar notava el mal que m’havia fet contra l’Olga.
Aquesta nit cap a la una he dit cridant perquè he somiat que el cotxe que tenia abans la meva tia s’havia empotrat contra casa de l’àvia, on dormia jo aquella nit i m’apuntava la matrícula per dir-ho als mossos.
Un somni, aparentment, atractiu: tot comença quan em proposen fer una excursió amb cavall per la muntanya. Quan vull pujar al cavall, no puc, és altíssim i no sé com enfilar-m’hi, algú m’explica que per fer-ho cal agafar un globus! Molt sorpresa però, sense protestar doncs, d’altra forma tampoc se m’acudeix, agafo el globus. Finalment, asseguda a la sella del cavall descobreixo que estic tant enlaire que si miro abaix no veig el camí!!! Qui guiarà ara el cavall? I ningú m’havia dit que havia de posar-me les ullereees! Quin malson!
Ja en fa de temps que vaig tenir un somni molt estrany:
Resulta que anàvem de colònies a Amèrica amb autobús volador. Allà només hi havia per menjar llenties, no eren gens bones, ni les vaig voler tastar.
Llavors ens vam dividir en grups i recordo que del meu, algú es va fer mal i vam tornar amb avió descapotable, em va tocar anar a les ales i sense lligar. Sort que no feia vent perquè si no…
Marta