Els musulmans defineixen l’Alcorà (“al-Qur?n”) com un missatge d’Al·là a la Humanitat, transmès mitjançant una cadena que comença en Déu mateix, que continua amb l’arcàngel Gabriel i s’acaba en el Profeta Mahoma. El missatge contingut a l’Alcorà fou revelat a Mahoma durant un període de vint-i-tres anys, entre el 610 i el 623; el Profeta tenia quaranta anys quan va rebre la primera revelació i seixanta-tres en rebre la darrera.

El llenguatge del missatge original fou l’àrab. De l’Alcorà se n’han fet traduccions a molts idiomes; ara bé, una traducció de l’Alcorà no és pas la paraula exacta d’Al·là i, per això, no pot tenir mai el mateix valor que l’original àrab. En realitat, una traducció de l’Alcorà sempre és una interpretació.

El ramadà és el novè mes del calendari musulmà i mes del dejuni (sawm, siyâm) obligatori de l’islam. És el quart dels cinc pilars de l’islam. Es du a terme tots els dies d’aquest mes, des que el Sol és a punt de sortir fins que es pon. Es recomana el dejuni en altres moments de l’any, però durant el ramadà, és estrictament obligatori per a tothom qui el pugui fer. Aquesta obligació constitueix un dels pilars sobre els que es basa l’Islam.

Al·là Pronunciació en àrab (?)) és tradicionalment la paraula aràbiga utilitzada pels musulmans per anomenar a Déu (és el “nom personal de Déu”). Tanmateix, la paraula Al·là no és específica de l’Islam; els cristians i jueus àrabs i els maltesos, majoritàriament catòlics, també la fan servir per referir-se a la deïtat monoteista. Si bé “Al·là” s’associa sovint amb l’islam, també era usat en els temps preislàmics i en els escrits dels Savis Jueus que habitaren en terres de parla aràbiga. Al·là també es considera la traducció de Baal (principal deïtat mesopotàmica) en la parla aràbiga, així com la traducció de Baalat (esposa de Baal) en àrab és Al·lat (esposa de Al·là). També, segons en les religions pre-Islàmiques, Al·là és el pare de les tres deïtats de la Mecca, i les seves filles s’anomenen Manat, Uzza i Al·lat.