Dralion-Saltimbanco

Els alumnes de 6è de l’escola Jardí de Verdú durant tot el segon trimestre hem estat treballant les etapes de la història. Vam dividir el grup classe en 2 grups de 9. Cada grup tenia assignades 2 etapes de la història. Les tasques encomanades eren:

1. Buscar informació referent a les etapes històriques que se’ns havia adjudicat.
2. Escriure la teoria en base a la informació trobada.
3. Escriure un guió de teatre representant les característiques i fets més rellevants de l’etapa.
4. Pensar el decorat i vestuari per a poder fer la representació.
5. Representar l’obra teatral davant de la resta de companys de l’escola.

 

I aquí teniu els enllaços per poder visualitzar l’obra de teatre:

1a part:

2a part:

 

Aquí hi ha la teoria que hem realitzat entre els 2 grups:

TEORIA DE L’EDAT ANTIGA

 L’edat antiga o antiguitat es el període  de la història entre el naixement de l’escriptura i la caiguda de l’imperi Roma el 476 d. C. En aquesta època comença el desenvolupament de les primeres civilitzacions. Un dels grans descobriments d’aquella època és la Pedra Roseta. Aquesta és una pedra de granit fosc on s’hi ha trobat gravats en varies llengües. Gràcies a aquesta pedra s’ha pogut traduir  als altres idiomes.

Dos dels grans imperis a Europa varen ser Grècia i Roma.

EDIFICIS GRECS I ROMANS

• L’Àgora és una plaça al centre de les ciutats. En aquestes s’hi  feien reunions i es parlaven temes i fets importants.
•  Els romans tenien un edifici semblant el qual anomenaven:  Fòrum.
• L’amfiteatre és un edifici ovalat  on s’oferien i es duien a terme espectacles de lluita entre esclaus, esclaus i lleons,…
  • Consta de tres parts importants:

–         La pista o arena :  on es feien els espectacles. Estava coberta de sorra.

–         El soterrani o fossae: sota la pista. Cobert per una edificació de fusta. Al soterrani hi havia els magatzems per als decorats, els espais pels lluitadors i les gàbies per a les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l’arena.

–         La graderia o cauea, construïda per un sistema de galeries amb volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos. Estava separada de l’arena per un mur d’uns quatre metres anomenat podium. Una o més tribunes estaven reservades als grans personatges com l’emperador.

 Cada espectador tenia una entrada de pedra on se li assignava el seu seient. Es podia estendre una gran lona (uelum) per protegir del sol els espectadors.

A Catalunya tenim un Amfiteatre el qual es conserva bastant bé. Està construït a Tarragona i s’anomena Tàrraco. A Empúries es troba també el suport de pedra on es recolzava l’estructura de fusta del soterrani.

• El circ romà tenia una forma allargada, rectangular i amb els costats menors corbats. En aquest edifici s’oferien principalment curses de carros. El circ romà prové de l’hipòdrom grec.

LA SOCIETAT

Roma:

–          La societat Romana es dividia per classes socials.

–          El més popular i el que tenia el poder era el Cèsar.

–          Per sota del Cèsar s’hi trobaven els senadors (polítics). Eren persones de classe rica.

–          Per sota d’aquests s’hi trobaven els plebeus, que era la gent noble de la ciutat.

–          Seguint al plebeus s’hi trobaven els soldats, els encarregats de defensar la ciutat.

–          Els esclaus eren l’últim grup social. Eren presoners de guerra. Es dedicaven a fer de servents dels nobles, dels soldats,…

–          Un dels governants més coneguts va ser Juli Cèsar, va ser un dels líders mes importants de l’imperi Romà.

 

Grècia:

Hi ha dos tipus de persones: els civils i els no civils.

–      De civils només n’hi ha d’un tipus: els homes.

–      I de no civils n’hi ha de tres tipus:

• Les dones.
• Els estrangers.
•  Els esclaus.

Els jocs olímpics:

–          Els jocs olímpics eren uns del espectacles més importants pels grecs. Eren tan importants que van haver de parar una guerra per poder-los fer.

–          Aquests jocs eren dedicats als Déus com Zeus, Hera, etc.

–          Als guanyadors se’ls coronava amb una corona de fulles d’olivera.

 

Els Déus:

Els deus grecs:

–          Els grecs adoraven a molts deus… gairebé en tenien un per cada necessitat.

Els déus romans:

–          Els romans adoraven els mateixos Déus dels grecs, però el que variava era el nom.

 

TEORIA DE L’EDAT MITJANA

L’edat mitjana comença al segle V amb la caiguda de l’Imperi Romà el 476 fins al descobriment d’Amèrica l’any 1492.

En aquella època els governants del poble i de les terres eren els Reis i els Monjos. Els habitants del poble portaven les terres dels Reis o dels Monjos a canvi que ells els hi donessin una petita part per mantenir-se.

La societat feudal estava dividida en dos grans grups:

– Els rics i els que tenien el poder:

• La noblesa i els reis
• Els capellans i els monjos del monestir.

– El poble, eren pobres i no tenien poder:

• Camperols.
• Artesans.

Les cases estaven formades per dues o més plantes. Els habitatges no només servien perquè les famílies i visquessin sinó que també, eren els tallers i/o les botigues dels artesans.

En aquella època es van construir ciutats importants, amb envoltades per grans muralles.

En totes les ciutats hi havia una catedral o església que simbolitzava el cristianisme o també hi podia haver un castell alçat, dalt d’un turó que protegia els habitants. Al castell hi vivien els nobles i els comtes.

Els carrers de les ciutats medievals eren molt estrets, foscos i bruts.

Les cases estaven fetes de pedra tallada i, per construir les teulades, feien servir teules i bigues. Per il·luminar els habitatges utilitzaven entorxes de foc i làmpades d’oli. També utilitzaven foc per cuinar i escalfar la casa.

Les ciutats medievals es construïen en zones on era fàcil trobar aigua.

ELS  JOGLARS I ELS TROBADORS

JOGLAR: Un joglar era l’intèrpret dels textos escrits pels trobadors, la persona que transmetia a través del seu cant i instrument les obres èpiques dels segles XII i XIII. De vegades un joglar podia convertir-se en trobador i cantar ell mateix les seves composicions o donar-les a un altre joglar.

TROBADOR: Un trobador és un poeta cantor de l’Edat mitjana que crea composicions literàries i musicals destinades a ser difoses pel cant dels joglars.

TEORIA DE L’ EDAT MODERNA 

La societat

A l’edat moderna la societat  s’organitzava  en classes socials. La societat estava dividida en dos grans grups :

– Els privilegiats

• Eren la noblesa, els monjos i els capellans.
• No pagaven impostos.
• Podien portar armes.
• Tenien grans extensions de terres i vivien dels lloguers.
• Eren jutjats per tribunals i lleis diferents.

– Els no privilegiats

• Eren els pagesos i els habitants de les ciutats.
• Vivien del seu treball i pagaven impostos.
• No podien fer càrrecs importants ni portar armes.
• La majoria vivien en la pobresa , excepte l’alta burgesia.
• Els pagesos treballaven a les terres dels nobles.

L’economia

L’agricultura i la ramaderia

L’agricultura  era la principal font de riquesa. La majoria de la població la formaven pagesos que treballaven  a les terres dels nobles i l’església.

En moltes zones es dedicaven també a la ramaderia.

 L’artesania i el comerç

Els artesans  s’encarregaven  d’elaborar els productes als seus tallers. En aquesta època , la producció  artesanal va millorar  gràcies als nous materials extrets d’Amèrica.

El comerç interior era penós : el transport es feia en mules i carros.

Els comerciants i els artesans  pertanyien al grup dels  no privilegiats.

Els avenços de la navegació

Els avenços en la navegació van ser:

• Utilització de la brúixola i l’astrolabi (instrument de navegació, que mesurava l’altura del  o de l’estrella polar, depenent si era de dia o de nit, i mitjançant una sèrie de càlculs els mariners podien saber la latitud a la qual es trobaven.)
• Perfeccionament dels vaixells
• Perfeccionament de les cartes cartogràfiques.

Aquestes millores van aportar millores en el començ, ja que les rutes marítimes van créixer molt.

Les millores en la navegació van permetre:

• La colonització d’Amèrica.
  • Aquest fet va aportar primeres matèries com:
    • Metalls preciosos: Or i plata.
    • Productes alimentaris desconeguts aquí: patata, blat de moro, tomàquet, cacao,…
  • Els països Europeus aportàvem:
    • Productes manufacturats.
    • Esclaus d’Àfrica.

A Amèrica abans que hi desembarquessin els europeus, hi existien unes civilitzacions indígenes amb un alt nivell de civilització, com són:

• Maies (Sud-est de Mèxic, Guatemala, Belize i Hondures).
• Asteques (Mèxic).
• Inques (Perú).

Els conqueridors van fer sotmetre aquells indígenes a les seves normes, lleis, costums,…

Les noves conquestes i les riqueses que aquestes aportaven, van fer créixer el poder dels reis. Això va provocar que aparegués un nou format de govern i apareguessin les Monarquies absolutes on tot el poder el tenia el rei i competia amb altres per aconseguir el màxim de territori possible.

Els saltimbanquis

Persones del carrer que es dedicaven a fer espectacles. Actuaven amb humoristes, joglars i titellaires, i mostraven les seves habilitats com: acrobàcies…

Actuaven en places, palaus i carrers i en llocs improvisats. Mostraven les seves acrobàcies i malabars entre cançons i altres activitats.

Hi havia diferents tipus de saltimbanquis:

–        Els saltadors a la balança: fan acrobàcies en relació a gronxar- se

–        Saltadors damunt de les rodes: variant de l’exercici anterior però  sobre una roda o un rodet que giri en llibertat.

–        Saltadors de xanques: equilibristes pujats a sobre d’ uns pals de fusta o pilars de fusta resistents, especialitzats en diferents habilitats solitaris.

TEORIA DE L’ EDAT CONTEMPORÀNIA

L’edat contemporània es va iniciar amb dues grans revolucions: la Industrial i la Francesa.

També es va inventar de la màquina de vapor.

Amb el capitalisme va aparèixer la societat de classes, dues grans classes socials: els empresaris i els obrers.

1.La revolució francesa

La revolució Francesa comença 1789 va implicar un canvi de mentalitat i d’estructures polítiques.

Els francesos es rebel·len contra el rei perquè el poder no només estigui entre les seves mans, sinó que es divideixi entre el PARLAMENT, el REI i els MINISTRES, els JUTGES i els TRIBUNALS.

Els resultats de la nova república Francesa van ser immediats: es van abolir els privilegis de la noblesa i el clergat, es va programar la sobirania popular i es va promulgar la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà.

2.Revolució industrial (1800)

La màquina de vapor va augmentar la producció (fabricaven més objectes amb el mateix temps).

Això feia que treballes més gent a la fàbrica i que hi haguessin més diners. Els vaixells i els ferrocarrils també l’utilitzaven i feia  que anessin més ràpid. Les fàbriques s’instal·laven al costat dels rius i eren lluny dels pobles. Per això es van construir colònies industrials. Eren cases per als treballadors, que hi vivien amb les seves famílies, construïdes al costat de la fàbrica. Entre altres serveis, tenien botiga, església, escola i llocs d’esbarjo.

3.Moviment obrer (S. XIX).

Els pagesos deixen de ser pagesos i passen a ser treballadors de fabriques . Les condicions eren molt dures, els empresaris els pagaven uns sous molt baixos i treballaven 12 hores o mes al dia. També treballaven molts nens i nenes fins i tot de 4 anys. Per tant quan eren grans no sabien llegir ni escriure. Les dones cobraven menys que els homes.

Els treballadors s’organitzaven amb grups que es diuen sindicats per aconseguir més bones condicions de treball per aconseguir-ho feien manifestacions i vagues. L’any 1904 van aconseguir que el diumenge fos declarat festiu. L’any 1919 van aconseguir que la jornada laboral fos de 8 hores. 

4.Moviments nacionalistes.

Al llarg del segle XIX es van desenvolupar moviments nacionalistes, lligats als ideals liberals, que defensaven la llibertat per als pobles i les nacions sotmeses a altres pobles o estats.

Les idees nacionalistes i revolucionaries van arribar a les colònies d’Amèrica, que van decidir proclamar la seva independència de les potències europees.

A Catalunya el nacionalisme es va consolidar a finals del segle XIX quan es van promulgar les bases de Manresa, un projecte d’estatut d’autonomia.

5.La primera guerra mundial.

La primera guerra mundial (1914-1918) va ser un enfrontament entre potències europees sobretot França, Anglaterra i Alemanya. La causa van ser les rivalitats econòmiques i la pugna pel domini dels territoris colonials.

6. Guerra civil.

El cap d’estat va desembocar en la guerra civil Espanyola, que va enfrontar els republicans i els franquistes.

Els republicans defensaven la república i la democràcia.

Els franquistes defensaven un sistema polític autoritari. Rebien aquest nom com a seguidors del general Franco.

Després de tres anys de guerra, els franquistes van aconseguir la victòria i van instaurar una dictadura. Molts republicans van haver de marxar a l’exili.

7. Segona guerra mundial.

La Segona Guerra Mundial (1939- 1945) va ser un conflicte bèl•lic que va involucrar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els Aliats i les potències de l’Eix. La guerra va involucrar uns 100 milions de militars i la mort d’entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils. Va ser el conflicte més mortífer a la història humana, i el primer en què es van usar armes nuclears.

Va ser el conflicte armat més gran de la història i s’estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes. Es van formar les Nacions Unides per prevenir altres conflictes com aquest. La Unió Soviètica i els Estats Units van sortir de la guerra com les grans superpotències del món i això va provocar la Guerra Freda, que va durar 45 anys.

Degut a la situació de crisis econòmica que vivia Alemanya, el moviment i idees d’Adolf Hitler van prendre importància. Les idees de fons era que la immigració, jueus,… eren els que havien dut al país a aquella situació de crisis econòmica. Hitler utilitzava el discurs de que calia crear una raça ària la qual era la única i pura que havia d’existir. Els trets característics eren:

· Persones rosses

· Ulls blaus

· Blancs de pell

· Forts

Es van fer grans tortures i és en aquella època on es van crear els camps de concentració on les persones morien ofegades a la cambra de gas, brutícia, malalties,…

8.Dictadura.

Després de guanyar la guerra civil espanyola, Franco va suprimir la democràcia (que el poble escull el president)  i els governs autònoms de Catalunya i el País Basc. També va suprimir la llibertat  d’expressió, de reunió  i d’Associació. Els partits i els  sindicats estaven prohibits. No es podia ensenyar en català i el mitjans de comunicació  s’havien  d’expressar en castellà.

El franquisme va representar un retorn a l’època de les monarquies  absolutes. Franco mai va ser elegit ni va convocar eleccions. Ell tenia el poder executiu i legislatiu per tant ningú el podia criticar. No se’l podia denunciar per cap dels abusos comesos pel seu règim.

Malgrat la falta de llibertats, al llarg dels anys es va organitzar  una oposició en clandestinitat (d’amagat, secreta, sense que ningú ho sàpigues)

A partir 1960, el règim franquista va iniciar una etapa de certa obertura i Espanya es va desenvolupar econòmicament. Tot i això, moltes persones van  haver  d’emigrar a altres països d’Europa per guanyar-se la vida.

El 20-11-1975, Franco, que encara era dictador d’Espanya, va morir.

9.Democracia.

El Franquisme va durar fins l’ any 1975 en que va morir el dictador. Ales hores es va iniciar la transició, durant la qual Espanya es va transformar en un estat democràtic (en que s’escull el president de l’estat a partir del vot) amb el rei Joan Carles I com a cap de l’Estat. Es van treure moltes lleis franquistes (lleis que hi havia al franquisme), es van legalitzar els partits polítics i els sindicats, es van celebrar eleccions democràtiques i l’any 1978 es va aprovar una nova Constitució. Al 1979  Catalunya va disposar d’un nou Estatut d’Autonomia.

10. La Unió europea.

El motiu original per la fundació, del que més tard va ser la Unió Europea, va ser el desig de reconstruir Europa després de la Segona Guerra Mundial, i prevenir que Europa caigués víctima de la plaga de la guerra.

En l’actualitat, la Unió Europea és un conjunt de 28 estats, que mantenen entre si especials relacions econòmiques i polítiques de cooperació i integració.

Les especials relacions econòmiques es fonamenten en la llibertat de trànsit de mercaderies, treballadors i capitals, així com en l’establiment d’una moneda única, l’euro per tots els estats membres.

Tal com el canviant nom de la Unió Europea ha evolucionat amb el temps d’una unió primordialment econòmica fins a una unió cada cop més política. Aquesta tendència és visible principalment en el cada cop més gran nombre d’àrees de polítiques que recauen dins la UE: el poder polític s’ha dirigit en nombrosos camps dels estats membre cap a la UE. Aquesta visió de centralització cada cop més forta es contraresta amb dos fets. En primer lloc, alguns estats membres tenen una tradició domèstica de governs regionals forts. Això ha derivat cap a un enfocament més important de la política regional i les regions europees. Es va crear un comitè de les regions com a part del tractat de Maastricht.

11.Pessetes a euros

La pesseta va ser la moneda espanyola que es feia servir fins a la introducció de l’euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l’1 de març del 2002. Va ser substituïda al canvi de 166,386 pessetes per cada euro. La pesseta s’abreujava pta., pts., ptas., ptes. La primera pesseta espanyola va ser fabricada el 1869.

 

Els diàlegs de les obres:

OBRA DE TEATRE DE L’EDAT ANTIGA

Abel: – Venga va comencem a estudiar que l’examen d’història és demà.

Pau: – Comença a llegir tu.

Abel: – D’acord. L’edat antiga va començar l’any 3000 a.c i va fins l’any 476 d.c i… (s’adorm).

Es passa el teló.

De sobte el nen es desperta pel soroll de l’Agora envoltat de gent. El Tatum, l’Isaac, Ivan i el Sergi l’envolten, l’Abel està estirat al terra.

Sergi: Va, fora d’aquí!  Aquest no és lloc pels nens!  Aquí només hi poden haver homes.

Abel (el nen cacareja): Ppp, per, però,  on sóc?

Tatum: Ets a l’Àgora, aquí parlem i decidim temes importants de la ciutat.

Empenyen, aquest surt de l’escenari i els altres tres marxen però per l’altre costat. De sobte surten a l’escenari la Maria, la Natàlia, el Pau i el Magí i envolten l’Abel que apareix de sobte per un costat de l’escenari. El Magí agafa l’Abel per la mà i se’n van corrent.

Van caminant i es veuen imatges de diferents edificis de la ciutat. Primer veuen un temple,…

Abel: Què és això?

Magí: Això és un temple dedicat a Atenea i és diu el Partenon. Hi ha molts temples i cada un està dedicat a un Déu.

Abel: Què ? Atenea?

Magí: Atenea és una deessa i és la filla de Zeus que és el Déu dels Déus. Perquè els grecs tenim molts Déus, com el de la guerra, l’amor, el missatger,…

Surten de l’escenari. Apareixen a l’escenari la Maria i la Natàlia, representa que són a casa seva.  Les noies reben molt bé a l’Abel i li donen roba de carrer .

Natàlia: Què vols roba com la nostra?

Abel: Si, gràcies.

Natàlia: Té aquí la tens.

Magí: Què anem a dormir?

Tots junts: D’acord.

S’estiren a l’escenari i les llums baixen. Es desperten i van al mercat. Surten de l’escenari. A l’escenari entre l’Isaac amb una taula amb fruits i a l’altre costat de l’escenari, el Sergi amb el Tàtum i l’Ivan d’esclaus. Compren verdures i fruita. Veuen la venda d’esclaus i… Compren a la parada i quan acaben de comprar.

Abel: Com és què venen homes?

Magí: Són esclaus que ajuden a les cases.

Abel: I com és què vosaltres no en teniu cap?

Magí: Perquè nosaltres no tenim gaires diners i els esclaus només els poden tenir els rics.

Es sent una veu de fons (Sergi) que diu: – Aquesta nit al teatre, espectacle dels Déus Afrodita, Hèrcules i Zeus.

Magí: Mare, mare hi volem anar.

Natàlia: D’acord ja hi anirem.

Abel: Per distreure-us aneu al teatre?

Natàlia: Si

Abel: Nosaltres també anem al teatre, al circ,…

Natàlia: Maria ves a buscar aigua.

La Maria surt de l’escenari i torna a entrar corrent.

Maria: Ens ataquen, venen els romans !

Tots al carrer, apareixen el Sergi i l’Isaac vestits de Romans. Agafen al Tatum, Maria i Ivan i els fan esclaus.

Isaac: No oposeu resistència perquè sinó us pelarem

Abel : Corre,  marxem!

Marxen corrent. L’Abel i el Magí surten de l’escenari. La Maria s’escapa i corre entre el públic el Sergi i l’Isaac l’agafen i la tornen a l’escenari.

Sergi: Ara sou esclaus del Cèsar i, a partir d’ara esteu a les seves mans.

Isaac: Tu noia seràs la criada de la dona del Cèsar i vosaltres dos sereu gladiadors perquè sou forts i servireu per fer espectacles de lluita.

Surten tots de l’escenari. Apareixen a Roma l’Abel i el Magí molt cansats.

Magí: On som?

Abel: Crec que som a Roma, perquè aquí hi ha el Coliseum Romà.

Magí: Mira aquell edifici sembla l’Àgora d’Atenes.

Abel: No, és el Fòrum. Aquí si reuneixen els pensadors i polítics per prendre decisions importants de la ciutat. Ho estem estudiant a l’escola.

Magí: El què ? L’escola?

Abel: Si és on els nens anem a aprendre coses.

Magí: A si? Nosaltres no anem a aquest lloc, no en tenim.

Sergi: Avui a la tarda hi haurà un espectacle a l’amfiteatre un espectacle dels nous esclaus grecs.

El Magí i l Abel apareixen a l’escenari amb la pedra que representa l’entrada.

Abel: Quina entrada més estranya, no? Però si és una pedra.

Magí: Si, però venga va entrem.

Surten de l’escenari, s’abaixa el teló. Quan s’obra es veu el César, la seva dona, criada i soldats.

Pau li diu a la seva dona: – Escolta dis-li a la teva esclava nova que ens porti vi.

Natàlia: Escolta tu! La nova! Porta vi!

Maria: Si ama, ara mateix.

La Maria surt i torna amb una botella de vi.

Maria: Aquí té senyora.

Natàlia: Molt bé criada, però el pròxim dia has d’anar més ràpid.

Maria: Si senyora.

Pau: Silenci dones que comença el combat.

Apareixen el Tatum i l’Ivan. Saluden al César.

Tatum i Ivan: – Ave César, els que moriran et saluden.

El Pau (César) alça la mà i els hi fa la senyal per començar el combat.

Tatum i Ivan comencen a lluitar. La lluita comença igualada.

Tatum: Et mataré pallús.

Ivan: Això ja ho veurem.

Segueixen lluitant fins que el Tatum tomba a l’Ivan i li posa l’espasa al coll. Miren al César i esperen la senyal.

El Pau fa la senyal de que el matí, polze cap avall. El Tatum el mata.

L’Abel veu la mort i es desmaia. Es fan corre les cortines i ….

Apareixen l’Abel i el Pau a la biblioteca.

Pau: Desperta, desperta !

Abel: Eh? On sóc? Què ha passat?

Pau: Doncs que t’has adormit.

Abel: Uau! Estava a Roma mirant un combat de gladiadors!!! Saps que els romans anaven a veure lluita de gladiadors com un espectacle? Com nosaltres anem a veure el Circ!

Pau: Què dius? Què estàs bé del cap?

S’apaguen les llums i s’acaba.

OBRA DE TEATRE DE L’EDAT MITJANA

 Anna: L’edat mitjana comença al segle V amb la caiguda  de  l’imperi romà, al 476 fins al descobriment d’Amèrica l’any 1492 Ho heu entès?

Tots: Si!!! (Responen tots quan en realitat no ho havien entès ningú)

Al cap d’uns moments en Xavier s’adorm. Del seu cap es surten bombolles.

Dins d’una de les bombolles hi ha una imatge de l’edat mitjana i a partir d’això comença la història.

A l’edat mitjana…

Sara i Júlia: Mare, ha arribat un colom!

Sofia II: Molt bé, doneu-me el missatge i aneu a fer volar el colom.

La Sara i la Júlia surten de l’escenari.

La Sofia i el Joan és llegeixen el missatge:

Joan II: Qui l’ha enviat?

Sofía II: Són la Isabel I i en Carles I.

Joan II: A d’acord què hi diu?

La Sofía II llegeix la carta…

Joan II: Què els hi contestem?

Sofía II: El que tu diguis.

Joan II: Va, diem que si.

(fan veure que escriuen una carta)

L’endemà el Joan II, la Sofía II i les seves filles s’arreglen per anar a veure a la Isabel I, el Carles I i les seves filles.

Quan són allà la Mireia els obra la porta i els rep molt amablement.

Mireia: Hola, benvinguts sigueu.

Joan II: Hola, preciosa!

Isabel: Passeu, passeu!

Els reis i les princeses es saluden entre ells.

Tots s’asseuen a la taula que hi ha al centre de l’escenari.

Júlia: Què hi ha per dinar?

Isabel I: Hi ha sopa i ànec.

Dinen i quan acaben peten la xerrada mentre les nenes juguen per allà al darrera.

Sofía I i Isabel I: Nenes correu que anem a la sala a veure l’espectacle del joglar i el trobador!!!

Surten de l’escenari i tornen a entrar.

Trobador: Benvinguts avui us farem un espectacleeeee!!!

Joglar: Un bon dia anava passejant i un pagès em vaig trobaaaaaar. I aquell dia tan feliç em vaig menjar un anís. I com que no em va agradar una pansa em vaig menjar. Anava passegannnnt lara liro lara laaaaaaaaaa i el dia anava avançant trala lilo lilo la tot seguit vaig conèixer un ós que es menjava o o o o ooooooooooooooooooooooooos. A la nit cansat i rebentat… me’n vaig anar a dormir i ja s’ha acabat  (so final de guitarra)

(APLAUDIMENTS!)

Trobador: Moltes mercès. Fins una altra.

Sara: Mama, ens avorrim.

Sofía II: Aneu a jugar nenes.

Júlia: D’acord mama!!

Isabel I: Vigileu!

Mireia, Cristina i Helena: D’acord mare!

Carles I: Adéu guapes.

Simbolitzen que es perden i surten de l’escenari.

Júlia i Sara: Nenes em sembla que ens hem perdut!

Cristina, Helena i Mireia: Em sembla que si!

Es projecta una imatge d’un riu. Elles fan veure que s’apropen al riu.

Helena: Nenes mireu!

Mireia: Hi anem?

Totes: D’acord anem-hi

Tresa: Que feu aquí ?!

Pepita: Vosaltres no sou les filles dels reis?

Totes: Si!

Les dones: Què hi feu aquí?

Cristina: Estàvem jugant i ens hem perdut!

Pepita: Voleu venir a casa nostra?

Totes les princeses: D’acord gràcies!

Surten de l’escenari i tornen a entrar i a l’escenari hi ha representada una casa.

Tresa: Em sap greu nenes nosaltres hem d’anar a treballar.

Mireia: Podem venir?

Tresa: Si, però us heu de canviar, que si us embruteu això…Anirem malament.

Helena: D’acord. On teniu la roba ?

Pepita: Aquí, poseu-vos això.

Van a treballar al camp, les nenes s’avorreixen molt.

 Júlia: Quin avorriment!

Sara: Que cansada!

Cristina: Que brutes!

Helena: Anem cap a casa?

Tresa: Va anem, que ja es fa tard.

Anant cap a casa… es troben amb ramaders i artesans.

Júlia i Sara: Qui es l’amo de les vostres terres?

Artesà (Marc): El meu taller és dels reis.

Ramader (Aleix): I les meves terres dels monjos del monestir.

Mireia: Els monjos també tenen terres?

Júlia: Si….

Mireia: Jo pensava que només tenien terres els reis, comptes, nobles… en fi els rics.

Sara: De què treballeu al poble?

Artesà (Marc): La majoria de gent són pagesos, però també hi ha artesans i ramaders.

Les nenes representa que arriben a casa… i truquen a la porta.

Sara i Helena: Ara obrim! Un momentet!

Reis i Reines: Filles meves!!!

Joan II: On heu anat?

Sara i Júlia: Hem anat a jugar, i ens hem trobat unes senyores que estaven agafant aigua del riu.

Carles I: Potser els hi hauríem de oferir alguna cosa

Sofia I: Els hi podríem donar alguna propina

Carles I: Ja que a nosaltres ens en sobra.

Es tanta el teló i apareix l’escena de l’inici. A l’escola…. en Xavier es desperta.

Tots: Xavier, Xavier desperta’t.

FI

OBRA DE TEATRE DE L’EDAT MODERNA

L’Abel i el Magí estan al museu:

Abel: Quina caca aquest museu de l’edat Moderna,no tornaré mai més.

Magí: Ei, entrem allí dins?

Abel: Ni boig!, que si ens veuen ens castigaran! Què no veus que està prohibit?

Abel: D’acord, entra tu jo vaig amb els altres…

Magí: Tu t’ho perds…

EDAT MODERNA

Magí:, On sóc? Què passa?

Natàlia (criada): Ah, príncep Fronçua! El seu pare,el Rei Sol, l’està buscant…

Magí (murmurant): Ah, el Rei Sol… així que estic a frança, a la cort del Rei Sol…

Natàlia (criada): Què diu? Li passa alguna cosa?

Magí: No… no res… Per cert… Com has dit què et deies?

Natàlia: Ehm… no ho he dit…  em dic Natàlia, però, vosté  no ho sabia ja?

Magí: Sí,sí,sí… es que no me’n  recordava.

Natàlia: Va que el teu pare t’espera

Abel (Rei Sol): Fill vine que t’he de dir una cosa… Ara me’n vaig de viatge a Centre-América ja que acaba de ser descoberta i hi ha molt or i moltes coses noves.

Magí: Sí, Rei… Ehm… pare, però… mentre tu no hi siguis, qui manarà?

Abel: Tu  fill.

Magí: Eeeehhh…………………….,d’acord.

 Maria: Adéu pare.

 (L’endemà…..)

 (Esmorzant: Magí, Maria.)

 Maria (princesa, filla del Rei Sol):  Són molt bons aquests  croissants  i els  pans aquests.

 Magí: Oh, però què no tenieu  xocolata  desfeta?

 Maria: Què dius xoo…..xoco….què???

 Magí: Ai, és veritat, quin rotllo, encara no existeix aquí l’han de portar d’Amèrica!!!

 Magí: I si anem a donar un tomb per París?

 Maria: Ves-hi tu, a mi em fa pal!!!

 Magí : D’acord.

Surten de l’escenari, apareixen amb una carrossa…

 Isaac  : Arrrrri ,arrrrrrrri  cavall.

 Magí: PARA !!!

 Isaac: Sooooo  cavall.

 Magí : Tira-li unes quantes  monedes, que ho fa molt bé aquest saltimbanqui. I ja pots tornar a palau.

 Isaac: Ara mateix senyor.

Surten de l’escenari i tornen a entrar i representa que són al Palau.

 Magí: Criada avisa aquests convidats a la festa d’aquesta tarda.

Surten de l’escenari i representen que ja són a la festa.

 Sergi (Cristòfol Colom): Molt encertada la decoració.

 Magí: Eh què si ? L’he triat  jo personalment.

 Natàlia : Senyors acaba d’arribar un missatge del Rei Sol que diu que s’ha perdut per les amèriques.

 Magí: D’acord, es suspen la festa, anem a buscar-lo!!!

 Sergi : Si voleu us acompanyo cap a Amèrica amb els meus vaixells, jo em se la ruta de memòria!!!

 Magí :Però com sabeu com s’hi va si no teniu el google Maps?

 Sergi : Què el google?…deixem-ho estar!! Nosaltres per anar a Amèrica fem servir la bruíxola.

 Magí : Venga va marxem!!!

Surten de l’escenari i apareix un vaixell.

 Pau : Amèrica a la vista, ja arribem!!!!!

 Sergi: Visca, per fi ja arribem!!!!!

 Magí: Després de dos mesos  ja tinc ganes de tocar terra.

 Pau: Desembarquem ja capità ?

 Sergi: Ràpid que el Rei Sol depén de nosaltres.

 Pau: Si capità.

Baixen del vaixell i el vaixell desapareix de l’escenari.

 Pau: No noteu alguna cosa estranya?

 Magí : Si, noto com ens vegilen.

 Tatum (indígena maia) :  Gla gla glo.

 Sergi: Ens ataquen!  Prepareu les armes!

Els maies els donen un cop al cap i apareixen a una taula de tortures.

 Magí: Auxili deixeu-nos anar!!!!

 Ivan (indígena): Uu aa  uu aa uu aa uu ao!!!

Ivan: Us entregarem als déus pagans(riure malèfic)

 Magí : Us denunciaré malvats (es sen un tret)

 Ivan : Aaaaaaa

L’Ivan cau d’esquena, i llavors també maten a la Maria

Arriba Hernàn Cortés amb el seu exèrcit

 Pau: Us he vingut a salvar

 Pau : Morireu Maies!!!

Esclata una guerra entre els Maies i els Europeus. Acaben guanyant la guerra els Europeus .

Pau: Mireu que he trobat per aquestes terres, es una llavor d’un fruit molt bo, em sembla que ells en diuen cacau. Què us sembla si ens emportem aquesta llavor i la fem crèixer allà?

Tots junts: d’acord, però vinga va anem!

Surten de l’escenari tots i es veu el Magí parlant amb l’Abel.

 Magí: Uau! Era a Amèrica amb el Rei sol, Cristòfol Colom… I Hernán Cortés!!!!

 Abel: Què estas bé nen?

 OBRA DE TEATRE DE L’EDAT CONTEMPORÀNIA

 Clara: Benvinguts al gran circ Mec Mec. Avui us farem una sèrie d’espectacles. Us el farem tot l’equip que som:

Forçuts: Els forçuts

Contorsionistes: Les contorsionistes

Pallassa: Iiiiiii….

(Redoble de tambors)

Ballarines: Les ballarines!!!

(Fem un petit espectacle, al sortir el Niall cau en un forat)

Niall: Ajudeu-me!!!!!

Zayn: Ara t’ajudo!!! Que caic!!!!

Noemí: Anem-los a buscar.

(Es tiren al forat)

Núria: On hem anat a parar?

Irina: Em penso que hem anat a parar a la Revolució Francesa de l’any 1789.

Alba: Volen matar a tots els reis.

Gisela: Ja, tens tota la raó.

Gemma: I per què els volen matar?

Júlia: Ja, per què?

Niall: Perquè per més que els burgesos i els del poble treballin no podran arribar mai a ser rics ni arribar al poder. Sempre els manaran els reis.

Zayn: Ara ja ho entenc.

Noemí: Aaaaahh jo també.

Núria: Mare meva, mireu allà acaben de decapitar al rei. Ràpid marxem d’aquí. I Com marxem ?

Irina: I si provem de fer funcionar la màquina?

Alba: Si! Intentem-ho!!!

(Arreglen la màquina)

Gisela: Ja està arreglada!!

Gemma: Si, que bé.

Júlia: La provem?

Niall: Corre pugem!!!

Zayn: Com funciona?

Noemí: Potser… per aquest botó?

(Toquen el botó i van cap a un altre any)

Tots: uuuuuuuuuuuuu

Núria: On som ara?

Irina: No ho se!

Alba: Em sembla que som a la revolució industrial.

Gisela: I quan dura?

Gemma: Comença a l’any 1800 i dura uns quants anys.

Júlia: eh…. que féu que féu!

Niall: Tu, tu, tu i tu pugeu a treballar que és on heu d’estar.

Zayn: Heu d’agafar aquests fils i entrellaçar-los.

Noemí: Però que  feu ?

Núria: Pobrets!!!! Deixeu-los baixar!!!

Irina: veniu

Alba: aprofitem per anar a la màquina del temps.

Gisela: correm, correm!!!

Gemma: agafeu-vos fort!!! Que marxem!!!

Júlia: Quina por!

Niall: On som?

Zayn: Em sembla que som a l’època dels moviments obrers.

Noemí: Si, aquí va ser quan van decidir que ningú no treballaran més de 8 hores.

Núria: Es veritat, això ens ho van explicar a l’escola!!!

Irina: Va anem a investigar.

Alba: Li anem a preguntar coses sobre el moviment obrer?

Gisela: D’acord anem-hi.

(Anem donant voltes com si investiguéssim)

Noemí: Quines noves normes hi ha ?

Directora f: La més important es que no es podrà treballar mes de 8 hores.

Directora g: La segona es que els diumenges son festius!

Directora n: Totes aquestes son les normes mes importants…

Núria: Marxem correm abans que ens confonguin.

Alba: Ara on som?

Niall: Això em penso que és… els moviments nacionalistes!!!

Zayn: Si, ara hi penso !!!!

Noemí:  Jo no ho recordo.

Núria: Jo ja ho recordo….

Irina: Au! Que és això?

(Tiren un diari)

Alba:  Es separa un nou estat de Rússia i s’anomenarà Bielorússia.

Gisela: Aaaa es aquella època que tothom volia ser independent

Gemma: També hi havien els ideals liberals.

Júlia: Si, és veritat.

Niall: A mi aquest lloc no m’agrada gens (se’n va enfadat cap a la maquina del temps).

Zayn:  i a mi tampoc.

Noemí: Doncs marxem!

(toquen el botó i van a un altre any).

Núria: On som ara?

Irina: No ho se

Alba: Això deu ser la primera guerra mundial

Gisela: Aaaaa a on va ser un enfrontament entre França Anglaterra i Alemanya.

Gemma: I quan va durar?

Júlia: Des del 1914 al 1918 em sembla…

Niall: Si, si tens raó.

Zayn: A si? I perquè es van es barallar?

Noemí: Perquè tothom volia ser més ric i dominar més territori.

Núria: Ja pot ser!!!

Irina: Si si, tens raó

Alba: Jo ja vull marxar que a mi les guerres no m’agraden.

Gisela: Ni a mi !!!

Gemma: Va anem tirant cap a la màquina.

Júlia: Va anem !!!

(Toquen el botó i van cap a un altre any )

Niall: Ja som amb una altra guerra!!

Zayn: Sii, però quina?

Noemí: Això es la guerra civil

Núria: Aaaa aquella guerra espanyola tan important.

Alba: Es veritat, aquella en que es van enfrontar els franquistes i els republicans.

Gisela: Eeeee? (Amb cara de estranyada) Qui son els franquistes?

Gemma: Els franquistes son aquelles persones que estaven a favor de Franco.

Júlia: I els republicans?

Niall: Els republicans son aquelles persones que no volien a Franco.

Zayn: I al final qui va guanyar ?

Noemí: Els franquistes, llavors Franco el seu dictador els va obligar a fer l’exili.

Nuria: El meu pare la va fer.

Alba: Anem a dormir a una casa dintre el bosc.

Gisela: Mireu allà ni ha una!!!

(dormen i l’endemà es troben a la següent etapa)

Gemma: Bon dia. On som?!

Júlia: Som a….

Niall: Una altra guerra???

Zayn: Això es la segona guerra mundial.

Noemi: I que va passar?

Núria: Uii, es molt llarg!!!

Irina: Em sembla que va ser quan Hitler matava a tots els jueus i els immigrants i els posava en camps de concentració.

Alba: Qui era Hitler?

Gisela: Era un dictador alemany.

Gemma: Volia que tots fossin rossos, amb ulls blaus, forts i blancs de pell.

Júlia: Marxem a bans que ens posin també a nosaltres al camp de concentració.

(Toquen el botó i van cap a un altre any )

Niall: Ara som a la dictadura.

Zayn: Es quan no podíem parlar amb català no?

Noemi: Si i tot s’havia de fer en castellà.

Núria: el meu besavi va morir a la presó perquè va parlar en català.

Irina: Que dolent!

Alba: Sort que al 1975 va morir i es va acabar la dictadura i va començar la democràcia.

Gisela: Ja no hi ha més guerres!

Gemma: Visca, Visca! Anem cap a la màquina?

Júlia: Doncs va anem-hi

(Toquen el botó i van cap a una altra època)

Niall: on som ara?

Zayn: a la democràcia

Noemi: I que va passar?

Núria: Com que Franco va morir van posar de Rei el Joan Carles I i ell va treure moltes lleis que Franco havia posat.

Irina: Aaa i també es van crear els partits polítics i els sindicats.

Alba: Sort en tenim!!

Gisela: Ja n’estic cansada de sentir el nom de Franco.

Gemma: Va marxem!!

(Toquen el botó i van amb una altra època)

Júlia: Ja som a la unió europea

Niall: Ja arribem a l’actualitat

Zayn: Si, ja era hora!!

Noemi: Sabeu perquè es va fundar?

Núria: es va fundar per que els països que estaven patint una greu situació econòmica i així s’ajudaven mútuament.

Irina: També perquè així tenien més poder.

Alba: A d’acord!! Ara s’entén.

Gisela: Anem a veure el parlament.

Gemma: oooo.. que bonic!

Júlia: Anem a la següent època que ja es fa tard.

(Toquen el botó i tornen a casa)

Tots: Ja hem arribat!!!!

(BALL FINAL)