festa-dels-supers2

Al plató que l'”Info K” muntarà a la Festa dels Súpers us podreu convertir en periodistes i fer preguntes a diferents famosos.

Tindrem un plató a la Festa, on us convidem a venir i conèixer, per exemple, el Biel de “Ventdelplà”, els Lax’n’Busto, les Macedònia, els Tags o el Senyor Pla en persona. En aquest “set” us podreu convertir en periodistes i preguntar als diferents famosos tot el que vulgueu.

DIUMENGE:

11:00: Macedònia
– 12:00: Carlos Cuevas, actor de “Ventdelplà”
– 13:00: Beth
– 16:00: Senyor Pla i Fluski
– 17:00: Zep, San, Rüls i Aidi, dels “Tags”

DISSABTE:

12:00: Lax’n’Busto
– 13:00: Dani Comas

GuillemMireia Daniel

LA FESTA DELS SUPERS

super

Al plató que l'”Info K” muntarà a la Festa dels Súpers us podreu convertir en periodistes i fer preguntes a diferents famosos.

Tindrem un plató a la Festa, on us convidem a venir i conèixer, per exemple, el Biel de “Ventdelplà”, els Lax’n’Busto, les Macedònia, els Tags o el Senyor Pla en persona. En aquest “set” us podreu convertir en periodistes i preguntar als diferents famosos tot el que vulgueu.

DIUMENGE:

11:00: Macedònia
– 12:00: Carlos Cuevas, actor de “Ventdelplà”
– 13:00: Beth
– 16:00: Senyor Pla i Fluski
– 17:00: Zep, San, Rüls i Aidi, dels “Tags”

DISSABTE:

12:00: Lax’n’Busto
– 13:00: Dani Comas

GuillemMireia Daniel

El drac fet per Daniel

El drac.
Entre els tresors més importants que pertanyien a un drac guardià hi havia una perla màgica. Era tan preciosa que sempre la guardava prop d’ell, al seu estany, i de vegades fins se la posava a la boca o sota la barbeta. La perla tenia molts poders màgics: lluïa amb una claror radiant, que mai no s’entelava, i feia que creixessin i es multipliquessin les coses entre les quals es col·locava.
La història que ara ve conta el que passà quan la perla del drac caigué en mans humanes.

Nus:
Un dia un cavaller que va na a enfrontar-se al drac i l’home va guanya al drac i es va queda la perla màgica i va perdi molt dessis fins que un dia un cavaller que li va quintar la perla màgica i el cavaller volia recuperaria , i al qui li va robar la perla màgica i li va rata a un combat i el que va na a demana el combat va guanya

Desenllaç:
Finalment va guanya i es va queda la perla màgica i la va torna a la cova del drac i es va casa i van se feliços i van menja anissos
Daniel

el colibrí llegenda acabada per la Marina

El colibrí

Entre la gent del poble dels Ciriguano, que viuen als altiplans, hi havia dues noies que un dia van sentir el cant, aflautat i dolcíssim, del colibrí. Era un cant tan melodiós i tan sentit, que una de les dues noies se'n va enamorar sense remei.

-	M'hi casaria de bon grat! - va dir la noia enamorada.
-	I se'n va anar a trobar-lo i li va declarar el seu amor. El colibrí va estar molt content i se la va endur a casa seva, al mig del bosc. Però la casa era tan petita, tan remenudeta que no hi havia lloc per a la noia. Aquesta, desil·lusionada, se'n va tornar al seu poble.
Nus: La noia sent va enamorar del colibrí
Però el colibrí es va emportar  cap al seu cap al cau i la noia no i cabia sent va anar al seu poble trista
Desenllaç :Va pasar un noi ta pero tan guapo que es va enamorar i es ban casar

El colibrí

El colibrí

Entre la gent del poble dels Ciriguano, que viuen als altiplans, hi havia dues noies que un dia van sentir el cant, aflautat i dolcíssim, del colibrí. Era un cant tan melodiós i tan sentit, que una de les dues noies se’n va enamorar sense remei.

M’hi casaria de bon grat! – va dir la noia enamorada.

I se’n va anar a trobar-lo i li va declarar el seu amor. El colibrí va estar molt content i se la va endur a casa seva, al mig del bosc. Però la casa era tan petita, tan remenudeta que no hi havia lloc per a la noia. Aquesta, desil·lusionada, se’n va tornar al seu poble.

La noia va sentir el cant del colibrí i no es va poder resistir al seu can i va tornar per al colibrí, va agafar el colibrí i el va portar a casa i el va deixar el colibrí volant per la casa. Un caçador de colibrís va passar per la casa on i havia la noia i el colibrí el caçador sorpresa va mirar per la finestra i va veure el colibrí, ràpid va agafar la escopeta i va disparar un tir al ocell el va tocar de ple el caçador sorprès que el verí no hagi fet el afecte al colibrí , la noia va començar a plora perquè el colibrí a mort el caçador vergonyós del que a fet va anar ràpid al poble per cada vagada que dona va un pas es cansava .

Quan va arribar al poble va anar a la primera farmàcia que va veure va preguntar si tenia la medicina per curar el verí del colibrí i va dir que no en tenia va anar corren a l’altra farmàcia i va dir que no en tenia va anar a l’ultima farmàcia i van dir que no en tenien la medicina corresponent. La noi va plorar tan que el llac de llàgrimes va cobrir el colibrí l’aigua dels ulls va curar el colibrí i el colibrí es va enamorar de ella .

Fet per el Robert.

colibrí adrià

EL COLIBRÍ

Entre la gent del poble dels Ciriguano, que viuen als altiplans, hi havia dues noies que un dia van sentir el cant, aflautat i dolcíssim, del colibrí. Era un cant tan melodiós i tan sentit, que una de les dues noies se’n va enamorar sense remei.

M’hi casaria de bon grat! – va dir la noia enamorada.

I se’n va anar a trobar-lo i li va declarar el seu amor. El colibrí va estar molt content i se la va endur a casa seva, al mig del bosc. Però la casa era tan petita, tan remenudeta que no hi havia lloc per a la noia. Aquesta, desil·lusionada, se’n va tornar al seu poble.

La noia es va adonar que aquest colibrí guardava algun secret. El dia següent va tornar a sentir el bonic cant del colibrí i llavors hi va anar i li va preguntar: – Colibrí que et passa alguna cosa ? perquè es impossible que un colibrí parli.-Si el que em passa es que jo soc un príncep blau i per tornar a viure com a humà , algú em té que donar el pol·len d’una rosa daurada però m’ho te que donar, una noia molt bonica.

Finalment aquesta noia va anar a buscar una rosa daurada i la va trobar. Quan el colibrí va agafar aquell pol·len es va convertir en un formós príncep blau i finalment es van casar i van viure feliços per sempre.

El colibrí Oriol.


Entre la gent del poble dels Ciriguano, que viuen als altiplans, hi havia dues noies que un dia van sentir el cant, aflautat i dolcíssim, del colibrí. Era un cant tan melodiós i tan sentit, que una de les dues noies se’n va enamorar sense remei.

M’hi casaria de bon grat! – va dir la noia enamorada.

I se’n va anar a trobar-lo i li va declarar el seu amor. El colibrí va estar molt content i se la va endur a casa seva, al mig del bosc. Però la casa era tan petita, tan remenudeta que no hi havia lloc per a la noia. Aquesta, desil·lusionada, se’n va tornar al seu poble.

Ella, no es podia casar amb un ocell, però ella, n’estava enamorada. Un dia, va veure un noi que també li agradava el cant del colibrí i li va preguntar què havia de fer. El noi va respondre:

-Has de deixar estar el colibrí, però, si vols pots estar enamorat d’ell sense casart’hi.

I així ho va fer.

Cada vegada que sentia cantar el colibrí, era un raig d’esperança per la nena.

Al final, es va enamorar d’un noi i, el colibrí va ser un amic de la noia.

I van ser feliços i van menjar aniços.

FI

El drac.

Entre els tresors més importants que pertanyien a un drac guardià hi havia una perla màgica. Era tan preciosa que sempre la guardava prop d’ell, al seu estany, i de vegades fins se la posava a la boca o sota la barbeta. La perla tenia molts poders màgics: lluïa amb una claror radiant, que mai no s’entelava, i feia que creixessin i es multipliquessin les coses entre les quals es col·locava.

La història que ara ve conta el que passà quan la perla del drac caigué en mans humanes.

Un dia el drac Pat anava despistat per Xina,

Anava a comprar però encontres de treure 1yuan va treure la perla que no tenia preu

I li va donar a l’home de la botiga.

Quant va arribar a casa és va adonar de la desgracia i va tornar cap a la botiga l’home de la botiga li va dir que va vendre la perla a un foraster de España i també li va dir que marxava a l’aeroport. El drac va anar volant a la recepció de l’aeroport i li va preguntar quant sortia el vol cap a España, la dona li va dir que ja havia sortit, el drac va anar volant fins a España i allà va localitzar la perla amb el seu radar màgic, el cotxe es dirigia a un poble que és deia La Fuliola i allà li va dir a l’home que aquella perla era màgica l’home si va negar perquè va descobrir que tenia poders màgics.

Al final és va adonar que aquella perla podia fer molt de mal i li va donar la perla al drac.

EL DRAC IVAN BARÓ

El drac.

Entre els tresors més importants que pertanyien a un drac guardià hi havia una perla màgica. Era tan preciosa que sempre la guardava prop d’ell, al seu estany, i de vegades fins se la posava a la boca o sota la barbeta. La perla tenia molts poders màgics: lluïa amb una claror radiant, que mai no s’entelava, i feia que creixessin i es multipliquessin les coses entre les quals es col·locava.

La història que ara ve conta el que passà quan la perla del drac caigué en mans humanes.

NUS:

Els humans se’n van alegrar perquè el drac era d’aigua però el drac tenia un amic humà que era un cavaller que sempre ajudava al qui ho nessecitaba , i li va dir que la volia per la reina o si no el mataria i no vol que el matin ,va dir que ell no era dolen el drac nomes ho feia per la reina . El cavaller ho va anar a dir al poble però el poble no volia perquè ja se’n estaven cansat de ell perquè s’avia menjat moltes persones.

DESENLLAÇ:

Hi s’hi van apostar a qui corria més ell per l’aigua i ells amb cotxe el drac els va avisar que corria més de 500 Km.

LA LLEGENDA DE’N COLOBRÍ MIREIA.

El colibrí.

Entre la gent del poble dels Ciriguano, que viuen als altiplans, hi havia dues noies que un dia van sentir el cant, aflautat i dolcíssim, del colibrí. Era un cant tan melodiós i tan sentit, que una de les dues noies se’n va enamorar sense remei.

M’hi casaria de bon grat! – va dir la noia enamorada.

I se’n va anar a trobar-lo i li va declarar el seu amor. El colibrí va estar molt content i se la va endur a casa seva, al mig del bosc. Però la casa era tan petita, tan remenudeta que no hi havia lloc per a la noia. Aquesta, desil·lusionada, se’n va tornar al seu poble.

NUS:

Ella se’n va al poble sense el colobrí.

Però la noia estava trista, però no volia deixar el colobrí sol.

I així va ser se’l va emportar però amb una caixa. Però ella sabia que si el posava amb una caixa ell és moria, (el va portar al bosc).

Així va ser i ella estava contenta perquè ell estava salvat. De sobte ella va tornar cap el poble però ell no cantava perquè ell volia estar amb ella. I ella és tenia que quedar però es va enamorar d’un noi. Li va preguntar:

-Com te dius?- i ell va respondré la pregunta:

-Em dic Jordi però em pots dir el “Caçador”.

DESENLLAÇ:

Ella se’n va enamorar d’ell però ell no tenia novia i se’n va enamorar d’ella, i es van casar i van tindre el colobrí (mascota), i també van tindre fills: En Pau, la Maria, i la Marta.

FI!!!!