Títol: Em dic Skywalker.
Autor: Agustín Fernández Paz.
Il·lustrador: Ignasi Blanch.
Col·lecció: El vaixell de vapor.
Editorial: Cruïlla.
Títol: Em dic Skywalker.
Autor: Agustín Fernández Paz.
Il·lustrador: Ignasi Blanch.
Col·lecció: El vaixell de vapor.
Editorial: Cruïlla.
Més del 50% dels ordinadors que es venguin al món el 2011 seran “smartphones“ i pastilles, la venda es preveu que superi els 400 milions d’unitats a escala planetària. Així ho indica l’informe TMT Trends sobre les prediccions de Deloitte per al sector de tecnologia, mitjans de comunicació i telecomunicacions per a aquest any. Per a la companyia, totes les tendències assenyalades “són aplicables“ al cas espanyol.
Els pronòstics no s’han complert i el davanter del Barça Leo Messi ha tornat a guanyar per segon any consecutiu la Pilota d’Or, que reconeix el millor jugador de l’any 2010, en la gala que la revista France Football i la FIFA han organitzat aquest dilluns a Zuric. La segona posició l’ha aconseguit el que semblava el gran favorit, Andrés Iniesta i la tercera, Xavi Hernàndez. Pep Guardiola, que ha parlat en català, ha estat l’encarregat d’obrir el sobre i lliurar el guardó al jugador argentí.
Amb aquest premi, el planter blaugrana ha aconseguit un èxit sense precedents en la història de la Pilota d’Or, ja que els tres primers llocs els han ocupat no sols tres futbolistes del primer equip -fita que ja va aconseguir en dues ocasions el Milan de Sacchi- sinó que ha distingit tres jugadors sorgits de la Masia, probablement l’escola de futbol més important del món.
Oriol.
Nom: Oriol Llobera Isern.
Data: 16-11-10.
Títol: El petit príncep.
Autor/a: Antoine de Saint-Exupéry.
Il·lustrador/a: Les il·lustracions són de l’autor.
Editorial: Salamandra.
Edició: Primera.
Personatges: El petit príncep, una guineu, un borratxo…
Resum: Aquest llibre tracta d’un príncep que deixava el seu petit planeta per anar a viure a un altre lloc. Al final el planeta que li agrada més és la Terra , coneix una guineu i la domestica.
Opinió personal: Aquest llibre m’ha agradat molt perquè aquest príncep viatja molt.
Entre la gent del poble dels Ciriguano, que viuen als altiplans, hi havia dues noies que un dia van sentir el cant, aflautat i dolcíssim, del colibrí. Era un cant tan melodiós i tan sentit, que una de les dues noies se’n va enamorar sense remei.
– M’hi casaria de bon grat! – va dir la noia enamorada.
– I se’n va anar a trobar-lo i li va declarar el seu amor. El colibrí va estar molt content i se la va endur a casa seva, al mig del bosc. Però la casa era tan petita, tan remenudeta que no hi havia lloc per a la noia. Aquesta, desil·lusionada, se’n va tornar al seu poble.
Ella, no es podia casar amb un ocell, però ella, n’estava enamorada. Un dia, va veure un noi que també li agradava el cant del colibrí i li va preguntar què havia de fer. El noi va respondre:
-Has de deixar estar el colibrí, però, si vols pots estar enamorat d’ell sense casart’hi.
I així ho va fer.
Cada vegada que sentia cantar el colibrí, era un raig d’esperança per la nena.
Al final, es va enamorar d’un noi i, el colibrí va ser un amic de la noia.
I van ser feliços i van menjar aniços.
FI
Va ser molt divertit, li vam posar el llapis per la boca i li vam treure per l’opercle. Hi havia nens
i nenes que els hi feia fàstic (nosaltres no!!!!).
Aquest llibre m’agrada molt perquè és molt interesant i misteriós. També m’ha agradat perquè és molt emocionant.