El Barça de Guardiola sempre suma més punts a casa que la resta de rivals de la Lliga. En les seves tres últimes temporades, els blaugranes han guanyat 48 partits, han empatat 6 i només han perdut 3 dels 57 partits de Lliga al Camp Nou. Aquesta temporada es va començar amb una sorprenent derrota a casa 0-2 davant l’Hèrcules. En breu, també va arribar un empat 1-1 contra el Mallorca. Es va arribar a dir que el Barça jugava millor fora, però des d’aleshores no es van tornar a deixar escapar punts fins aquest diumenge davant el Deportivo, amb el campionat sentenciat. Els números tornen a reflectir que el Camp Nou és el millor escenari per a l’equip de Guardiola … llegeix més | fcbarcelona.com

júlia

El barca es el millor , i ilgualmen guaniarem…..

aquesta noticia parle del barça  i van guanya 48  partits, han empatat 6 partits ampatats i 3 perduts..

al cim hi ha un pi

al pi hi ha un pi

al niu hi ha un nou

a l’ou hi ha un cuc

a cuc hi ha un pun

al pun hi ha un set

al set hi ha nan

i el nat te un nen

el nen

del nan

del set

del pun

del cuc de l’ou

del niu

del pi

del cim

fa man-nam

júlia 😆 😀

El Camp Nou va celebrar el seu `vendetta ¿amb la litúrgia de les grans ocasions, un ple inapel.lable i un comportament calent, passional, però sense incidents ni falta de respecte al rival, més pendent de donar suport al Barça que de provocar el Madrid. Hi va haver final feliç, el guió esperat: els jugadors van celebrar el seu èxit formant una pinya. A un costat, futbolistes, entrenadors, preparadors, encarregats de material i metges del Barça. A l’altre, els jugadors del Madrid, resignats a acomiadar dels seus aficionats.

Va ser gairebé un títol per al Barça, que va explotar d’alegria després de més de dues setmanes de tensió i nervis. Abraçats, tots van formar un cercle gegant al centre del camp. Els jugadors, animats per Josep Guardiola, van donar la volta d’honor. No hi havia trofeu que ensenyar, però la càrrega simbòlica va ser evident: per sobre dels despatxos i les sales de premsa, l’equip es va guanyar al camp el dret a gaudir en directe del millor partit del món a Londres, la ciutat on es va encastellar la filosofia del Barça.

Ni tan sols va faltar el passadís: els jugadors van desfilar cap als vestidors enmig del passadís format pel cos tècnic i els auxiliars. Fa un any, Mourinho dansava a la gespa del Camp Nou entre aspersors, celebrant el seu pas a la final. Ahir a la nit, el portuguès va veure la festa del Barça reclòs a l’habitació del seu hotel.

La `gent blaugrana ¿va cridar i va estrènyer, va cantar i ballar, sense importar massa la pluja que va començar a caure amb força a mitja tarda. Ningú es va acovardir. Tocava anar al camp amb la bufanda, la samarreta, l’impermeable i el paraigua. No tots els anys hi ha l’oportunitat de liquidar el Reial Madrid a Europa. Quan De Bleeckere va fer rodar la pilota, tots els culers es van asseure a gaudir de l’espectacle. En total, 95.071 afortunats, la millor entrada de la temporada a la Champions i la segona millor del curs, només per darrere dels 98.255 que van presenciar el 5-0 contra el Madrid. La xifra seria un nombre sense més si no fos perquè permet al Barça convertir-se en el club amb més aficionats de la història de la Champions, un total de 9.629.300 aficionats, superant el Manchester United.

júlia

José Mourinho ha aconseguit el seu primer triomf davant el Barcelona des que va assumir com a entrenador del Reial Madrid, i ho ha fet ni més ni menys que per coronar-se campió de la Copa del Rei després de 18 anys.

En la segona trobada d’aquesta seguidilla de clàssics, l’estrateg portuguès sembla estar trobant poc a poc la fórmula per contenir el gran joc del Barcelona, i aquest creixement merenga podria arribar al seu moment cim en les semifinals de Champions League.

A Mestalla es va viure un partit que es va dividir en tres etapes, amb un primer temps molt favorable al Reial Madrid, limitant la creativitat del Barcelona a base d’un constant pressió, i creant múltiples oportunitats per obrir el marcador, elevant així al porter Pinto com una de les figures catalanes. Per al segon temps, Barcelona va sacsejar, sotmetent als merengues, i donant peu perquè Casillas continuï demostrant perquè és el millor arquer del món en l’actualitat. Al final, els 90 minuts van acabar sense gols, i en la pròrroga es va definir la trobada.

En aquesta tercera etapa el domini va ser altern, però va ser el Reial Madrid el que va aconseguir anotar als 98 minuts a través d’una gran definició de cap de Cristiano Ronaldo, sent aquesta la primera ocasió en que aconsegueix guanyar un duel a Lionel Messi.

Definitivament va ser un partit molt més entretingut del que vam veure dissabte passat, i el qual sembla ser un nou punt de partida en la rivalitat entre els dos conjunts.

júlia : jo crec que els de madrid son una migueta mot tontos de escapa la copa