El colibrí

Entre la gent del poble dels Ciriguano, que viuen als altiplans, hi havia dues noies que un dia van sentir el cant, aflautat i dolcíssim, del colibrí. Era un cant tan melodiós i tan sentit, que una de les dues noies se’n va enamorar sense remei.

– M’hi casaria de bon grat! – va dir la noia enamorada.

– I se’n va anar a trobar-lo i li va declarar el seu amor. El colibrí va estar molt content i se la va endur a casa seva, al mig del bosc. Però la casa era tan petita, tan remenudeta que no hi havia lloc per a la noia. Aquesta, desil·lusionada, se’n va tornar al seu poble.

La noia va sentir el cant del colibrí i no es va poder resistir al seu can i va tornar per al colibrí, va agafar el colibrí i el va portar a casa i el va deixar el colibrí volant per la casa. Un caçador de colibrís va passar per la casa on i havia la noia i el colibrí el caçador sorpresa va mirar per la finestra i va veure el colibrí, ràpid va agafar la escopeta i va disparar un tir al ocell el va tocar de ple el caçador sorprès que el verí no hagi fet el afecte al colibrí , la noia va començar a plora perquè el colibrí a mort el caçador vergonyós del que a fet va anar ràpid al poble per cada vagada que dona va un pas es cansava .

Quan va arribar al poble va anar a la primera farmàcia que va veure va preguntar si tenia la medicina per curar el verí del colibrí i va dir que no en tenia va anar corren a l’altra farmàcia i va dir que no en tenia va anar a l’ultima farmàcia i van dir que no en tenien la medicina corresponent. La noi va plorar tan que el llac de llàgrimes va cobrir el colibrí l’aigua dels ulls va curar el colibrí i el colibrí es va enamorar de ella .

Fet per el Robert.