El colibrí

Entre la gent del poble dels Ciriguano, que viuen als altiplans, hi havia dues noies que un dia van sentir el cant, aflautat i dolcíssim, del colibrí. Era un cant tan melodiós i tan sentit, que una de les dues noies se’n va enamorar sense remei.
– M’hi casaria de bon grat! – va dir la noia enamorada.
– I se’n va anar a trobar-lo i li va declarar el seu amor. El colibrí va estar molt content i se la va endur a casa seva, al mig del bosc. Però la casa era tan petita, tan remenudeta que no hi havia lloc per a la noia. Aquesta, desil•lusionada, se’n va tornar al seu poble.

La noia es va adonar que si no estava amb el colibrí.
La noia va decidir tancarlo o lligarlo ,la noia va agafar portar el colibrí a la seua gàbia . el va tancar i ella estava mes cotenta, mentres el colibrí s`estava morint.
La noia es va adonar que feia una cosa molt dolenta.

La noia va deixar el colibrí i li va dir que farien una casa mes gran i viurien en aquella casa tots ells dos junts i
Tranquils. El colibrí i va estar d´acord i van menjar anissos i van estar feliços.