Entre la gent del poble dels Ciriguano, que viuen als altiplans, hi havia dues noies que un dia van sentir el cant, aflautat i dolcíssim, del colibrí. Era un cant tan melodiós i tan sentit, que una de les dues noies se’n va enamorar sense remei.

– M’hi casaria de bon grat! – va dir la noia enamorada.

– I se’n va anar a trobar-lo i li va declarar el seu amor. El colibrí va estar molt content i se la va endur a casa seva, al mig del bosc. Però la casa era tan petita, tan remenudeta que no hi havia lloc per a la noia. Aquesta, desil·lusionada, se’n va tornar al seu poble.

Però la noia estava tant enamorada del colibrí que va volguer convertir en colibrí. Va sentir una llegenda que deia que podria conseguir un desitg si aconseguia la perla del drac i la posava a on neix el sol. Primer va anar al Japó a buscar la perla, li va explicar la seva història al drac i el drac ho va comprendre i li va deixar la perla, també la va ajudar a buscar el sol. Pel camí van trobar a un home que també buscava el sol i el van ajudar el drac va agafar la perla i la va tirar amb totes les seves forces al sol quan va sortir un mac i li va demanar que es convertís en un colibrí. Desprès va tornar a casa seva. Quan va veure al colibrí i es van casar.

Van viure feliços,

i van menjar aniços.                   Maria Vila Cercós