El so del terratrèmol del Japó, enregistrat des del fons marí
El so del terratrèmol del Japó i les seves rèpliques s’han pogut enregistrar des del fons marí, en directe, a través d’internet, gràcies a una xarxa d’observatoris submarins ubicada a cada banda de l’epicentre del sisme. La detecció l’ha dut a terme la UPC
REDACCIÓ | 17 DE MARÇ DE 2011
Espectograma que reflecteix la intensitat i distribució del so del
sisme, de manera acústica i visual, com més vermell més intens. El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha enregistrat el so del terratrèmol del Japó de l’11 de març i les seves rèpliques. La detecció s’ha fet des del fons marí, en directe i per internet, gràcies a una xarxa d’observatoris submarins de l’Agència Japonesa de Ciència i Tecnologia Marítim-Terrestre (JAMSTEC), situats al voltant de l’epicentre del sisme, a prop de la localitat d’Hatsushima.
La seva plataforma és utilitzada pel LAB, que dirigeix en Michel André, en el marc del projecte internacional Listening to The Deep Ocean Environment (LIDO), que lidera aquest laboratori de la UPC. “L’objectiu del projecte és enregistrar, per primer cop en temps real, el so del fons marí i avaluar l’impacte dels sorolls artificials en l’estat de conservació del medi marí”, explica André. Precisament, ara el so del sisme japonès es pot escoltar a través del web de LIDO. Les dades publicades en aquest web han estat accelerades 17 vegades, per tal que puguin ser audibles per l’oïda humana.
Observatoris submarins
El sistema LIDO, que ha enregistrat el so del fons marí, està equipat amb hidròfons. Aquests que registren de forma automàtica, a temps real i a través d’internet, els sons del fons marí i el sistema els classifica ja siguin d’origen natural o originats per l’home. El sistema pot ajudar a entendre la relació entre els processos naturals i els antropogènics, essencial per predir l’impacte dels canvis que trenquen l’equilibri natural dels oceans.
De fet, els observatoris submarins tenen un paper clau en el seguiment i monitoratge d’aquests canvis. En el futur, s’espera que el sistema LIDO ajudi a desenvolupar models que integrin la reacció dels cetacis als sorolls, com a indicadors del risc geològic, davant d’una important activitat sísmica.
Es busca desenvolupar models basats en la reacció dels cetacis al so per predir el risc geològicEn l’actualitat, el sistema LIDO aplica i estén tècniques desenvolupades pel monitoratge acústic passiu a plataformes submarines, ancorades i equipades amb cablejat a terra, connectat a la costa. Les plataformes que van enregistrar el so del terratrèmol són la de Kushiro, situada a 140 quilòmetres i a 2.500 metres de profunditat, i la d’Hatshushima, a la badia de Sagami, i a 1.174 metres de profunditat.
Ara, el software desenvolupat en el marc del projecte LIDO, que ja es fa servir als observatoris off-Kushiro i Hatsushima, de la xarxa japonesa JAMSTEC, també s’utilitza a la Xarxa Europea d’Observatoris Submarins (ESONET) i a l’observatori català OBSEA, de la UPC, instal·lat a Vilanova i la Geltrú, per analitzar les aigües poc profundes.
Comentari:Em sembla que els del japó han tingut mala sort per tenir un terratrèmol al seu país.
Elyas
