Monthly Archives: març 2011

A LA EUROCOPA POR LA PUERTA GRANDE

El Guaje, pese al nefasto estado del terreno de juego en Lituania, contó de nuevo con la total confianza de Vicente del Bosque para afrontar desde el inicio un encuentro vital en las aspiraciones de la selección.

Un triunfo en Kaunas otorgaba la posibilidad matemática de disputar la Eurocopa del año 2012 y defender el título de campeón, por lo que el asturiano se mostró muy incisivo desde el inicio.

Finalmente, el técnico salmantino decidió sustituirle en el minuto ocho de la segunda parte por David Silva, con el fin de oxigenar el ataque y dar descanso al artífice de la remontada frente a la República Checa.

Tras la victoria, tanto Villa como el resto de sus compañeros ya se encuentran en Barcelona, donde comenzarán a preparar el choque del próximo fin de semana ante el Villarreal en El Madrigal.

júlia :     Angeles:

FITXA DE LA BIBLIOTECA.

NOM:  Mireia                                                                                              DATA: 31 de Març de 2011
TÍTOL: LA DONA DE FOC.

AUTOR/A: Pilar Lladó i Badia.

IL·LUSTRADOR/A: Gabi Beltran.

EDITORIAL: Mannà.

EDICIÓ: Primera Edició: desembre, de 2003.

PERSONATGES: La dona de foc i la gent del poble.

RESUM: Hi havia una vegada una dona que era de foc. Que se’n va voler anar del poble i d’això se’n anà. De en mica en mica una ona del mar s’acostà. La dona de foc s’amagà i de aquí un rato s’enanà a viure a un volcà, no era gaire feliç. Finalment la dona del foc anà una altra vegada al poble i així acabà  en que la gent es va fer feliç que la dona estava al poble, l’adoraven.

OPINIÓ PERSONAL: Jo crec que os agradaria perquè es molt poderosa la dona de foc i crec que si podeu, compreu-lo estareu molt agraïts de jo: MIREIA creeu-me es molt bonic os agradarà.

MIREIA: DE CINQUÈ I QUÈ?


El iode radioactiu a l’aigua de Fukushima supera els nivells legals

El iode radioactiu a l’aigua de Fukushima supera els nivells legals

TÒQUIO, 30 (Reuters/EP) El iode radioactiu contingut a l’aigua pròxima al reactor número u de la central nuclear de Fukushima-1 supera 3.355 vegades els nivells legals, segons ha informat l’Agència de Seguretat Nuclear del Japó. Seguir leyendo el arículo

En una roda de premsa, el vicedirector d’aquest organisme, Hidehiko Nishiyama, ha minimitzat els efectes d’aquesta radiació sobre l’ecosistema marí de la prefectura, en explicar que s’ha aturat la seva activitat pesquera, així com sobre els seus residents, ja que han estat evacuats en una radi de 20 quilòmetres al voltant de la planta.

“El iode-131 té una vida mitjana de vuit dies, fins i tot considerant el seu alt grau de concentració en la vida marina, s’haurà deteriorat considerablement quan hagi arribat a la gent”, ha dit Nishiyama.

Anteriorment, el Ministeri de Ciència havia anunciat un descens en la radioactivitat de l’aigua pròxima a la central, malgrat que els seus nivells encara són elevats, pel qual estan endarrerint els treballs de refrigeració dels reactors.

Per la seva banda, la Companyia Elèctrica de Tòquio (TEPCO), encarregada de la gestió de Fukushima-1, intenta trobar la forma d’emmagatzemar l’aigua contaminada i de destruir les substàncies radioactives, després de descartar els mètodes convencionals perquè considera que no serien eficaços a causa de la magnitud de l’emergència.

Comentari: A jo em sembla que aixo es una cosa trista.

Maria Vila Cercós

Una carretada de problemes

Nom: Oriol.

Data: 24-3-11

Títol: Una carretada de problemes.

Autor/a: Andrew Matthews.

Il·lustrador/a: Tony Ross.

Editorial: La Galera.

Personatges: Elefantes, Febleflor, Rat, Bonifaci Crustaci i Toni.

Resum: La senyora de Febleflor tenia elefantes que causaven molts problemes i en Bonifaci Crustaci les volia comprar.

Van tenir molts problemes, però al final, van aconseguir quedar-se amb les elefantes gràcies als seus cuidadors: en Toni i en Rat.

Opinió personal: A mi m’ ha agradat molt aquest llibre perquè parla de molts problemes que al final se solucionen.

El so del terratrèmol del Japó, enregistrat des del fons marí

El so del terratrèmol del Japó i les seves rèpliques s’han pogut enregistrar des del fons marí, en directe, a través d’internet, gràcies a una xarxa d’observatoris submarins ubicada a cada banda de l’epicentre del sisme. La detecció l’ha dut a terme la UPC

REDACCIÓ | 17 DE MARÇ DE 2011


Espectograma que reflecteix la intensitat i distribució del so del
sisme, de manera acústica i visual, com més vermell més intens.

El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha enregistrat el so del terratrèmol del Japó de l’11 de març i les seves rèpliques. La detecció s’ha fet des del fons marí, en directe i per internet, gràcies a una xarxa d’observatoris submarins de l’Agència Japonesa de Ciència i Tecnologia Marítim-Terrestre (JAMSTEC), situats al voltant de l’epicentre del sisme, a prop de la localitat d’Hatsushima.

La seva plataforma és utilitzada pel LAB, que dirigeix en Michel André, en el marc del projecte internacional Listening to The Deep Ocean Environment (LIDO), que lidera aquest laboratori de la UPC. “L’objectiu del projecte és enregistrar, per primer cop en temps real, el so del fons marí i avaluar l’impacte dels sorolls artificials en l’estat de conservació del medi marí”, explica André. Precisament, ara el so del sisme japonès es pot escoltar a través del web de LIDO. Les dades publicades en aquest web han estat accelerades 17 vegades, per tal que puguin ser audibles per l’oïda humana.

Observatoris submarins

El sistema LIDO, que ha enregistrat el so del fons marí, està equipat amb hidròfons. Aquests que registren de forma automàtica, a temps real i a través d’internet, els sons del fons marí i el sistema els classifica ja siguin d’origen natural o originats per l’home. El sistema pot ajudar a entendre la relació entre els processos naturals i els antropogènics, essencial per predir l’impacte dels canvis que trenquen l’equilibri natural dels oceans.

De fet, els observatoris submarins tenen un paper clau en el seguiment i monitoratge d’aquests canvis. En el futur, s’espera que el sistema LIDO ajudi a desenvolupar models que integrin la reacció dels cetacis als sorolls, com a indicadors del risc geològic, davant d’una important activitat sísmica.

Es busca desenvolupar models basats en la reacció dels cetacis al so per predir el risc geològicEn l’actualitat, el sistema LIDO aplica i estén tècniques desenvolupades pel monitoratge acústic passiu a plataformes submarines, ancorades i equipades amb cablejat a terra, connectat a la costa. Les plataformes que van enregistrar el so del terratrèmol són la de Kushiro, situada a 140 quilòmetres i a 2.500 metres de profunditat, i la d’Hatshushima, a la badia de Sagami, i a 1.174 metres de profunditat.

Ara, el software desenvolupat en el marc del projecte LIDO, que ja es fa servir als observatoris off-Kushiro i Hatsushima, de la xarxa japonesa JAMSTEC, també s’utilitza a la Xarxa Europea d’Observatoris Submarins (ESONET) i a l’observatori català OBSEA, de la UPC, instal·lat a Vilanova i la Geltrú, per analitzar les aigües poc profundes.

Comentari:Em sembla que els del japó han tingut mala sort per tenir un terratrèmol al seu país.

Elyas