El Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco, reunit aquest dimarts a Nairobi (Kènia) ha decidit declarar els castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

El Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco, reunit aquest dimarts a Nairobi (Kènia) ha decidit declarar els castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Aquest és un gran impuls internacional per a aquest símbol de la tradició catalana i un reconeixement al seu valor cultural. Les colles castelleres, reunides davant de pantalles gegants de Valls i Tarragona esperaven aquesta decisió amb nervis i esperances. Unes 7.000 persones formen part d’alguna colla castellera a Catalunya.

En la seva declaració, la Unesco ha destacat que els castells són percebuts pels catalans com a “part integrant de la seva identitat cultural” i proporcionen un “sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat”.

També ha assenyalat que la inclusió a la llista de béns “pot promoure el patrimoni cultural immaterial, de manera que reforçarà la cohesió social i fomentarà el respecte pel diàleg cultural i la creativitat humana”. Un altre dels aspectes que ha destacat la Unesco és que la candidatura s’ha elaborat en diàleg i cooperació amb els castellers.

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que ha viatjat fins a Nairobi, ha destacat que la declaració és un reconeixement internacional “molt important” perquè fa la cultura catalana “més universal”.

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, s’ha expressat en la mateixa línia i en el seu discurs davant dels membres de la convenció ha destacat que els castells requereixen valors com “la solidaritat, la integració, la cultura de l’esforç i l’acceptació de les persones pel que són”.

El president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella, ha afirmat, en declaracions a Europa Press, que aquests són moments de “gran emoció i eufòria” i que se sent molt satisfet del treball fet aquests últims anys.

“Estem segurs que aquest reconeixement per part de la Unesco servirà per augmentar l’interès pels castells, reforçar les colles i augmentar el nombre de seguidors”, ha dit.

La candidatura ‘Castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat’ ha rebut el suport unànime del Parlament de Catalunya, amb una resolució aprovada l’11 de juny del 2008. Després, una delegació catalana integrada per representants de la Conselleria de Cultura, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i de la revista ‘Castells’ ha presentat la documentació necessària davant de la seu de la Unesco a París.

Els castells han lluitat a Nairobi al costat de 47 candidatures més. Dues més d’espanyoles, el flamenc i el cant mallorquí de la Sibil·la, també han estat reconegudes.

Fins ara, l’únic bé immaterial català declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco era la festa de Patum de Berga (Barcelona), reconeguda el 2005. A la resta d’Espanya estan reconeguts el Misteri d’Elx (Alacant), el Tribunal de les Aigües de València i el xiulet de l’illa de la Gomera

IVAN

El president català considera que CiU “no és de fiar”

El candidat del PSC a la reelecció diu que Mas “està disposat a qualsevol cosa per arribar a la presidència”

El candidat del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, ha reconegut en el primer dia de campanya de Zapatero a Catalunya “diferències” i “discussions” amb el president espanyol.

Montilla, però, valora que els acords assolits durant els mandats de Zapatero a la Moncloa han donat a Catalunya el major nivell d’autogovern, el millor finançament i la millor inversió de l’Estat.

Montilla també ha alertat el líder del PSOE que CiU prefereix Mariano Rajoy com a president del futur govern de l’Estat.

“Són llops disfressats amb pell de xai que ja van votar dues vegades la investidura de José Maria Aznar”, li ha recordat.

En un míting a Viladecans davant d’unes 2.000 persones, Zapatero ha entrat en la campanya catalana al Baix Llobregat, feu dels socialistes catalans.

Montilla li ha recordat que CiU “ha votat cada any contra els pressupostos del teu govern, vitals per lluitar contra la crisi i per a les inversions de Catalunya”

MARINA

ANGELES

Les seriéis d’emergencias van haber d’atender aira una treintena d’incidente, sobretot a Palma. hi aje des d’abres arrabassats fin a talla de carreteres, inundacions i tota mena de destrosses

El temporal de vent i pluja que assotà les Illes ahir durant tot el dia deixà més d’una trentena d’incidents. Arbres caiguts, trossos de façana despresos, inundacions i talls de carreteres i passejos per a vianants se succeïren de manera intermitent.

Segons el municipi, a Palma hi hagué dotze incidents, a Llucmajor, sis; a Manacor, dos; a Marratxí, també dos; i a Alaior, Alaró, Andratx, Calvià, Banyalbufar i Inca, un a cada vila.
Un dels efectes més importants va ser al Portitxol, concretament al carrer del Vicari Joaquim Fuster, a la primera línia de mar. La força de les onades causà inundacions a algunes cases i es va haver de tallar el passeig per a vianants.

A la plaça Major els equips d’emergències hagueren d’atendre cridades de veïns i vianants que avisaren que s’havien desprès trossos de façana. La ventada també va fer caure branques i fins i tot arrabassà alguns arbres. Al camí de Can Pastilla, davant un conegut supermercat, un arbre caigué damunt d’un cotxe aparcat. La Policia Local i els treballadors de Parcs i Jardins hi acudiren per treure’l.

A la Cala Major la força de la mar destrossà part d’un xibiu de platja. La carretera Ma-6021 de l’Estanyol a la Ràpita quedà tallada devers el quilòmetre 1. El vent bufà amb força a Mallorca, sobretot ahir de matinada. A la serra d’Alfàbia es registraren ratxes de fins a 103 km/h. Les onades, ahir, arribaren als cinc metres a mar oberta.

JÚLIA