Fem futbol.

Durant el primer trimestre vam veure que, també a l’hora del pati, sovint hi ha problemes a l’hora de jugar a futbol. Vam fer una reflexió a classe i vam arribar a la conclusió que potser hi havia companys que encara no havien adquirit l’habilitat o que hi havia companys que s’ho prenien molt seriosament. Per això hem proposat aquesta unitat on, alumnes que tenen l’habilitat adquirida, faran de “mestres” a aquells alumnes que els hi costa controlar la pilota, fer una passada en condicions o xutar de manera dirigida.

Els “mestres” han de tenir paciència i bones paraules per tal que els alumnes aprenguin amb totes les activitats i exercicis que els hi proposaran i els “alumnes” han de demostrar esforç i atenció al mestre, aspectes bàsics per tal que un alumne pugui començar a progressar.

Durant les sessions, el mestre va preguntant tant a “mestres” com a “alumnes” que es valorin en els rols corresponents creant així una dinàmica de responsabilitat vers el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Per últim hem uns partits on cada alumne ha d’avaluar a un altre company/a (co-avaluació) mentre aquest està jugant el partit. Això ho hem seguint una rúbrica d’avaluació per després compartir-la amb qui cadascú ha observat per fer un retorn d’aquesta avaluació.

Ha estat una unitat molt i molt interessant on sobretot volem que, a partir d’ara, a les estones de pati s’observi un canvi en les relacions que es veuen entre els alumnes.

Educació Física
JUMP!

Hem fet una unitat basada a saltar la corda llarga. La unitat ha consistit en la resolució de reptes de dificultat creixent on tots els membres del grup hi havien d’esforçar-se per tal de poder assolir el repte proposat. Hi havia 10 reptes i el grup no podia avançar si algun membre del mateix no assolia el repte així que aquell que tenia assolida l’habilitat, ha hagut d’esforçar-se a explicar com saltar la corda a aquell company/a que encara no havia assolit l’habilitat tot donant recomanacions, trucs i consells.

Els grups anaven passant de repte de manera autònoma, però en algun moment el mestre els hi demanava comprovació i si el repte no es passava s’apuntava una creueta, per tant, l’objectiu no era arribar a fer els 10 reptes sinó acumular les mínimes creuetes possibles.

Ha estat una unitat ben xula, on han quedat paleses les bones actituds, les bones paraules o la paciència a l’hora d’explicar una idea. Finalment tots han après a entrar i sortir a corda llarga i ara ningú no té excusa per no jugar a saltar a la corda durant l’estona de pati!