PLANIFICACIÓ

La ESA (European Space Agency) vol donar llicència per una nova expedició a la Lluna i poder establir en ella una base espacial permanent, pas previ per anar a Mart. Amb el nom de BLP Moon35 (Base Lunar Permanent Moon 2035) S’obre convocatòria a empreses de tot tipus. Les empreses hauran de passar per un procés de selecció estructurat en tres fases. El projecte de l’empresa guanyadora serà el què es desenvoluparà a nivell europeu per realitzar la propera expedició a la lluna prevista pel 2035.

Criteris d’avaluació.
• Identificar els elements del relleu més importants del nostre planeta.
• Assenyalar les parts de la geosfera.
• Comparar els diferents astres segons diferents paràmetres.
• Explicar què és la gravetat i com actua a diferents planetes.
• Diferenciar entre rotació i translació.
• Analitzar diferents tipus de govern.
• Programar un prototip de vehicle lunar no tripulat.

Full de ruta

Metodologia

FASE 1 o Fase de reconeixement.
En aquesta fase s’haurà de fer un estudi de la Lluna a nivell de diferents paràmetres:
• Relleu.
• Composició.
• Gravetat.
• Moviments.
• Situació en relació a altres astres.
• Altres elements d’interès que condicionin l’establiment d’una base lunar estable a la lluna.
Tots aquests aspectes han d’estar comparats amb els del planeta Terra. L’avaluació d’aquesta fase es realitzarà mitjançant una exposició oral davant un responsable de la ESA. Aquesta primera fase del procés selectiu és eliminatòria, dels projectes rebuts, només passaran a la següent fase quatre. Els científics dels projectes no escollits passaran a integrar-se als altres 4 projectes i s’avança a la segona fase. Utilitzant els recursos que cada grup decideixi, es portarà a terme aquesta presentació (Canva, Genially, mural, lapbook, maqueta)

FASE 2 o de simulació.
Aquests 4 projectes hauran de fer una simulació de com seria l’organització política d’una base estable a la lluna.
S’assignarà un objectiu d’expedició a cada projecte:
1. Científic o d’investigació.
2. Militar/estratègic.
3. Empresarial/econòmic.
4. De salvaguarda i preservació de l’espècie.
L’objectiu és analitzar amb quin sistema d’organització polític s’assoliria millor l’objectiu assignat. Les formes d’organització política de la base permanent a la Lluna a analitzar seran: democràcia, dictadura, república o monarquia.
Cada grup científic haurà d’investigar primer les característiques d’aquestes formes de govern per posteriorment escollir el millor sistema polític per tal que l’objectiu assignat de la base lunar s’assoleixi d’una manera més favorable.
Que l’organització política contribueixi a l’assoliment de l’objectiu de la missió es tindrà en compte per la decisió final.

FASE 3 o del prototip.
Els 4 equips científics hauran de crear un vehicle d’exploració lunar no tripulat. Primerament hauran de recordar les característiques de la Lluna recollides a la Fase 1 per tal de donar una resposta tècnica. Posteriorment pensar en d’altres paràmetres com: energia, pes, propulsió, control, eines…
Posteriorment, utilitzant el Lego Wedo, hauran de crear un prototip que reuneixi aquests paràmetres abans indicats, fer la programació adient per dotar al prototip de moviment independent i presentar-lo davant d’un equip tècnic.

Amb tota la informació i valoracions recollides a les diferents fases, el comitè tècnic avaluador anunciarà quin dels projectes presentats ha estat l’escollit.

PRODUCTE FINAL

El producte final seran els prototips creats en grup sota els paràmetres abans esmentats.

AVALUACIÓ

L’avaluació es durà a terme en diferents moments. Iniciarem el projecte fent una tècnica d’autoavaluació anomenada KPSI, també a la fase 2 realitzarem un altre tècnica autoavaluativa anomenada abans/després. Totes dues tenen per objectiu confrontar allò que els alumnes sabien abans de començar la investigació i el que han acabat aprenent posteriorment. Farem dues exposicions orals, totes dues en grup, la primera correspón a la Fase 1 i la segona es realitzarà quan s’hagi de presentar el prototip de vehicle lunar no tripulat. Es realitzarà una activitat avaluativa on es preguntarà als alumnes que donin motius per haver triat un sistema de govern i no un altre per portar a terme la missió.

PROJECTE DE LES PLANTES

PLANIFICACIÓ
Aquest projecte sorgex de la inquietud d’alguns alumnes per voler aprofundir més en un contingut que ja van realitzar durant el curs de tercer. Pensaven que ja sabien moltes coses i que no podríen aprendre’n més però…

CRITERIS D’AVALUACIÓ

– Saber quines funcions vitals fan les plantes i què necessiten per viure i per a reproduir-se.
– Exposar la recerca feta en grup davant dels companys.
– Fer un esquema sobre la reproducció de les plantes.
– Conèixer com són les plantes per dins mitjançant un experiment.
– Extreure informació d’un vídeo, comprensió oral, sobre la fotosíntesis.
– Elaborar un text expositiu sobre la fotosíntesi per poder fer una exposició oral individual.
– Utilitzar un llenguatge específic en aquesta exposició oral.
– Emprar el tant per cent per fer càlculs i extreure conclusions.
– Utilitzar les mesures de longitud en contextos reals.

FULL DE RUTA

Full de ruta

METODOLOGIA I IMPLEMENTACIÓ

Vam començar a investigar com es reprodueixen les plantes i en vam adonar que ho feien de dues maneres, una que era sexual i l’altre asexual. Vam fer un experiment a l’hort de l’escola i vam fer créixer diferents plantes a partir de rizomes, esqueixos, llavors, bulbs i tubercles. Amb les dades recollides d’aquest creixement, vam exposar la recerca als altres companys en una exposició oral grupal. També van analitzar amb la lupa binocular una flor per dins per visualitzar com son els seus òrgans sexuals. Vam construir una flor amb materials diversos i amb el màxim de detalls possible i vam exposar-la en parelles a la resta de la classe. També vam fer un experiment per respondre a la pregunta de si les plantes tenien venes.

Posteriorment vam investigar si les plantes es relacionen d’alguna manera amb el seu entorn i vam arribar a la conclusió que sí, són les denominades nàsties i tropismes, vam utilitzar codis QR per trobar la informació adient.

En aquest punt vam fer una sortida al Jardí Botànic de Barcelona i vam poder constatar que sabíem moltíssimes coses, de fet les monitores del taller van quedar ben parades del nivell que vam mostrar.

Per finalitzar ens vam proposar d’explicar la funció de nutrició a d’altres companys de l’escola. Vam aprendre què era la fotosíntesi i vam fer una definició que poguéssim explicar amb les nostres paraules.

PRODUCTE FINAL

cada alumne va escollir un recurs visual (Canva, Genially, mural, maqueta, teatre de titelles, lapbook, Power Point, llibre…) i vam preparar una exposició oral individual sobre la fotosíntesi, el resultat de la qual podeu veure al bloc de 4t. Va ser molt engrescador i com a valoració vam acordar de fer-ne més, ja que ens va agradar molt explicar algun contingut que havíem treballat a d’altres classes de l’escola

AVALUACIÓ
L’avaluació es va portar a terme en diferents moments del projecte. En algun d’aquests moments es va demanar que els alumnes expliquessin amb les seves paraules què sabien sobre un determinat contingut i, posteriorment al treball, es va tornar a demanar que expliquessin ara el què havien après. La comparació entre el què sabien abans i el que han acabat aprenent els va sorprendre molt.
Un altre instrument d’avaluació utilitzat és el KPSI, una tècnica on també es fa comparar als alumnes si saben un contingut, si només els hi sona o si el poden explicar.
També les exposicions van ser un instrument d’avaluació. Es van donar pautes de com fer una bona exposició oral, vocalització, entonació, gesticulació…
Finalment els alumnes van haver de presentar l’anomenada Carpeta d’Aprenentatge, un recull de tot els seu treball endreçats on havien de fer constar una sèrie de valoracions personals entorn el seu progrés i adquisició d’aprenentatges.