Institut Sobrequés 2009-2010

Ja podeu veure “2camins” a l’apartat film final.

Marc Muñoz:
Dons tot s’ha de dir que aquesta experiencia a sigut molt gratificant per mi, ja que e pogut apendre els diferents paper que hi han darrera de cada peli (camara, escrip, dirctor, guionista,etc) i la importancia de cada un. També m’agradat per la simple cosa que he pogut experimentat la nova senseció de preguntar-me cada vegada que veig una peli em plentejut el perque de cada plà i o que an volgut trensmetre en cada escena.
Per aixó donc gracies a Cinema en Curs per haber-nos fet participar en aquesta experiencia i també als profesor i profecionals que ens an ajudat al llarg del curs.
PD: També haig de dir, que es una llastima no poder participar l’any que bé en aquest event i que espero que els que ho fagin l’any següent es diverteixen tan com jo.

Dimas Peracaula:
La veritat, és que, la pràctica del curtmetratge a estat interesant, ja que és una de les coses que, pots tenir poques oportunitats de coneixer, encara que sigui a petita escala.
Tot i que no fos la gran pel.lícula, hem aprés en general, els aspectes més bàsics del funcionament d’una bona càmera i a com es du a terme la realització d’un rodatge. He aprés que si es vol fer bé a l’hora de montar el curt, també s’ha de fer bé a l’hora de rodar les escenes i els plans, no tenir mandra de repetir i repetir el que costa més, o rodar parts encara que pensem que no sortiran posteriorment, ja que després s’agraeix, al no poder tenir res més que el material(escenes, plans, sons, etc.) que disposem.
L’experiencia en si a sigut divertida i entretinguda, apart de valorar i realitzar el treball en equip, i adonarsen de que en un rodatge cada un es imoportant.

Aquesta fotografia ha estat triada per a la segona seqüència, en la qual es trobarien la Mar i la Júlia parlant assegudes al banc que es pot veure al davant, i als bancs del fons hi haurien el grup d’amics de la Mar.

Respecte la llum del sol, l’Est es troba a l’esquerra de la fotografia.

El terra conté sorra, però és bastant regular.

E tirat aquestes localitzacións (parcs) perque un t basicament els bancs amb forma de cercla mes o menys perque lultim dia estavam parlan de posarlos amb una situació aixis i la l’atre parc es el que va dir la Nidia. Las altres serien de la localització de la esena final, i le triat perque es un lloc on pasa bastante gent i per tan es un lloc on probablement es podrien trobar.

El curtmetratge el protagonitzarà una noia adolescent de la nostre edat, que cursa el batxillerat artístic i porta bé els estudis, les matèries de modalitat millor i les altres més justes.
És una noia original, amb un estil pròpi, presumida i que normalment està en el seu món. Toca la guitarra espanyola i escriu les seves pròpies cançons. Tot i siguent simpàtica les noies de la classe li tenen enveja perquè concideran que ho te tot, agrada als nois, és guapa i els seus pares la tenen bastant mimada.

En aquestes fotos he volgut capturar el recorregut de la llum donant la sensació del moviment. Ho he aconseguit deixant més temps d’exposició. Al principi tenia problemas perquè al estar més temps l’obturador obert em sortien les fotos mogudes a la mínima que movia la càmera, però al final vaig aconseguir el resultat que volia.
La foto del mando de la play la vaig decidir fer-la en blanc i negre perquè així no distreuen els altres elements que apareixen en la fotografia.

Ja es poden veure els nostres Minuts Lumière fent clic a aquest enllaç.

Jo crec que les filmacions han quedat força bé tot i que segur que hi ha algú que no li acaba de fer el pes. El meu minut no ha quedat ben bé com esperava pero ja m’agrada.  Hagues quedat perfecte si algú s’hagués parat a mirar l’aparador (tot i que ja hi va haver una dona que ho va fer, pero ens va veure que estavem graban i va marxar) però com que la càmera ja la vaig enfocar una mica cap enfora, es veia la gent que passava pel carrer.  La música de la botiga ajuda molt en el meu minut ja que crea un ambient de botiga i m’agrada.

Pero si ho haguessim fet a una altre hora que hi hagues més gent potser algú si que s’hauria aturat a l’aparador.

És una experiència més que tindrem per una altre vegada fer-ho millor.

Jo espero que hagin quedat bé les filmacions encara que molts em tingut algun o altre problema a l’hora de gravar el nostre minut i no ens han acabat de sortir com teníem planejat. També es cert que a l’hora de gravar molts de nosaltres hauríem de haver concretat mes alguns detalls…
Per exemple, en el meu cas hauria de haver precisat més l’hora en que sonava el timbre. Però per la resta estic satisfeta de com ha quedat. Encara que tot serà veure-ho…

Hem pogut veure que es difícil pensar un minut lumière i sobretot gravar-lo sense poder-lo repetir.
Però, tot i això, a resultat ser una bona experiència on hem pogut treballar tots en grup i per tan no ens faria res repetir-la.

Dons tal i com diu l’altre gent la filmació dels minuts Lumiere an anat molt bé i han sigut molt entretinguts,ja que em pogut veure les gravacións  que han realitzat altres alumnes del institud i que ens han apurtat diferents punts de viste.

Estic content de que agem realitzat una feina escolar com aquesta i espero que la seguent sigui millor.

Dons bé em pogut demostrar que en un minut es poden gravar moltíssimes coses.

No tots estem conforme amb el que em gravat pero es tot el que s’hi ha pogut fer.

Ha sigut divertit i a l’hora força estressant.

Cada un de nosaltres s’ha pogut posar a la pell d’un càmera, un sonidista … etc

La veritat espero que hagin sortit bé

Ja hem acabat de filmar els minuts lumière i espero que haguin quedat bé, encara que molta gent s’ha trobat que el minut no li ha sortit tal i com s’ho imaginava, com en el meu cas, en el que tenia que gravar els ànecs de l’estany, però quan vam anar a l’estany per a gravar no hi havia gaires ànecs, nomès dos. Aixi doncs vam fer tot el possible perquè sortissin però quan vam començar a gravar, just quan passava un ànec, en el minut nomès va sortir un ànec passant molt rapid i desprès no es veia res més que un estany buit.

Gravar un minut no es tan fàcil com sembla i menys si aquell minut ja no es pot repetir, perquè poden passar moltes coses, com ara que no passi cap ànec en tot el minut. I  moltes de les coses que poden passar són imprevisibles.

Bé, doncs jo crec que les filmacions han estat ben organitzades en el referent a la preparació de l’equip (és a dir que ja que ens interessa, hem estat atents i hem sabut fer-ho més o menys bé). Però a l’hora de gravar crec que ens hauríem d’haver preocupat una mica més tots per tenir presents detallets que han fet que els minuts Lumière no surtissin exactament com volíem.
Ha sigut una experiència entretinguda i trobo que ens ha agradat a tots ja que mai ho havíem fet i crec que al menys per la pròxima vegada hi posarem moltes més ganes ja que ara tenim l’experiència dels minuts L, i suposo que procurarem tenir tota la cura possible perquè pugui sortir perfecte.

El meu minut Lumiére :

La meva idea consisteix en gravar a l’hora de sortida del centre dels alumnes des de un punt alt (a la finestra del passadís del segon pis, des d’on es pot observar amb totalitat la sortida de l’institut). Vull gravar-ho amb un pla picat per darrera perquè trobo que es un punt de vista poc usual i bastant interessant poder veure la gent anar sortint sense que siguin conscients que se’ls està gravant per tal que el seu comportament sigui el més natural possible.

Adrià Alonso Chicano