Hem vist el curt en pantalla gran!
El dimarts dia 26 de maig vam anar a l’Institut Francès de Barcelona a presentar el nostre curt i a veure els curts d’altres centres.
La jornada va ser molt interessant i creiem que el nostre curt va agradar als assistents. Aquí teniu la presentació que vam fer (més o menys):
El nostre taller de Cinema en Curs ha estat un taller en el que hem participat alumnes de cinquè i sisè del CEIP Riera de Ribes i alumnes de 1r de batxillerat de l’IES Can Puig. La feina conjunta amb els grans ha estat molt bé, encara que ells a vegades fan les coses diferent.
Primer vam definir el caràcter dels personatges. Ens va costar triar el nom dels personatges i al final la protagonista es diu Lola, que és com en realitat em dic jo, i així ens resultava més còmode. A més, al francesc, el noi protagonista, sempre se li escapava de dir-me Lola encara que havíem dit que digués un altre nom. La protagonista té 10 anys i és extravertida, intel·ligent, nerviosa i a vegades un mica esquerpa. La característica més rellevant és que no vol que la vegin com una nena petita, ella vol ser gran.
Com que al nostre grup hi ha nois i noies de d’institut i nens i nenes de l’escola, això ens va facilitar poder pensar i triar el paper dels personatges, perquè hi havia més idees diferents. Ara l’Anto us explicarà com vam treballar el color i en què ens vam inspirar.
Un cop ja teníem la història preparada vam pensar com la portàvem a terme. Per fer la nostra pel·lícula ens va servir veure “Males Terres”: en aquesta pel·lícula vam treure com el director tractava els colors i com els havia triat. També vam veure que quan l’estat d’ànim dels personatges canviava, el director decidia buscar diferents colors, o diferents enfocaments (flou, nítid) o diferents llocs. Abans mai no ens havíem fixat en aquestes coses i ara ens hi fixem més.
Nosaltres vam pensar que al principi del curt tindríem colors vius, com el verd, el groc i el vermell i, quan la protagonista es posa trista, aniríem canviant a colors més foscos, com el blau.
El rodatge va anar molt bé, però un del inconvenients el dia de gravar va ser que a les 10 del matí estava plovent i ens pensàvem que no podríem rodar. Més tard, el temps va millorar, però va quedar inestable, però no plovia, de manera que la continuïtat del film no és gaire bona. De vegades feia sol i d’altres núvol i per això vam haver de repetir algunes preses alguns cops. A causa de la llum, la continuïtat no era bona i vam haver de treure alguns plans o canviar-los d’ordre. En definitiva, vam estar gravant el curt tot un diumege i un dilluns.
En tenir totes les preses, vam muntar una mica diferent del que teníem pensat en el guió. Havíem pensat que per representar tristesa la protagonista és posava una jaqueta negra, però a final , per continuïtat, vam descartar el pla on es posava la jaqueta, de manera que als últims plans apareix amb jaqueta negra, però l’espectador no veu en quin moment se la posa. Ara la Maria ens explicarà com va quedar finalment el guió i alguna anècdota del rodatge.
El guió final del curtmetratge explica la història d’una nena, la Lola, que surt de l’entrenament de bàsquet i, en Francesc, el noi que s’encarrega de cuidar-la per les tardes, va a buscar-la. Mentre ella compra el berenar, en Francesc es distreu parlant amb els seus amics. La Lola se sent sola i, resignada i trista marxa.
Una de les característiques més curioses del nostre curt ha estat la constant piuladissa de les diferents espècies d’ocells que hi ha al poble: merles, puputs i rossinyols. Al mateix temps, les campanes de l’església de Sant Pere i les de l’Ajuntament dringuen constantment.
En el pla on els amics del noi parlen, hi havia un gos, però al final no va sortir perquè l’enquadrament és de mig cos en amunt i el gos no entra al pla. Esperem que la resta, tot el que sí que ha entrat al pla, us hagi agradat. Moltes gràcies.
