Escola Mestre Morera 2009-2010

El dia 8 vam anar al Museu del Cinema i allà ens van explicar les coses bàsiques  del cinema que són una pantalla, i un projector.

Després ens van portar a una sala on vam veure un petit curt que ens ensenyava el moviment i el canvi de llum del dia. Quan vam acabar vam anar a donar una volta pel museu on podíem veure imatges, els orígens del cinema i conèixer l’arribada de la televisió i això a traves de 500 anys d’història. També podíem veure les primeres projeccions de cine com imatges en moviment amb projectors antics i càmeres antigues. També podíem veure com pot canviar un paisatge amb la llum. O com es va inventar el cinema. Quan vam acabar l’activitat vam veure un Oscar. Hem de dir que hem aprés moltes coses mes de cinema.

Si voleu saber més coses visiteu el següent link:

http://www.museudelcinema.org

Maria

A la pàgina de pràctiques experimentals podeu veure dues de les sèries realitzades pel grup 4.

Gaudiu-les!

Primer vam quedar a l’ estació de Renfe per agafar el tren cap a l’ estació on agafaríem el tren cap a Girona.

Quan vam arribar a Girona  vam passejar per tot el barri, vam passar pel call jueu, vam passar per la part antiga de Girona incloent la muralla i vam anar al Museu del Cinema. Desprès d’ una estona caminant, vam anar a l’ estació de trens a comprar els bitllets de tren cap a Bordils. Al cap d’ una estona, quan vam arribar, els de Bordils es van presentar i ens van ensenyar l’ escola  i vam jugar, després vam muntar les tendes i organitzar-nos per saber en quina tenda dormiríem. Abans d’anar a dormir vam anar al menjador a sopar i, per fi, després vam anar a les tendes per anar a dormir.

Al dia següent vam esmorzar, desmuntar les tendes i agafar bicis per anar per Bordils a veure coses…

Quan vam arribar vam fer una foto de record i ens van deixar una estona per parlar i després ens vam acomiadar.

A mi m’ha agradat molt aquestes colònies perquè he conegut a molta gent nova i vaig conèixer més Girona i un poble nou per a mi que era Bordils.

Marc

Hola a tothom!

Sembla mentida, però ja podeu gaudir d’algunes de les sèries que hem realitzat tot experimentant amb l’obturador de la càmera, el moviment i la llum.

A la pàgina dedicada a les Pràctiques Experimentals podreu contemplar una mostra del resultat del treball realitzat pels diversos grups i, en els propers dies, acabarem de penjar la feina de tots i totes.

Esperem que les gaudiu!

“On viuen els monstres” és una pel·lícula feta per Spike Jonze.

Resum:

Tracta d’un noi, que se sent malament, sent que ningú el fa cas i llavors ell actua d’una manera molt estranya i s’enfada.

No pot més i s’escapa de la seva casa ja que se sent molt atabalat i malament.

Quan comença a córrer per escapar-se ell no sap on va i llavors segueix corre’ns i es troba amb un vaixell i l´agafa.

Passa molta estona fins que al final veu sorra i terra ferma.

Ell deixa el vaixell i llavors comença a córrer i s’atura perquè veu unes ombres molt rares i veu que poc a poc s´apropen. Li diuen que algú ha destruït les seves cases i ells s´enfaden molt i llavors ell es posa molt nerviós i no sap que dir i diu que té poders i que ell pot fer-los mal, ells el creuen i el nomenen el seu rei.

Després tot comença i ell se sent molt bé amb ells i es fan molt bons amics.

Però comencen a passar coses dolentes. Desprès ell li confessa a un dels monstres que ell no té poders .

Tots saben la veritat i, com ell tenia un millor amic,  s´enfada amb ell.

El nen decideix anar-se’n ja que tot no va com ell volia.

Va tornar a casa seva amb el mateix vaixell i el mateix camí.

Valoració Personal:

Personalment aquesta pel·lícula m’ha agradat, però m’hagués agradat que fos com una mica més misteriosa i també que ens deixessin imaginar una mica la peli.

Però crec que esta molt ben feta i molt ben preparada.

El que més m’agrada són els plans perquè representen els sentiments i les sensacions.

M´ ha agradat també el nen perquè sent coses que algunes persones senten (jo en algunes escenes m´ identifico amb aquest personatge).

M´ ha agradat molt la música que em fa pensar i sentir coses.

M´ ha agradat molt, però més el llibre.

El director ha pensat molt bé i ha trobat la forma de fer-la molt bé.

Està molt ben feta.

Referències bibliogràfiques i filmogràfiques:

– Sendak, M. (2009): Donde viven los monstruos. Madrid: Santillana.

– Jonze, Spike (2009): Where the wild things are. Estats Units: Warner.

La  planificació del càrrecs va ser molt dura perquè els càrrecs eren una mica difícils de posar i d’escollir. Buscar el lloc també era una mica difícil perquè no ens posàvem d’acord i els papers també van estar molt difícils d’ escollir perquè érem quatre i era una mica agobiant però al final ho vam aconseguir. Els plans eren una mica complexos  perquè no sabíem on posar la càmera.

Al rodatge ens ha semblat molt divertit fer tantes tomes falses. Però era una mica agobiant repetir-ho tantes vegades. Però va sortir bé .De vegades, la gent era una mica xafardera. Teníem moltes ganes de fer el rodatge, fer tots el càrrecs, actuar i utilitzar el material. Ens ha agradat molt gravar en aquest paisatge i amb aquestes vistes perquè quedarà molt bé.

Vam fer un wildtrack que era molt bonic perquè  s’escoltaven els ocells i, a vegades, s’escoltava una mica a una nena que estava cridant però de totes maneres era molt maco. Ha estat una experiència que mai oblidarem i que ens agradaria tornar-la a fer alguna vegada més.

                                       EXPERIMENTACIÓ FOTOGRÀFICA AMB AMPOLLES

Primer vam fer un experiment amb ampolles diferentes, després vam anar a una sala fosca on vam jugar amb les llanternes. Vam experimentar amb les ampolles de diferents colors movent-les. Vam fer fotos amb l’obturador obert i vam barrejar colors diferents. També vam fer torres d’ampolles de diferents colors, i vam fer moltes fotos.

Ara us explicarem com es fa:

 L’EXPERIMENT:

 Material:                                      

Una Ampolla.

Aigua.

Paper de pinotxo.

Com es fa:     

• 1. Omples l’ampolla d’aigua.
• 2. Desprès li poses un tros llarg de paper de pinotxo.
• 3. El deixes una estona i el treus abans de que es desfaci

Quan vam anar planificant, al principi no teníem res, però vam pensar el que quedaria bé i ho vam aconseguir.

No teníem ni panoràmica ni tràvelings i sentíem que faltaven alguns moviments. Els vam posar i ja pensàvem que ho teníem tot. Al final ens vam equivocar molt amb els càrrecs, perquè ens pensàvem que es podien repetir.

Al final ho vam arreglar tot.

Al dia següent va venir el dia del rodatge…

En aquest dia tan especial per a nosaltres, el grup de “Llums, càmera i acció”, estem molt contents pel treball que hem fet.

Encara que al primer pla hem fet 5 preses, les altres les hem fet més ràpidament bé. Segur que quan fem el muntatge sortirà molt bé. Al final, vam canviar una mica els plans perquè vam pensar que no tenia sentit el que havíem planificat.

Segur que les pràctiques centrals dels altres estaràn molt bé, igual que la nostra.

Esperem que el film final o curt surti super bé!!!

Perquè després del que hem fet…..

Ha estat un dia fantàstic encara que la gent era molt curiosa i no ens deixaven fer la nostra feina.

La pràctica central la vam començar amb la creació del personatge. Un cop el vam tenir vam fer la història i després la planificació.  Vam tenir moltes dificultats perquè havíem d’escollir  els moviments de càmera i era bastant difícil perquè no sabièm com era aquell lloc i també perquè agafàvem els càrrecs i els havíem de cambiar perquè estaven els protagonistes i ens faltava gent, però ho vam arreglar.

Avui, al rodatge,  hens ho hem passat molt bé perquè hem fet la practica central i és molt divertida. El primer pla ens va costar molt perquè passaven els cotxes. El segon pla ho hem repetit 8 vegades perquè com era un tràvelling ens va costar bastant, però ha estat molt divertit. El tercer pla ha estat cansat perquè havíem de pujar moltes escales i a més havíem de fer un altre tràvelling. Al quart pla ha estat el final que pensem que ha estat el més bonic perquè hi ha molta profunditat. Nosaltres els cinèfils estem molt orgullosos del nostre treball.

El dia 4 del 2 del 2010 vam anar a la filmoteca a veure la pel·licula de 400 cops.

Quan vam arribar a la Filmoteca hi havia gent de diferents escoles. Entre elles estaven els de IES Fort Pius i CEIP Espronceda. Quan ens vem seure la Nuria i la Laia ens van explicar coses sobre la filmoteca com, per exemple, que  les pel·lícules es projectaven en fotogrames, les pel·lícules es llogaven i les entrades valien molt pocs diners. Després de veure la pel·lícula vam tenir una estona de preguntes. Quan vam sortir vam anar a un parc amb els de Fort Pius i els de l’Espronceda a jugar junts.

Alguns vam fer fotos a un llac que hi havia, però després d´una estona va ser una pena perquè va comencar a ploure i ens vam haver d’anar a l´ escola.

Marc

COM L’HEM FET? Primer vam agafar una camèra de fotos i vem encendre unes espelmes per experimentar el color després vem anar a l’aula d’acollida i allà vam agafar molts colors i ceres. Vam experimentar amb el color junt amb el moviment. L’últim que vam fer va ser el moviment vam agafar  unes  cadires  i  en  vem  pujar  a  sobre,  mentre  un  feia  la foto i els altres saltaven  i es veia com si uns volessin i els altres al terra.Va ser una experimenteció unica!!!

El divendres 23 vam passejar per l’escola per fer fotografies amb moviment. Abans d’això vam fer proves. El nostre grup va intentar fer fotografies interessants.

Va ser una experiencia molt bonica, van aprendre moltes coses, vam experimentar moltes coses, vam experimentar com mai.

Al principi no sabiem que fotografiar, però després vam agafar el truc i llavors vam posar motes ganes. Era com si tot estigués preparat per fer una foto ja que vam descobrir que totes les coses tenen alguna part interessant: si jugem amb la camara tot és millor.

Es com si tot ho veiessim amb altres ulls. Amb aquesta feina tots vam aprendre. Ens ha agradat molt la llum que tenen les nostres fotografies.Han estat molt interessants i maques. Ens hagués agradat fer moltes més fotografies perque ens va il·lussionar molt. Al principi, ens vam anar a fora de l’escola però no ens agradava, i vam tornar cap a l’escola i aquí si que vam fer fotos. Segur que si haguèssim tingut més temps hauriem fet més fotografies i més interessants. Però estem contents amb el que hem fet i ens hem esforçat molt.l

 Primer ens hem posat en rotllana i hem parlat de les coses que no enteniem sobre l’autoavaluació després vam fer uns exemples per entendre millor les coses que no compreniem. Quan hem acabat ens hem posat cadascú a la taula i hem fet l’autoavaluació i ens hem posat una nota per exemple: excel·lent, bé o insuficient , perquè a més d’assenyalar algunes coses hem aprés a cuidar el material. Després el Pep ha cridat a dues persones per muntar el minut i veure’l. Primer el Pep ens ha dit que ensenyessim on començava el minut, i on acabava després l’hem tallat , hem posat el títol i els noms dels directors i hem vist els nostres minuts.

 Maryam i Sara

El dia 2 de desembre vam anar a gravar els minuts.

Un era el del Àlex i el Marco que s’anomena “L’entrada a l’escola” va ser molt emocionant perquè els nens pujaven per la rampa correns i es veia que tenien moltes ganes d’entrar l’escola un nen va saludar a la càmera, tot i això va quedar “brutal”

Després del pati van gravar el minut del Cristian i l’Abdel va ser una mica difícil perquè l´ Abdel ha viatjat al Marroc de vacances,i van decidir que la Valentina ens ajudaria.

Quan van gravar el minut del Cristian i l’Abdel la llum va quedar molt bé.

Tenim moltes ganes de veure el final i veure com ha quedat perquè per a nosaltres el minut ha quedat molt be i volem veure’l..

Marco, Àlex, Cristian i Valentina.

Els nostres minuts Lumiere han estat bastant bé,tot i que no han vingut les nostres parelles la Dolores i el Haider al nostre rodatge. Però també la Pilar i el Pep ens ajudaven molt. Al Pep li va agradar molt la paleta de colors de la Maryam i també l’enfocament de la Fuensi. La gent pensava que érem de la televisió però nosaltres  els hem dit  que érem de una escola i que estem aprenent a fer cinema. Quan nosaltres  encara no els havíem  dit que som d’una escola  es posaven  a  fer el ximple. Tot ha anat bé  i ens hem divertit molt fent cinema.

Fuensanta i Maryam

El diumenge ens vam reunir el Pep, la Carol, el Jesús, el Nico, l’Eddy,la Isabel i la Núria .

Els directors eren el Nico i la Carol, el del so era el Jesús i  l’ajudant l´Eddy.

Vam veure el lloc on podíem posar la càmera per gravar , després l`Isabel li va donar la càmera de fotos a  l´Eddy i  el Jesús ho feia bé. La Carol i el Nico també feien bé de directors i tot va anar molt bé.

Vam gravar uns equips de petanca. Aquell dia va jugar l’ equip Tibidabo de Sabadell contra l’equip Ciutat Meridiana de Barcelona.

Quan gravem el CD del que hem fet segur que els hi agradarà.

Carol, Nico, Jesús i Eddy.

El passat divendres 20 de novembre vam fer una activitat conjunta 5è i 6è. Vam dinar junts ben ràpid per després poder veure una pel·lícula. Tenim previst fer-ho dos cops més al llarg del curs.

Aquesta vegada hem vist Cinema Paradiso de Giusseppe Tornatore. Alguns ja l’havien vista l’any passat, però van insistir en tornar-la a veure per compartir-la amb els de 5è. La veritat és que molts van descobrir que una bona pel·lícula és aquella que, tot i que l’hagis vist moltes vegades, sempre et diu coses noves.

Com els de 6è de l’any passat ens van explicar moltes coses de cinema, aquesta vegada ens hem pogut fixar en varies coses. Per exemple, vam descobrir la paleta de colors, el tipus de plans i d’altres coses molt interessants.

Alguns també van veure que una pel·lícula “antiga” no ha de ser dolenta o avorrida…quina gran descoberta! I gairebé tots i totes van sortir encantats: van riure molt i molt i…també van plorar (encara que això ho reconeixen ben poc).

La propera pel·lícula l’escullen els de 5è…segur que fan molt bona elecció. Ja estem esperant el proper cine fòrum!

Ah! Aprofitem per fer-vos saber que el nostre grup ja té un nom. Ens diem “Els cineastes”. Lògic, no?

El dia 17 de novembre vam anar a gravar els nostres minuts Lumiére. Vam anar a l’estrella de Can Cuyàs. Vam gravar com estava la carretera i com es veien les fàbriques. Després vam pensar que  la Isabel podria fer el seu minut Lumiére: va gravar més enllà de la estrella on es veien les carreteres i com s’ estava fent una miqueta fosc es veien les llums dels cotxes. Vam recollir les coses: la càmera, els cables de so i els papers on indicava el time code. Després vam marxar cap a dalt del Mercadona.

Quan vam arribar hi havia molts nens jugant. Vam treure les coses i vam posar-nos a gravar. Al principi tot el món volia sortir a la càmera però li vam dir als nens que no estàvem gravant. Desprès al veure que no estaven fent res van marxar i quant es van oblidar de que estàvem allà van posar-se a jugar i quan no s’ en adonaven ens vam posar a gravar.

Ens va agradar molt fer els nostres minuts Lumiére.  Fins aviat!  

Caroline, Olivia, Maria i Valentina.

Avui dia 19/11/09 hem rodat els minuts Lumière, primer de tot, els grups (Yara, Sara), (Iris, Diana) i (Raúl i Marc), hem quedat a la plaça roja.

La Isabel ens ha explicat les coses bàsiques del só i com funcionaven  i el Pep ens ha ajudat a fer el procés.

Una cosa que ens ha costat molt han estat els coloms. Li estàvem donant pà i no volien venir cap a anosaltres, això en ha costat més de tres quarts d´hora.

Al final ha quedat tot molt bé.

Ara explicaremel procés del segon grup:

Vam anar al pont que comunica Ciutat Meridiana amb Vallbona. Després vam decidir on posar la càmera.

Vam rodar l´autopista i per sort va passar un camió amb llums i sirenes.

I ara l´ultim grup per explicar:

Amb la càmera vam mirar l´objectiu que volíem gravar i després vam esperar a que vingués el tren.

Vam tenir la sort de que vinguésin els dos trens a la vegada.

Tots els rodatges han estat magnífics.

Yara i Marc.

 La Isabel i el Pep en primer lloc ens van explicar els minuts Lumière, després vam veure com els hem de fer.

Després vam fer la fotografia i vam explicar les coses que es veuen en la imatge que tenim.

El Pep ens va explivar com s´utilitzava la càmera, ens va ensenyar els noms i les coses que hem de fer, les més importants i després la Isabel ens va explicar com s´utilitzava el bloc.

Nosaltres mateixos vam veure el bloc i vam veure els nostres comentaris i els d’altres escoles.

Vam descriure la nostra fotografia  a l´ordinador i també vam escriure una fotografia del company, com és i si el representa, i al final vam veure videos de altres escoles i estaven molt bonics i divertits.

També vam posar-nos per parelles i vam explicar al Pep les nostres idees. Les va agrupar per equips i vam fer la planificació. A cada minut cadascú feia un paper diferent: a un li tocava ser la claqueta, a l’altra el só, a l’altra l’ajudant i el fotògraf. Hi ha molta feina a fer.

La planificació és molt important per tal de saber que hem de fer un cop ens posem a rodar. Sense ella no sabríem que hem de fer.

Maryam, Abdel, Yara i Isabel

El Dijous 22 d’octubre el Pep ens va ensenyar a utilitzar la càmera: ens vam dividir en dos grup i un grup va anar amb la Isabel i l’altre es va quedar  amb el Pep.  El Pep ens va ensenyar com utilitzar la càmera i ens va ensenyar a utilitzar el focus i el zoom i com podíem utilitzar el diafragma. També vam aprendre com podien posar l’ imatge que estem gravant més clara o més fosca.

Després van fer petits grup i havíem de fer plans a algunes persones que feien de models.

El Pep ens va explicar com col·locar la càmera  i com muntar el trípode y també com podien  posar el trípode amb la càmera per gravar. Ens va explicar que com el trípode té unes palanques que  que s’anomenen  “pastilles” i que serveixen per unir el trípode amb la càmera de la següent manera: al trípode  fiques les pastilles es queden dures i  baixes la  clavilla i ja està.  Ja tens muntat el trípode i la càmera.

També ens va explicar com podíem saber si la càmera esta ben posada.  Ens va mostrar que la càmera a baix té una rodona i, a dins, una altra rodona més petita. Quan la rodona petita està en el mig  és que la càmera està ben col·locada  i si està en un altre lloc és que no està ben col·locada .

Aquell dia, gràcies al Pep vam aprendre moltes coses sobre la càmera  que ens serviran molt.

Valentina i Cristian.

Ei, sóc el Pep. 
Ja us vaig dir que estava enamorat dels llibres.
És per això que em represento a mi mateix amb una fotografia de la meva biblioteca.
He procurat que hi hagi colors molt diversos, però que siguin càlids. Així descric la meva personalitat.
D’altra banda, volia que al fons els llibres estiguessin desenfocats, per a que sembli que la biblioteca no s’acaba mai.
Aquest és el meu somni: una biblioteca no s’acabi mai, amb tots els llibres que s’han publicat i que es publiquen,
i fins i tot amb tots els que es publicaran.
Ens veiem a classe!
PD: les vostres fotos i els vostres comentaris són una passada. Demostreu tenir una gran sensibilitat.

La meva foto l´he fet desde molt lluny perquè el que jo volia era que es veiés la profunditat de la meva foto i els diferents tons verdosos dels arbres. Jo crec que la meva foto té  dues coses en comú es que la reixa té unes línies que semblen que mai acaben i el color que dona llum el sol fa que sigui color daurat. Els meus companys em van ajudar a escollir l’ enquadrament per fer-hi la foto. Jo volia fer-me els meus peus però m´ho vaig pensar millor.

Una de les coses que més m’agrada és descobrir a la vida quotidiana moments especials. Gràcies a la fotografia aquests moments es poden captar i aquí en tenim un per a mi: una classe buida esperant que arribin els nens i les nenes i un raig de llum que es cola per la finestra i es reflecteix al terra com qui no vol la cosa.

I és que al tercer pis no tenim gaire sort amb les goteres i la pintura de les parets, però crec que tenim una llum fantàstica!!

Em sento molt identificada amb aquesta foto perquè sóc mestra i també perquè m’encanta veure com la llum canvia i com va transformant les coses.

Espero que us agradi!

L’Enquadramente està bé. El cotxe és negre i els colors dels arbres m’agraden.

He tingut molta concentració els altres companys veien com feia la foto.  M´ha sorprés l´ombra

dels arbres i les fulles.   No té molta profunditat i m´ha agradat el reflex del cotxe.  A través

de la reixa es veu una mica el cel.  E l cotxe és un ferrari la especie de la roda m´agrada i

està bé aparcat.  La idea me la va donar el Marcos.

La meva foto l´he  fet de forma horitzontal perque vull que es vegui l´espessor i la preciositat del bosc de Collserola. Jo crec que és molt oberta i tranquila.

A la meva fotografia destaquen els verds clars i foscos , estic satisfet amb el color de la meva fotografia perquè el verd és el meu color preferit.

Les formes de la meva fotografia són simplement arbres verdosos i alts com torres, és clar,  alguns.

Considero que la meva fotografia no té gairé profunditat ja que preferenment m´he fixat nomès en un lloc , els arbres.

Jo m´havia proposat fer una fotografia de la natura i així ha estat.

La concentració la vaig tenir una mica despistada, al principi, però després em vaig concentrar totalment.

Els companys van estar actius i optimistes però a vegades ens despistàvem.

 Em va sorprendre la fotografia, ni jo m´imaginava què em sortiria així de bé . Em va quedar perfecte per a mi.

Hola! Jo ara us explicaré perquè i com he fet aquesta fotografia.

L´enquadrament l´he  fet aixi pequè jo volia enfocar aquesta part perquè,  on jo l´he pres,  hi havien molts graffistis  però aquest és el que més m´ha cridat l´atenció i per a mi esta molt bè  l`enquadrament i m´ha agradat molt .

Aquesta fotografia crida l´atenció pels seus colors cridaners i a més són molt bonics.

La fotografia té la forma d´un pot  de spray  sobre alguna cosa i com una lletra al seu costat.

Al principi, jo no sabia quina fotovolia fer però vaig decidir aquesta fotografia. Els meus companys  em van ajudar a triar per fer  una fotografia: en van dir  moltes pero jo vaig triar aquesta .

Jo em  vaig sorprendre  perquè va sortir tal i com jo volia  i això  em va agradar moltissim.

Jo vaig proposar-me fer   una foto amb colors cridaners, alegres , que criden l´atenciò perquè  jo no volia  que sigues  un a fotografia trista. Crec que he fet  el que m´he proposat.

Aquesta fotografia és molt espaciosa i continua pels costats , l´he escollit amb aquest ambient perquè em sento relaxada i desagoviada . M´agraden molt els pobles i les ciutats a la vegada  i té profunditat.

La veritat és que el que m´havia proposat fer l´ he complert  i estic molt orgullosa .

Vaig concentrar-me en la meva fotografia però els altres no tant.

M’ha sorprés molt la tranquilitat que em dóna.

Té uns colors molt bonics, verd, groc, salmó, etc.

M’agrada la meva foto.