MINUTS LUMIÈRE
LA CARNISSERIA DEL CONDIS
El dijous vam anar a gravar els Minuts Lumière. Els meus companys i jo hem gravat a Sant Fèlix com es fa una radiografia i després a una òptica per veure com es gradua la vista.
L’últim minut que vam gravar va ser el meu, que és la carnisseria del Condis. El primer que hem fet va ser muntar el trípode i l’equip de so. Després hem anat a col·locar-ho tot en el lloc on gravem amb l’ajuda de l’Àlex. El nostre intervenant, em va ajudar a enquadrar bé el pla ja que la càmera estava molt alta i s’havien d’allargar molt les potes del trípode. Això va ser el més difícil. L’equip de so l’estava utilitzant la meva companya Dayana. El més emocionant va ser quan un noi va anar a agafar carn de la nevera. Això no m’ho esperava. En acabar de gravació, l’Àlex em va dir que tot havia sortit molt bé.
Ho hem passat molt bé a cada lloc on hem anat a gravar i ens hem ajudat entre nosaltres per realitzar totes les gravacions.
Ericka
EN PATUFET
Nosaltres vam gravar a la botiga d’animals Cap- i- cua que hi ha al costat de l’escola. Allà volíem gravar un conill que es diu Patufet. Mentre el Soufian i jo estàvem muntant la càmera la resta estava muntat l’equip de so. Quan nosaltres vam acabar de fer el balanç de blancs vam estar observant en Patufet per decidir quan començàvem a gravar. Tot va ser més fàcil del que nosaltres esperàvem. Quan vam acabar, ens vam anar a l’escola a deixar l’equip.
Faicel i Soufian
EL RETORN A CASA
Primer de tot, vam anar a l’aula d’audiovisuals a ajudar als nostres companys a gravar el seu minut lumière del Reciclatge. Nosaltres vam col·locar totes les cadires bé i vam muntar tot l’equip de gravació. Després ens tocava gravar a nosaltres i ens vam traslladar davant de la porta de l’escola per on surten els nens petits. Allà, ens vam organitzar i estàvem esperant a que sonés la sirena de sortida. Quan va sonar i els pares començaven a entrar a buscar als seus fills, nosaltres van donar al botó de gravació. Va ser un moment molt emocionant. Quan va passar un minut, ho vam parar tot i ens vam anar a desar tot l’equip.
Brayan i Estefany
EL RENTA-COTXES MÀGIC
El dijous van anar a gravar al renta- cotxes que hi ha al costat de l’escola. Vam estar a les 12:00h i després de preguntar si podíem començar a preparar la gravació la Mar va anar a buscar el seu cotxe. La resta de companys estàvem muntant l’equip. Quan va arribar la Mar vam col·locar la càmera i el trípode dins el cotxe i amb l’ajuda de l’Àlex vam triar l’enquadrament. Va entrar la Sharon al seien de copilot i va ser l’encarregada del so. També vam triar la cançó que acompanyaria la gravació. I ja va arribar el moment més difícil de la gravació, decidir el moment que començaríem a gravar. Nosaltres vam triar quan sortia tota l’ espuma de colors.
Quan vam sortir de l’auto- rentat de cotxes ho vam recollir tot i a la setmana següent ho vam muntar a l’ordinador.
Fent el minut ens hem divertit molt i també em après molt.
Joao i Laila
CUIDEM ELS ULLS
Quan vam arribar a l’òptica estàvem molt nerviosos. Vam muntar el trípode, la càmera i l’equip de so. Després vam entrar-hi i li vam dir a l’home que erem de l’Escola Espronceda i que veníem a gravar el minut lumière. Els homes eren molt amables. L’Ericka amb la Dayana eren les encarregades de l’equip de so i el Joao era el que feia les fotografies. Mentre gravàvem el Joao sense voler va parlar fluix.
Nosaltres creiem que no ens ha sortit tot ho bé que ens esperàvem perquè hauríem d’haver triat un altre pla. Fent aquesta pràctica em après a acceptar les nostres pròpies errades.
I, sobretot, volíem donar les gràcies als nois per deixar-nos gravar a la seva òptica. Van ser molt simpàtics.
Sharon i Jessica
L’HOME EN REVISIÓ
El dijous 11 de novembre hem anat a gravar al centre mèdic Sant Fèlix de Sabadell, amb la nostra professora Mar, l’Àlex el mestre de cinema i uns quants companys més de classe. A l’arribar, l’encarregada de recursos humans ens ha rebut i ens a explicat on rodaríem el nostre minut. Tots hem muntat l’equip de gravació. Abans de començar a gravar, una infermera ens ha ensenyat tots els passos que es realitzen per fer una radiografia. Una vegada vist això, hem decidit on col·locar la càmera, li hem donat instruccions a la infermera i a l’Àlex, que era el nostre pacient i ja hem gravat el minut.
El nostre minut no ens a sortit tot ho bé què ens podia haver sortit, ja que ens vam oblidar de tancar la porta de la sala i es veu una mica de llum.
Volem donar lar gràcies a la senyora de recursos humans i al director per deixar-nos gravar.
Dayana i David
EL MECÀNIC ESPIA
Al sortir de classe vam caminar fins al mecànic. Quan ja estàvem allà al costat, la Mar ens va dir que ens concentréssim. Al arribar al taller , vaig demanar permís per començar la gravació. Tot va ser molt fàcil, perquè ens van ajudar tots i sobretot l’Àlex. Alhora de fer l’enquadrament, la meva companya i jo ens vam posar d’acord. L’ Alícia va pitjar el botó de play i va gravar un minut. Tot va quedar molt bé.
En acabar, tots vam esmorzar. Jo vaig menjar-me un plàtan i els meus companys un entrepà. Després, tots vam anar a gravar a l’aeroport de Badia. Allà jo feia les fotografies i vaig fer moltes fotos als avions d’exposició que hi havia i també als que despagaven.
Quan ja ho teníem tot gravat vam marxar a gravar l’últim Minut Lumière, que era el dels nostres companys Faicel i Soufian. Allà ens esperava gravar a un conill que es diu Patufet. Tot va sortir molt bé, excepte que en acabar els rodatges estàvem tots molt i molt cansat.
Alicia i Sebas
EL RECICLATGE
El divendres 12 de novembre vam començar a gravar el nostre Minut Lumière.
Abans de començar a gravar vam ensenyar a l’Àlex els possibles enquadrament que havíem pensat. Mentre nosaltres miràvem com quedava, la resta anava muntant l’equip de so. Al final, vam decidir-nos per posar la càmera enfront la porta ja que quedava bé. Una vegada col·locada, vam ajustar el zoom, el diafragma, el balanç de blancs i vam connectar l’equip de so a la càmera. El nostre Minut Lumière, tracta de la recollida de paper que es fa a l’escola per després reciclar-ho. En ell surt el nostre company de classe, Eduardo. Durant la gravació, tots estàvem callats perquè l’Àlex ens va dir que el micròfon era molt sensible i s’escolta molt. Quan vam acabar, vam desmuntar-ho tot i el vam guardar.
Yamil i Victòria