Els germans Lumière, la descripció objectiva i altres mogudes
Avui hem parlat dels germans Lumière i la seva aportació indispensable al món del cinema. Aquí en tenim un exemple:
No només els hem conegut, sinó que treballarem a partir d’algunes bases que aquests dos famosos germans francesos van establir.
Però per treballar segons aquestes bases o paràmetres, primer ens cal dominar la descripció, una eina pròpia de la llengua. I és que el cinema no deixa de ser una llenguatge, i per tant, tot el que es pugui treballar a nivell de llengües (català, castellà, anglès…) podrà tenir una aplicació en el nostre estudi del cinema.
AQUÍ TENIM LA TEORIA:
Què és una descripció? Com es fa una descripció?
La descripció és la representació amb paraules de persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
És una descripció objectiva quan l’autor adopta una actitud imparcial davant de l’objecte que descriu, i es limita a explicar amb la major objectivitat i precisió les característiques que millor el defineixen.
En canvi, una descripció subjectiva reflecteix l’opinió o els sentiments que li suggereix l’objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva.
AQUÍ TENIM LA FEINA QUE CAL FER PER DOMINAR LA TEORIA
Escriu un text de 20 línies fent una descripció objectiva del carrer o plaça on vius. Hi adjuntaràs una fotografia d’allò que estàs descrivint. (Pots utilitzar el Google Earth)
Cal tenir en compte:
– Posar un títol
– Utilitzar un bon nombre d’adjectius i subratllar-los.
– Fixar-se en l’accentuació, sobretot dels verbs copulatius (és, són, està, etc)
– Treballar especialment el vocabulari del mobiliari urbà.
– Fer atenció als connectors de lloc.
– Fer servir, com a mínim, una enumeració.
– Editar el text, tenint en compte les recomanacions referides a font, justificació,
paràgrafs, etc. comentades a classe.
I AQUÍ UN DELS RESULTATS, OBRA DE JOAN RIERA:
El meu carrer
El meu carrer és el Torrent dels Lledoners, també anomenat Riera Petita. A prop, hi ha la plaça Macià i la plaça de l’Església, per tant, es tracta d’un carrer antic al centre del poble.
A la plaça Macià, que és força gran, hi trobem cinc bancs de ferro forjat modernistes i quatre fanals. També es pot veure la base d’una torre de defensa circular anomenada Torre Macià, que està ajardinada i que molta gent visita.
La Riera Petita és molt llarga i estreta, per això li diuen petita, en comparació a les altres rieres de Canet de Mar, que són molt amples. És tant petita que no hi ha espai per a voreres, només en el tram més ample que va del carrer Sant Jaume a la platja.
Aquesta riera que va de la muntanya a la platja, tampoc té arbres, ni bancs, però a tot arreu hi ha papereres i fanals que al vespre fan molta llum, i quan plou l’aigua baixa amb tanta força que fins i tot alguna vegada ha inundat cases i ha arrossegat cotxes fins a la sorra de la platja.
El Torrent dels Lledoners és un carrer tranquil, de cases baixes i el veïnat és format per bona gent del poble de tota la vida.
M’agrada viure en aquest carrer.
Per últim, hem acabat de fer els nostres primers plans, ja que alguns grups encara no havien tingut temps de fer-ho.
Exemple: Laura enfocada, Pep desenfocat
Comprovem l’enfocament…
Així està bé!
