IES Castell d'Estela

Ja podeu veure el nostre film a l’apartat “Films finals” del nostre bloc.

Uf! Sembla que ens n’hem ensortit però, el nostre rodatge ha estat uan mica intemptestiu degut a la pluja. Hem hagu de canviar una mica el guió, ja que nosaltres no havíem previst que plogués. Ara els actors van amb paraigües i els fons estan passats per aigua. A part del director, el càmera, el scripts, etc… vam haver d’incloure en l’equip la feina de paraigüer, o sigui, el que aguanta al paraigües. A part del temps, creiem que tot va anar molt bé. Ara a muntar s’ha dit!

A partir de la planifiació cada alumne ha dibuixat el story board d’una seqüència. Si podem els penjarem.
Avui també hem organitzat què farà cadascú durant cada seqüència del rodatge. També horaris i material
Demà assajarem per agilitzar el rodatge.

Planificació del Film Final.
Recull de notes a partir de la sessió de planificació (30/04/08)

A continuació, faig un recull de les idees de planificació que van sorgir durant la sessió de planificació. A partir d’aquí ens repartirem les seqüències per “passar a net” tots els plans que vam determinar. Enumero els plans a partir de l’ordre que vam marcar, tot i que ja sabeu que són movibles; de moment mantenim aquesta enumeració perquè així ens aclarirem per parlar-ne. Recordeu que quan dibuixeu l’story board, ho fareu en l’ordre cronològic de muntatge que imagineu; però no per això hem de limitar les accions que rodarem en cada pla (recordeu la importància de deixar cues per davant i per darrere de les accions en cada pla, que després ens permetran més llibertat en el muntatge).

TÍTOLS DE CRÈDIT inici i final (GERARD)

SEQÜÈNCIA 1 (ISAAC) 

1. PD de la maleta amb les mans ordenant a PP de la cara d’en Pau. En Pau surt de pla (so porta de casa en Pau tancant-se). 

SEQÜÈNCIA 2 (MARTÍ) 

1. Pla General d’en Pau sortint de casa
2. Pla General d’en Pau baixant les escales (esbós del pla ja gravat)
3. Pla General de la Mar a través de les reixes (esbós del pla ja gravat)
4. Pla General de la Mar que gira la cantonada (esbós del pla ja gravat) 

SEQÜÈNCIA 3 (NERI) 

1. PM conjunt de
la Mar picant el timbre, en el mateix valor de pla entra en Pau
2. PP de la Mar mirant en Pau per primera vegada
3. PP d’en Pau mirant la Mar (2 i 3 són pla-contrapla)
4. PG dels dos personatges entrant (contra fons institut). La porta es tanca i a través d’ella veiem els dos personatges baixant la baixada, fins que la noia va cap a la dreta (direcció les escales de baixada) i el noi entra per l’entrada principal. 

SEQÜÈNCIA 4A (IRENE I CARMEN) 

1.En un sol pla des del passadís de la classe contra la consergeria. En Pau arriba i sense aturar-se pregunta per la seva classe; gira a la dreta en direcció a càmera.                            

SEQÜÈNCIA 4B (IRENE I CARMEN) 

1. Pla de la porta des de dintre la classe. La porta s’obre i entra en Pau.
2. PG de la classe amb el personatge de fons. Veiem tota la classe d’esquena, mirant cap endavant.
3. PG de la classe amb l’escorç del personatge, veiem la classe de cares a ell.
4. PC d’en Pau i el professor amb els dos personatges de perfil (comentari “qui ets?”), amb el fons de la classe.
5. PM d’en Martí fent el comentari al nou alumne i la reacció de just després. La càmera està a l’alçada dels seus ulls, i tenim primers termes d’altres alumnes asseguts.6. La taula buida en primer terme. En Pau s’acosta i s’asseu. Un cop assegut, en ¾, mira per la finestra. 

SEQÜÈNCIA 5 (ALBERT) 

1.Pla general (so timbre) de la porta de la classe des de fora. La gent sortint, cada cop menys nombrosa. Es forma un grup de 4/5 a pocs metres de la porta de la classe. *Possibilitat de fer aquest pla general des de dalt de les primeres escales, per tenir un cert picat.
2. PC del grup que s’ha format amb en Pau passant pel costat (veurem tota la “coreografia” en un sol pla”. En el mateix pla veiem en Pau entrebancar-se.
3. PM d’en Martí en el grup mirant-se en Pau.
4. PP d’en Pau mirant en Martí (expressió “què fas?”). 

SEQÜÈNCIA 6 (ANASTÀSIA) 

1. PA d’en Pau dret sol al pati, a dreta de càmera. Mira a un noi que creua el pla d’esquerra a dreta, amb un entrepà a la mà. En Pau va cap a la direcció d’on ve el noi i surt de pla.
2. Dins el lloc on venen entrepans, contra la porta d’entrada. Entra en Pau fins a PM mirant els entrepans.
3. PC del venedor i la taula amb un sol entrepà (escorç d’en Pau).
4. PD del gest de la mà del venedor donant-li l’últim entrepà i cobrant.
5. PC contra el venedor i en Pau. En el mateix valor de pla, entra la Mar (diàleg). I surten cap a fora.
6. PC contra el lateral de les escales de fora. Ells dos baixant les escales i caminant fins a sortir de quadre. 

SEQÜÈNCIA 7 (VANE I MARTA) 

1. En Martí ja està a fora. PC de la porta en direcció a l’institut. La porta s’obre i surten en Pau i la Mar.
2. PM dels tres personatges amb l’escorç en ¾ de la Mar. En Martí està primer d’esquenes i la Mar el crida, aleshores en Pau i en Martí la miren a ella.
3. PP de la Mar al llarg de tota la conversa
4. PP d’en Pau al llarg de tota la conversa
5. PP d’en Martí al llarg de tota la conversa6. PC dels 3 personatges. Comencen a caminar carrer avall i s’allunyen (la Mar camina al mig dels dos). 

SEQÜÈNCIA 8 (POL) 

1. PM Pau ficant les coses a la maleta
2. PP Mar pentinant-se davant del mirall
3. PP Martí esmorzant
4. PA Mar tancant la porta de casa
5. PA Martí sortint per la porta de casa6. PM Pau tancant la porta, sortint de casa i sortint de pla. 

Hola, fa dies que no apuntàvem res. Però hem treballat! Hem fet una sessió amb l’Helena, concretament dimarts passat dia 22 d’abril i demà en fem una altra. Hem anat definint el guió litrari i ara falta determinar exactament tots els plans. Demà farem el storyboard. Després ens faltarà el pla de rodatge. Nosaltres gravem més tard. A veure si després tenim temps per muntar.

 Esperem que els altres rodatges hagin anat bé!

Hola,

Després de treballar amb els comentaris que sobre la nostra idea ens ha fet l’Helena ara hem de començar a concretar tot les escenes i a prendre decisions sobre el punt de vista. He proposat treballar les escenes per grups per anar-les detallant.

Demà ens proposem:

Després de pensar molt, entre tots els de la classe hem decidit cada escena del nostre curtmetratge i ara us el volem explicar:

L’argument se centra en un noi que comença nou a un institut. Al primer dia tindrà un encontre negatiu amb un altre noi i una encontre positiu amb una noia. Nosaltres volem explicar com es produeixen aquests dos encontres i com al final els personatges es troben tots tres. Es tracta doncs, de descriure les sensacions que va tenint el noi que comença nou a l’institut, durant el seu primer dia.

1. El nostre protagonista està a casa seva recollint la maleta per anar a l’institut, com que fa tard amb les presses li cauen les coses al terra. 

2. En la següent escena es veu una noia pentinant-se, també amb molta pressa.

3. Desp´res els veiem a tots dos corrent cap a l’institut, en un muntatge en paral.lel.

4. La noia arriba a la porta i es posa a tocar el timbre am insistència. Mentre això passa arriba el noi. La noia se’l mira però no li diu res perquè no el coneix. De seguida però li obren la porta i entra diparada cap a dins. El noi entra també al seu darrera, però no tandisparat com ella.

5. soms dins la classe i el noi obre la porta per entrar. Tothom queda callat i se’l mira. El professor el presenta. Un altre noi fa un comentari, aparentment per fer riure sobre el fet de fer tard el primer dia. El professor se’l mira i en comptes de riure el contesta seriosament. El noi que ha fet el comentari es queda parat i desp´res, un cop s’hagi assegut el noi nou, el mirarà amb una certa ràbia. Els altres xiuxiuegen sobre el que ha passat, però la classe continua.

6. S’acaba la classe i tothom surt al passadís per canviar de classe. Ell, que va força perdut i desorientat, camina a poc a poc quan de sobte l’alumne que ha dit el comentari a classe li fa una traveta.

7. A l’hora del pati el protagonista està sol, va a buscar l’esmorzar però arriba tard i només queda un entrepà, seguidament, entra la noia, un altre cop amb presses, com al matí, ella també fa tard i ja no podrà esmorzar. Aquesta però és l’excusa per començar a parlar. La noia que l’epseren i que si vol li presentarà a un seu amic.

8. En la presentació ella esta molt contenta, però ell veu que el seu amic és aquell company de classe, els dos es queden molt estranyats i marxen aparentment amics.

Que vagi tot molt bé, fins aviat!!

Després d’exposar les idees que cadascú havia pensat, hem anat descartant el que no ens acabava de convèncer i ens hem quedat amb dues temàtiques (i dos grups de personatges) per a desenvolupar-les. Ara mateix cadascú, de forma individual, està a la classe mirant de definir aquestes dues històries. Us anotem les dues idees:

-HISTÒRIA D’UN NOI NOU QUE ARRIBA A L’INSTITUT
La idea és que es vegin una mica les sensacions que pot tenir una persona, noi o noia, que arriba a l’institut com a alumne nou. Caldria veure primer la fredor de l’acollida i el seu extranyament. Voldríem plantejar diferents situacions (a la classe, al passadís, al pati…) que mostressin això, fins que finalment algú el convida a integrar-se en un grup (llavors és la situació dels tres personatges). Això ens permet jugar amb el punt de vista ja que podem utilitzar punts de vista psicològicament subjectius del personatge i d’altres una mira des de fora dels alumnes veterans.

També vam pensar que la història es podia estructura a partir de petites iniciacions, de caràcter còmic que els alumnes veterna sli fan, però ens trobem que a part de que han d’estar ben pensades cal que els actors actuin molt bé i, això, és difícil.

-HISTÒRIA DEL CEMENTIRI DEL MONESTIR
Aquesta història gira a l’entorn de tres amics que tot conversant esmenten que al darrera del monestir d’Amer hi havia antigament un cementiri, en una zona que ara és un petit espai enjardinat. Un d’ells es fa el valent i els altres dos li volen gastar una broma. Aquí treballarem la idea de que un personatge demostra que no té por de determinades coses però a l’hora de la veritat en té. els personatges acaben quedant a l’espai on hi havia el cementiri i deixen que el noi ‘valent’ hi estigui una estona tot sol esperant-los. Tot i la seva valentia es va posant nervió i comença a tenir certa por. També es pensa que els altres li poden fer alguna cosa expressament per augmentar la seva por.

Ja us anirem informant. A veure si surt alguna cosa!

Després de les vacances ja ens hi hem tornat a posar. Durant la setaman santa vam començar a pensar idees pel guió. Ara ens hem mirat curtmetratges dels altres anys. Hem parlat de tot el procés que seguirem fins a fer la pel.lícula. També de les relge de joc i del que és convenient tenir en compte quan escrivim un guió.

La setmana vinent contrastarem les nostres idees i començarem a pensar el guió de manera serios. No sabem si utilitzarem la pràctica central o no per a fer-lo. a veure què surt!

Ja hem acabat de muntar la pràctica central. N’hem fet tres versions, una cada grup. Així tots hem pogut practicar una mica amb el muntatge. També ens hem llegit coses sobre el muntatge, la seva història i els elements bàsics que el configuren. Dues de les versions són força iguals, una altra és una xic diferents, tot i que no téníem moltes possibilitats de fer coses radicalment diferents ja que els plans gravats ja determinaven força una continuïtat.

 Ara esperarem que l’Helena s’ho miri. També caldria retocar una mica l’audio. 

Avui hem començat a muntar la pràctica central del personatge. Hem fet tres grup i hem editat amb el Premiere. De moment, tot i que els plans tampoc ofereixen moltes possibilitats cadascúe stà fent coses una mica diferents. Demà ho acabarem. 

hem quedat més o menys satisfets del que hem rodat tot iq ue hi ha algun fallo, que hem vist després. El primer pla acaba d’una manera que no encaixa del tot amb el segon i molt menys amb les segones preses d’aquest. Però ja ens en sortirem!

Hola a tothom !

Ahir va venir l’Helena i, entre el que ja havíem pensat i el que ens va fer repensar ella vam definir el guió per a la presentació del persoantge. Primer el vam pensar individualment tot dibuixant els plans. Després vam fer dos grups i cam concensuar dos guions.

 Avui ha tornat a venir i hem gravat. Només hem pogut fer un dels guions. Ens hem anat rotant les tasques de director, ajudant de direcció, operador de càmera, sript i so. L’Script controlava la claqueta i anotava totes les preses. Demà ens ho mirarem i començarem a muntar. Farem més d’un muntatge per vuere diferents possibilitats.

El dijous d ela setmana passada vam fer com una espècie de prova escrita on cada alumne havia de comentar tres extrets. En cada un se’ls demanaven coses específiques, la majoria relatives al punt de vista. els extrets van ser:

Vertigo, d’A. Hitchcock
(Quan ell segueix a ella pel carrer fins a l’hotel)
Es demanava que s’expliqués quins eren els plans que dominaven en l’escena i com es combinaven. S’havien de definir els moviments de càmera emprats. També s’havia d’explicar quin era el punt de vista dominant i com s’aconseguia construir-lo.

Stromboli, de R. Rossellini
El comentari havia d’incloure una explicació sobre què passava amb el punt de vista en el moment que els personatges estan a l’aigua mirant el pop. Desp´res s’havia d’explicar com s’aconseguia generar una nova sensació amb un canvi radical de punt de vista.

Lost in Translation, S. Coppola
Calia primer explicar què pensàvem de la protagonista i com crèiem que es sentia. Després havíem d’argumentar com la directora creava aquestes sensacions: amb el punt de vista, amb els tipus d’enquadraments, amb la profunditat de camp, amb l’escala…

Hola,

 aquests dies ens hem dedicat a definir exactament com volíem gravar la presentació del personatge. Hem pensatles idees que heu vist més avall i deprés ens hem dedicat a fer esbossos amb la càmera provant plans per veure quin resultat donaven. En algun cas hem plantejat que davant la mateixa situació tothom gravés el pla de la seva manera. Demà dimarts ho mirarem amb l’Helena i acabarem de definir el guió per començar a gravar. A veure què surt.

Hola, avui dimecres dia 27 de febrer tenim un segon personatge:

El nostre segon personatge es diu Àlex, té 17 anys i és fill únic. Els seus pares estan separats per això viu amb la mare, però te molt bona relació amb els seus àvis.

És una persona molt sociable, te molts amics però va amb una colla en concret, una de les moltes amigues que té és una noia que coneix des de la infància. Tot i ser molt sociable, té alguns assumptes pendents amb algú. No té xicota, però té exit amb les noies!

Algunes de les seves aficions són, les motos i anar de festa. No es preocupa mai pel futur, viu el moment.

En el tema dels estudis està un pèl fluix, està fent un cicle formatiu de grau mitjà de manteniment, no li agrada estudiar però li agrada el què està fent. Ell de grant vol ser fotògaf.

La idea que nosaltres volem represenar del personatge és que l’Alex (o sia, el nostre personatge inventat) és una persona molt popular per l’institut, però que hi ha certa gent que no li cauen molt bé. Ho representarem mitjançant plans allunyats i neutrals al llarg del desplaçament, però en el moment que es topa amb algu que no li cau bé ho filmarem amb plans propers i subjectius.

Vagi bé!

El nostre personatge es dirà Joan, tindrà 17 anys, serà de familia nombrosa (té 3 germans més petits). Estudia Arts i s’hi sent molt còmode, de gran vol ser fotògraf.

Està en una colla i té molts amics de l’ànima amb els que ho comparteix tot. També li agraden molt les noies!!

El seu caràcter és ambiciós, obsessiu, indecís, però a la vegada és de compromís, es preocupa per les coses, és ben educat, puntual, ordenat i molt observador.

Respecta els seus interessos són:  el dibuix, passejar per la muntanya fent fotos i les BTT.  El seu gran vici és fumar massa, cosa que demostra que és molt nerviós. També té un tic de picar les coses.

La situació en que es troba el personatge:

Està assegut en una taula a la classe de dibuix, amb altres companys i el professor. Tothom està dibuixant tranquilament menys ell, que s’estressa perquè no se’n surt i comença a arrugar i a estripar els dibuixos que fa. Es veu que dibuixa amb molta insistència i molta rapidesa, amb traços molt ràpids. Es veu la diferència entre ell i els altres companys que estàn molts tranquils i gens nerviosos.

Podem demostrar que és ambiciós ,de compromís, indecís i obsessiu perquè el veiem dibuixar i borrar cada cop que no li agrada el resultat, i pretèn conseguir el que vol com sigui i encara que li costi molt,i li ocupi el temps que li ocupi.

Utilitzem plans molt propers a ell.  

De moment, per buscar el personatge li anem enviant les idees a la Montse perquè les comenti i deprés ja les elaborarem. Això ho hem de fer fins divendres. Sabem que han de ser coses senzilles, que no ens hem de complicar per no tenir problemes al gravar. De moment les idees són:

________________________

ness!

La meva idea del personatge és que podria ser en Martí o l’Isaac( per posar algú ) k va per l’institut i tothom el saluda, que se sent bé, content, o sigui que és una persona popular. però que es troba una persona ( noia, si pot ser, i si el protagonista és una noia, dons un noi ) que el saluda però ell no diu re perquè li fa vergonya.

es podira garvar, pel pati. els altres de la classe podrien ser les persones que el saluden.
també podria ser com els desplaçaments però trovnat-se la gent que si queda parlant una estona ( eis, k tals? mu b, dw…)

Albert,
que vagi bé!
________________________

Hola montse!

Jo he pensat en un personatje masculí (també podria ser femení però potser és una actitud que relaciono més amb els nois) al qual només li grabariem les cames i els peus, és a dir de la cintura cap abaix. La meva idea és que estigui sentat a la seva taula de qualsevol classe (dibuix o qualsevol altra) i grabar amb un pla frontal i també de perfil el moviment de les cames i peus per sota la taula. És un personatge inquiet i fins i tot una mica insegur. Crec que també podriem grabar un desplaçament del personatge des del seu lloc fins a la paperera (pot anar a fer punta a algún llàpis). I també crec que estaria bé grabar amb un pla més ampli frontalment a altres personatges (la resta dels alumnes o tan sols uns quants) i aquests últims estarien més tranquils, o fins i tot quiets perquè així es pogués veure la diferència entre el nostre personatge clau (protagonista inquiet) i la resta de personatges que tenen un temperament més calmat.

Fins dimarts!

Salut!
Cristina
________________________

Hola! La meva idea de personatge era aquesta:

El personatge és un alumne de l’institut d’una classe que no té professor durant una hora, i el noi torna d’esmorzar. No és una persona massa amigable. No li agrada estar entre la multitud i sempre intenta evitar d’estar-hi, si pot. Ell camina pel passadís quan, d’una classe surt un altre del seu curs. El protagonista, dissimuladament, gira i camina en direcció contrària, cap allà d’on venia. Però, massa tard! L’altre el crida. Ara ja no pot fer-hi res, i es gira. L’altre li diu que té uns apunts seus, i que els hi ve a tornar. El protagonista, tot estranyat d’haver deixat a algú els seus apunts, va a recollir-los. L’altre li fa saber que se’ls ha trobat sobre un banc del pati, però mentrestant, l’altre ja gira cua, mirant-se els apunts estranyat. Surt al pati, i allà topa amb un altre de la classe, que pel morro li agafa els apunts i li diu al mateix temps: “oi que mel’s deixes?”. I ell, trist, s’asseu en un banc, fora el pati, esperant.

Segons les escenes aniria combinant pla general (que seria el més freqüent) i pla frontal, potser algun perfil.

Fins dimarts.

Irene.

_______________________

Hola!

La meva idea de personatge seria el de un noi o noia que és molt inquiet ,sempre està fent coses, escoltant musica amb el MP3, parlant…Però va al lavabo i quan surt veu que no hi ha ningú pel passadís. Comença a mirar per les classes i per les finestres, però no hi veu ningú. Aleshores comença a sentir sorolls d’una classe l’obra però no troba a ningú. Desprès comença a sentir sorolls de darrera es gira però tampoc hi ha ningú. Desprès es quedaria quiet i començaria a sentir els sorolls comuns com per exemple un rellotge,algunes claus,la seva respiració…d ‘una manera exagerada i es comença a obsessionar, comença a tenir por. Al poc temps torna a sentir sorolls, però aquesta vegada del pis de dalt o de baix. Hi va i li passa el mateix que abans que tampoc veu a ningú,aleshores comença a tenir molta por i comença a corre cap a la porta de baix de sortida, però veu que està tancada i no pot sortir. Desprès veu com comença a venir els seus amics i estan justament a l’altre costat de la porta i només els separen un vidre,però els amics es com si no el sentissin. Ell crida, però els amics actuen com si no hi fos. Quan està cridant, de cop i volta es veu estirat al llit i veu que ha set un mal somni.

Carmen

_____________________________

Hola 

1- Qui és el personatge? M’he inspirat amb l’ Isaac.
 
2- Què vull explicar d’ell? Que es molt alegre i que sempre riu.
 
3- Que fa el personatge? Està al Plató amb la resta de companys fent classe. Sonarà el timbre, recullirà les seves coses, i amb els seus companys habituals, se’n anirà a fora de l’aula i desprès fora del recinte.
 
4- Plans:
 
1er Pla: El primer pla serà un picat des del fons de l’aula, que es vegin tots els alumnes que treballen. Si pot ser, farem un zoom fins al personatge a presentar, que serà a les taules de davant de tot,
 
2n pla: El segon pla serà un pla frontal del personatge, que es vegi una mica la taula en que treballa. Intentarem que ell quedi enfocat, i la resta d’alumnes no.
Ell estarà dibuixant i sonarà del timbre, s’aixecara, i recollira les seves coses rapidament (nomes veurem les seves mansi part del tronc)
 
3r pla: Serà des de la pica de Platò. Es veurà una mica de la porta, i les taules de davant de tot. El personatge, tot i agafant les seves coses, anirà parlant i rient amb dos companys, mentre la resta d’alumnes se’n van. Ells també marxaran.
 
4t pla: Des de fora de la porta del Platò, es veurà la porta i una mica d’escales. Els personatges sortiràn tot xerran i rient. Es veurà com baixen unes escales a la dreta de la imatge.
 
5è pla: Serà des de fora de l’edifici del Platò. Es veurà la porta i les escales que hi han per anar cap a dalt(cap a fora). Els personatges sortiran rient i xerrant de l’edifici. Aniran cap a les escales i les pujaràn.
 
6è pla: És un pla díficl i atrevit però podria quedar mol bé: Des de la porta de sortida de l’institut(la reixa de la rampa), enremig de la reixa, veurem com els personatges surten de les escales i segueixen caminant. Desapareixeranperquè els arbustos els taparan. Els tornarem a veure quan siguin al costat de l’edifici de dalt(a la rampa estreta, ila valla). Seguiran caminant (mentre parlen i riuen) i pujaran la rampa per sortir a fora. Se sent com la porta s’obre, i es tanca.
En algun moment d’aquest pla podrem tirar el zoom enrere, i que es vegin les barres de la valla, intentan que les barres senfoquin i que la profunditat de cam no.
 
7è pla: Des de la cantonada de fora el recinte(anant cap a l’estació), des del mig del carrer es veura com els personatges surten del recinte i es troben amb els seus amics. Tot xerran i rien se’n van. Es van acostan a la càmera fins que passen per el costat i desaparèixen. Intentarem tenir molta profunditat de cam, aixi els personatges es veuran bé des de lluny, però a mesura a que es vagin acostant es vagin desnfocant.
 
Martí

_____________________________

1. Qui es el personatge?
Una noia que esta asseguda en un banc sola escoltant musica i mirant el cel, la gent..tota pensativa
 
2. Que vull explicar d’ ella?
Que la noia esta molt capficada als seus pensaments, trista, la gent que passa i la saluda, els hi diu “hola” i poca cosa mes, no vol parlar gaire, esta com deprimida.
 
3. Que fa el personatge?
La noia esta asseguda al banc escoltant musica tot pensativa, a vegades passa gent que la saluda  i li pregunta coses, ella contesta molt breument i no es veu que tingui moltes ganes de parlar. De sobte s’ aixeca surt de l’ Institut i comenca a caminar carretera avall cop al poble, amb un pas lleuger i tarnquil, mirant el cel, la gent que passa, els voltants… Arriba a la placa dle poble, entra a la botiga de llaminadures,en compra una bossa, i en sortir es sorpren i es queda quieta per la trobada amb un conegut,el noi que li agrada. Comencen a parlar i a la noia se li puja la moral , torna a l’ institut molt contenta.
 
4. Especificar plans i sons:
– El momnet en que la noia esta asseguda al banc , posar pla conjunt i quan canvia cancons pla detall de ma, de so , el so del carrer sempre i quna hi ha una conversa, que se senti la conversa.
-Quan decideix aixecar-se i baixar al poble, anar-la seguint des de darrere a un pla general.
– A la botiga de llaminadures agafar plans detall del que agafa.
-En sortir d ela botiga i veure el noi, agafar un primer pla de la seva cara.
Quan parlen els 2 personatges, anar canviant punts de vista segons qui estigui parlant, posnat plans tres quarts o americans o be plans mitjos.
– Quan torna a l ‘ institut tornar a posar un pla general, pero aquesta vegada frontal.

Anastàsia

Hola a tothom.

De moment hem anat treballant. Després dels minuts en grup hem fet uns minuts individuals (cadascú a casa seva).

També hem parlat més del punt de vista i hem mirat alguns fragments de pel.lícules.

Hem fet una pràctica gravant dos desplaçaments tenint en compte el punt de vista emprat.

Ara estem pensant la prsentació del personatge. De moment cadascú ha de buscar una idea. Per a pensar-la hem establert que cadascú ha de presentar per escrit aquest punts:

-Explicar qui és i com és el personatge.

-Aclarir de què volem explicar d’ell en els plans incials.

-Determinar en quina situació ens el trobem (localització, acció que fa…).

-Els plans d ela presentació (paràmetres formals, audio, situaciód e càmera, localització…)

-Quin elements s’han tingut en compte respecte el punt de vista.

A veure si se’n acudeixen idees originals i no gaire complicades de gravar.

PLANIFICACIÓ

Seqüència 1: PAU A CASA RECULLINT LA MALETA

-Pla detall de les mans d’en Pau quant esta endressant rèpidament els llibres.

Seqünècia 2: PAU I MAR ANANT A L’INSTITUT

–

Seqüència 3: MAR I PAU TOCANT EL TIMBRE DE LA PORTA

–

Seqüència 4: PAU DEMANA LA CLASSE A CONSERGERIA I L’ENTRADA A L’AULA.

A.Pla general desde un lateral del passadís veiem com en Pau pregunta quina classe ha d’anar al conserge i va marxan correguens.

B.

-Pla general desde dins de la classe cap a la porta.De sobte veiem com en Pau obre la porta molt ràpid i entra a la classe de cop.Totohom es gira i se’l miren.Ell queda com avergonyit.

-Pla general des del punt de vista d’en Pau.En pau veu i jo veiem per el pla la cara que posen els alumnes i el porfessor.Tots l’estan mirant.

-Pla a l’alçada dels ulls d’en Martí.En aquest pla es quant li diu a en Pau : Comencem bé!.

-Veim en un pla general una mica tancat on es veu com en Pau seu ala seva taula .En aquest pla veiem lagunes taules més i la finnestra per on en Pau es queda miran el paissatge.

Seqüència 5: TRAVETA AL PASSADÍS

-Pla 3/4 on veiem el grup d’amics d’en martí i en Martí a fora al passadís al costat de la porta de la classe. La gent van sortint.Veiem que surt enPau.

-En un pla més llunyà, veiem com en Pau s’entrebanca.

-Pla mig on veiem que els maics i en Martí miren amb mala cara a en Pau.

-Pla mig on veiem la acra d’en Pau i veiem com marxa. Ens quedem amb la seva imatge última.

Seqüència 6: ESMORZAR

-Pla Americà on veiem en la part dreta en Pau sol.Veiem que un noi surt de l’esquerra a dreta amb un entrepà a la mà.En Pau veu es mira al noi ,perquè porta un entrepà.

-Un pla general obert dins de la botiga enfocat cap a la porta. Veim que entra en Pau i tanquem el pla en un pla mitjà.

-Pla conjunt on veiem el venedor i la taula.

-Pla detall de les mans del venedor donant-li l’últim entrepà a en Pau.

-Pla conjunt obert on es veu el venedor en Pau i la Mar.Desprès diàleg.En aquest mateix pla veim com surten de la botiga.

-Pla conjunt on veiem que baixen de les escales de la surtida de la botiga.

Seqüència 7: TROBADA DELS 3 PERSONATGES I MARXEN CAP AL POBLE

-Pla conjunt on veiem en Martí està fora de la porta del institut i através de la porta veiem que per la pujada van pujant la Mar i en Pau.Obren la porta i surten tots dos junts cap on està en Martí.

-Pla mitjà dels 3 personatges amb les corts en 3/4 de la Mar. En Martí està d’esquenes i quant la Mar el crida se gira.

-3 primers plans de cadascun per veure les diferents reaccions de cada un dels personatges.

-Pla conjunt i despres pla general on veiem com tots tres personatges van baixan carrer avall allunyant-se.Al mig dels tres perosantges inirà la Mar.

Seqüència 8: ACTITUDS DEL DIA SEGÜENT DE CADA PERSONATGE

-Pla mitjà de cada un dels perosantges.Aquests plans s’aniran intercalant començarem per en Pau,Mar,Martí i desprès Mar,Martí i finalment en Pau.

La Pel·licula d’ Alfred Hitchcock em va agradar força. Hi han molts moments de tensió que fan que ens concentrem en la pel·li i en res més.

Està formada per moltissims plans, que el que fan és crear un punt de vista diferent en cada circumstància depenent del guió. Vam poder observar tres punts de vista diferents: -Punt de vista com si fossim un dels protagonistes (sobretot la noia). – Punt de vista com si fòssim un espectador, que ens ho mirem, i – Punt de vista de com si fòssim un ocell.

També vam observar que la profunditat de cam era escassa, que molts sorolls d’ocells eren creats electronicament. Els efectes especials d’ocells estan realment bé si mirem de l’any en que es van fer.

En resum, és una pel·licula que per ser de l’època que és, està realment bé, tot i que per el meu gust, hi faltaria un final mes aviat impactant.

Martí

La pel.lícula d’Els Ocells, d’Alfred Hichcoock em va agradar.Em va agradar perquè jo la explicació que li donc és que els ocells i els ésser humans s’hi intercanvien els papers.Al principi veiem com els protagonistes es troben en una botiga on hi ha molts ocells tancats en gàbies.Desprès cap al final de la pel.licula veiem com els protagonistes estan a dins de la casa tancats i els ocells a fora trencan la casa i fen molt de sorolls i com les persones se senten com agobiades i amb por,que seria el que senten els ocells quan estan a les gàbies.

Respecte als punts de vista n’hi ha molts de diferent un d’ells seria el pla general on quasi sempre hi surt la protagonista.

La pel.licula penso que està molt ben feta per l’època, ja que tot és un escenari i res és real. Els sons dels ocells semblen que siguin reals,encara que fossin sons electronics.

Carmen

Avui hem acabat de gravar els nostres minuts de grup. Ho hem fet al mercat, aprofitant que és dimecres. Ara els estem retocant amb el Premiere per posar-hi títols i poder-los comprimir per penjar al bloc. També estem referent coses del bloc. Fins aviat.

Avui és el primer dia que ha vingut l’Helena Nogué la nostra intervenant. Hem fet una petita introducció i després per grups hem anat a gravar els minuts. Els altres grups anem remenant i retocant el bloc. Ben aviat podreu veure els nostres minuts.

Fotogrames dels minuts:

Nosaltres hem començat pels projectes fotogràfics. Podeu veure’n un primer intent a l’apartat Projectes fotogràfics. Podeu apuntar els vostres COMENTARIS directament a aquesta entrada del diari.

    ESPAIS PÚBLICS

    ANIMALS

Hola a tothom! Som els alumnes de 1r de Batxillerat de l’IES Castell d’Estela: la Neri, l’Isaac, en Martí, l’Anastàsia, La Irene, la Carmen, L’Albert, en Gerard, La Marta, la Vanesa i en Pol, acompanyats de la Montse planlla, la nostra professora, i l’Helena Nogué que ens ajuda amb les pràctiques. Nosaltres hem començat Cinema en curs aquest dimarts. Tot i així ja hem fet fotografia durant tot el primer trimestre. Hem après les bases de la fotografia, aspectes tècnics, conceptuals i estètics. Hem fet diferents projectes fotogràfics com per exemple:

Recull d’elements del pati i efectes amb la llum natural: 

Retrats:

Fotografies d’objectes amb il.luminació artificial:

Projecte temàtic sobre les sabates:

Projecte temàtic sobre les mans:

Ara abandonem la fotografia i comencem a treballar amb cinema.