IES Alexandre Galí 2008-2009

Ja es pot veure Un somni fet realitat al bloc.
El trobareu a l’apartat film final.

Minut Lumière M’ho he passat molt bé fent aquest treball de cinema de gravar durant un minut amb una càmera professional que ens ha portat
la Laia que es la que s’encarrega d’aquest treball del cinema ,hem treballat amb les eines de la càmera i ens ha fet entendre  una mica més del món de la televisió. El primer que vam fer setmanes abans de la gravació va ser practicar com es posa una càmera des del principi i també vam veure uns quant vídeos de minuts lumière  Dues setmanes abans o així vam anar als ordinadors per dir els colors que ens agraden i per fer un resum d’aquests colors ,és a dir vam fer un treball i el vam enviar  a
la Laia per que ella sàpigues que era el que nosaltres voldríem gravar.Així doncs el 3.12.08 a les 11del matí vam sortir amb dos amics de classe de cinema per fer les gravacions.

Personalment ha sigut una experiència molt interessant. Jennifer Ardila.

MINUT LUMIERE   Noemí Jiménez Sánchez

El dimecres dia 3 varem anar a gravar els nostres primers minuts Lumiére.Ens varem dividir en grups, el meu grup va ser amb
la Carol i el Cristian.El primer lloc on vam gravar  va ser a la carnisseria del JR on
la Carol va gravar el seu minut Lumiere. Allà va ser la primera vegada que vam muntar el equip, va ser una mica difícil  perquè no ens en recordaven be be de tot, però  amb l’ajuda de
la Laia ho vam fer sense problemes. La gravació  va anar molt be. Quan vam, acabar sense tenir que desmuntar tot el equip ens vam dirigir  cap al mercat  on jo tenia que gravar el meu minut Lumiere, no amb va ser gaire difícil fer de directora i amb va agradar.Per últim ens vam dirigir cap a la xurreria del mercat perquè el Cristian volia fer el seu minut alla, vam tenir una problemes per nivellar la càmera però ho vam poder solucionar.Tot això em va servir de una bona experiència per sapiguer si m’agradaria el món del cinema.

Minut lumiere  Mohamed Chaatuf

El meu minut lumiere va ser a la carnicería que es deia Halal. M´agrada el trípode i la camara perqué de gran vull ser director de cinema i per aixó m´ha agradat treballar amb la camera i el trípode.

Minut Lumière Xavi

El meu minut Lumière om va fer a una botiga de fruites que hi ha el meu poble. Vaig ser el primer del meu grup per això estava una miqueta nerviós, però desprès  em va agradar molt perquè muntar la càmera i el trípode, era molt emocionant.Però va a ver un gran problema que quan van començar a muntar hi havia molta gent però quan ja van començar tot el mon se’n va anar.

Però tot el dia em vaig divertir molt.

Minut Lumière Carlos

Aquest minut es va filmar a l’ estació de la Renfe a Vilanova i la Geltrú. De primer vam tenir uns problemes amb la seguretat de l’ estació perquè no deixaven filmar a dins, que era el que teníem pensat. Un cop decidit el nou emplaçament de la càmera vam haver d’ informar-nos sobre l’ horari de trens, per decidir el moment exacte en el que ens posaríem a gravar. Volia enregistrar tot el moment que es componia entre l’ arribada i el moment en que la gent surt de l’estació. No tota la gent va sortit per on estava previst però em va agradar molt com va quedar al final. Va ser una gran experiència, em vaig divertir molt.

Minut Lumière Cristian El meu minut Lumiére va ser al mercat, a la parada de la xurreria.En primer lloc vaig situar el trípode al lloc adequat, a l’alçada adequada, que estigui nivellat.En segon lloc vaig posar la càmera al trípode i també fixar-me si está ben colocada, desprès vaig enquadrar l’imatge.En tercer lloc vam montar bé l’equip de so.En quart lloc es prova si el so va bé, si els cables no molesten i si la cámera está apunt per donar-li al REC.Per últim lloc posem en marxa el minut Lumière, al minut va surtir el xurrer fent el xurros.A mi aquest minut Lumière m’ha agradat molt perque a mi m’agraden el xurros, m’agradaria fer-ne un altre.

Minuts Lumière

Soc Paqui, i us contaré la meva experiència amb els minuts Lumière.Ja fa molt temps que fem cinema. I sempre hem estat a classe aprenent a preparar la càmera, el trípode, el micro…També hem preparat oralment el nostre minut.Un minut que tots esperàvem amb ganes el dia en el que poguéssim filmar el nostre minut propi. Abans d’aquest dia
la Regina (que es la nostra professora) ens va separar en grups de tres i el meu grup va estar format per Carlos, Pablo i Jo!El dia comença…Dimecres 3 feia molt fred però ens donava igual perquè era el nostre dia. El meu grup havia de filmar de 13 a 15h. A les 13h  vam marxar del institut fins l’estació, perquè Carlos i Pablo filmaven allà.Jo personalment, m’ho vaig passar molt bé, perquè estava al carrer fent una cosa que m’agrada.El meu minut al final no va ser on jo volia però vam improvisar entre tots i vam filmar dins de la pista del institut i va sortir un minut molt divertit.Va ser una experiència molt interessant.

El meu nom és Carlos Real i un dels colors que més m’agrada és el color verd que hi ha a la natura, als arbres i plantes. Quan sóc al camp, envoltat d’arbres, enmig de la natura, em sento realment lliure. Lliure per pensar, o per deixar de fer-ho, lliure per parlar, per sentir, per córrer fins a perdre’m en aquesta verdor que sembla que m’està cridant. És un color que aconsegueix relaxar-me i em fa sentir tranquil. Per aquests motius hi ha un lloc al meu institut que m’agrada molt,  perquè es veu el verd del parc del Centre Cívic L’Espai de fons, i això em fa sentir més tranquil. A la foto de la meva presentació es veu aquest lloc que tant m’agrada.

 
Em dic Carolina  Diuen que sóc una persona que vaig molt al meu rotllo i que tinc el meu propi estil. Acostumo a anar vestida amb colors com el fúcsia, gris i negre. M’agrada molt les papallones perquè tenen colors molts vius.  A la meva habitació domina el fúcsia, però en diversos tons i em sento molt a gust envoltada amb aquests colors. He posat aquesta foto feta en un lloc del pati de l’institut on passava moltes estones.

Hola,
em dic Cristian Hurtado López. El color que més m’agrada és el blau perquè quan vaig per la rambla de Vilanova, de les botigues em criden els texans, perquè sempre els porto per vestir. També m’agrada el color blau pel mar, perquè és agradable. El meu peu és el blanc. És de marca, he! he!

Sóc Noemi i tinc 15 anys, sóc activa, m’agrada tot el que sigui festes o balls o coses que siguin alegres o divertides. Els colors: vermell, lila i rosa són els que més m’agraden perquè són colors bastants vius i alegres i em fan sentir amb més vitalitat o amb més ganes de fer coses. Per exemple, quan em poso colors de roba com el negre o el marro focs, em sento més trista o em noto cansada. La música que més m’agrada és la que es pot ballar perquè em sento com si desconnectés de tot, i perquè ja fa 12 anys que vaig a classes de dansa i em fa sentir com una nena de tres anys, perquè ningú em diu el que he de fer. Quasi sempre vaig amb colors vius,  em representen alegria i ganes de passar-ho bé, sense que ningú et molesti ni que et posin barreres per a res.  A la fotografia em veig al banc del pati on m’assec amb les meves amigues.

BLAU, VERMELL I LILA. Aquests són els colors que estan més presents a la meva vida. Sóc Paqui, tinc 15 anys i només tres colors són els que m’identifiquen: blau i  vermell,  perquè sóc culé!!!!!!  🙂 Per alguna raó em diuen “BURBU”, per l’aigua i pel color blau que m’entusiasma. Una altra cosa que m’identifica són els vampirs i d’aquesta afició, el color vermell; a part que també significa passió, amor… I lila és el meu color de la sort, em dóna confort i tranquil·litat.   Aquesta és la meva compaya Jenny que, com sempre, va de vermell. Ens agraden molt els colors i som inseparables.  
Em dic Jennifer Ardila Martínez i tinc 17 anys. Quan jo era petita m’agradava que tot el que m’envoltava fos de color vermell, perquè em feia sentir molt bé i em recordava els llavis de la meva àvia quan se’ls pintava,  o quan  anava a la fira i em comprava globus; i en aquell lloc que tant m’agradava, hi veia tants colors, o fins i tot, quan em comprava una poma molt vermella als llocs de la fira em recordava el conte de la Blanca Neus. Ara que sóc gran, em segueix agradant el vermell, però no estic tan boja per ell com abans. Per exemple, la meva habitació no es de color vermell perquè em semblava excessiu; l’he posada de color lila i rosa perquè em fan sentir molt bé i em transporten a un altre món més meravellós i al meu estil.  En aquesta fotografia aparec  vestida de color vermell i amb la meva amiga Paqui. 

Hola em dic  Pablo.  Els colors blancs, blau cel, marró i verd són els que més m’agraden. Sabeu perquè? Doncs perquè són els colors del meu país que tant m’estimo i  que no el canvio per res. M’he volgut posar a la part del darrera del pati de l’institut perquè, des d’aquest lloc, hi ha unes vistes del parc Pompeu Fabra. 

Em dic Mohamed,  tinc16 anys sóc del Marroc, fa un any que sóc a Catalunya i m’agraden els  colors verd, vermell i negre.

Hola sóc el Xavi. Els  colors que més m’agraden són els colors clars perquè sempre donen tranquil·litat i confort, també perquè gairebé tots el colors clars estan en la natura com el verd, el blau etc. També perquè aquests colors em donen molta sort. Però també m’agrada molt el color negre perquè reflecteix tots els colors. A la fotografia em podeu veure al costat del Mohamed, treballant durant una sessió del projecte de Cinema. 

Benvinguts al nostre bloc!

Avui dimecres 8 d’octubre podeu començar a veure moviment al nostre espai.

El grup de l’Alexandre Galí de Roquetes està format per alumnat de 4rt d’ESO que dedicarà el seu projecte de recerca a internar-se en el món del cinema.

La Jennifer, el Mohamed, el Pablo, la Carol, el Cristian, la Noemi, el Carlos, la Paqui i el Xavi formaran l’equip del taller de cinema. La participació al bloc, els aprenentatges dels tallers, la realització de pràctiques, i les diferents activitats en que ens trobarem amb els companys de Ribes són els pilars bàsics del projecte.

Ells mateixos faran la seva presentació.