Els quatre cents cops, de François Truffaut (1959)

La projecció de la pel·lícula tindrà lloc als Cinemes Truffaut de Girona el pròxim dia 21 de febrer a les 11h

Cinemaencurs_truffaut

Aquest article es va publicar el el 21 gener 2008 a les 12:31 i s'ha arxivat com a cinema en curs. Podeu seguir qualsevol resposta a aquesta entrada a través de RSS 2.0 canal. Podeu anar al final i deixar una resposta. Fer pings no està permès.

Una resposta a “Els quatre cents cops, de François Truffaut (1959)”

  1. Alumnes de 4t CEIP Bordils Diu:
    febrer 29th, 2008 a les 18:56

    Som els alumnes de 4t del CEIP Bordils . Hem anat a veure la pel·lícula amb els nostres companys de cinquè i amb els de sisè que fan el taller de “Cinema en curs”
    La pel·lícula ens ha agradat però hem trobat que era una mica lenta. És una mica trista.
    El que passa a la pel·lícula ens ha ajudat a valorar els pares que tenim. Els mestres de la pel·lícula es passen molt amb els alumnes, en canvi nosaltres tenim la sort que això no ens passa. Als alumnes no els hi agrada cap professor. La classe de gimnàs no era divertida, només corrien per la ciutat, és molt diferent de com la fem nosaltres.
    Hi ha coses de la pel·lícula que ens ha fet pensar en la nostra vida. L’Antoine volia fer les coses bé, però li sortien malament, no tenia sort. A vegades també ens passa.
    Les desgràcies que li passen a l’Antoine ens serveix a nosaltres per aprendre coses. No hem de robar, no ens hem d’escapar de classe…
    L’Antoine estimava als seus pares, encara que ells no l’estimen gaire. La mare semblava que volia canviar però era per què l’Antoine havia descobert un secret.
    No ens ha agradat gens que els pares decidissin portar-lo a un reformatori i que el peguessin.
    L’Antoine no parlava gaire amb els seus pares, sembla que no s’estimin. No es fan mai petons, ni cap gest d’estimació. En tota la pel·lícula només veien una cosa que fan junts i es diverteixen, que és quan van al cinema.
    L’Antoine descobreix que la seva mare no volia que nasqués, potser era que la mare no estava preparada per tenir un fill.

    En quan al cinema Truffaut: És més petit que els que anem normalment, però hi hem estat bé igual.
    Ens ha agradat pujar a veure la màquina que passava la pel·lícula. El senyor que hi havia ens ha ensenyat les cintes i com les enganxava amb cel·lo. La pel·lícula de “Quatre-cents cops “ té tres bobines (3 quilòmetres de pel·lícula).
    Molt interessant!!!

Deixa una resposta