¿Què es la dieta mediterrània?
La dieta mediterrània es la forma d’alimentació que, des de fa varis segles, mantenen els pobles de la ribera del mar Mediterrani.
Encara que el professor Ancel Keys va ser el primer en definir-la clarament, ja en textos anteriors es parla d’unes costums, culinàries i de vida, similars en tots els països de la costa del Mediterrani.
¿Quins països es beneficien d’ella? No són tan sols els països europeus com España, França, Itàlia, Xipre, Grècia, Portugal, la antiga Iugoslàvia, Albània, San Marino, o Mònaco; sinó també el Marroc, Tunísia, Malta, Líbia, Israel, Jordània, Egipte, y Síria. Encara que Portugal no es un país mediterrani, també es beneficia dels avantatges de la dieta mediterrània mitjançant l’influencia del resta de la Península Ibérica.

¿Quines característiques té?
La dieta mediterrània s’ha anat forjant al llarg del temps, i es fruit de l’influencia que ens han deixat tots els pobles que han passat per aquests països: ibers, celtes, grecs, romans, bàrbars i àrabs. Grecs i romans assentaren les bases del que actualment coneixem com dieta mediterrània amb la “trilogia mediterrània”; pa, oli i vi, presents desde sempre en la nostra cultura.

Per Homero ser menjador de pa era sinònim de home. Aquests elements continuen en el cristianisme, on el pa i el vi eren fonamentals. Més tard la relació amb els pobles germànics incorpora la carn a l’alimentació; i per finalitzar els àrabs introduirien aliments nous com les albergínies o les escarxofes, i d’altres tan importants com l’arròs o la pasta..
A tot aquest bagatge cultural hi ha que afegir el descobriment d’Amèrica, d’on coneixem aliments tant importants en l’elaboració de gran part dels nostres plats com la patata, el pebre o el tomàquet.

La dieta mediterrània no pot ser única ja que són varis els països que la gaudeixen, i per tant cadascú d’ells aporta les seves peculiaritats; però sí que hi ha una sèrie de característiques que són comuns a totes elles:

• Oli d’oliva com a principal font de greixos.
• Frugalitat: les quantitats d’aliments eren baixes en relació amb l’activitat física que era alta, ja que la majoria de població desenvolupava activitats agràries. Actualment l’activitat que desenvolupem és menor i, per tant, les quantitats d’aliments han d’ésser més baixes.
• Consum elevat d’aliments rics en fibra com fruites, verdures, llegums i hortalisses; les amanides estan presents en tots els menjars, i aquests acaben amb fruita com a postra, la majoria de vegades. S’han de menjar llegums al menys dos cops per setmana i al menys tres o quatre peces de fruita al dia.
• Preparacions culinàries senzilles: bullits, rostits.
• Textures fermes; fregits, pa, fruites, verdures, fruits secs i hortalisses crues. El consum de pa fresc, arròs, i pasta segueix sent alt; i es va incrementant el de pasta fresca.
• Pastes i arrossos s’han de prendre de tres a quatre cops per setmana.
• Escàs consum d’aliments proteics, sobre tot carns vermelles, i més de peixos i aus de corral.
• Ús de productes com l’all o la ceba, i algunes espècies i herbes aromàtiques.
• Gust pels àcids; les ensalades s’amaneixen generosament amb vinagre i l’ús de llimones i cítrics en general es molt important. La taronja figura entre les fruites preferides per la població.
• Vi en els menjars principals en quantitats moderades (uns 150cc en cada menjar).
• Ús de gran quantitat de productes frescs.

Potser, en lloc de parlar de dieta únicament, tindríem de parlar de vida mediterrània, perquè no es tracta tan sols d’una forma d’alimentar-se, sinó també d’una forma de vida, amb costums tan saludables com la migdiada i treballs de gran quantitat d’activitat física, amb una gran despesa d’energia, com l’agricultura.

¿Quins beneficis aporta?
Ens protegeix enfront de malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncers.
Encara que la dieta mediterrània es practica des de fa molt temps, els beneficis que d’ella s’en deriven es coneixen des de fa relativament pocs anys.
En els anys seixanta, finançat per la Fundació Reina Guillermina dels Països Baixos i dirigida per el professor Ancel Keys, es porta a termini l’anomenat “Estudio de los siete paises” (EE.UU., Japó, Finlàndia, Holanda, Grècia, Itàlia i l’antiga Iugoslàvia). L’estudi es realitzà per intentar relacionar l’alimentació amb l’aparició de malalties cardiovasculars. L’estudi va durar deu anys i els seus resultats es van presentar al principi dels anys vuitanta. En ell es va posar de manifest la gran diferència que existia entre el nombre de morts a causa de malalties cardiovasculars en països com EEUU o finlàndia, i d’altres com Grècia (l’illa de Creta era la que sortia més beneficiada). Aquesta diferencia es va imputà a la manera de viura i a l’alimentació que portaven els països de la ribera del Mediterràni. Estudis posteriors han relacionat aquesta forma d’alimentació amb l’aparició d’alguns tipus de càncer (per exemple; el càncer de mama es relaciona amb el consum excessiu de grasses).

¿S’ha modificat la dieta mediterrània?
Sí, perquè també ha canviat la forma de vida. Ha augmentat de manera important la incorporació de la dona al mon laboral (entre el i el 60% de les dones treballen fora de casa). No hi ha temps per cuinar, i la compra no es fa a diari; per tant es major el consum de plats de preparació ràpida.
A crescut la població urbana d’una manera important, el que vol dir que el nombre d’habitants del camp també a disminuït.
La industrialització de productes alimentaris a augmentat molt, gràcies també a les grans cadenes de distribució. Això facilita que sigui més gran el nombre de persones que poden gaudir de més aliments, i en millors condicions. S’han perdut en gran mesura aquells aliments que ens oferien els nostres avis, però la dieta es més variada, ha augmentat la higiene alimentària i disminuït el nombre d’intoxicacions a causa dels aliments.
Tots aquests canvis, sumats a l’influencia dels mitjans de comunicació, a la gran capacitat d’imitació que tenim, a la curiositat que desperten les coses noves i la facilitat que hi ha actualment per viatjar i intercanviar coneixements amb altres grups de població, han fet que la dieta anglosaxona, més rica en grasses d’origen animal que la nostra, s’incorpori en gran mesura a les nostres costums culinàries. No es d’estranyar que es confeccionin salses o d’altres tipus de plats amb aliments com la nata líquida o la mantega, fins ara pràcticament desconeguts en la nostra cuina.

¿Es difícil mantenir les nostres bones costums?
No es difícil. Es qüestió de bona disposició i una mica d’organització. Alguns plats com les llegums, que poden semblar difícils d’elaborar, es poden cuinar fàcilment amb l’ajuda de l’olla a pressió, o l’ús de llegums prèviament remullades. El mateix podem dir de les verdures.
Una de les característiques de la dieta mediterrània es el gran consum d’aliments frescs. Actualment tenim en el mercat un bon nombre de verdures i hortalisses netes i trossejades, a punt per fer servir. Això ens permet la confecció d’una bona ensalada.
Avui sabem que la conjunció de llegums i cereals (mongetes amb arròs, cigrons amb blat…) o una ensalada complerta (enciam, tomàquet , pastanaga, ou, tonyina…) amanida amb oli d’oliva de primera qualitat i acompanyada de pa, ens proporciona un plat complert, des de el punt de vista nutricional. Prendre qualsevol plat d’aquest tipus, dels que la nostra cuina n’està ple, i acabar l’àpat amb una o dos peces de fruita, es fàcil i ens dona la seguretat d‘estar ben alimentats. En l’actualitat, les feines que realitzem són molt sedentàries, per tant, les quantitats d’aliments que hem de prendre han de ser menors que les que prenien els nostres avantpassats.

¿Hi ha perill que desaparegui la nostra dieta?
No, si entre tots tractem de mantenir-la i som conscients dels avantatges que ens pot proporcionar. Gràcies a les campanyes de difusió, els països anglosaxons van prenent consciència del benefici que suposa adaptar-se a la nostra forma d’alimentació i disminuir el consum de grasses d’origen animal.
Per prevenir l’aparició de malalties cardiovasculars es tan important mantenir una alimentació pobre en grasses d’origen animal i consumir quantitats d’aliments adaptats a les nostres necessitats, com desenvolupar una activitat física que ens permeti mantenir-nos en forma i consumir l’excés de calories que solem prendre.
L’exercici físic, adaptat a l’edat, ens ajudarà a mantenir-nos en el pes adequat segons l’edat, sexe i talla.
Es important promoure entre els joves el coneixement de la nostra cuina, així com el consum de fruites i verdures i el gust per l’exercici físic.

Tots els grups polítics representats en el Senat Espanyol han instat al govern a que promogui la investigació, promoció i difusió de la dieta mediterrània, així com dels aliments que la composen, donada la importància que està adquirint en la salut dels consumidors. Així mateix els mitjans de comunicació poden fer una labor molt important en la difusió de la dieta mediterrània, fomentant el seu coneixement i el gust per plats de preparació tradicional en detriment dels menjars ràpids, tant rics en grasses pernicioses per la salut.

Mercedes Armero Fuster.
Unitat de Nutrició i Dietètica Clínica,