Espai 1r. D’ESO

UNITAT DIDÀCTICA 1. Estem sols? (L’Univers)

1.1. Introducció

Comencem amb un “petit” viatge!http://

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=rL_2eqiLEAs[/youtube]

Petit viatge? L’Univers és immens. Les unitats de mesura emprades normalment, es tornen inoperants al treballar amb grans distàncies.

La solució escollida consisteix en definir unes noves unitats de mesura.

Parlarem d’unitat astronòmica (UA) i any llum.

1.2. De vacances sense adonar-nos

Hem de tenir consciència del fet que estem en moviment. Sempre anem a la mateixa velocitat ? De què depèn la velocitat ? On és màxima  ? I mínima ?

A 1200 Km/h aproximadament, però tot és relatiu. Per què ?

107.000 Km/h Afeli i  periheli.

770.000 Km/h (230 milions d’anys)

Grup de galàxies

Comencem una classe en un punt de l’univers. Després d’un segon estem en un altre punt, i és el primer cop que hi som i on ja no hi tornarem a ser mai més.

http://www.nostranau.net/el-gran-ull

 http://www.nostranau.net/activitat-solar

http://www.nostranau.net/fotosfera

http://www.nostranau.net/taques-solars

http://www.nostranau.net/final-del-sol

UNITAT DIDÀCTICA 5.

Un trosset de vida (Part 1)
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=7El2go0EgLU&playnext=1&list=PL0B798397C3615A94&feature=results_video[/youtube]

Un trosset de vida (Part 2)

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=qH3hTzcYqH4&list=PL0B798397C3615A94[/youtube]

 

UNITAT DIDÂCTICA 6. Regnes Moneres, Protoctists i Fongs

UNA DE BOLETS

Malauradament la temporada de bolets no coincideix amb la planificació de la unitat didàctica que ja hem acabat. Aquest fet no impedeix que puguem confeccionar una bona galeria d’imatges.

Recordeu que m’haureu de fer arribar a www.cabrilsd3en3@yahoo.es les diapositives dels bolets que apareixent en el següent  llistat:

  1. Apagallums
  2. Camagroc
  3. Carlet
  4. Cep
  5. Estrelletes
  6. Farinera borda
  7. Fredolic
  8. Llenega
  9. Llengua de bou
  10. Mataparent
  11. Molleric granellut
  12. Ou de reig
  13. Ou del diable
  14. Pebràs
  15. Pet de llop
  16. Peu de rata
  17. Pixacà de garsa
  18. Rossinyol
  19. Rovelló
  20. Trompeta

Condicions exigides:

ü  Una o dues imatges per diapositiva.

ü  Cal especificar el nom en català, castellà i la nomenclatura binomial de cada bolet (Repasseu les normes)

ü  Indiqueu també, si és comestible o tòxic

ü  Data màxima d’entrega: dia  30-04-2013 a les 08,00 hores.

 

UNITAT DIDÀCTICA 7. REGNE PLANTES.

UNA DE PLANTES

Els que vulgueu avançar una mica la feina d’aquesta unitat didàctica, ja podeu fer la captura d’imatges de les següents plantes:

Alzina, arboç, argelaga, arítjol, atzavara, bruc, càdec, canya, cap d’ase, esbarzer, esparreguera, estepa blanca, estepa borrera, farigola, figuera de moro, garrofer, gatosa, ginesta, grèvol, heura, llentiscle, lligabosc, olivera, pi blanc, pi pinyer, romaní, roure i xiprer.Les condicions d’entrega són les mateixes que el treball dels bolets. Només un canvi. La data d’entrega que n’és el 5 de maig a les 08,00 hores.

UNITAT DIDÀCTICA 8. INVERTEBRATS.

 

PORÍFERS (ESPONGES)

Són organismes en la seva gran majoria marins que solen viure sobre els fons poc profunds de tots els mars i oceans del món, i fins i tot en aigües dolces.

De tots els grups d’animals macroscòpics són els més simples. La seva estructura és tan senzilla que ni tenen vertaders teixits especialitzats.

Viuen fixats al sòl. Hi ha diversos tipus d’organització de les esponges.

Organització tipus àscon.

Consisteix simplement en un sac de parets primes, travessades per nombrosos porus que comuniquen l’exterior amb la cavitat interior, que rep el nom d’atri.

Les parets són formades per dues capes de cèl·lules, una d’exterior denominada dermis, composta per cèl·lules epitelials, i una altra d’interior formada per coanòcits.

Organització tipus sícon.

Altres vegades, aquesta estructura es fa una mica més complicada, amb  l’aparició en el seu interior d’una sèrie de cambres. Aquestes cambres es comuniquen entre si per una xarxa més o menys complicada de conductes per on circula l’aigua fins l’atri.

Organització tipus lèucon.

Les esponges més evolucionades posseeixen una organització d’aquest tipus.  L’atri queda reduït a una cavitat molt petita.

 

A l’interior de l’esponja hi ha un corrent permanent d’aigua.

L’aigua entra a l’atri pels nombrosos porus de la paret. La sortida a l’exterior és a través d’un orifici que es troba a la part superior i que s’anomena òscul.

Aquest corrent arrossega petits organismes com bacteris, protozous o altres components del plàncton, i restes diminutes de matèria orgànica, que constitueixen l’alimentació de l’animal.

Es reprodueixen asexualment per gemació o fragmentació

 

CNIDARIS=CELENTERATS (ANEMONES, CORALLS i MEDUSES)

 

Són aquàtics. Quasi bé tots marins, tot i que les hidres són d’aigua dolça.

Tenen simetria radial. Què significa simetria radial?

Busca la informació necessària i dibuixa quatre figures geomètriques que tinguin simetria radial.

Incorpora una imatge d’una hidra i incorpora-la als teus apunts.

El seu cos es tou. Presenten una obertura envoltada de tentacles.

Aquests tentacles, tenen unes substàncies urticants que paralitzen a les preses i que permet capturar-les.

La obertura comunica amb una cavitat que funciona com a un “estómac”

Presenten dues formes d’organització:

El corall i les anemones viuen fixes al sòl i per això els anomenem pòlips. Tenen la boca i els tentacles mirant cap amunt.

Les meduses tenen forma de paraigua amb la boca i tentacles mirant cap avall. Es poden desplaçar.

Són carnívors i s’alimenten de zooplàncton.

La reproducció pot ser asexual i sexual amb fecundació externa.

Imatge d’un pòlip del gènere Bolocera. Fotografia d’Erling Svensen


Imatge de la medusa Cyanea sp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *