Per als historiadors és molt important saber l’ordre en què han passat els fets. Des de l’antiguitat, el temps l’organitzem amb el calendari. El calendari que fem servir actualment divideix el temps en dies, setmanes, mesos i anys. Aquesta divisió és també la que fan servir els historiadors. L’estudi de la mesura del temps i l’ordre de les dates s’anomena cronologia. Posar una sèrie de fets en ordre cronològic vol dir col·locar-los de manera que els primers estiguin al principi i els últims al final.
L’era cristiana.
S’entén per era un període de temps que s’ha començat a comptar a partir d’algun fet important.
L’era cristiana comença amb el naixement de Jesucrist l’any 1. Als països de cultura cristiana els anys es compten des d’aquesta data. Com que coneixem molts fets històrics que van passar abans de Jesucrist, aquests els comptem a l’inrevés, és a dir, pels anys que falten per al naixement de Crist. Això ho escrivim posant al darrere de la data aC (abans de Crist) o dC (després de Crist).
No totes les cultures comencen a comptar a partir de la mateixa data ni tenen els anys de 365 dies. Els països de cultura islàmica tenen l’any de 355 dies i comencen a comptar a partir d’un fet important de la vida de Mahoma que va passar l’any 622 de l’era cristiana. Els jueus encara compten de més enrere que els cristians, el seu calendari està relacionat amb la Bíblia. L’any 2006 de l’era cristiana va ser el 1427 dels islàmics i el 5767 dels jueus.
Per ordenar la història, els historiadors fan servir els segles. Un segle són 100 anys. Els segles s’escriuen en xifres romanes. L’any 0 no existeix. Com que comencem a comptar a partir de Crist, el primer segle comença l’any 1 i acaba l’any 100. Per estudiar les èpoques més antigues, s’utilitza el mil·lenni. Un mil·lenni té 1.000 anys. Per estudiar història va molt bé fer servir la línia del temps o fris cronològic.
En un fris cronològic s’hi pot representar el que ha passat en una setmana o en un mil·lenni.