Hammada	Erg	Reg

 

Al desert predomina la meteorització mecànica. Així tenim fenòmens de termoclastia (canvis forts de temperatura de dia a nit que provoquen contraccions i dilatacions de les roques i acaben per trencar-la), hidroclastia (per causa de l’aigua de les pluges, que fa que les roques s’inflin i es dessequin molt ràpidament), haloclastia (per la pressió que provoquen l’augment de volum dels cristalls de sal en les roques de les zones costaneres  i a les vores de les grans depressions tancades).

 

 Menys importància té la meteorització química, per la manca d’aigua ambiental, l’oxidació es fa sentir sobre tot en les roques ferromagnètiques i silícies. A les zones recobertes per costres calcàries, salines o amb guixos es donen fenòmens de migració col.loidal i d’hidratació. Aquest  fenomen es el responsable dels sòls halomorfes (amb abundància de sals minerals).

Els sols del desert són de colors molt variables, marró clar, gris o grocs. Sovint són calcaris i poden ser altament salins degut a la alta tassa d’evaporació i manca de drenatge, amb contínua acumulació de sals (carbonat de calci, guix, clorur de sodi). La sorra és un substrat molt comú, que contribueix a la sequera ja que drena molt ràpid la poca aigua de les precipitacions. Al desert trobem tres tipus de terrenys: hamadas o mesetes rocalloses, regs o deserts de pedres i ergs o deserts de sorra. Aquest aspectes tan diversos han donat lloc a un conjunt de topònims que es repeteixen en molts indrets del desert de Sahara.

Sovint, els pendents de les muntanyes no es suavitzen. Les vessants, soscavades per la seva base, retrocedeixen paral·lelament a sí mateixes conservant la seva forta inclinació. Al seu peu es desenvolupa una superfície plana, inclinada, és el glacis d’erosió. Finalment, els relleus, erosionats per tots costats, acaben per desaparèixer i deixen muntanyes testimoni de la seva antiga extensió són els turons-illa o inselbergs. Les pedillanures són els grans aplanaments formats pel desenvolupament de glacis que arrasen un àrea molt extensa.

Uadi. (el-uadi, uad) és un mot d’origen àrab utilitzat per denominar els llits (lleres) de rius a regions càlides i àrides o desèrtiques. Aquestes lleres són canals de desguàs, poden tenir fins a més de 100 m d’amplària; només transporten aigua durant breus temporades plujoses (d’hores, dies, o com a molt setmanes de durada) que poden ser semianuals, anuals o encara més esporàdiques i impredictibles, tant en l’època de l’any en què ocorren com en la quantitat de pluja.
Els uadi només transporten llims, sorres i graves, però en les grans crescudes desplacen fragments de roques de gran tamany. L’erosió de les aigües és, bàsicament, lateral, amb molt poca incidència de l’erosió lineal. L’aigua difosa pot cobrir els vessants que s’estenen al peu de les muntanyes amb una fina pel·lícula d’aigua carregada de materials, on la disposició de les pedres i de la vegetació originen la formació de fils de corrent.

Les xarxes hidrogràfiques es troben en un estat embrionari. A les regions properes al mar, els uadi poden arribar fins el litoral. Però en el centre dels continents, les aigües es perden al centre de les depressions, és el fenomen de l’endorreisme. El glacis d’erosió passa a una plana de acumulació on l’aigua, al evaporar-se, abandona els materials que portava com a càrrega. A la part central de les depressions, s’estén  la sebkha, una llacuna salobre, habitualment seca, amb plaques de sal a les vores. Durant les crescudes importants, les  sebjas i chotts es cobreixen amb una prima pel·lícula d’aigua.

Sebkha És una depressió endorreica tancada de fons pla, amb eflorescències salines freqüents i sòls halomorfs que impedeixen el creixement de vegetació, pròpia del nord d’Àfrica. Sebkha és una forma dialectal de l’àrab difosa pels geomorfòlegs francòfons. La forma corresponent a l’àrab clàssic és sabkha. Altres formes son sebcha; sebka; sibjet.

Chott. És la forma francesa, la forma àrab se shott o šhat, ??, “costa, delta”, derivada de la paraula “sobrepassat, desviat”. És el nom de les depressions salines a la zona sahariana, que estan seques a l’estiu però s’inunden amb les pluges a la tardor o hivern. Són les Sebkhas de grans dimensions, plenes permanentment d’aigua salada, pròpia del nord d’Àfrica.

Oasis. Són illots de vegetació i concentració faunística. La seva ubicació al llarg del territori determinà, en temps prehistòrics, las migracions humanes i las rutes de las caravanes, creant-se, als seus marges, pobles i ciutats. Un oasis és una font permanent de aigua potable, al voltant del qual creixen palmeres, oliveres i arbres fruiters, i es poden desenvolupar activitats agrícoles i la cria dels ramats.

 

Sebkha	Chott	Oasis	Wadi

Albufera- buhayrah, buhayrat
Altiplà- djebel
Altura- emi
Badia- ghubbat, khalij
Bassa- aquelmin, magder
Blanc- abiada
Blau- azrak
Canal- qanat
Ciutat- medina
Cresta- aguerguer
Depressió- hofrat, ghor, munkhafad
Desert- edelén, sshara, sarir
Desert de lava- harrat
Desert de pedra- rag, hammada, serir
Desert de dunes- erg, idhan
Desert de sorra- nafud
Duna- agrad, gherd, guerd, samlat, ramlat, irk, ramlat
Font- aain, ain
Llac- birkat, berket, hawr
Llac intermitent- dart
Llac salat sec- chott
Llac salat- sebja- sabkhat, sebka, sebkha, sebkra
Mar- bahr
Meseta- farsh, hammadat, naj
Muntanya- adrar, gebel, guelb, jabal, jebel, qurnat
Pas- adreiq, bab, chorma
Pastura- grair, graret, greir
Plana conreada- gefara
Presa- sadd
Poble- aadam
Pou- aaglet, aagueilet, bir, buir, hasi, hassi
Port- marsa, mersa
Torrent- asdam, fachat, oued, remz, uad, uadi, udei, wad, wadi, nahr
Turó- ras, tell
Vall- saguia, wadi