El vent pot   transportar partícules que poden arribar del tamany de la sorra. Les més freqüents són partícules del tamany llim poden ser transportades en suspensió fins a distàncies d’alguns milers de quilometres i dipositar-se en regions molt llunyanes del seu origen. Les partícles més grans són transportades per arrosegament damunt del terra. Una altre forma de transport és per saltació, quan una partícula cau damnt del terra pot picar contra una altre partícula que s’aixeca i així succesivament.

La força dels vents, quasi constants, arrossega poc a poc, grans quantitats de petites partícules. Quan el vent minva de força els materials transportats es dipositen damunt del sòl originant les dunes. Una gran part del sòl del Sahara Occidental està format per una superfície plana i dura de pedra coberta en molts llocs per una lleugera capa de sorra d’uns cinc centímetres de gruix. En aquests terrenys es pot caminar en totes direccions. En altres parts del sòl del Sahara Occidental es veuen camps de dunes formant veritables cadenes de muntanyes, orientades sempre en la direcció dels vents dominants: de Nord a Sud. La formació d’un camp de dunes s’inicia en cobrir-se el sòl de pedra per capes irregulars de sorra orientades en el sentit  en que bufa el vent; després, defensades per les plantes, que creixen esporàdicament, es van formant dipòsits de sorra que creixen lentament, en forma de mitja lluna amb banyes que s’estiren cap el Sud. Aquestes dunes s’uneixen amb d’altres, en sentit transversal al vent dominant, fins a formar elevacions corbades de cent a cent cinquanta metros de longitud i de sis a vuit metros d’alçada.

Formació i migració d’una duna amb el vent bufant en una direcció

Canvi de la direcció del vent

Duna fòssil amb vàries direccions del vent

Tipus de dunes

Duna  longitudinal- presenten crestes paral.leles en la direcció del vent domintant, amb cares molt definides separades per zones més planeres.  Els vents bufen en dues direccions diferents, un a 90 graus de l’altre. es formen crestes defins 40 km de longitud.

Duna transversal- presenten una única cara d’esllavissament. la sorra transportada forma un angle de 90 graus respecte a la cresta de la duna. les cares de la duna són rectes.

Barjans- tenen forma de mitja lluna, transversals al vent, amb un pendent suau i ales o banyes orientades en el sentit en que bufa el vent, sovint constant en una única direcció.

Dunes en forma d’estel- tenen una elevació central de la que surten llargues arestes radials. es formen quan el vent bufa en moltes direccions al llarg de l’any.