hola, al desert les persones viuen més anys… Continue reading
hola
Leave a reply
El vents del desert
El Sirocco és un vent càlid i molt sec que bufa del SE-SW des del desert del Sahara. És produeix quan una depressió es desplaça sobre la Mediterrània i Nord d’Àfrica cap a l’est. És més freqüent a la primavera i tardor, bufant de 10 a 12 hores seguides i a vegades fins a 36 hores amb velocitats de 100 km/h. Al seu pas, la visibilitat es redueix considerablement per la gran quantitat de partícules de pols que arriba a portar. Quan el vent travessa la Mediterrània, es carrega d’humitat a causa de la seva elevada temperatura. Als països del sud d’Europa augmenta la temperatura fins als 30 ó 40 graus i quan plou dona lloc a les pluges de fang. Sovint afecta a les persones sensibles a canvis d’humor i mal de cap. Aquest vent rep diferents noms segons els països. A Tunísia i sud d’Algèria és el Chili, a Líbia és el Ghibli, a Egipte és Khamsim i Kamnassen, a Israel el Sharaven.
El Haboob és un vent calent i sec, carregat de grans quantitats de pols i sorra amb alçades de 1.000 metres, sovint associat a tempestes i tornados. S’origina a partir dels anticiclons que s’estableix al desert del Sahara. Bufa durant unes tres hores en els mesos de abril a maig en direcció N a l’hivern o E, SE o S a l’estiu. A Khartum el nombre de haboobs és d’uns 24 a l’any.
 |
 |
El Harmattan és un vent alisi, sec i càlid, que bufa del SW i W des del novembre fins el mes de març. És un vent molt irritable per a les persones que carrega de pols i sorra l’aire (bruma de harmattan) obligant a cancel·lar els vols dels avions.
Mapa de la regió del Teneré
El transport pel vent
El vent pot transportar partícules que poden arribar del tamany de la sorra. Les més freqüents són partícules del tamany llim poden ser transportades en suspensió fins a distàncies d’alguns milers de quilometres i dipositar-se en regions molt llunyanes del seu origen. Les partícles més grans són transportades per arrosegament damunt del terra. Una altre forma de transport és per saltació, quan una partícula cau damnt del terra pot picar contra una altre partícula que s’aixeca i així succesivament.
|
Partícules |
Diàmetre (mm) |
Velocitat vent (m/seg.) |
Velocitat vent (km/hora) |
|
Llim |
0,05-0,01 |
0,1-0,05 |
0,36-0,18 |
|
Sorra fina |
0,1 |
1-1,5 |
3,6-5,4 |
|
Sorra mitjana |
0,5 |
5-6 |
16,5-21,6 |
|
Sorra gruixuda |
1 |
10-12 |
36-43,2 |
Característiques climàtiques
Des de la costa del Sahara Occidental i fins a uns trenta quilòmetres cap a l’interior, es deixa sentir la influència del mar amb un clima agradable que, poques vegades, en ple estiu, puja de trenta graus centígrads. Aquest clima litoral es diferencia notablement del clima de l’interior, on s’accentuen notablement les temperatures a mida que es allunyem de la costa. A l’interior, les temperatures màximes absolutes diürnes han registrat cinquanta i cinquanta i cinc graus centígrads. La característica essencial del clima del Sahara Occidental és la gran oscil·lació termomètrica entre el dia i la nit en totes les estacions. No és estranya una oscil·lació de vint-i-cinc graus centígrads en un dia. Si durant les hores de calor es pateixen temperatures sufocants, las nits son fredes i humides.
La manca de pluges es deu a la alta pressió subtropical. Les masses d’aire han perdut la major part del seu vapor després de viatjar damunt llargues distàncies damunt del continent. Així, la manca de vapor d’aigua fa que un 90% del calor del sol arribi fins el sòl.
El Sahara Occidental es troba sota la influència dels vents alisis, de procedència marítima. L’alisi bufa sempre del N-NE embrutant l’atmosfera, a causa de la pols transportada en suspensió pel vent responsable dels fenòmens d’erosió que s’observen en el sòl del desert. El vent, al convertir-se en vendaval i arribar a una velocitat superior als cinquanta quilometres por hora, colpeix les plantes i es la causa de l’esterilitat del desert. L’alisi provoca poques pluges ja que al penetrar en el continent s’escalfa i es seca a mida que avança cap el Sud. A la zona meridional del Sahara Occidental també bufa el contraalisi cap el N-NE, direcció de la que ve l’alisi.
A més a més d’aquests vents constants, hi ha també un vent variable, típic del desert: el siroco o irifi. És un vent càlid i violent que bufa de l‘Est o del E-SE, de una extraordinària sequera, produït per l’establiment de baixes pressions en la zona costera o a les rodalies de les illes Canàries. El siroco arriba als seixanta quilometres per hora, encara que bufa poques vegades i no sol durar més de dos o tres dies, però resulta molt molest i perjudicial per la seva elevada temperatura i les masses de pols i sorra que arrossega.
La sedimentació eòlica-I
La força dels vents, quasi constants, arrossega poc a poc, grans quantitats de petites partícules. Quan el vent minva de força els materials transportats es dipositen damunt del sòl originant les dunes. Una gran part del sòl del Sahara Occidental està format per una superfície plana i dura de pedra coberta en molts llocs per una lleugera capa de sorra d’uns cinc centímetres de gruix. En aquests terrenys es pot caminar en totes direccions. En altres parts del sòl del Sahara Occidental es veuen camps de dunes formant veritables cadenes de muntanyes, orientades sempre en la direcció dels vents dominants: de Nord a Sud. La formació d’un camp de dunes s’inicia en cobrir-se el sòl de pedra per capes irregulars de sorra orientades en el sentit en que bufa el vent; després, defensades per les plantes, que creixen esporàdicament, es van formant dipòsits de sorra que creixen lentament, en forma de mitja lluna amb banyes que s’estiren cap el Sud. Aquestes dunes s’uneixen amb d’altres, en sentit transversal al vent dominant, fins a formar elevacions corbades de cent a cent cinquanta metros de longitud i de sis a vuit metros d’alçada.
Formació i migració d’una duna amb el vent bufant en una direcció
Canvi de la direcció del vent
Duna fòssil amb vàries direccions del vent
Tipus de dunes
Duna longitudinal- presenten crestes paral.leles en la direcció del vent domintant, amb cares molt definides separades per zones més planeres. Els vents bufen en dues direccions diferents, un a 90 graus de l’altre. es formen crestes defins 40 km de longitud.
Duna transversal- presenten una única cara d’esllavissament. la sorra transportada forma un angle de 90 graus respecte a la cresta de la duna. les cares de la duna són rectes.
Barjans- tenen forma de mitja lluna, transversals al vent, amb un pendent suau i ales o banyes orientades en el sentit en que bufa el vent, sovint constant en una única direcció.
Dunes en forma d’estel- tenen una elevació central de la que surten llargues arestes radials. es formen quan el vent bufa en moltes direccions al llarg de l’any.
La sedimentació eòlica-II
 |
 |
 |
| Ripples | Barjan | Duna estrella |
 |
 |
 |
| Duna paral.lela | Duna transversal | Duna longitudinal |
L’erosió eòlica
L’itinerari del rally
Toponimia del desert
 |
 |
 |
|
| Hammada | Erg | Reg | |
Al desert predomina la meteorització mecànica. Així tenim fenòmens de termoclastia (canvis forts de temperatura de dia a nit que provoquen contraccions i dilatacions de les roques i acaben per trencar-la), hidroclastia (per causa de l’aigua de les pluges, que fa que les roques s’inflin i es dessequin molt ràpidament), haloclastia (per la pressió que provoquen l’augment de volum dels cristalls de sal en les roques de les zones costaneres i a les vores de les grans depressions tancades).
Menys importància té la meteorització química, per la manca d’aigua ambiental, l’oxidació es fa sentir sobre tot en les roques ferromagnètiques i silícies. A les zones recobertes per costres calcàries, salines o amb guixos es donen fenòmens de migració col.loidal i d’hidratació. Aquest fenomen es el responsable dels sòls halomorfes (amb abundància de sals minerals).
Els sols del desert són de colors molt variables, marró clar, gris o grocs. Sovint són calcaris i poden ser altament salins degut a la alta tassa d’evaporació i manca de drenatge, amb contínua acumulació de sals (carbonat de calci, guix, clorur de sodi). La sorra és un substrat molt comú, que contribueix a la sequera ja que drena molt ràpid la poca aigua de les precipitacions. Al desert trobem tres tipus de terrenys: hamadas o mesetes rocalloses, regs o deserts de pedres i ergs o deserts de sorra. Aquest aspectes tan diversos han donat lloc a un conjunt de topònims que es repeteixen en molts indrets del desert de Sahara.
Sovint, els pendents de les muntanyes no es suavitzen. Les vessants, soscavades per la seva base, retrocedeixen paral·lelament a sí mateixes conservant la seva forta inclinació. Al seu peu es desenvolupa una superfície plana, inclinada, és el glacis d’erosió. Finalment, els relleus, erosionats per tots costats, acaben per desaparèixer i deixen muntanyes testimoni de la seva antiga extensió són els turons-illa o inselbergs. Les pedillanures són els grans aplanaments formats pel desenvolupament de glacis que arrasen un àrea molt extensa.
Uadi. (el-uadi, uad) és un mot d’origen àrab utilitzat per denominar els llits (lleres) de rius a regions càlides i àrides o desèrtiques. Aquestes lleres són canals de desguàs, poden tenir fins a més de 100 m d’amplària; només transporten aigua durant breus temporades plujoses (d’hores, dies, o com a molt setmanes de durada) que poden ser semianuals, anuals o encara més esporàdiques i impredictibles, tant en l’època de l’any en què ocorren com en la quantitat de pluja.
Els uadi només transporten llims, sorres i graves, però en les grans crescudes desplacen fragments de roques de gran tamany. L’erosió de les aigües és, bàsicament, lateral, amb molt poca incidència de l’erosió lineal. L’aigua difosa pot cobrir els vessants que s’estenen al peu de les muntanyes amb una fina pel·lícula d’aigua carregada de materials, on la disposició de les pedres i de la vegetació originen la formació de fils de corrent.
Les xarxes hidrogràfiques es troben en un estat embrionari. A les regions properes al mar, els uadi poden arribar fins el litoral. Però en el centre dels continents, les aigües es perden al centre de les depressions, és el fenomen de l’endorreisme. El glacis d’erosió passa a una plana de acumulació on l’aigua, al evaporar-se, abandona els materials que portava com a càrrega. A la part central de les depressions, s’estén la sebkha, una llacuna salobre, habitualment seca, amb plaques de sal a les vores. Durant les crescudes importants, les sebjas i chotts es cobreixen amb una prima pel·lícula d’aigua.
Sebkha És una depressió endorreica tancada de fons pla, amb eflorescències salines freqüents i sòls halomorfs que impedeixen el creixement de vegetació, pròpia del nord d’Àfrica. Sebkha és una forma dialectal de l’àrab difosa pels geomorfòlegs francòfons. La forma corresponent a l’àrab clàssic és sabkha. Altres formes son sebcha; sebka; sibjet.
Chott. És la forma francesa, la forma àrab se shott o šhat, ??, “costa, delta”, derivada de la paraula “sobrepassat, desviat”. És el nom de les depressions salines a la zona sahariana, que estan seques a l’estiu però s’inunden amb les pluges a la tardor o hivern. Són les Sebkhas de grans dimensions, plenes permanentment d’aigua salada, pròpia del nord d’Àfrica.
Oasis. Són illots de vegetació i concentració faunística. La seva ubicació al llarg del territori determinà, en temps prehistòrics, las migracions humanes i las rutes de las caravanes, creant-se, als seus marges, pobles i ciutats. Un oasis és una font permanent de aigua potable, al voltant del qual creixen palmeres, oliveres i arbres fruiters, i es poden desenvolupar activitats agrícoles i la cria dels ramats.
 |
 |
 |
 |
| Sebkha | Chott | Oasis | Wadi |
Albufera- buhayrah, buhayrat
Altiplà- djebel
Altura- emi
Badia- ghubbat, khalij
Bassa- aquelmin, magder
Blanc- abiada
Blau- azrak
Canal- qanat
Ciutat- medina
Cresta- aguerguer
Depressió- hofrat, ghor, munkhafad
Desert- edelén, sshara, sarir
Desert de lava- harrat
Desert de pedra- rag, hammada, serir
Desert de dunes- erg, idhan
Desert de sorra- nafud
Duna- agrad, gherd, guerd, samlat, ramlat, irk, ramlat
Font- aain, ain
Llac- birkat, berket, hawr
Llac intermitent- dart
Llac salat sec- chott
Llac salat- sebja- sabkhat, sebka, sebkha, sebkra
Mar- bahr
Meseta- farsh, hammadat, naj
Muntanya- adrar, gebel, guelb, jabal, jebel, qurnat
Pas- adreiq, bab, chorma
Pastura- grair, graret, greir
Plana conreada- gefara
Presa- sadd
Poble- aadam
Pou- aaglet, aagueilet, bir, buir, hasi, hassi
Port- marsa, mersa
Torrent- asdam, fachat, oued, remz, uad, uadi, udei, wad, wadi, nahr
Turó- ras, tell
Vall- saguia, wadi