Arxiu d'etiquetes: zoologia

Iain Couzin: “Hi ha animals que prenen decisions de forma democràtica”

Investiga el comportament col·lectiu d’insectes i animals més complexos, com els primats.

“A la selva tropical vaig estudiar a la marabunta, la formiga legionària, que pràcticament és cega. I són capaços de formar ponts entrellaçant els seus cossos i enormes i complexos camins amb carrils per a minimitzar la congestió. Són una de les meravelles del món. L’organització es fa per contacte entre individus. No hi ha cap, no hi ha ningú que els digui què fer.”

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190613/462844383697/iain-couzin-sistemas-complejos-animales-votan.html

Pensemos en el cerebro, formado por millones de neuronas. Cada una de ellas realiza un proceso relativamente sencillo pero de forma conjunta permiten la toma de decisiones, la adquisición de nuevos recuerdos, el lenguaje, los sentimientos. Lo mismo ocurre con las hormigas, los bancos de peces o los rebaños, sistemas complejos cuyo comportamiento colectivo no se explica a partir de cada individuo, sino de las interacciones entre todos los elementos. Continua la lectura de Iain Couzin: “Hi ha animals que prenen decisions de forma democràtica”

La sequera provoca el declivi d’ocells i papallones a la Mediterrània

La sequera és la principal culpable de la disminució del nombre d’ocells i papallones a la Mediterrània, segons un estudi elaborat en base a dades recollides durant 17 anys de seguiment d’ocells i 25 anys d’estudi de papallones a Catalunya.

Segons l’estudi, a la conca mediterrània el canvi climàtic està comportant un increment progressiu de la temperatura i una disminució de la precipitació, la qual cosa afecta els ecosistemes, veient que les espècies pròpies d’ambients càlids estan en augment, mentre que les de llocs freds estan en regressió.

El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha informat en una nota de premsa que investigadors de l’Institut Català d’Ornitologia i del Museu de Ciències Naturals de Granollers (Barcelona) han realitzat un estudi que demostra que els efectes de la temperatura , que només són significatius en les poblacions d’aus, són menors que els de la sequera en els dos casos.

Continua la lectura de La sequera provoca el declivi d’ocells i papallones a la Mediterrània

Les mares bonobo s’alien amb els seus fills per trobar-los parella

Després d’una anàlisi genètic, l’equip demostra que en realitat es tracta de mares que ajuden els seus fills adults a reproduir-se. Un equip d’investigadors ha observat aquest fenomen en diferents poblacions silvestres de primats.

En el món animal, les mares bonobo (‘Pa paniscus’, també coneguts com ximpanzés pigmeus) no es queden de potes creuades esperant que els seus fills trobin parella. Al contrari. Un nou estudi, publicat aquest dilluns a la revista ‘Current Biology’, demostra que les matriarques primats tenen un paper actiu en l’aparellament dels seus successors. El seu objectiu, garantir una pròspera descendència i, és clar, assegurar-se que tindran molts néts.

https://www.publico.es/sociedad/animales-bonobas-alian-hijos-encontrarles-pareja.html

El científico Martin Surbeck, del Instituto Max Planck de Antropología Evolutiva en Alemania, pasó largas temporadas con bonobos salvajes de la República Democrática del Congo hasta que un día empezó a hacer unas observaciones “extrañas”, según las califica. “Había hembras que se comportaban como machos durante la competencia por las hembras”, señala el primatólogo.

Esas hembras luchaban contra los machos que intentaban copular y les agredían cuando estos intentaban interferir en el apareamiento de otros machos. “Me pregunté por qué se metían en los asuntos de otros… Cuando descubrimos que genéticamente eran madres de hijos adultos, tuvo más sentido”, confiesa. Continua la lectura de Les mares bonobo s’alien amb els seus fills per trobar-los parella

El coala, funcionalment extint a Austràlia

Els coales estan “funcionalment extints”: per què només queden 80.000 exemplars. Estan desapareixent pel canvi climàtic. Si res hi posa remei aquesta serà l’última generació de coales.

Són un dels animals més característics. Hi ha poques espècies tan exòtiques que siguin més conegudes que els coales, però això podria canviar en els propers anys. I és que, segons apunten els experts, l’espècie estaria a prop de desaparèixer en la propera generació a causa de la pèrdua d’hàbitats que estan patint i l’absència d’una quantitat suficient d’adults reproductors que sostingui la seva evolució.

La població s’ha reduït tant que ja no té cap efecte en l’entorn que l’envolta i el nombre d’adult reproductors que queden amb vida són insuficients per a sostenir l’espècie. Segons aquests investigadors, qualsevol tipus de malaltia genètica o patogen significaria la fi de l’espècie.

Els coales sempre han ajudat a l’ecosistema d’Austràlia en mastegar les fulles dels arbres dels seus boscos i fertilitzar el sòl amb els seus excrements. Però ja estan classificades com a vulnerables a Queensland, Nova Gal·les del Sud i la zona de Sidney. I encara que no estan catalogats com a vulnerables a Victoria o al sud d’Austràlia, es deu al fet que es creu que les poblacions locals ja s’han extingit. Continua la lectura de El coala, funcionalment extint a Austràlia

“Salvem les abelles!”: La iniciativa ciutadana europea que s’obre pas a Brussel·les per preservar la pol·linització

Els impulsors demanen a la Comissió que adopti  la legislació per necessària per mantenir i millorar els hàbitats dels insectes com a indicadors d’un entorn intacte.

Si la iniciativa, llançada a Alemanya, rep un milió de signatures en un any, procedents d’almenys set Estats membres, la Comissió s’ha de pronunciar en un termini de tres mesos.

A Europa, el 9% de les espècies d’abelles i papallones estan amenaçades i les poblacions disminueixen en un 37% en el cas de les abelles, segons la IUCN

https://www.eldiario.es/sociedad/Bruselas-registra-iniciativa-ciudadana-Salvemos_0_899410288.html

Las abejas son fundamentales para la polinización. Es decir, para garantizar el intercambio de polen entre las flores, cuyo fin es lograr la reproducción de cualquier tipo de semilla y de frutas, fundamental para la vida en el planeta. ¿Y cuál es el problema? Que las abejas están cada vez más amenazadas.   Continua la lectura de “Salvem les abelles!”: La iniciativa ciutadana europea que s’obre pas a Brussel·les per preservar la pol·linització

El plàtan en risc per culpa del canvi climàtic

La malaltia fúngica de la Sigatoka negra, que assola els cultius de plàtan, s’expandeix per culpa del canvi en les temperatures i la humitat. La Sigatoka negra, causada pel fong Mycosphaerella fijiensis, és la malaltia foliar que representa la principal limitant en la
producció del plàtan i banana a nivell mundial. La
malaltia afecta l’àrea foliar fotosintètica de la planta i, en
conseqüència, els raïms i els fruits tenen un menor pes en
comparació amb plantes sanes. Addicionalment, infeccions severes
de la Sigatoka negra causen la maduresa prematura del fruit.

L’equip d’investigadors ha pogut demostrar que el canvi climàtic ha creat les condicions de temperatura i humitat òptimes per a la germinació i el creixement de les espores i ha fet que les copes dels cultius siguin més humides, el que eleva el risc d’infecció per Sigatoka negra en moltes àrees de cultiu a Amèrica Llatina.
Aquesta malaltia fúngica pot reduir la fruita produïda per les plantes infectades fins a un 80 per cent.

https://www.lavanguardia.com/natural/cambio-climatico/20190506/462062336593/enfermedad-cultivo-platano-hongo-sigatoka-negra-cambio-climatico.html

La enfermedad de la Sigatoka negra se detectó por primera vez en Asia a finales del siglo XX. Ahora, esta devastadora enfermedad que afecta los cultivos de plátano, ha saltado el Pacífico para llegar a América Latina y expandirse por las grandes extensiones de cultivo en el Caribe. El principal responsable de esta expansión es el cambio climático, según muestra una investigación reciente. Continua la lectura de El plàtan en risc per culpa del canvi climàtic

La presència de l’os i el llop a Aragó revifa el debat sobre què fer amb aquestes especies protegides

Podem jugar a ser Dèu? El que està clar es que no podem treure i posar espècies a la nostre conveniència, s’han de respectar sempre els ecosistemes de la zona.

Paral·lelament  l’os Goiat hi torna: primer atac a bestiar després de la hibernació. Pirotècnia, bales de fogueig i de cautxú són les mesures que s’aplicaran per reeducar-lo.

L’os Goiat s’ha despertat de la hibernació i ha reincidit en els atacs al bestiar que el van posar en el punt de mira de ramaders del Pirineu l’estiu passat. L’atac a un poltre de pocs dies al municipi d’Arres la matinada de diumenge ha dut les administracions a activar una segona fase del protocol que es va pactar per intentar reeducar-lo.

A partir d’ara es desplegaran mesures per foragitar-lo i procurar que aquest exemplar –el més controvertit entre la quarantena que poblen el Pirineu– canviï els seus hàbits predadors. El protocol preveu l’ús de pirotècnia, de bales de fogueig o bales de cautxú a les quals es pot recórrer en cas que l’animal tingui una conducta “inadequada”. Entre altres mesures, el protocol també preveu cobrir amb una malla electrificada el cos del poltre mort per foragitar l’animal si, com és habitual, torna al lloc de l’atac els pròxims dies, segons han informat fonts del departament de Territori.

Si aquesta segona fase del protocol no funcionés, el cas de Goiat es traslladaria al grup de treball que haurà de decidir si s’extreu l’exemplar del Pirineu, una opció que ja va estar damunt la taula l’estiu passat després que l’os protagonitzés 13 atacs contra bestiar, principalment eugues i cavalls.

Veure també :https://www.ara.cat/societat/os-Goiat-mata-poltre-despres-hivernacio-primer-atac-Pirineu_0_2216178528.html

https://www.eldiario.es/aragon/presencia-Aragon-reaviva-especies-protegidas_0_888911546.html

Los ganaderos aragoneses vuelven a estar preocupados y a buscar el amparo de las instituciones ante la reaparición del oso y el lobo. Dos especies protegidas para las que, sin embargo, se reclaman medidas con las que frenar su presencia en el momento. El Gobierno de Aragón se mantiene en los postulados de toda la legislatura, mientras asociaciones como Adelpa (Asociación de Entidades Locales del Pirineo Aragonés) reclaman que, al menos, aquellos que ven cómo se ponen en peligro sus medios de vida dispongan de más información y se prevengan posibles ataques. Continua la lectura de La presència de l’os i el llop a Aragó revifa el debat sobre què fer amb aquestes especies protegides

Les aus rares disparen les alarmes del canvi climàtic a les Canàries

El desert va avançant. Les aus són principals bioindicadors naturals.   Els experts interpreten l’aparició d’espècies tropicals i desèrtiques a les Illes com a noves proves de l’escalfament global. Coincideixen a interpretar totes aquestes aparicions inusuals, en lent però constant augment, com a evidències biològiques de la tropicalització de Canàries. L’any 2017 hi va haver 37 calitges forts enfront de les quatre o cinc d’anys anteriors, vents que empenyen a les aus a les Canàries orientals des d’Àfrica.

https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/disparan-alarmas-cambio-climatico-Canarias_0_887861728.html

Todo empezó con la aparición de una insólita especie de pájaro que, con suerte, se deja ver una o dos veces al año en las islas orientales de Canarias, el calamoncillo africano. Es una rara gallineta de color azul iridiscente propia del África subsahariana y Madagascar. Cuando algunos ornitólogos se acercaron hace dos años a un barranco de Fuerteventura, próximo a Puerto del Rosario, para disfrutar de su extraña apariencia, descubrieron prácticamente al lado a un pájaro todavía más raro, un avetorillo plomizo, una diminuta garcilla africana propia de los ríos tropicales distribuida al sur del desierto del Sáhara, desde Senegal hasta Sudáfrica. Se trataba de la cuarta observación en Canarias y la quinta del Paleártico Occidental. Continua la lectura de Les aus rares disparen les alarmes del canvi climàtic a les Canàries

Rescaten una orangutana després de rebre 74 trets de perdigons a Indonèsia

La femella adulta, d’uns 30 anys ha pogut ser salvada pels veterinaris encara es troba en cures intensives i segueix greu, mentre que la cria va morir per malnutrició.  Prop de 1.000 orangutans moren cada any a Sumatra i Borneo, Per què? Es considera un animal en perill d’extinció per la destrucció del seu hàbitat natural.

https://www.publico.es/sociedad/animales-rescatan-orangutana-recibir-74-disparos-perdigones-indonesia.html

Una orangutana fue encontrada con 74 disparos de perdigón en el cuerpo junto a su cría, que murió horas después por malnutrición, en la provincia indonesia de Aceh, según ha anunciado este martes el Ministerio de Medioambiente.

Los orangutanes fueron rescatados el pasado sábado por la agencia de conservación indonesia (BKSDA) en los alrededores de la ciudad Subulussalam, en la provincia de Aceh, donde fueron localizados por residentes, y los trasladó a un centro de cuarentena cercano en el distrito de Sibolangit, en la mitad norte de la isla de Sumatra.

“La madre presentaba heridas en la mano derecha, la pierna derecha y la espalda, mientras que el bebé de un mes de edad presentaba síntomas de malnutrición“, dijo el ministerio de Medioambiente en las redes sociales. Continua la lectura de Rescaten una orangutana després de rebre 74 trets de perdigons a Indonèsia

Gran part de la superfície de l’oceà canviarà de color a finals de segle

Les regions blaves, mes blaves, les verdes més verdes.  La barreja d’espècies en diversos llocs canviarà a mesura que les temperatures augmentin a tot el món. Els investigadors  van simular la forma en què el fitoplàncton absorbeix i reflecteix la llum, i com canvia el color de l’oceà a mesura que l’escalfament global afecta la composició de les comunitats de fitoplàncton. Ha estat publicat en un article publicat a Nature Communications. Continua la lectura de Gran part de la superfície de l’oceà canviarà de color a finals de segle