Arxiu d'etiquetes: zoologia

Més de 5.000 persones a Austràlia picades per caravel·les portugueses

L’autoritat responsable del rescat marítim a l’estat australià de Queensland va anunciar que les caravel·les portugueses havien arribat a un total de 22.282 banyistes, víctimes de picades extremadament doloroses, entre l’1 i el 7 de gener.

La perillosa caravel·la portuguesa va arribar  també a les platges de Mallorca el maig de l’any passat. El servei de coordinació de platges i zones de bany de l’Àrea d’Ecologia, Agricultura i Benestar Animal de l’Ajuntament de Palma va activar un protocol d’actuació i inspecció després de la troballa d’un exemplar mort de caravel·la portuguesa (‘Physalia physalis’) a la platja del Molinar, a la zona del monument de la Rosa dels Vents. Veure també

El nom comú d’aquesta espècie, caravel·la portuguesa, prové del seu nom portuguès caravel·la portuguesa, i es diu així per la part aèria del cos, és a dir, la part que normalment és damunt de l’aigua, que és similar a una vela triangular dels vaixells portuguesos dels segles XV i XVII, que també s’anomena vela llatina.

La caravel·la portuguesa no té ulls, ossos ni anus, i excreta directament per la boca. A més de la vela gelatinosa que li permet recórrer els oceans impulsada pels vents, les marees i els corrents marins, del cos central pengen nombrosos tentacles que li serveixen per a agafar les preses i amb els quals pot aplegar a tindre una llargària de 30 metres.

Aquest tentacles estan proveïts de càpsules urticants denominades cnidocists, que poden paralitzar un peix gran i afectar seriosament l’ésser humà. Continua la lectura de Més de 5.000 persones a Austràlia picades per caravel·les portugueses

Cinc espècies del regne animal que van lluitar per arribar vives al 2019

2018 ha estat un any dur per a algunes espècies, per no dir per moltes. Acabem amb tot, i sinó trafiquem amb el que podem. Veure també: Tràfic de macacos: cries entaforades al cotxe per burlar la frontera espanyola. No entenem que vol dir la biodiversitat.

L’estat de conservació de la taràntula ataronjada, el gecko de Durrel, el mer de set bandes, el Oric beisa i el gripau de l’erm ha empitjorat en els últims dotze mesos a causa del canvi climàtic, la caça i la destrucció del seu hàbitat, són algunes d’aquestes espècies…

Mamíferos, reptiles y anfibios. Bestias grandes y diminutos insectos. Cada año, cientos de animales están en peligro a causa del cambio climático y el impacto de la actividad humana. Continua la lectura de Cinc espècies del regne animal que van lluitar per arribar vives al 2019

‘L’extinció no és una opció’: l’impuls de $ 1 mil millones per estalviar vida de les orques a Washington ( vídeo)

El governador proposa destruir preses, reparar els hàbitats i limitar l’observació de balenes a fi de reduir  criatures que lluiten per sobreviure. És una espècie en pròxima extinció si no ho aturem.

Vídeo nedant entre orques…

‘Extinction is not an option’: the $1bn push to save orcas in Washington

Governor proposes destroying dams, repairing habitats and limiting whale-watching in bid to save struggling creatures

A female orca leaps from the water while breaching in Puget Sound, west of Seattle.
 A female orca leaps from the water while breaching in Puget Sound, west of Seattle. Photograph: Elaine Thompson/AP

Five months after twin tragedies cast a spotlight on the state’s ailing orcas, Washington plans to spend more than $1bn to stave off extinction.

If enacted, a proposal from the governor, Jay Inslee, would knock down two dams, repair habitat and place a three-year ban on orca watching. Crucially, Inslee hopes to shore up salmon runs that feed the orca while cleaning and quieting the waters in which they live.

The deaths of two young orca this summer transfixed the nation and inspired a desperate push to save the black-and-white creatures, also called killer whales, who are treasured regional symbols. A shortage of Chinook salmon, pollution, and marine noise caused by boats – which blinds their echolocation – has led to diminishing numbers of orcas. Three years have passed since an orca calf born in the region has survived.

Worries of imminent extinction prompted demands for action from state leaders. Inslee’s answer came earlier this week as the governor, a Democrat thought to hold presidential ambitions, outlined the billion-dollar, two-year proposal.

“When we save the orcas from toxins, when we save the orcas from pollution, we save ourselves,” Inslee said, describing the proposal as an “unprecedented effort”.

The proposal comes as the resident orca population approaches a point of no return. Many fear that, absent a dramatic change, soon there may be too few orca to rebuild the population.

Governor Jay Inslee: ‘When we save the orcas from pollution, we save ourselves.’
 Governor Jay Inslee: ‘When we save the orcas from pollution, we save ourselves.’ Photograph: Jason Redmond/AFP/Getty Images

“That’s when extinction happens,” says the state senator Kevin Ranker. “We’re hopefully not there yet, but if we’re not, we are right at the brink.”

A three-year ban on whale-watching near orca that live full-time in Washington waters is the most immediate change proposed by the governor.

Ranker, a Democrat whose constituents include whale watch operators in the San Juan Islands, said the moratorium delivered an immediate benefit to the starving orca while still allowing tourists to observe gray and humpback whales, as well as ocean-going orca that visit Washington waters. The restriction also buys time as habitat restoration, pollution reduction and dam removal initiatives begin.

Despite legal protection and a contentious recovery effort, the Washington-resident pod’s population has fallen to levels not seen since aquarium operators stopped netting orca in 1976.

The first to die this summer was the calf of a whale named Tahlequah. Born on 24 July, she died minutes later. Tahlequah nosed her for a week as the world watched, before her calf disappeared.

Days later another young orca, three-year-old Scarlet, appeared to be dying. Veterinarians fired medicated darts into her. Lummi Nation fisherman dumped Chinook salmon in her path to feed her. She died anyway, disappearing in early September.

Howard Garrett, co-founder of the Orca Network, called the events “a tour of grief”, adding: “The only saving grace out of that was the international awareness, the sudden empathy.”

Hundreds of millions of dollars in the governor’s proposal would go to fixing roads that block salmon streams, a move already ordered by a federal court. Another $117m would pay to swap out the engines on two 20-year-old car ferries; quieter, cleaner boats would be less disruptive to orca.

Saving the animals will require reviving Pacific north-west salmon runs. That means rebuilding an entire ecosystem and reimagining the hatchery system that pours tens of millions of juvenile salmon into Puget Sound.

“The ecosystem these fish are going into is changing as a result of climate change and changes in the food web,” said Jacques White, the executive director of Long Live the Kings, a organization dedicated to Chinook salmon recovery“This happened to us because we weren’t paying attention to what was going on. We were trying to manage an ecosystem by pulling one lever at a time, and we’ve got to get a lot smarter than that.”

The proposal drew recommendations authored by collection of experts, state and tribal leaders, environmental activists and industry representatives. The same taskforce is expected to bring forward another round of recommendations in 2019.

Most cheered Inslee for taking a strong first step toward reviving the orca, while acknowledging that the work was not nearly done. The danger is that politics will now get in the way as the budget moves through the state legislature.

A spring chinook salmon reaches the end of a run at a hatchery.
 A spring chinook salmon reaches the end of a run at a hatchery. Photograph: Brian Davies/AP

“We have to be bold, or we will witness extinction,” said Ranker, a longtime advocate for environmental protection. “If we allow the drama in [the state capitol] Olympia to get in the way, we will fail. And failure means extinction, and extinction is not an option.”


The governor’s proposal speeds the removal of two small dams on rivers and allocates $750,000 to move toward opening dams on the Snake river, which would require federal approval. The dams are controversial because they have decimated Chinook salmon runs on the river – runs that could feed the orca. Even that small step, though, drew a sharp response from Republican lawmakers.

“The people of eastern Washington whose livelihoods depend on these dams should not be collateral damage for anyone’s presidential ambitions,” said the US representatives Cathy McMorris Rodgers and Dan Newhouse in a joint statement.

Breaching the dams, they continued, “is out of the question”.

But Garrett, who has watched the Puget Sound orcas for decades, says the governor’s proposal does not go far enough because it fails to more urgently demand the dams be removed. “I don’t think it will help the whales much, in the short-term or the long-term,” he said.

He continued: “It doesn’t seem to address directly the issue of salmon scarcity and what should be done.”

As 2018 draws to a close….

… we’re asking readers to make an end of year or ongoing contribution in support of The Guardian’s independent journalism.

Three years ago we set out to make The Guardian sustainable by deepening our relationship with our readers. The same technologies that connected us with a global audience had also shifted advertising revenues away from news publishers. We decided to seek an approach that would allow us to keep our journalism open and accessible to everyone, regardless of where they live or what they can afford.

More than one million readers have now supported our independent, investigative journalism through contributions, membership or subscriptions, which has played such an important part in helping The Guardian overcome a perilous financial situation globally. We want to thank you for all of your support. But we have to maintain and build on that support for every year to come.

Sustained support from our readers enables us to continue pursuing difficult stories in challenging times of political upheaval, when factual reporting has never been more critical. The Guardian is editorially independent – our journalism is free from commercial bias and not influenced by billionaire owners, politicians or shareholders. No one edits our editor. No one steers our opinion. This is important because it enables us to give a voice to those less heard, challenge the powerful and hold them to account. Readers’ support means we can continue bringing The Guardian’s independent journalism to the world.

Please make an end of year contribution today to help us deliver the independent journalism the world needs for 2019 and beyond.

Un jove de Barcelona, primer cas de dengue autòcton a Catalunya

Aquesta malaltia es transmet per la picada de mosquits tigre infectats. L’insecte va agafar el virus després de picar una persona que patia dengue, amb la possibilitat de transmetre’l a les seves larves. Les pluges abundants que patim accentuen tot plegat.

S’ha detectat el primer cas de dengue autòcton a Catalunya, segons ha informat aquest divendres la Conselleria de Salut de la Generalitat. El primer pacient és un home jove que viu al nord de la comarca del Barcelonès. Evoluciona favorablement i va ser diagnosticat el 9 de novembre, després de patir un quadre “brusc” de mal de cap, malestar general, febre elevada i una erupció a la cara que es va estendre pel cos, el tòrax i les extremitats.

En roda de premsa, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha explicat que, tot i que Catalunya ha registrat molts casos de dengue, sempre havien sigut pacients encomanats durant un viatge a una zona tropical endèmica, i aquest és el primer cas de contagi després de la picada d’un mosquit tigre a Catalunya. La subdirectora general de Vigilància de Salut Pública, Mireia Jané, ha dit que era “possible i esperable” que Catalunya visqués un cas autòcton després que a Espanya ja se n’hagin registrat cinc des de principis d’any, a Múrcia i a Cadis. Continua la lectura de Un jove de Barcelona, primer cas de dengue autòcton a Catalunya

L’Àrtic s’ha convertit en territori hostil per a les aus

El canvi climàtic ha augmentat el nombre de depredadors en zones de cria.La Terra és un planeta fràgil amb ecosistemes complexos, per tant, els canvis en les interaccions depredador-presa poden dur a efectes en cascada a través de la cadena alimentària amb conseqüències perjudicials per a molts organismes a milers de quilòmetres de distància. L’ Àrtic, amb taxes de depredació de nius tan elevades, ja no és un port segur per a la reproducció d’aus.

Las costas de las regiones del sur al Ártico son un popular destino de anidación de aves. Estas migran a la zona como un refugio seguro para poner huevos y criar a sus crías lejos de depredadores como los zorros. Pero este paraíso de anidación está desapareciendo por culpa del cambio climático. Continua la lectura de L’Àrtic s’ha convertit en territori hostil per a les aus

La pitjor espècie invasora som nosaltres

Si no ens comprometem com a societat i de forma individual amb aquest “Pacte Global per a la Naturalesa”, correrem la mateixa sort que la resta. Perquè l’ésser humà no pot escapar a la seva condició d’espècie.

Entre els diferents processos de deteriorament mediambiental que pateix el nostre planeta hi ha un, el de la pèrdua de biodiversitat, que avança a un ritme esgarrifós

Ens hem distanciat tant de la naturalesa que res del que li passi sembla afectar-nos, encara que es tracti de les espècies més espectaculars i famoses del planeta.

Entre los diferentes procesos de deterioro medioambiental que sufre nuestro planeta hay uno, el de la pérdida de biodiversidad, que avanza a un ritmo escalofriante.

El número de los otros, del resto de seres vivos con los que compartimos existencia, está cayendo en picado a todos los niveles. Una extinción masiva que no obedece a ningún proceso natural, sino a la actividad de una de las especies invasoras más agresivas que se conocen: nosotros.

Si el ser humano no figura en el catálogo de las especies invasoras más peligrosas del planeta es simplemente porque la lista la hacemos nosotros. Basta con atender a los datos que nos ofrece la organización conservacionista WWF en su Informe Planeta Vivo 2018 para comprobar hasta qué punto eso es así.       Continua la lectura de La pitjor espècie invasora som nosaltres

La balena, primer animal observable en detall des de l’espai

Un grup de balenes fotografiades des de l’espai es poden veure a la fotografia. Publicat  aquesta setmana a la revista Marine Mammal Science,  és un gran pas cap al desenvolupament d’un mètode pràctic  per estudiar balenes en llocs  inaccessibles, que ajudarà als científics a supervisar els canvis de la població i entendre el seu comportament.

Detalladas imágenes de satélite de alta resolución proporcionadas por DigitalGlobe de Maxar Technologies han servido para detectar, contar y describir cuatro especies diferentes de ballenas. Continua la lectura de La balena, primer animal observable en detall des de l’espai

El persistent assassí de les orques es diu PCB

Un compost químic que la indústria va deixar de produir fa més de 40 anys segueix causant estralls en el medi ambient avui dia. Un nou estudi publicat a la revista ‘Science’ apunta que el 50% de la població mundial d’orques està en risc de col·lapse demogràfic per la presència de bifenils policlorats (també coneguts com PCB per les sigles en anglès) en els oceans. Uns productes tòxics cancerígens i que amenacen la supervivència durant el proper segle d’una espècie emblemàtica dels oceans.

Els PCB coplanars es coneixen per la seva toxicitat, sobretot en animals. Per la seva  elevada estabilitat química, persisteixen en l’ambient i és bioacumulen als teixits animals.  La pràctica totalitat de la humanitat està exposada a l’entrada d’aquests compostos a l’organisme malgrat els restriccions legals que existeixen, calç tenir en compte que encara avui en dia hi ha aparells domèstics que funcionin amb condensadors elèctrics que fan servir PCB.

Cuarenta años después de la prohibición de los bifenilos policlorados, su impacto sigue haciendo mella en la vida silvestre. Estos persistentes contaminantes químicos, que se usaron de manera masiva hasta los años 70 como aislantes para equipos eléctricos, están acabando con las poblaciones de orcas de todo el mundo. La mitad de estas podrían desaparecer en menos de 50 años.

Continua la lectura de El persistent assassí de les orques es diu PCB

Descobert l’animal més antic de la Terra (vídeo)


Fa 570 milions d’anys pels oceans que banyaven la Terra circulaven unes criatures planes, ovalades, amb el cos format per segments. No tenien esquelet, eren tous, es desplaçaven lentament i es desconeix si tenien ulls o fins i tot anus. Algunes comptaven amb pocs centímetres mentre que altres arribaven a més d’un metre, la mida d’una catifa de bany. Des que es van descobrir els primers fòssils d’aquests misteriosos éssers, anomenats Dickinsonia, fa 75 anys, els paleontòlegs han fet nombroses hipòtesis per tractar d’explicar què són.

Descobert l’animal més antic de la Terra. Dickinsonia; el sant grial de la paleontologia

Hace 570 millones de años por los océanos que bañaban la Tierra circulaban unas criaturas planas, ovaladas, con el cuerpo formado por segmentos. Carecían de esqueleto, eran blandos, se desplazaban lentamente y se desconoce si tenían ojos o incluso ano. Algunas contaban con pocos centímetros mientras que otras alcanzaban más de un metro, el tamaño de una alfombra de baño. Continua la lectura de Descobert l’animal més antic de la Terra (vídeo)

Trobat el primer tauró omnívor

Fins ara els taurons eren carnívors, normalment ingereixen una gran varietat de preses, de plàncton microscòpic fins a cetacis. Els taurons tenen extremament desenvolupat el sentit de l’olfacte, essent capaços de detectar vestigis de substàncies, com la sang a l’aigua, i seguir-ne la pista fins al seu origen.

Una excepció és el tauró cap de pala (Sphyrna tiburo), parent dels taurons martell, és abundant en tot el litoral americà i és conegut per menjar altres peixos, gambes, crancs i cargols. Un equip de científics de la Universitat de Califòrnia a Irvine i de la Universitat Internacional de Florida (ambdues als EUA), revela que aquest esqual, de menys d’un metre de llarg, consumeix grans quantitats d’algues marines de manera voluntària. En total, fins a un 62,1% de la seva dieta està composta per plantes. Continua la lectura de Trobat el primer tauró omnívor